Reflexión de Asignatura (2012)

Otro Español
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Pedagogía - 2º curso
Asignatura Ensenyament i Aprenentatge
Año del apunte 2012
Páginas 3
Fecha de subida 27/11/2014
Descargas 3
Subido por

Vista previa del texto

Ensenyament i Aprenentatge en la Societat Digital 20/12/2012 Reflexió de l’assignatura: Què hem aprés? Com ho hem fet? Durant tot aquest quadrimestre de Creat el l’assignatura d’Ensenyament i Aprenentatge en la Societat Digital, hem pogut tenir moltes experiències dintre de l’assignatura, llegir i comprendre textos tecnològics, conferencies múltiples, xerrades, presentacions, visionat d’una pel·lícula, un treball i les seves corresponents presentacions.
La reflexió que faré de l’assignatura tractarà bàsicament de la pel·lícula que varem veure a classe i la posterior exposició del grup, ja que va ser una de els sessions que més em va impactar i més em va fer veure la realitat en altres països, tant de la situació com de les TIC, ja que es inevitable al veure una cosa relacionar-la amb el que tens o vius.
La pel·lícula anomenada “Los niños del barrio rojo”, ens mostrava un tema una cruel realitat, la de l’Índia, un país ple de contrastos, on la gent rica viu en zones riques i les persones pobres viuen en barris marginals on molts cops s’han de prostituir per a sobreviure. Precisament tot comença aquí la trama, quan els nens de totes aquestes dones prostituïdes, no poden tenir una educació la qual pugui fer sortir d’aquella situació on probablement caurien en un futur. Llavors una investigadora comença a tenia contacte amb els familiars del nens i amb els propis nens i els proposa un petit taller, el qual consisteix en fotografiar la realitat del seu país. Per a això, ella els dona una càmera a cadascun d’ells, i a partir d’aquí podran veure com l’art es divertit i com ells s’ho poden passar bé i agrdar-li’s. Més tard quan acabi aquest taller ella mateixa intenta escolaritzar a tots els nens seguint els tràmits la entrega de papers i tal per a que puguin assistir a classe, tenir una educació reglada i puguin sortir d’aquell cercle viciós on s’han vist atrets i en poc se sentiran obligats a entrar-hi. Al final de la pel·li, es pot veure tot el que passa amb cadascun dels nens, i la realitat es totalment devastadora, ja que molt s’han d’anar de l’escola ja que els pares no volen que estiguin allà o bé perquè ells prefereixen marxar i estar amb els seus pares. Dels 10 nens que son, només arribarà a acabar-lo i a tenir un ensenyament superior 1.
1 Ensenyament i Aprenentatge en la Societat Digital 20/12/2012 Tot aquesta situació a un li fa plantejar-se el perquè de l’educació, que succeeix quan l’educació es rebutja o fins i tot passa a un segon o tercer tema, i es queda relegat per darrere del passat del present i del futur, on ja res importa i res es pot canviar. A més, es impactant veure com un país té tanta pobresa i la seva població no pot anar mes enllà del que el carrer pot fer. A través del que aquí veuríem com una simple càmera de fotografia, ells ho veuen un altre mon, una altra perspectiva que els diverteix i els fa viure en la seva realitat, però amb una altre forma d’estar. Quan estan utilitzant la càmera, viuen per el que retracten, i aquesta, reflexa una impactant realitat la qual no deixa de sorprendre-ns ja que viuen per el que fan, tots els petits detalls que veuen o fan els hi donen un valor, encara que sigui en la més pobre misèria, que es en la que viuen. Comparat amb la nostra realitat, nosaltres que tenim tots els recursos tecnològics al nostre abast, ordinadors, mòbils, càmeres, mp3... li donem importància, els valorem com ho hauríem de fer? Quina importància li donem d’aquests recursos? Ni els valorem ni els donem cap importància, i per desgracia, encara aprenem menys d’ells.
La societat avui en dia tenim l’oportunitat de tenir una educació, dignament bona, amb molts recursos, millor o pitjor utilitzats però, amb molts recursos tecnològics, i resulta que no els hi donem cap importància, ni valor, i els tractem d’una forma qualsevol, vivim en una societat plenament tecnològica, on resulta donar tot igual, ja que tot el que vulguem ho podem tenir en les nostres mans.
Amb la comparativa i l’explicació que van fer els meus companys a l’hora d’exposar els temes del visionat, em va fer remoure sentiments, sobretot a l’hora de la comparació d’imatges, es podia veure dues realitats totalment diferents, però paradòjicament també dos posicions, dos comportaments totalment oposats, però paradòjicament, amb més recursos el comportament positiu o la valoració dels recursos era menor. Que els nens havien d’escriure al terra amb un pal o amb el propi dit, els nens de l’Índia ho poden veure d’una manera totalment normal i ho disfruten, però aquí el que trobem normal es totes les Tic que ens posseeixen, però mai ho disfrutem, ho tenim, com una simple possessió d’un objecte qualsevol, el qual ni ens plantegem per a que serveix i que ens ha facilitat, no ens ho plantegem, vivim i convivim amb ells sense saber-ne res, però això si els utilitzem i ens hi queixem.
2 Ensenyament i Aprenentatge en la Societat Digital 20/12/2012 I precisament, aquesta assignatura m’ha fet aprendre tot allò que va més enllà d’uns conceptes totalment teòrics que potser no els tornaré a utilitzar, m’ha et veure al realitat, el dia a dia més enllà d’on poden veure els meus ulls, i m’ha fet valorar i aprendre de totes aquelles tecnologies que en el nostre territori hi predominen sense saber ni el perquè, i l’impacte que provoquen aquestes en la nostra societat, i en una societat totalment diferent.
Realitzat per: Xavier Soler Martos.
3 ...