Sistema de cutats_Quadre resum (2010)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Ciencias Ambientales - 2º curso
Asignatura Administració Pública i Sistema Polític
Año del apunte 2010
Páginas 2
Fecha de subida 25/05/2014
Descargas 2

Vista previa del texto

Vincle poder polític - individuo Estatus individuo Creació del dret Organització funcions polítiques Relació econòmica Legitimació ideològica ESTAT ABSOLUT Sobirà - súbdit Individuo amb camp d’actuació definit. El rei concedeix El dret és l’expressió de la voluntat del rei. El rei mana les lleis Totes funcions politiques les té el rei. Centralització L’estat intervé en el mercat i en el tràfic mercantil L’estat no vetlla pel benestar social ESTAT SOCIAL Figura de ciutadà (subjecte protegit, disposat a intervenir en la vida política) Existeixen drets fonamentals que protegeixen l’individuo La llei és l’expressió de la voluntat general del poble No estat absolut.
Divisió de poders i normes de autolimitació Rebutja intervenció de l’estat (sistema capitalista) L’estat no vetlla pel benestar social Ampliació drets civils i polítics liberals La llei és el resultat de pactes entre els grups El poder es comparteix i distribueix L’estat té responsabilitats econòmiques Compromís pel benefici social ESTAT Relació poder DEL membres d’un grup BENESTAR LA POLIS Forma política que acompanya l’expansió de l’agricultura (entre 8.000 i 6.000 a.c.) i sedimentació de les poblacions.
Nuclis entre els 5.000 i 200.000 habitants Comença a diferenciar-se classes socials a causa de l’excedent econòmic, excedents materials i diferenciació de funcions.
La lleialtat política no està lligada al parentesc sinó a la ciutat. Són territoris delimitats on hi han obligacions tributaries L’IMPERI Caracteritzar per l’existència d’una organització política integrada que actuen en un àmbit territorial superior al de la ciutat.
En la cúspide de l’organització es situa una figura al que se li atribueix el control últim de la coacció.
Existeixen imperis clients, propi de relació tribut – protecció; i imperis burocràtics, propi d’una organització política integrada LES POLIARQUIES FEUDALS Són varis centres de poder de caràcter fonamentalment militar, lligats entre si per pactes d’auxili recíproc. Cada un d’aquest centres (regnes, principats, comptats, baronies…) compte amb els seus propis instruments de coacció. Capacitat política vinculada a la terra. Dominació correspon a una minoria hereditària.
LES MONARQUIES ESTAMENTALS Pas intermedi entre l’estructura feudal i l’estat absolut. Consolidació de la ciutat. Final edat mitjana i inici de l’edat moderna. Es caracteritzen pel paper polític otorgat a estaments o col·lectius que conten amb un reconeixement jurídic‐social (noblesa hereditària, representats dels interessos comercials a la ciutat, alguns propietaris agraris lliures, jerarquia Església).
Són els primers intents de concentrar major capacitat coactiva en el poder del rei.
...