Apunts Generals educació primarenca (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Logopedia - 3º curso
Asignatura L'educació primerenca de la criatura afectada per trastorns de l'audició
Año del apunte 2017
Páginas 39
Fecha de subida 15/06/2017
Descargas 1
Subido por

Descripción

Apunts generals de l'assignatura amb aportacions de la profe. Falten 2 temes: els medis familiars i l'etapa de parvulari, que estan en format pwp.

Vista previa del texto

L’EDUCACIÓ PRIMERENCA DE LA CRIATURA AFECTADA PER TRASTORNS DE L’AUDICIÓ Bloc 1. Els primers anys de vida (0-3) Influència de la funció auditiva - Repercussions en l’adquisició del llenguatge - Estereotips socials - o Que són mudes o Que poden tenir problemes mentals o Que són esquerps o Etc.
Barreres comunicatives en les situacions quotidianes o Accés a la cultura (cinema, teatre, etc.) o Laboralment o Etc.
És necessari una atenció familiar, l’educació i l’amplificació acústica adequades (amb tractament i seguiment d’aquestes).
 La influència de la funció auditiva coma funció d’anticipació: o Per adonar-se de que s’ha acabat la classe (timbre, sorolls de les classes, etc.) o  L’atenció dividida de l’entorn: o  Jocs i situacions conflictives (crits, avisos, etc.) En un mateix moment prestar atenció a dos estímuls diferents.
Terme de l’edat auditiva o Temps que porta amplificat el nen o Estudi sobre implants coclears diu: és necessari l’edat de 36 mesos d’edat auditiva perquè el nen consolidi el llenguatge de manera autònoma (primeres paraules). Els nens normoients  12-18m.
 El desenvolupament del llenguatge oral en la criatura sorda és el resultat de la interacció entre: o El grau de sordesa o El moment d’afectació o L’adequació de l’amplificació acústica o Les característiques personals de la criatura o Les adaptacions del medis educatius Tipus de pèrdues auditives i pròtesis auditives - Hipoacúsia transmissiva: pèrdua auditiva de orella mitja – externa, causat normalment per otitis, taps de cera, perforacions o malformacions.
1 L’EDUCACIÓ PRIMERENCA DE LA CRIATURA AFECTADA PER TRASTORNS DE L’AUDICIÓ o Els nens amb aquest perfil poden tenir problemes d’hipotonia orofacial, dislàlies i retard de la parla en general. Els pediatres són reàcits en fer proves d’audiometria i intervenció amb drenatges si presenten otitis silents.
- Hipoacúsia neurosensorial Graus de sordesa Lleugera (20-40db) Més difícils de detectar, no cal amplificació Moderada (40-70db) Sense problemes de desenvolupament del llenguatge amb amplificació Severa (70-90db) Necessita amplificació amb ajuts com lectura labial per comprensió del llenguatge Profunda (+90db) Aquest es divideixen en: - PRIMER GRAU (amb restes auditius i freqüències fins 4000 Hz) - SEGON GRAU (restes auditius i freqüències fins 2000 Hz) - TERCER GRAU (restes fins 1000Hz) i DE QUART GRAU (restes fins 750) Quantes més restes auditives tingui, serà menys candidat a l’implant ( i el mateix amb quina orella implantar), potenciant d’aquesta manera l’audiòfon.
El que hem de tenir en compte com a logopeda: - 1r bloc: sordesa lleu/mitja  audífon - 2n bloc: sordesa severa i profunda (primera categoria on hi ha freqüències conservades fins a 4000 Hz)  audiòfon + logopèdia - 3r bloc: sordeses profundes  IC des de la primera infància 2 L’EDUCACIÓ PRIMERENCA DE LA CRIATURA AFECTADA PER TRASTORNS DE L’AUDICIÓ Audiòfons/ Implant coclear (IC) - AUDIÒFON: es tracta d’un dispositiu extern que realitza la estimulació auditiva per via àrea, òssia o cartilaginosa. Hi ha d’analògics i digitals.
o Avantatges  Preu, manteniment (bateria), impacte visual, precocitat  es pot posar des de que es detecta (3-4m) - IC o Edats d’intervenció 9-12m o L’entrada auditiva està gairebé normalitzada Diversificació de significats de què significa l’IC - Per al nen: part del seu jo, de la seva persona, és una prolongació de les seves necessitats.
- Per als pares: és quelcom més que la senyal que adverteix a una deficiència.
En resum, un cúmul de contradiccions.
- Per a l’audioprotesista: un aparell electró-mecànic més o menys avançat tecnològicament que amplifica la senyal acústica en aquelles persones que els hi maca l’audició.
- Per al metge: aquell aparell que intenta arribar on la medicina no pot.
- Per al logopeda: aparell que ha de portar el nen sempre i que li permet sentir.
Li donarà capacitat per discriminar i identificar els trets sonors com la duració, la intensitat, etc.
- Per a la resta de persones: allò que s’allunya conceptualment del seu fill oient.
3 L’EDUCACIÓ PRIMERENCA DE LA CRIATURA AFECTADA PER TRASTORNS DE L’AUDICIÓ Moment evolutiu de la sordesa - Sordesa prelocutiva – perlocutiva - Sordesa postlocutiva Desenvolupament de la criatura sorda durant els primers anys de vida: IMPORTANT! Balboteig canònic (Vinter): - BALBOTEIG LINGÜÍSTIC: integrat en un context semàntic.
Són pseudoparaules (protoparaules), té un sentit semàntic. S’haurà de potenciar clarament des de la intervenció logopèdica. És el que permet el modelatge del llenguatge. Quan més balboteig els primers mesos més intel·ligibilitat de la parla posteriorment.
- BALBOTEIG EXPRESSIU: el qual té un valor només comunicatiu, d’intercanvi de sons.
Tots els nens neixen amb la mateixa capacitat d’adquisició del llenguatge, El nen des del primer moment tenen iniciativa d’expressió (balboteig expressiu), que provoca una reacció de resposta per part de l’adult. Aquesta resposta promou la intencionalitat i que el bebè ho torni a fer, la qual cosa és clau pel desenvolupament del llenguatge. A un nen sord que no rep aquest feedback, perdrà aquesta etapa.
Entre els 7-8 mesos el nen sord para de balbotejar ja que no rep resposta per part de l’adult, deixa de d’imitar per falta de feedback.
Detecció i diagnòstic - Detecció – diagnosi o Generalment qui ho detecta primer són els pares  Posició del fill (si és segon el rol dels pares ja està establert i és més fàcil de pair)  No es fa un diagnòstic definitiu abans dels 12m i fins que no s’arriba al tractament/entrenament auditiu poden passar 6m  Si no es fa intervenció més enllà dels 2a els nens tindran dificultats en l’adquisició del llenguatge.
 Cap als 6 – 8m deixa de valbotejar el nen sord i els pares poden sospitar.
- L’acolliment inicial a la família o - Donar estratègies per potenciar l’adquisició del llenguatge L’atenció a temps a la criatura o Com més precoç és la detecció millor el diagnosi.
4 L’EDUCACIÓ PRIMERENCA DE LA CRIATURA AFECTADA PER TRASTORNS DE L’AUDICIÓ Tècniques de detecció i diagnosi Objectives: - Potencials evocats, timpanometries, otoemisions acústiques (caldrà saber el nivell de sordesa) Subjectives - Audiometries conductuals, observació de la relació comunicativa – lingüística, observació familiar, medis naturals...
Acord dels resultats - Per saber quines necessitats lingüístiques i d’adquisició té caldrà fer un estudi d’observació ja que cada nen sord és diferent independentment del nivell de sordesa i la intervenció haurà de ser adaptada.
Respostes de la criatura oient Des del naixement: - Resposta a sons intensos, d’alta freqüència i complexes - Resposta a la veu humana (plors d’altres bebès, etc.) De 2 a 3 mesos: busca la font sonora amb la mirada, veu mare.
De 4 a 6 mesos: situa lateralment i més avall, amb moviments del cap. Interromp el plor al escolta música.
De 7 a 9 mesos: localització de fonts sonores situades lateralment i més a dalt mitjançant moviments del cap, reacció al seu nom.
De 10 mesos a 1 any: reacció vocal al escoltar música. Reacció a estímuls de baixa intensitat a 1 m de distancia.
Desenvolupament fonològic en la criatura sorda El retard del balboteig està relacionat amb l’intercanvi comunicatiu 5 L’EDUCACIÓ PRIMERENCA DE LA CRIATURA AFECTADA PER TRASTORNS DE L’AUDICIÓ Proves per avaluar l’audició - Potencials Evocats del Tronc cerebral: representen la resposta electrofisiològica a l’aplicació d’un estímul sonor - Audiometria per observació del comportament: l’especialista observa la resposta de la criatura. És útil amb bebès.
- Audiometria per reflex condicionat: El popular Pep- Show. Consisteix en l’observació d’un reflex d’orientació cap a dos fonts: una auditiva i l’altre visual.
- Audiometria a través del joc: identificació de respostes a objectes o instruments sonors prèviament analitzats segons intensitat i freqüència.
Desenvolupament del llenguatge Condicions favorables en el desenvolupament de la criatura sorda: - Precocitat i continuïtat entre detecció, diagnòstic i tractament.
- Atenció primerenca pluridisciplinària CREDA Centres de Recursos Educatius per a Deficients Auditius: Serveis Educatius del Departament d’Ensenyament que col·laboren amb els centres docents per tal de que la tasca dels docents s’adeqüi a les necessitats del nens amb sordeses. Es fan valoracions i seguiments psicopedagògics, lingüístics, audiològics i audioprotètics.
Funcions del creda - Valoracions audiològiques i audioprotètiques - Valoracions lingüístiques - Atenció logopèdica - Atenció a les famílies - Atenció als centres - Relació amb altres serveis 6 L’EDUCACIÓ PRIMERENCA DE LA CRIATURA AFECTADA PER TRASTORNS DE L’AUDICIÓ HABILITATS AUDITIVES : descodificar i interpretar i utilitzar els senyals acústics.
Els nens no tenen les mateixes habilitats auditives ni comunicatives encara que tingui el mateix grau de sordesa. S’implanta al nen segon les habilitats auditives, que s’hauran d’estancar durant un temps.
HABILITATS COMUNICATIVES: avaluació al llarg de tot el procés (pre i post implant).
Habilitat per parlar amb qualsevol persona, en qualsevol moment.
Impacte de la sordesa en l’entorn de la criatura A nivell familiar: - Adopció d’un estil comunicatiu “didàctic” vers a interaccions controlades per l’adult.
- Les dificultats de reconèixer les emissions vocals del bebè com a senyals comunicatives.
- Inseguretats de les famílies en quant a les seves competències comunicatives i educatives envers a la criatura sorda.
Variables influents - Paper de la comunicació GESTUAL - Fenomen de l’ATENCIÓ DIVIDIDA o - No s’aconsegueix fins que no té una amplificació acústica adequada.
ESTILS D’INTERACCIÓ o A vegades els pares no otorguen significat als balbotejos perquè no són els que esperen i desencadenen la desaparició de la imitació i en conseqüència la interacció també.
- IMITACIÓ Estils materns d’interacció - Estil directiu: inicia les interaccions, agafar-lo de la cara perquè miri els llavis, fer correccions durant la conversa, el ritme és menys fluid.
- Estil conversacional: promou iniciativa de la criatura, més processos d’imitació i expansió, permetent torns de paraula amb espera a la interacció al nen, etc.
Una no és millor que l’altra, depèn de la situació en la que es trobi.
Programes d’atenció familiar - Suport i ajuda per a la elaboració de vivències - Implicacions sobre la sordesa i sobre les estratègies comunicatives per al desenvolupament del llenguatge - Informació sobre la rentabilització de les restes auditives a la vida quotidiana i molt especialment davant de situacions comunicatives.
7 L’EDUCACIÓ PRIMERENCA DE LA CRIATURA AFECTADA PER TRASTORNS DE L’AUDICIÓ Privació social – nouvinguts La majoria de nens que són nouvinguts són diagnosticats als 5 anys. A més quan venen de països sense recursos tenen més dificultats ja no només amb l’idioma, sinó també amb la detecció i intervenció.
8 L’EDUCACIÓ PRIMERENCA DE LA CRIATURA AFECTADA PER TRASTORNS DE L’AUDICIÓ Valoració del desenvolupament comunicatiu i lingüístic Acústica de la parla (ling) - ASPECTES SUPRASEGMENTALS: aspectes prosòdics coneguts com accent, entonació i ritme - Aspectes SEGMENTALS: vocals i consonants Principal problema amb criatures amb DA: punt d’articulació dels sons.
Criteris pel Registre - P: Preverbal (reconeixement previ de paraules del llenguatge oral català) - T: Transició (retard però en curs d’adquisició; el nen sord no utilitza aquesta habilitat de manera espontània a casa ni a l’escola).
- FL: Llenguatge funcional (el nen ha començat a generalitzar aquesta habilitat lingüística i la utilitza fora d’un context tancat).
Perfil d’habilitats lingüístiques (PALS) Categories 1. Habilitats comunicatives habituals: - Ús de patrons de llenguatge oral per la comunicació: és conscient de la utilitat de la boca i la veu? Es comunica espontàniament? Paraules aïllades o combina paraules? - Abast d’intencions comunicatives: té intenció comunicativa? Manté un ventall d’intencions comunicatives com preguntar...? - Resposta a la parla dels altres: entén el valor comunicatiu dels altres?respon a la parla dels altres? - Efectivitat de la comunicació: l’interlocutor entén al nen? Calen estratègies aclaridores? - Diversitat sociolingüística: intents d’interacció del nen, hi participa? 2. Habilitats receptives - Ús de l’audició: conscient dels sons i sorolls - Ús d’indicacions gestuals: fa ús només dels gestos? Paraules i gestos? O respon lingüísticament? - Escoltar amb lectura labial - Escoltar sense lectura labial - Capacitat de resoldre proves de comprensió del llenguatge oral 9 L’EDUCACIÓ PRIMERENCA DE LA CRIATURA AFECTADA PER TRASTORNS DE L’AUDICIÓ 3. Habilitats d’expressió - Ús d’estratègies no verbals: com a complement o només senyala? - Ús del llenguatge oral amb intenció comunicativa: produeix només síl·labes, paraules aïllades, frases? - Nivell de producció del llenguatge espontani - Nivell de morfologia i sintaxi - Capacitat de resoldre proves d’avaluació de l’expressió del llenguatge oral 4. Habilitats de veu - Ús de la veu - Trets suprasegmentals - Característiques de la veu - Prosòdia adequada - Habilitats d’autocontrol de la producció de la veu 5. Habilitats de parla - Parla espontània - Repertori fonètic - Processos de desenvolupament fonològic - Intel·ligibilitat de la parla - Capacitat per a realitzar proves d’avaluació de producció de la parla.
Primeres adquisicions lingüístiques - Aprenentatge intencional - Gran variabilitat - El retard s’inicia ja en les primeres adquisicions sil·làbiques i d’entonació - Abandonament de les seves vocalitzacions - Atenció primerenca: procés CLAU pel desenvolupament lingüístic i socioafectiu de la criatura Arehart, 1998 84% de les criatures sordes de naixement són detectades abans dels 6 mesos de vida i un 16% són detectats passat aquest temps.
Les criatures detectades abans dels 6 mesos tenen un 80% de possibilitats d’adquirir un coeficient lingüístic de 80 o superior, així com un desenvolupament lèxic normalitzat.
Retard en l’adquisició del llenguatge - Audició/ producció - Desenvolupament fonològic - Les primeres paraules 10 L’EDUCACIÓ PRIMERENCA DE LA CRIATURA AFECTADA PER TRASTORNS DE L’AUDICIÓ - Els enunciats de dues paraules DROMI Anàlisi de conductes comunicatives dels seus fills sords: tenien gana, volien sortir de casa, volien una joguina, quan volien cridar a una persona que estava absent, quan miren un conte amb un progenitor..
CONDUCTES COMUNICATIVAMENT SIMBÒLIQUES A LES NO SIMBÒLIQUES - Conclusions: o valoració de les funcions comunicatives: mitjançant observació directa o preguntant a les famílies o l’ajut que necessita la família davant de la interpretació de les conductes comunicatives del seus fills.
Característiques del llenguatge de nens amb TEL en relació amb aquesta etapa Característiques inicials - Contínuum entre inici tardà del llenguatge i TEL - Paper del/la logopeda, mestre/a i psicòleg/a en les escoles infantils i aules de criatures de 2 anys, així com els recursos administratius i logopèdics que disposen - l’11,5% dels casos aconseguirà un efecte completament satisfactori si s’inicia la teràpia logopédica preventiva més tard dels 2 anys (Conti-Ramsden, 2002) - IMPORTÀNCIA DE LA INVESTIGACIÓ Les variables que permeten un bon pronòstic - Història familiar de trastorns del llenguatge: la gravetat del retard inicial, definida a més per la presència d’història familiar de trastorns del llenguatge, la persistència de dificultats fonològiques i l’escàs desenvolupament sintàctic - Dificultats en comprensió oral - Retard en el joc simbòlic Limitació del procediment 11 L’EDUCACIÓ PRIMERENCA DE LA CRIATURA AFECTADA PER TRASTORNS DE L’AUDICIÓ TEL - Els processos que es realitzen col·laboren una sèrie de representacions de varis nivells de complexitat i de consciència: des de processos lents i conscients fins a ràpids i inconscients.
- Nens amb TEL: desgast de recursos cognitius i lingüístics en els primers processos i per tant, repercussions en els posteriors.
- Estudis apunten: dificultats per identificar els segments breus del llenguatge (fonemes) - “HIPÒTESIS FONOLÒGICA” 12 ELS MEDIS FAMILIARS: El sistema familiar (Bronfenbrenner) Modificacions i adaptacions familiars socials dominants Situació d'estrès Dinàmica familiar RELACIÓ ENTRE LES EXPECTATIVES DELS PARES I LES PRIMERES RELACIONS AFECTIVES I COMUNICATIVES La sensació la desitjada cirurgia.
La primera vegada que el crides i es gira.
El primer mama, el primer papa.
La primera audiometria post-implant.
que li agrada.
Sentir-lo cantar dedicaba a apagar la bobina y el procesador una y otra vez. Lo que hicimos fue ponerle una gorra de béisbol, que tapaba el procesador, así le resultada mucho más RELACIÓ MARE-FILL Enveja de tornar a viure aquells moments que més feliç del món.
en que tuviera que enfrentarme a él con el tema del implante coclear. El primer día fue un poco difícil y los dos acabamos llorando, pero después lo aceptó -te la Orientacions professionals i suport especialitzat 56% de criatures sordes i en un 61% afectiu segur i consistent.
Diferències en les interaccions Progressives adaptacions per establir una comunicació òptima amb la criatura sorda Dues etapes: Què són les EMOCIONS? Positives Negatives Etapa: PRE-CRISIS deguda al desconeixement del problema 1.- Crisis: xoc emocional, negativitat, culpabilitat, camí de pelegrinatge...
cuando apenas sabes que significa tal cosa. Todo se viene encima. Quieres poco. Rechazas todo. Te ofrecen mucho y no 2.- Adaptació: acceptació, suport dels especialistes, readaptació; etapa constructiva.
comprensió de la sordesa en el nen, arribarà quan els propis pares prenguin consciència de la sordesa del seu propi fill.
seu desenvolupament CONÈIXER EL MOMENT EN QUE ES TROBA LA FAMILIA Expectatives FAMILIARS: Hi han altres familiars sords? Diferències comunicatives a la relació entre fills sords i pares sords L de la llengua de signes La nova situació implica un canvi en el nucli familiar i laboral Factors influents: - coneixement de la sordesa - la maduresa de la parella - el suport rebut pels professionals, etc.
Actituds: La sobreprotecció Manca sobre les conseqüències dels seus actes Caràcter impulsiu : Quitner et al. (1990) INSEGURETAT, ANSIETAT I PEREGRINATGE (Quittner fisiològica).
ACTIVITATS SUPLEMENTÀRIES (com anar al logopeda, audioprotesista...aquelles activitats extres) ACTIVITATS QUOTIDIANES FONTS DE SUPORT: quantes més fonts de Variables matern: 96 mares amb criatures sordes i un grup de mares sense criatures sordes el PARENTING STRESS INDEX (PSI) Resultat: les mares amb criatures sordes presentaven un nivell més alt .
ACTUALMENT? Estudi realitzat per Silvestre i FIAPAS 2008: Edat del nen Grau de sordesa Detecció de la sordesa El recolzament precoç a les famílies Estudis superiors= 28 Batxillerat=7 Secundaria =9 Primària= 7 Resultats del PSI 1- Quan més joves eres les mares més estrès presentaven 2- Quan més recursos econòmics Variabilitat en els resultats: Edat de la criatura Siegel, Sedey i Yoshinaga-Itano (2002) en Pipp- Els recursos personals i socials FIAPAS confederació Española de famílies de persones sordes.
Dinàmica familiar, cohesió i adaptabilitat La comunicació amb la criatura sorda: Sensibilitat conversacional En quan als estils comunicatius: INTERPRETACIÓ DE SENYALS: dificultat A més cohesió familiar menys estrès SENSIBILITAT CONVERSACIONAL IMITACIÓ CENTRAMENT EN PRODUCCIÓ CONTROL INTERACCIONS ESTIL ESTÍMUL MATERN A LA COMUNICACIÓ ORAL: RESULTATS 35% 50% 4 6 , 1% 32,4% Seguimientos 45% Propuestas de acción tutorizada Propuestas de acción libre Propuestas de acción tutorizada didáctica Interrupciones 40% 3 6 , 1% 35% 30% 25% 20% Iniciativas madre con respuesta verbal 30% Iniciativas madre con respuesta no verbal 25% 22,3% 20% Iniciativas madre sin respuesta 19,8% 18,8% 15% Iniciativas criatura adecuadas 10% Iniciativas criatura disruptivas 15% Actividad paralela 10% 5% algo 7,0 % 3,8 % 1, 8 % 3,5 % 1, 6 % Otros 4,4% 5% 2,4% 0% Maternal responsiveness 0% Valoración de la díada Iniciativas criatura sin respuesta FEED BACK LINGÜÍSTIC EXIGÈNCIES: 70% 59,9% 60% 50% Imitaciones 40% 30% Reformulaciones 25,4% Correcciones 20% 14,7% 10% 0% Feedback lingüístico La situació actual: Atenció Primerenca i Noves tecnologies Aplicació de les noves tecnologies.
Les possibilitats que ofereix una atenció educativa primerenca preferiblement des dels 6 mesos gràcies a la detecció i diagnòstic a temps que permet la progressiva implantació del screening universal neonatal, mitjançant otoemissions acústiques, audiometries.
Els recursos socials Factors que intervenen en els progressos en la qualitat de la comunicació familiar amb la criatura sorda: La interacció familiar Els recursos i suports a les famílies Els propis recursos personals de les famílies, les ideologies familiars, estils educatius, etc.
El suport directe a les criatures afectades: aplicació de les pròtesis adequades, programa logopèdic, atenció a Programes MISSATGES I orientació per a les famílies: famílies: www.johntracyclinic.org : centre pioner i molt conegut per a de les criatures sordes Reproducció una activitat quotidiana i posterior anàlisi conjunt entre família/especialista.
Mètode Llistat oportunitat quotidianes que ofereixin CONCLUSIONS Línies a partir de les necessitats que planteja cada família i de les expectatives que manté envers els especialistes i els programes.
La necessitat de potenciar que les famílies reprenguin el seu rol en de la criatura sorda.
La necessària aproximació a la col·laboració família/ especialista en les situacions més naturals de la vida quotidiana.
SIGUI POSITIU MANTENIR UNA RUTINA RECORDI AL NEN PER A QUÈ SERVEIX FACIN UN TRACTE POSA-LI UN IMPLANT DE MENTIDA A LA SEVA JOGUINA PREFERIDA ESCRIURE UN DIARI Comunicació i llenguatge.
El desenvolupament pragmàtic: El COMUNICACIÓ I LLENGUATGE Funcions segons Halliday: 1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
Importància dels contextos comunicatius: fonamental Instrumental: utilització del llenguatge per fer que es facin les coses,.
Reguladora: el llenguatge serveix per regular la conducta dels altres.
Interaccional: mediatització lingüística de la comunicació amb els altres.
Heurístic: el llenguatge com a mitjà de recerca sobre la realitat.
Personal: el llenguatge com a mitjà de coneixement i de si mateix.
Imaginativa: el llenguatge per crear un entorn propi.
Representativa: el llenguatge com a mitjà per manifestar el pensament.
Comunicació i llenguatge.
El desenvolupament fonològic: Nombre i característiques dels participants Situació de comunicació Formes comunicatives : com es comuniquen Característiques del referent: triangle comunicatiu PARTICIPANT 1 PARTICIPANT 2 REFERENT Elements suprasegmentals de la parla: són els que es refereixen a i el ritme del llenguatge oral. Són els aspectes del llenguatge oral que primerament el nen confereix un significat.
Elements segmentals de la parla: adquisició de fonemes.
de fonemes durant el segon any de vida i per a la majoria de criatures finalitza als 4 anys. Encara que podem trobar deformacions fonètiques fins als 6 anys.
El desenvolupament fonològic en el TEL: Criatura amb TEL: les dificultats fonològiques són similars a les criatures amb desenvolupament normal però de menor edat: reducció fonemàtica en síl·labes complexes directes i inverses, substitució consonants palatals o velars per consonants amb punt anteriors, substitució de consonants fricatives per oclusives i omissió de consonants en paraules de quatre o més síl·labes.
Els primers enunciats de dues paraules: a partir dels 18 mesos Operacions de referència: denominacions, exclamacions...
Relacions: llet a ..
Les definicions: en aquesta edat les acostumen a fer segons: : una poma és com una pilota : per menjar : el gos mossega Localització: les pomes són a .
Comunicació i llenguatge.
El desenvolupament semàntic: Sobre el significat de les paraules trobem processos de: Sobreextensió: la criatura aplica la paraula a un camp semàntic més ampli.
Subextensió: la criatura aplica una paraula a un camp semàntic més restringit que el que té en el llenguatge adult.
: Diàleg o conversa: discurs lligat a la situació Narratiu: no hi ha una relació directa amb la situació . Hi ha una distancia entre que es narra i de producció del text. Distancia temporal i espacial.
Procés d'Avaluació: test GAEL, valoració familiar i exploració en situacions naturals.
Desenvolupament semàntic criatura amb TEL: Comunicació i llenguatge.
El desenvolupament morfosintàctic: Dels 2 als 4 anys aproximadament: Dificultat en recuperar les paraules del lèxic mental Dificultat per retenir i formar les representacions de les paraules. ALTERACIÓ MEMORIA DE TREBALL Vocabulari reduït, més evident en paraules amb funció sintàctica Les dificultats en comprensió estan més associades a comprensió que de paraules aïllades Desenvolupament morfosintàctic criatura amb TEL: En el 75% dels característiques són: casos alteracions sintàctiques.
Les Substitucions de les formes plurals per les singulars Temps verbals: substitucions de formes passades per presents Ús de a+ infinitiu per substituir formes personals Concordances: per exemple nom i adjectiu, gènere, nombre, temps. I entre determinants amb substantius i de subjecteverb.
A nivell mostren un repertori reduït en las que predominen frases simples (més del 90% vers a un 25% en nens amb desenvolupament normal). Les oracions complexes no arriben al 5% envers al 43% en els nens amb desenvolupament normal.
Desenvolupament dels sintagmes nominals i verbals Increment de la longitud de Organització sintàctica de la frase: simples i compostes.
A partir dels 4 anys: hi ha un desenvolupament de la subordinació en sintàctica de les frases.
CARACTERISTIQUES ESPECÍFIQUES DE LA CRIATURA SORDA ENVERS LA COMUNICACIÓ I EL LLENGUATGE ATENCIÓ DIVIDIDA EXPECTATIVES DELS ADULTS ACTITUD DIDÀCTICA DELS ADULTS Desenvolupament fonològic: Dificultats en suprasegmentals respectar els elements Adquisició de tota la cadena fonemàtica als sis anys, en producció de repetició però no de manera normalitzada en el context dels discurs.
Deformacions fonètiques en espontani, presentant més dificultats en els fricatius i els africats.
La implicació en la conversa: Desenvolupament semàntic: Primeres paraules significatives als 18 mesos, deu paraules dels 25 als 30 mesos.
Primers enunciats de dues paraules als 30 mesos.
Creixement lexical lent.
Desenvolupament sintàctic: Frases simple directes al final del parvulari segons els casos.
NO IMPLICADA: no hi ha triangle comunicatiu IMPLICADA: no hi ha diàleg ATENCIÓ ESTRUCTURADA: el nadó respecta els torns de conversa i hi participa VOCALITZACIÓ ESTRUCTURADA: (pseudoparaules, associa verbalment el que designa).
INICIATIVA I AUTONOMIA: el nen intervé autònomament.
L’EDUCACIÓ PRIMERENCA DE LA CRIATURA AFECTADA PER TRASTORNS DE L’AUDICIÓ Adquisició del llenguatge oral en l’alumnat amb sordesa prelocutiva i similituds en criatures amb TEL Per la manca d’informació acústica i al no sentir-se imitat per les seves produccions, deixa de produir les primeres vocalitzacions (balboteig lingüístic – comunicatiu). El nen sord té un endarreriment d’uns 10 mesos ja que comencen tard en tots els processos del desenvolupament típic.
Variables influents en el desenvolupament comunicatiu i lingüístic en l’alumnat sord L’aprenentatge correcte del llenguatge dependrà del grau de sordesa (dèficit auditiu) i el moment de detecció. També hi està implicat les característiques psicquiques que ens indiquen quin és l’interès de l’infant. Quan la convinació de les dues variables (educatives i individuals) sigui més favorable, millor serà el desenvolupament.
Què és el primer que s’ha de fer quan tenim un infant sord per primera vegada: parlar amb els pares, observar com juga i posar-lo “a prova” per saber com interactua amb les joguines, els pares i el seu entorn. També es poden passar tests com el PLON i Variables en l’adquisició del llenguatge oral en la criatura sorda: Influències: - Característiques individuals: grau de sordesa, moment evolutiu de l’afectació i desenvolupament psíquic global.
- Condicions educatives: o Característiques familiars i escolars o Educació específica seguida: moment d’inici de la intervenció educativa, característiques, programació, etc.
- Factors sociohistòrics: o Característiques de la llengua oral objecte d’aprenentatge o Progressos en les distintes branques de la ciència i la tecnologia.
13 L’EDUCACIÓ PRIMERENCA DE LA CRIATURA AFECTADA PER TRASTORNS DE L’AUDICIÓ Desenvolupament del llenguatge oral: La intel·ligibilitat de la parla està relacionada en la percepció i comprensió d’aquesta i després la correcte producció.
Fonològic - Aspectes SEGMENTALS - Aspectes SUPRASEGMENTALS de la parla, totalment relacionat en l’edat auditiva.
Criatura sorda: desenvolupament fonològic està en relació a la competència adquirida en els mecanismes de recepció auditius i visuals (llengua de signes i lectura labial, sempre suma).
Tot i això hi ha gran variabilitat interindividual.
Una condició bàsica pel bon desenvolupament oral del nen és que s’amplifiqui l’abans possible. La majoria són amplificats als 6 mesos tot i que depèn del tipus de sordesa, la qual cosa dóna peu a que als 7 – 8 mesos on comença el balboteig només té un 1 més de vida auditiva. Sempre que estigui ben amplificat, no hi haurà cap retràs en el desenvolupament fonològic, però si que potser tindrà un retràs en l’assoliment d’objectius a diferència d’un nen normo-oient.
Taula resum (Silveste i Laborda, 2005) estudi sobre el desenvolupament fonològic 14 L’EDUCACIÓ PRIMERENCA DE LA CRIATURA AFECTADA PER TRASTORNS DE L’AUDICIÓ Desenvolupament del llenguatge oral: Desenvolupament morfosintàctic criatura sorda - Retard que afecta a gran part de les criatures sordes juntament amb errors específics com la omissió de les paraules funcionals o la perseveració en els errors.
- Existeix una dificultat per a categoritzar les conductes verbals en retardades o desviades.
- Influencia de les programacions logopèdiques en l’organització sintàctica Exemples: Tenen dificultats en les paraules menys icòniques (preposicions, articles, conjuncions, etc.) i fan descripcions del que els és més significatiu.
- cohete (san juan, fiesta; 6 anys) - coche (rallis, cuatro ruedas;9 anys) o vehiculo carretera (6 anys) - armario “poner la ropa por dentro en el armario” (10 anys) - sofà (tele, duerme ;7 anys).
- helicóptero “por el aire” (8 anys) - pez “debajo del agua” (9 anys) - “dos rueda” - “ el señora” - “algunos no tiene cerradura”.
A nivell semàntic La comprensió del significat de les paraules no estarà alterat perquè a nivell cognitiu tenen bona habilitat. Però quan més profunda és la sordesa, l’aprenentatge és menys natural i més incidental, és a dir, que requereix d’intenció per part de l’adult i d’ell mateix per comprendre-ho.
- Contextos restringits: aprenentatge guionitzat - Menys ímputs: sovint els pares tenen tendència a dir menys coses i per tant rep menys estímuls.
- Camps semàntics més amplis: utilitzar un terme per diferents camps semàntics (utilitzar “mama” per totes les dones) - Dificultat en generalització l’ús de les paraules: sobre tot en les paraules de classificació per categories (transports, aliments, animals, etc.) l’ús és molt diferent i per tant aquesta graduació semàntica és més dificultosa i per tant poden tenir un petit retràs. S’haurà de treballar de manera incidental.
15 L’EDUCACIÓ PRIMERENCA DE LA CRIATURA AFECTADA PER TRASTORNS DE L’AUDICIÓ Competència comunicativa: Els estils interactius de pares i educadors tenen gran influència en el desenvolupament de la seva competència comunicativa. Amb més interlocutors a una conversa tendeixen a ser a ser millor productors que comprensió de receptors.
Aspectes pragmàtics en el TEL - Comprensió literal dels missatges amb dificultats per detectar la comunicació del interlocutor.
- Canvis de temes sense utilitzar els recursos adequats - Dificultats per respectar els torns - Conti-Ramsden (2000) senyala l’existència d’un contínuum entre el TEL i l’espectre autista. A nivell pragmàtic són molt similars.
Pla de treball amb la criatura sorda Habilitació auditiva vs. Rehabilitació auditiva - Habilitació: 0-3 anys, començar a entrenar un canal, iniciar, obrir el canal perquè comenci a rebre.
- Rehabilitació: a partir de 3 anys, reeducar el canal i el llenguatge, donar suport a les dificultats per reconduir-les. Treball més convencional logopèdic (rotacisme).
Objectiu principal de la teràpia auditiva verbal - Treball analític: producció més precisa i vocalització el més correcte possible.
- Treball sintètic: comprensió genèrica, adquisició dels conceptes, habilitats de joc, etc.
Teràpia auditiva verbal – habilitats auditives - Detecció: consisteix bàsicament en detectar la presencia d’un so. Aquesta habilitat li permet a la criatura saber si el so està present o no. Teràpia habilitadora. No farem que el repeteixi, sinó que demanarem una resposta física que ens ajudi a detectar si ho sent correctament (per exemple, que segui al terra). Sovint no s’atorga significat a allò que sent, per això s’estimula l’acció – reacció.
- Discriminació: consisteix en poder comparar dos estímuls i determinar si son iguals o diferents. Comparació entre parells mínims.
- Identificació/ Reconeixement: aquesta habilitat es fonamenta en la possibilitat d’utilitzar certs trets acústics per a seleccionar un estímul dins d’una sèrie d’opcions. Diferents graus de complexitat. Hi ha més de dos estímuls i ha d’ubicar on és l’estímul que li demanem. Treball analític. En identificació té l’estímul a davant.
16 L’EDUCACIÓ PRIMERENCA DE LA CRIATURA AFECTADA PER TRASTORNS DE L’AUDICIÓ - Comprensió: habilitat que permet al nen processar la informació que rep amb el seu implant per a construir el significat de les paraules i descodificar els missatges. Comporta el processament d’altres àrees com la semàntica, gramatical, morfològic i fonològic del llenguatge.
Nivells de complexitat - Unitats d’estímul (llistat) - Activitat més estructurada i activitat espontània (més complex) - Familiaritat de les paraules: paraules més o menys funcionals i la freqüència d’aquestes - La intensitat de la veu - La distància - Segons la font sonora: ràdio, telèfon, veu en directe, micròfon, etc.
- Segons la relació senyal/ soroll: soroll ambiental Objectius principals: intervenció primerenca de la criatura sorda (no examen) - Prolongar qualsevol iniciativa de comunicació del nen, mantenint l’atenció sobre la repetició d’una mateixa escena lúdica.
- La mirada, el gest amb la mà i el nom de l’objecte és el primer esquema que ha de captar globalment la criatura sorda.
- Fer ús dels gestos d’invitació com: m’ho dones? O de possessió com : és teu o és meu? I distribució: aquest per tu, aquest per mi. Sempre amb llenguatge oral i acompanyat de gestos.
- Atendre a les demandes del nen sobre els seus desitjos d’agafar alguna cosa i que expressa mitjançant el moviment i el gest amb l’objectiu d’introduir la demanda en un discurs.
- Prolongar rituals de benvinguda i acomiadament amb paraula i gest (hola/ adéu..) - Donar sentit a tot lo que el nen observa utilitzant tots els mecanismes disponibles com mirades, gestos i vocalitzacions.
- Anar introduint nous elements que motivin al nen com llibres amb imatges, vídeos, jocs...
Objectius (logopèdics) metodològics aniran destinats a treballar: - Soroll/Silenci/So: discriminació dels sons acústics. Fomentar la capacitat auditiva que tingui.
- La durada: consciència de la durada dels sons i dels silencis. Reconeixements de les paraules i frases, etc.
- Intensitat: aprendre a distingir sons d’intensitat variable 17 L’EDUCACIÓ PRIMERENCA DE LA CRIATURA AFECTADA PER TRASTORNS DE L’AUDICIÓ - Altura (freqüència/ intensitat): control del to de veu, reproducció de variacions d’intensitat amb la veu i de models rítmics i amb diferents entonacions.
- Timbre: identificar la qualitat tímbrica del llenguatge oral: fonètica i personal.
Diferenciar vocals i consonants (dentals, palatines...) diferents - Fonts sonores: associar el so amb l’objecte que ho ha produït - Escolta selectiva: reconeixement d’un estímul sonor sota fons silenciós i també sorollós. Reconeixement de dos o més fonts de forma simultània.
- Direccionalitat: localitzar i ubicar les fonts sonores en l’espai.
18 L’EDUCACIÓ PRIMERENCA DE LA CRIATURA AFECTADA PER TRASTORNS DE L’AUDICIÓ L’evolució cognoscitiva Llibre: en la mente (per treballar pragmàtica amb nens amb TEA, sordesa, afàsia,...) – Teoria de la ment – Hi ha dos tipus de pensament Pensament científic Respondre a les preguntes de causa – efecte (perquè, què és això, etc.), conceptes més universals i argumentatius. Conceptes objectius.
El nen preescolar fa un avenç important. Parlem d’una intel·ligència representativa amb la qual pot pensar sobre el passat i avançar sobre el futur. És capaç d’interioritzar les coses gràcies a la funció simbòlica. Manté una capacitat comunicativa: funció informativa i una funció de control. El llenguatge és descritptiu i argumentatiu: planificació de les accions i rutines que va realitzant durant la vida diària.
Pensament lògic Piaget descriu el pensament d’entre dos i sis anys com el pensament preoperacional, referint-se que aquesta edat encara no poden fer operacions lògiques, és a dir desenvolupar principis lògics sobre les seves experiències. Aquests infants descriuen les seves experiències i situacions des del seu propi punt de vista, de manera totalment subjectiva.
Pensament narratiu Coneixement que la criatura va adquirint gràcies a les experiències de les persones del seu entorn, pensaments i creences. Conceptes subjectius.
És el pensament que versa sobre les vivències i pensaments humans; el joc simbòlic i explicar contes són els exemples més clars. Un cop ha viscut les rutines i situacions constantment comença a fer vincles entre aquestes, observant què tenen en comú.
Un concepte que ajuda a entendre com la criatura es representa en les seqüències de les vivències és el “guió”.
L’objectiu general no és arribar a coneixements universals, sinó a donar significat a la pròpia experiència.
Desenvolupament cognitiu en la criatura sorda Mai hi ha una relació cognitiva a causa d’una sordesa, però si que hi ha trets característics segons algunes variables (condicions acústiques, entrenament auditiu/logopèdic, etc.).
Si que és veritat que les mares tendeixen a iniciar les converses, però després aquesta sensibilitat conversacional va lligada amb la criatura i actuen en conseqüència 19 L’EDUCACIÓ PRIMERENCA DE LA CRIATURA AFECTADA PER TRASTORNS DE L’AUDICIÓ segons les interaccions del fill sord. A nivell d’estratègies comunicatives, la més present és la imitació, la qual cosa és bona però només serveix per a nens prelingüístics. S’haurien de potenciar altres estratègies com reformulacions, etc.
Pensament científic En la criatura sorda, a l’hora d’establir relacions lògiques entre objectes no hi ha diferencies entre ambdues criatures. Les dificultats es troben en la verbalització de les relacions lògiques.
Si la criatura rep bé la informació, no té perquè desenvolupar problemes en aquest tipus de pensament.
Pensament narratiu - Retard en l’adquisició del llenguatge: relació directe entre com està adquirit el llenguatge i com es desenvolupa el pensament. Quan la resta de persones aprenem a interpretar pensaments ho fem de manera natural (des de nadons ja podem interpretar la prosòdia de la mare i saber en quin estat d’ànim està), però els nens sords els cal un aprenentatge més directe, és a dir, estar ensenyant constantment i donar importància a que interpreti.
- Atenció dividida en el temps: perden informació del seu entorn a nivell lingüístic i no verbal.
- Limitació de l’experiència social: sentiments, pensaments, i raons de les conductes humanes.
- Limitacions de l’experiència d’activitats característiques, d’atribucions d’estats mentals, contes i joc simbòlic. Reducció de contextos de desenvolupament.
El nen podrà evocar les paraules d’un camp semàntic, però no sabrà atribuir una categoria a un grup d’imatges i classificar-ho, perquè cal una abstracció de conceptes més complex. Així caldrà activitats que potenciïn aquest tipus d’abstraccions.
Dobble: joc d’atenció molt útil per a nens sords (com el linze però més petit), per treballar per categories.
Teoria de la ment (entre els 3-4 anys) - Ser capaç d’elaborar creences sobre les creences dels altres diferenciant-les de les pròpies - Ser capaç de fer o de predir alguna cosa en funció de les creences dels altres.
Exemple de preferències: Si li preguntes  què voldrà el conill? Una pastanaga o una galeta? - Si el nen diu galeta, voldrà dir que és perquè és el que desitja ell - Si en canvi diu pastanaga voldrà dir que té adquirit la teoria de la ment.
Exemple de creences 20 L’EDUCACIÓ PRIMERENCA DE LA CRIATURA AFECTADA PER TRASTORNS DE L’AUDICIÓ Li ensenyes una casa i li dius que el gat està a la teulada (es veu) però que la veïna diu que sempre veu el gat sempre està al garatge. Li dones un altre animal i li demanes que vagi a buscar el gat.
- Si el nen el va a buscar a la teulada és perquè no ha interpretat el missatge - Si en canvi el va a buscar al garatge, voldrà dir que té adquirida la teoria de la ment.
Joc simbòlic i llenguatge - Desenvolupament del pensament narratiu - Paper fonamental del llenguatge (raonament).
Com més estructurat estigui el llenguatge més desenvolupat el pensament narratiu.
Característiques - Desenvolupament de la funció simbòlica - Descontextualització: un objecte que es fa servir en un context determinat el pugui fer servir en altres contextos  fer servir un biberó per un camió - Descentrament: una persona pot interpretar diferents papers protagonistes  Fa de mare i li dona el biberó a la nina i deixa de donar-li perquè diu que no vol més i no li agrada (està sobre interpretant). Causa dificultats en els nens sords.
- Planificació del joc: com més llenguatge més fluïdesa per a planificar el joc, ja que s’ha de comunicar entre els altres participants i raonar. És la principal afectació en els nens sords.
- Elaboració de les vivències personals El joc de ficció en la criatura sorda: - Adopció de rols - Planificació del joc “ara farem això”, “tu seràs...” i seleccionar joguines.
- Integració d’esquemes simbòlics.
Els contes - Esdeveniment inicial - Reacció interna dels protagonistes davant l’esdeveniment (vivències i planificacions d’activitats dels protagonistes enfront de l’esdeveniment..) - Execució - Conseqüència - Reacció interna dels protagonistes davant de l’esdeveniment Freqüència global del tipus de termes mentalistes utilitzats en la narració del conte “la tortuga” Les mares que tenien més recursos econòmics i més estudis més implicades en l’aprenentatge dels seus fills.
21 L’EDUCACIÓ PRIMERENCA DE LA CRIATURA AFECTADA PER TRASTORNS DE L’AUDICIÓ En l’explicació del conte on sortien diferents estats d’ànim. Només un 16% de les paraules feien referència a les creences, desitjos i preferències i cognitius (purament narratius). Sinó que estaven més centrades en les emocions. Per tant hi ha menys interpretacions dels personatges i provocarà més dificultats per desenvolupar el pensament narratiu.
Activitats Per desenvolupar pensament científic: - Categoritzar - Ordenar vinyetes  ordenar-la de manera lògica - Descripció de làmines (què succeeix) i ordenar les situacions.
- Relacions semàntiques i lògiques entre objectes  diga’m algo més gran que un pèsol.
Per desenvolupar pensament narratiu - Ordenar vinyetes  pensar en què pot succeir després, interpretar com se sent el protagonista - Plantejar situacions i que pensi el que pot haver passat abans i que pot passar després  un gerro trencat, perquè s’ha trencat i què farà la mare quan ho vegi - Activitats d’adopció de diferents rols  anar al mercat pot fer de mare, de caixer, de camioner que porta el menjar, etc.
- Desintegrar la funcionalitat del material que utilitza normalment - Joc simbòlic: buscar situacions en les que siguin contraries a ell, contradiccions de la seva rutina diària  si a ell no li agrada la verdura, fer que la nina si que li agrada.
22 L’EDUCACIÓ PRIMERENCA DE LA CRIATURA AFECTADA PER TRASTORNS DE L’AUDICIÓ L’evolució socioafectiva: moral autònoma / moral heterònoma Les dificultats en el desenvolupament socioafectiu poden estar en relació: - L’actitud sobreprotectora: quan els pares no s’esperen que els seus fills siguin sords. Conseqüentment poden sentir: o No percebre els guanys del infant o No saber com actuar o No saber donar explicacions per la por a que no l’entengui o Les criatures poden estar reprimides, busquen l’aprovació, dificultats en la conformació de la pròpia personalitat La teràpia auditiva-verbal és clau per millorar els estímuls que transmeten els pares.
- L’agressivitat: per la manca d’anticipació dels fets, canvis bruscs, etc.
Les criatures reben menys explicacions de perquè els pares s’han enfadat o els castiguen i això els frustra, el fa tornar rebels i insegurs.
Necessitats educatives de les criatures sordes en referència a la comunicació i l’adquisició del llenguatge oral: - Complements visuals, gestuals i d’imatge, per completar l’emissió oral - Capacitat d’implicar-se en la conversa: les persones sordes són més bon comunicadors que receptors - Relació còmoda per comunicar: les mares sordes són més sensibles i pacients - Incitació a l’ús de les diferents funcions del llenguatge: les persones utilitzen algunes funcions més que d’altres, la qual cosa queda descompensada.
- Exposició a bons models lingüístics: s’ha de potenciar el bon ambient per potenciar aquest desenvolupament Intervenció logopèdica Tractament logopèdic individual o grupal que incloguin: - El treball de desenvolupament dels mecanismes del llenguatge oral: aprofitament de les restes auditives i l’orientació cap a l’atenció a la lectura labial.
- Progressiva adquisició del llenguatge oral seguint globalment els passos que fa la criatura oient, l’evolució que se n’espera.
23 L’EDUCACIÓ PRIMERENCA DE LA CRIATURA AFECTADA PER TRASTORNS DE L’AUDICIÓ Necessitats per a la construcció de la identitat i de l’autonomia Normalització - Seguir les mateixes normes que es proposen a l’oient. S’acostuma a ser menys exigents amb els nens sords.
- Rebre sancions de manera relacionada amb l’acció sancionada: fer els càstigs just després de l’acció i acompanyades de l’explicació de per què ha passat.
- Fer les mateixes activitats que el nen oient: poden fer qualsevol activitat d’oci que un nen oient.
- Tenir informació per poder preveure els esdeveniments: anticipar les accions Mètodes d’accés al llenguatge oral Diferències entre metodologies - Comunicación oral: paraula complementada - TAV: teràpia auditiva verbal TAV - Prioritat de la integració de la audició i la via respiratòria en les habilitats comunicatives i socials envers a les informacions visuals.
- Optimitzar la intel·ligibilitat de la emissió oral.
- Utilitzar patrons d’audició, parla, llenguatge i cognició en la comunicació natural.
Teràpia que dura 24h al dia, no té límit de temps. És una forma de vida. Per tant d’aquesta manera caldrà incidir en l’entorn (intervenció naturalista). Els pares han d’estar inclosos a les sessions i els especialistes s’han de desplaçar als ambients naturals de l’infant (a l’escola i a casa).
Quan la criatura va creixent s’ha de fer cada cop més un treball analític.
La criatura que neix sorda, des del primer moment es considera l’ajuda tecnològica, per desenvolupar aquesta teràpia. Com a canal de sortida només tolera el llenguatge 24 L’EDUCACIÓ PRIMERENCA DE LA CRIATURA AFECTADA PER TRASTORNS DE L’AUDICIÓ oral. Es tindrà en compte l’edat auditiva però es seguiran els mateixos principis que amb un nen oient.
Basada en la interacció del nen a través del joc i de les activitats que els nens desenvolupen en els contextos quotidians. Les sessions es programen a nivell individual amb un familiar i en petits grups. Els principis bàsics: - Detectar la DA lo més primerenca possible, ideal neonatal.
- Exercitar la gestió mèdica i audiològica de manera immediata, incorporant i fent un manteniment de la implantació oportuna - Guiar, aconsellar i recolzar als pares i cuidadors com a models primaris del llenguatge - Ajudar als nenes a integrar l’audició en el desenvolupament de les seves habilitats socials i comunicatives.
- Fer ús de patrons de desenvolupament de l’audició, llenguatge, parla i cognició per estimular la comunicació natural.
- Considerar i avaluar contínuament el desenvolupament dels dissenys de la intervenció diagnòstica, i modificar el programa quan sigui necessari, - Proporcionar serveis de recolzament per facilitar la inclusió educativa i social dels nens en escoles ordinàries.
Els inicis de la comunicació I - Consciència del so: significació dels sons i relació entre ells. Para l’orella als sons que hi ha al seu entorn, dins de l’ambient per despertar el seu interès.
- Resposta condicionada al so: reaccions, gestos, etc.
- Torns de conversa: apresos abans de parlar. Respectar les pautes comunicatives abans d’aprendre llenguatge pròpiament.
- Sons inicials: despertar l’interès amb onomatopeies i instruments musicals: - Comprensió dels aspectes suprasegmentals: entonacions, volum i ritme que donen a entendre l’estat emocional del receptor - Primeres emissions: balboteig com a imitació d’aquests aspectes suprasegmentals - Comprensió de les primeres paraules: al voltant 12m 25 L’EDUCACIÓ PRIMERENCA DE LA CRIATURA AFECTADA PER TRASTORNS DE L’AUDICIÓ - Aparició de les primeres paraules: al voltant dels 12m. Un cop comprèn pot produir.
- Primeres oracions: a partir dels 18-24m. La relació entre les paraules i significats el nen la fa igual però més tard.
- Converses: a partir dels 2 anys i en general les nenes abans que els nens.
Mètode auditiu oral i mètodes orals Recepció de la comunicació oral a partir del complements de la lectura labiofacial i de l’aprofitament dels restes auditius.
Potenciar el desenvolupament del llenguatge oral en situacions d’aprenentatge individual, etc.
Paraula complementada Perfeccionar la lectura labial. Consta de vuit configuracions del dits i tres posicions de la mà a la cara.
Mètode verbo-tonal El cos i no només l’oïda son receptors i productors de la parla. L’aplicació del mètode es realitza amb l’aparell d’amplificació Suvag II.
Blocs d’atenció directa a les criatures sordes 1. audició i llenguatge oral receptiu (comprensió) (no ho preguntarà) Objectius - Discriminació i memòria auditiva - Lectura labiofacials - Intel·ligibilitat de la parla - Comprensió e interiorització del lèxic restringit i elaborat - Comprensió morfosintàctica: sobretot de la coordinació i la subordinació.
2. llenguatge expressiu - Reeducació de les qualitats de la veu - Rehabilitació de les possibles dislàlies audiògenes - Correcte ús dels elements suprasegmentals de la parla: entonació, ritme i accent.
- Desenvolupament progressiu de les seqüències fonètiques - Ús d’un ampli vocabulari - Ampliació de camps semàntics - Ús del llenguatge en sentit figurat - Ús de connectors i concordança 26 L’EDUCACIÓ PRIMERENCA DE LA CRIATURA AFECTADA PER TRASTORNS DE L’AUDICIÓ - Estructuració de frases amb sentit complert, emprant la subordinació i la coordinació.
3. Llenguatge escrit: comprensiu i expressiu - Construcció de frases sense agramatisme - Utilització del lèxic amb propietat i correcció ortogràfica - Generalització de la coordinació i subordinació - Perfeccionament de l’accentuació gràfica - Comprensió de textos escrits de certa complexitat - Utilització de locucions i diferències contextuals - Pràctica i reconeixement del llenguatge figurat - Ús correcte de la concordança i temps verbals - Sinònims, antònims, homònims..
- Redacció de textos emprant signes de puntuació 27 ...

Tags:
Comprar Previsualizar