Trastorns Emili Soro- TEMA 1 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 3º curso
Asignatura Trastorns del Desenvolupament
Año del apunte 2016
Páginas 7
Fecha de subida 02/04/2016
Descargas 17
Subido por

Descripción

Apunts del tema 1 (INTRODUCCIÓ: CONCEPTES GENERALS) de l'assignatura de "Trastorns del Desenvolupament" amb l'Emili Soro, basats en els seus powers i el que ha explicat a classe.

Vista previa del texto

Usuario unybook: emartinezpavia58 TEMA 1.
INTRODUCCIÓ: CONCEPTES GENERALS El desenvolupament és un procés progressiu mitjançant el qual la persona es va formant i es va fent cada vegada més adaptativa, és a dir, més capaç de fer conductes útils per al deu dia a dia.
El desenvolupament normatiu segueix aquestes característiques, però quan hi ha un trastorn del desenvolupament algunes d’elles poden deixar d’existir per a la persona que el pateix:  És multi-causal, és a dir, es pot explicar per factors biològics, psicològics i socials (interacció amb els altres).
 Està mediat pel context i els obstacles i facilitadors que aquest ofereix. Entenem per obstacles totes aquelles situacions que impedeixen o dificulten el desenvolupament o la conducta adaptativa. En el cas d’una persona que va en cadira de rodes, unes escales serien un obstacle. Els facilitadors, en canvi, son aquells elements que permeten superar els obstacles: seguint amb l’exemple anterior, una rampa seria un facilitador per a la persona amb cadira de rodes.
 És continuat, ja que es dóna al llarg de tota la vida encara que pugui ser més acusat en alguns períodes concrets com per exemple la infantesa.
Si necesitas más apuntes, puedes encontrarlos en unybook.com/perfil/emartinezpavia58 Usuario unybook: emartinezpavia58  És acumulatiu, ja que té lloc a mesura que acumulem experiències que l’afavoreixen. En determinades discapacitats no totes les experiències serveixen per a aquesta acumulació: per exemple, a una persona amb ceguesa per molt que se l’hi ensenyin objectes de diferents colors no els aprendrà a diferenciar.
 És direccional, és a dir, cada vegada permet realitzar activitats més complexes i precises. Aquesta característica també queda limitada en persones que presenten determinades discapacitats.
 És organitzat, ja que totes les funcions s’integren i es relacionen entre elles. Això fa que sigui també holístic (global), fet que justifica la necessitat de promoure, en les persones amb discapacitat, la realització d’activitats en els àmbits menys afectats, ja que d’alguna manera acabaran afavorint també el desenvolupament de les àrees més afectades.
 És diferenciat, ja que a mesura que el nen o nena es va fent gran les funcions globals es van especialitzant i fent-se més precises. Un exemple fàcil d’entendre és en d’un infant que a pàrvuls fa “matemàtiques” i a secundària ja pot distingir entre “equacions”, “funcions”, i altres àmbits de les matemàtiques.
Si necesitas más apuntes, puedes encontrarlos en unybook.com/perfil/emartinezpavia58 Usuario unybook: emartinezpavia58 Els trastorns del desenvolupament poden tenir etiologies molt diverses, i aquestes no son conegudes en molts dels casos. A més, els diferents factors que poden causar-los (ja siguin biològics, neuro-psicològics o socials) estan interrelacionats entre ells, és a dir, que interactuen i sovint ens trobarem amb discapacitats d’etiologia múltiple. Aquests trastorns s’originen durant la infància o com a molt tard durant l’adolescència i, tot i que es pot fer molt per millorar la qualitat de vida i la integració dels qui els pateixen, són incurables: duren tota la vida.
Per realitzar totes aquestes intervencions que milloraran la qualitat de vida de les persones amb discapacitat pot ser útil fer un diagnòstic, però aquest no és estrictament necessari i a més cal vigilar a l’hora de donar-lo perquè pot estigmatitzar de per vida a la persona que pateix el trastorn.
També cal tenir en compte que, sobretot en els trastorns més greus, donar el diagnòstic pot suposar un alleujament per a les famílies ja que almenys saben què està passant i que no es culpa seva.
Els trastorns del desenvolupament estan originats per un dèficit que comporta una discapacitat, aquesta esta relacionada directament amb les condicions del context, i que pot comportar també una minusvalidesa, és a dir, una reducció de la participació en algun àmbit de la vida. En l’exemple que ja hem dit abans de la persona en cadira de rodes, aquesta té un dèficit perquè no pot moure les cames, però només té una discapacitat si no té rampes, ascensors o Si necesitas más apuntes, puedes encontrarlos en unybook.com/perfil/emartinezpavia58 Usuario unybook: emartinezpavia58 altres medis per arribar allà on vol. Si per exemple aquesta persona es troba en que no pot assistir a una conferència perquè no hi ha prous adaptacions perquè pugui arribar-hi amb la seva cadira de rodes, estarem parlant de que presenta una minusvalidesa.
Durant els darrers anys, les persones amb discapacitat han promogut que es canviï el terme “discapacitat” pel de “diversitat funcional”, ja que el primer té connotacions força negatives a la societat. A la CIF es parla de “funcionament” i “limitacions funcionals”, que equival al que s’ha definit com a dèficit en el paràgraf anterior.
NOUS ENFOCAMENTS DE LA DISCAPACITAT Últimament s’han proposat nous enfocaments de la discapacitat que posen èmfasi no només en la rehabilitació de la persona sinó en l’habilitació del context o entorn. En aquesta direcció, els nous enfocaments defensen les nocions de...
Acessibilitat: l’entorn ha de ser accessible per a tots (incloses les persones amb discapacitat) de manera autònoma i natural.
Un edifici sense ascensor ni rampes no seria acessible pel nostre amic en cadira de rodes i per tant no compliría aquest requisit.
Disseny universal: els entorns s’han de dissenyar ja des del principi de manera que siguin útils per tots, enlloc d’aplicar-hi adaptacions posteriors. Per exemple, un llibre normal no Si necesitas más apuntes, puedes encontrarlos en unybook.com/perfil/emartinezpavia58 Usuario unybook: emartinezpavia58 compleix aquest requisit perquè a no ser que s’adapti al sistema braile no és útil per a les persones amb ceguesa.
Vida independent i autònoma: promouen que tots puguem participar activament en la comunitat amb la mínima ajuda possible d’altres persones.
Qualitat de vida, entesa aquesta com la possibilitat de la persona de viure d’acord amb les condicions que ella desitja.
Així, si per a una persona no és important tenir una casa amb piscina pel fet de tenir-la no disposarà de millor qualitat de vida.
A més, els nous enfocaments donen molt de pes a la prevenció, on cal distingir entre aquests tipus:  Primària: mesures per impedir que es produeixin deficiències físiques, mentals i sensorials. Un exemple és tenir cura de les substàncies que ingereix la mare durant l’embaràs.
 Secundària i terciària: impedir que les deficiències tinguin conseqüències negatives, o reduir aquestes tant com sigui possible.
Veiem aquest tipus de prevenció en les adaptacions.
Si necesitas más apuntes, puedes encontrarlos en unybook.com/perfil/emartinezpavia58 Usuario unybook: emartinezpavia58 ENFOCAMENT INCLUSIU Posa èmfasi en la necessitat que l’aprenentatge tingui lloc a l’entorn natural, que ha de donar les mateixes oportunitats a tothom. El concepte d’inclusió es refereix a que les persones amb discapacitat han de ser valorades en tots els contextos (parlarem en aquest cas de contextos inclusius) i tenir l’oportunitat de participar-hi.
En aquest enfocament, les diferències individuals són vistes com una oportunitat d’enriquiment i aprenentatge per a tota la societat, motiu de més pel qual s’han de valorar tots els tipus de persones. A més, des d’aquest enfocament es defensa que l’atenció a la diversitat ha de partir d’una perspectiva de cicle vital, és a dir, fer-se de manera especialitzada per a cadascuna de les etapes de la vida.
MODEL DE SUPORTS Segons aquest model el funcionament individual d’una persona depèn dels suports dels que disposi en els diferents contextos. Com ja s’ha vist anteriorment, una persona amb un dèficit que rebi els suports adequats pot no patir discapacitat ni minusvalia.
Si necesitas más apuntes, puedes encontrarlos en unybook.com/perfil/emartinezpavia58 Usuario unybook: emartinezpavia58 MODEL CENTRAT EN LES PERSONES Aquest model pretén superar els enfocaments centrats en el dèficit. Defensa que les necessitats bàsiques de les persones en desenvolupament són universals, mentre que els satisfactors d’aquestes necessitats són relatius segons l’entorn, la cultura i la persona de la que estiguem parlant. Per tant, aquest model posa èmfasi en el paper del context a l’hora de determinar si una persona podrà o no satisfer les seves necessitats.
Si necesitas más apuntes, puedes encontrarlos en unybook.com/perfil/emartinezpavia58 ...