TEMA 1 (II): La consciència (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 2º curso
Asignatura Fisiologia de la conducta (I)
Año del apunte 2017
Páginas 6
Fecha de subida 24/09/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

FISIOLOGIA DE LA CONDUCTA (I) PSICOLOGIA UAB Marina Pedrosa Domingo TEMA 1 (II): LA CONSCIÈNCIA 1.
2.
3.
4.
5.
QUÈ ÉS LA CONSCIÈNCIA? PER A QUÈ SERVEIX? D’ON PROVÉ? EN TENEN ELS ANIMALS? COM PODRÍEM ALTERAR-LA? 1. QUÈ ÉS LA CONSCIÈNCIA? EN TENEN ELS ANIMALS (4)? És l’estat subjectiu de coneixement (d’adonar-se) de l’entorn i d’un mateix. Tenim dos tipus de consciencia: Consciència primària: experiència directa de sensacions, percepcions, pensaments, records, imatges, somnis… Consciència reflexiva: adonar-se de la unicitat com a individu amb passat, present i futur, “Ser conscients de què som conscients (autoconsciència)”.
Els gossos perceben i tenen emocions, memòria,… (consciencia primària), però no sabem si són conscients d’això (consciencia reflexiva. Igualment, no ens fa falta saber-ho per entendre la seva conducta.
Aspecte clau d’autoconsciència: notar que estàs ubicat dins del teu propi cos, depèn dels processos perceptius (visual i somestèsics). Observem aquest experiment: FISIOLOGIA DE LA CONDUCTA (I) PSICOLOGIA UAB Marina Pedrosa Domingo Sí que hi ha experiments però, que demostren que micos, dofins i alguns elefants sí que tenen consciencia reflexiva ja que, davant d’un mirall, es reconeixen a si mateixos.
2. PER A QUÈ SERVEIX? La consciencia és, per tant, un estat de la ment subjectiu, qualitatiu i unificat (regulat per percepcions sensorials), que aporta flexibilitat al comportament.
La consciencia ens permet viure els processos mentals en un instant (al que després ens referirem com a microestat de consciencia), en el que es percep tot com una experiència unificada integrada (la consciencia).
“Resum de la realitat amb caràcter executiu” A partir de la integració de la informació, la consciència permet prendre decisions o actuar sense analitzar en detall la situació percebuda (sintètica i immediata): resposta flexible. Amb la consciència fem un anàlisi global de tot el que està passant i llavors decideixo que he de fer.
3. D’ON PROVÉ? INCONSCIENT CONSCIENT (informació integrada) La consciencia es deu a la integració funcional (augment interconnexió) de l’activitat de diferents circuits corticals especialitzats (cadascú en un tipus d’informació).
Els somnis són activacions corticals no integrades, per això són tan estranys.
El tàlem i els sistemes d’arousal troncoencefàlics semblen necessaris, si bé no suficients, per generar la consciència (la mantenen però no la generen). L’escorça cerebral és fonamental per a l’experiència conscient, sense activitat cortical no podem tenir consciència, tot i que no és el que la genera. Una lesió en el SARA, suposa entrar en coma (estat nul de consciència).
FISIOLOGIA DE LA CONDUCTA (I) PSICOLOGIA UAB Marina Pedrosa Domingo La consciència podria dependre de l’activitat reverberant (contínua) des d’àrees superiors a àrees inferiors de processament (escorça i tàlem). La consciència emergeix quan moltes neurones formen un nucli dinàmic de connexions, les quals formen bucles entre l'escorça i el tàlem i diferents àrees corticals.
ESCORÇA TÀLEM NEURONES = NUCLIS = CONSCIÈNCIA La percepció conscient unificada podria produir-se amb la sincronització de l'activitat neurones que processen diferents característiques sensorials Uneix al mateix temps l’activitat de diverses àrees corticals en relació a un objecte Les neurones que processen el mateix objecte, disparen al mateix temps i de la mateixa manera (30-70 Hz: ones gamma).
La consciència són microunitats de consciència de tot el que està passant al nostre cervell, determinades per les descàrregues d’activació tàlem-corticals.
L’activació cortical es dóna pels inputs sensorials però, tant la sincronització de les neurones (o moment d’activació) com la identificació de tot com un conjunt, ho fan els circuit tàlemcorticals.
Cada cop que recordem, ho reconstruïm tot, per això es poc fiable la nostra memòria, perquè no tenim els records integrats, sinó que els hem d’integrar cada cop que recordem.
FISIOLOGIA DE LA CONDUCTA (I) PSICOLOGIA UAB Marina Pedrosa Domingo El tàlem permet la sincronització de l’activació de les àrees corticals en un mateix microestat de consciència. L’àrea que no estigui activada en aquest moment, quan el tàlem està sincronitzant, no se sumarà al microestat de consciència.
La consciència és com ens referim a la continuïtat de tots els microestats de consciència, ja que el nostre cervell no és capaç de percebre la separació entre el microestat 1, el 2, el 3, etc.
4. TRASTORNS DE CONSCIÈNCIA ESTATS DE CONSCIÈNCIA ALTERADA (de menys a més consciència) DIAGNÒSTIC COMA ESTAT VEGETATIU ESTAT MINIM DE CONSCIÈNCIA ENCLAUSTRAMENT (locked-in síndrome) AROUSAL Ulls tancats No hi ha cicle de son i vigília Ulls oberts Sí hi ha cicle de son i vigília Ulls oberts Sí hi ha cicle de son i vigília Ulls oberts Sí hi ha cicle de son i vigília CONSCIÈNCIA No hi ha evidencia COMUNICACIÓ Cap No hi ha evidencia Cap Inconscient però amb moments de consciencia Totalment conscient A vegades però no es constant Amb moviment vertical ocular FISIOLOGIA DE LA CONDUCTA (I) PSICOLOGIA UAB Marina Pedrosa Domingo La xarxa neural per defecte inclou el lòbul frontal medial, el post-parietal, el cingle posterior i la precunya.
En l’estat vegetatiu, el còrtex es troba en estat mínim d’activitat. No s’integren els estímuls de les diferents àrees, el cervell no funciona coordinat, per això no pot parlar. El còrtex està actiu però el tàlem no sincronitza. No es recuperen.
De l’estat mínim de consciencia la gent es va recuperant amb l’ajuda d’estímuls molt fors (veient gent que li porta records, etc).
L’enclaustrament s’assembla al coma, però no hi ha cap alteració de consciència, el subjecte està conscient 100% però presenta una incapacitat motora total.
DIAGNÒSTIC COMA VEGETATIU MINIM CONSCIÈN.
LOCKED-IN ACTIVACIÓ TÀLEM NO NO SÍ SÍ CÒRTEX NO SÍ SÍ SÍ A nivells mínims Incapacitat motora ES CONSERVA PENSAMENT O CONSCIÈNCIA EN ESTAT VEGETATIU? Per poder comunicar-se amb subjectes en estat vegetatiu, els metges li demanen (ja que en aquest estat l’escolten) que per contestar a una sèrie de preguntes s’imagini que juga al tenis per contestar “sí”, i que s’imagini que fa un recorregut per casa si vol dir “no”. D’aquesta FISIOLOGIA DE LA CONDUCTA (I) PSICOLOGIA UAB Marina Pedrosa Domingo manera, en una ressonància, observaven l’activació cortical del seu cervell i segons la zona que s’activava, sabien la resposta (la premotora en cas d’imaginar-se jugant a tenis i, per tant, contestant que “sí”; o l’àrea espaial en cas d’imaginar-se el recorregut i, per tant, contestant que “no”), així es comunicaven. També s’aplica a persones en estat mínim de consciència.
RESUM: LA CONSCIÈNCIA Estat de la ment subjectiu que contribueix a la flexibilitat conductual.
Paper impostant del tàlem i l’escorça cerebral: recurrència, sincronització, integració funcional.
Possibilitat de tractament d’estats de mínima consciència i vegetatiu amb tècniques de neuroimatge.
...

Comprar Previsualizar