Tema 5: : Fílum ASCOMICOTS (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Biología - 1º curso
Asignatura Botànica
Año del apunte 2016
Páginas 6
Fecha de subida 14/04/2016 (Actualizado: 16/04/2016)
Descargas 3
Subido por

Vista previa del texto

Tema 5: Fílum ASCOMICOTS Anna Jimenez Pouget. 1r Biologia. UAB Tema 5: Fílum ASCOMICOTS Generalitats  El Fílum dels ASCOMICOTS és el més divers d’entre tots els fongs, amb unes 65.000 espècies conegudes. Inclou diversos ordres de fongs, amb espècies de gran importància ecològica, econòmica i sanitària.
 Els ascomicots tenen un paper molt important en els ecosistemes terrestres, essent importants descomponedors de moltíssims substrats, entre ells la cel·lulosa i alguns també, la lignina. Hi trobem també espècies simbionts (mutualistes o paràsites) d’animals, plantes, algues i fongs, entre d’altres.
 També inclou la majoria de fongs liquenitzats (unes 18.000 spp), un 40% de tots els ascomicots han optat per aquesta estratègia ecològica i nutricional.
 Els cossos fructífers dels ascomicots són font de nutrients per diversos animals, inclosos humans.
 Tenen gran importància en sectors com la indústria farmacèutica, alimentària, agrícola i forestal, etc.
Més generalitats:  Hifes septades, porus per on pot circular el citoplasma, l’individu està comunicat.
 Fongs amb tal·lus miceliar (foto de dalt és miceliar septat) o levuriforme (1 cèl·lula)  Molts formen cossos fructífers anomenats ASCOMES  En els ascomes hi ha esporangis anomenats ASC  Dins de l’asc hi ha Ascòspores Sistemàtica: Ascomicots levuriformes (amb forma de llevat) Subfílum Saccharomycotina, SACAROMICETS UNICEL·LULARS: LLEVATS - Amb ascs - Amb ascòspores - Sense ascomes Fílum ASCOMICOTS. Subfílum SACAROMICOTINS. Classe Sacaromicets LLEVATS ASCOSPORÒGENS  Ascomicets amb aspecte de llevats: cos vegetatiu unicel·lular, a vegades formant un pseudomiceli  Reproducció asexual per gemmació  Grup molt heterogeni; ecologia variada  Aprofiten substàncies ensucrades per obtenir energia  Grup de gran interès econòmic i ecològic (processos de fermentació i descomposició de matèria orgànica).
Tema 5: Fílum ASCOMICOTS Anna Jimenez Pouget. 1r Biologia. UAB El nèctar és un substrat ric en sucres on s’hi desenvolupen diversos microorganismes, com llevats i bactèries. Els llevats metabolitzen els sucres i alteren la composició del nèctar, alterant el procés de pol·linització de les plantes zoòfiles (que necessiten els animals per dispersar el pol·len). El nèctar és aigua amb sucre bàsicament. També trobem llevats osmòfils en altres exhudats (substàncies que s’excreten) de plantes, com en la saba, la resina i també en els fruits. Si els exhudats són ensucrats poden ser alterats per microorganismes.
Importància econòmica dels llevats: la fermentació C3H12O6  2 C2H5OH + 2CO2 Quan deixa d’haver oxigen metabolitzen el sucre per alcohol. El pa és com la cervesa sense aigua. Això ho fan els Saccharomyces.
Fílum ASCOMICOTS. Més generalitats Ascomicots amb tal·lus miceliar desenvolupat:  Amb Ascs  Amb Ascòspores  Amb Ascomes  Tenen formes filamentoses i tenen micelis.
De la subfílum Pezizomicotina, a més fan cossos fructífers on estan agrupats els esporangis. Aquests cossos fructífers tenen formes diferents: - Amb clistoteci: són esfèrics, posats com a pilotetes. Classe dels Eurotiomicets.
- Amb periteci: tenen forma de pera, tenen un coll i un forat per on surten les espores. Classe Sordariomicets.
- Amb apoteci: aquest té una forma oberta en forma de copa, els esporangis estan a la superfície. Classe dels Pezizomicets.
Tema 5: Fílum ASCOMICOTS Anna Jimenez Pouget. 1r Biologia. UAB ASCOMICOTS. Subfílum Pezizomicotins. Generalitats PEZIZOMICOTINS  Grup important, inclou la majoria d’ascomicots  Es reprodueixen per gametangiogàmia, gametangis masculins i gametangis femenins, hi ha intercanvi de cromosomes i surten d’aquí els esporangis.
 Formen ascomes (micro- o –macroscòpics) per donar suport, protecció i facilitar la dispersió de les ascòspores formades als ascs.
Els esporangis són allargats i d’allà surten les espores, les ascòspores, en forma de copa.
Subfílum Pezizomicotina. Amb clistoteci. Classe Eurotiomicets.
EUROMICETS - ORDRE EUROTIALS  Saprobis, degradadors d’aliments  Reproducció asexual per conidis  Unes 140 espècies - Poden fer espores dins o fora dels esporangis. Es conidis es formen a la punta d’un conidiòfor.
- En la fase sexual es formen uns cossos fructífers (clistoteci d’unes 100 micres) i dins hi ha els Ascs (esporangis) i dins les ascòspores.
- Tot el grup es diuen anamorfs: són els que sempre es reprodueixen asexualment.
Els Aspergillus es reconeixen fàcilment perquè es troben en la fruita, a vegades en la paret… fa un tipus d’estructura que ens recorda a un aspersor, hi ha unes cèl·lules que van fent com unes boletes, i són les espores.
Tema 5: Fílum ASCOMICOTS Anna Jimenez Pouget. 1r Biologia. UAB - I els penicillium el que fan són unes cèl·lules en forma d’ampolla, que formen els conidis, són cèl·lules conidiògenes. Els conidis es dispersen quan fa una mica de vent fins que arriben sobre d’algun substrat que poden degradar.
- Degraden fruites, cereals… poden créixer amb molt poca humitat a partir d’un 14% d’humitat.
- Tots els productors d’antibiòtics són penicilliums. Han de compatir molt amb bactèries, per poder-se alimentar ells i no els altres. I això s’ha aprofitat moltíssim perquè són productors d’antibiòtics. El penicillium camembertii, roqueforti… per fer el formatge. Hi ha alguns que avoquen molts àcids Aspergillus niger.
- Molts són productors de micotoxines. Tenen com a òrgans dianes el fetge i als ronyons, i pot provocar càncer de fetge o et poden matar. Aspergillus flavus: aflatoxina  càncer. Fusarium spp: Trocptecens  càncer, hemorràgies.
- D’interès mèdic: Aspergillus fumigatus: Aspergil·losis. Provoca problemes d’al·lèrgies si s’inal·len les seves espores. Si la persona té algun problema d’immunodepressió poden provocar problemes seriosos en els pulmons.
- Tinea capitis: tinyes (dermatomicosis). Tinea pedis  fa ferides als peus, s’alimenten de la seratina de la pell, no penetren dins dels teixits però fan molts picor, degut als enzims que arriben a les terminacions nervioses.
Tema 5: Fílum ASCOMICOTS Anna Jimenez Pouget. 1r Biologia. UAB Subfílum Pezizomicotins. Classe Sordariomicets És la classe dels que tenen PERITECI, cos fructífer on s’agrupen els esporangis en forma de pera. En aquest cas, els apotecis i els esporangis estan ordenats, un al costat de l’altre. L’Himeni és la part fèrtil del cos fructífer.
Classe Sordariomicets. Ordre Hipocreals. Claviceps Claviceps purpurea: corn del sègol Infecta l’ovari de la flor de sègol a l’estiu i en lloc del gra (ovari) es forma un escleroci (estructura de resistència). Afecten a les plantes i sobretot les gramínies. L’escleroci cau a terra a la primavera següent i en surten uns estromes portadors dels peritecis.
Aquests reinicien el cicle d’infecció.
El fong sintetitza diversos alcaloides (ergolina, ergotamina, ergovalina…), àcid lisèrgic, etc. Aquests alcaloides són tòxics, tot i que a petites dosis s’han usat des de temps antics amb finalitats medicinals.
Ergotisme: constricció de vasos sanguinis dolor muscular, gangrena, convulsions i al·lucinacions. A vegades s’havien d’amputar braços… Classe Sordariomicets. Ordre Xilarials i Sordarials Xilarials: descomponedors de fusta, peritecis en estromes, ascs cilíndrics, 6 Famílies.
Xylaria sp. i Diatrype sp.
Tema 5: Fílum ASCOMICOTS Anna Jimenez Pouget. 1r Biologia. UAB Sordarials: descomponedors de matèria orgànica vegetal, sovint copròfils. Degrada la femta dels animals herbívors.
Subfílum Pezizomicotins. Classe Pezizomicets. Ordre Pezizals. Epigeus Amb apotecis. Ascocarp alveolat, per augmentar la superfície himenial (fèrtil): Morchella sp., Morchella esculenta… en les fortificacions que són una mica més grosses tenen un peu i després tenim tota la zona fèrtil amb els esporangis i les espores, i això és perquè així aixecant-se uns quants mil·límetres del terra ja hi ha corrent d’aire perquè les espores puguin moure’s. Són epigeus, dispersen espores sobretot pel vent.
Orelles de gat, Helvella crispa: ascocarp pedunculat, comestibles (amb reserves) després de la cocció, és una mica cancerígen.
Gyromitra esculenta: és molt tòxic, conté Giromitrina, una substància tòxica, fins i tot mortal.
Aleuria aurantia: cassoletes.
Peziza, amb més de 80 espècies, és el gènere més representatiu de l’ordre.
Tuber melanosporum. Tòfona negra: Són espècies adaptades a viure sota terra. Aquesta copa s’ha replegat, ha evolucionat cap a un altre tipus d’estructura. I la part fèrtil ens queda a dintre. Dins hi ha els ascs amb les ascòspores. Les espècies epigees es dispersen per l’aire, per tant la dispersió de les espores la fan els animals, perquè se les mengen i al cagar les van dispersant.
...