Microbiologia II Tema 6 Gammaproteobacteris (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Farmacia - 3º curso
Asignatura Microbiologia II
Año del apunte 2015
Páginas 18
Fecha de subida 19/03/2016
Descargas 7
Subido por

Vista previa del texto

Classe gamma-proteobacteria El més nombrós en bacteris i més patògens en home. Diversitats de formes i metabolismes. Bacteris fotosintètics, no fotosintètics, fixadors de N, magnetotatics.
Bacteris respiratoris, fermentadors i intracel·lulars.
Bacteris vermells de sofre: fotosintètics, oxiden el sulfur d'hidrogen a S, afloraments vermells a la natura, fan carotenoides per fotosíntesi, apareixen grànuls de sofre.
Chromatium.
Beggiatoa: no fotosintètics, incolors del sofre. Oxida directament el sulfur d'hidrogen.
Bacteris magnetotatics Bacteris fixadors de nitrogen: azetobacter. Fixen N atmosfèric en un compost assimilable, amoníac, nitrits o nitrats per a que la planta els pugui utilitzar.
-Parasits intracelulars 3 gèneres: Ordre thitrial, família francisellaceae, genere Francisella / Ordre Legionellals, família coxiellaceae, genere Coxiella (ja explicat) / família legionellaceae, genere Legionella Genere Francisella, Francisella tularensis: produeix la tularèmia (febre dels conills), zones rurals, caçadors és el grup de risc principal. Bacil gram negatiu, pleomòrfics (poden adoptar diferents formes, tipus cocobacil), es tenyeixen bé sempre que no estiguin dintre de les cèl·lules (parasits intracel·lular facultatius), no té flagels, es immòbil, aeròbic estricte, bacteri exigent (requereix medi de cultiu molt nutritiu, suplementat al cisteïna i de creixement lent), oxidasa - i catalasa +.
Patogenicitat: patogen intracel·lular facultatiu, pot ser de vida lliure en el medi ambient durant varies setmanes, però dintre de l'hoste si és fagocitat per macròfags hi pot sobreviure dins, evita la mort per fagocitosi.
És una zoonosi, rosegadors i petits mamífers salvatges (rates, ratolins, conills, llebres) i animals domèstics, la malaltia es diferent en un cas i en l'altre: En els petits mamífers causa malaltia amb elevada taxa de mort, poden haver-hi epidèmies. En animals domestics solen ser portadors asimptomàtics, sols propaguen el mo. La transmissió en animals pot ser per contacte directe o per picada de vector (mosques, puces, etc).
L'home es hoste accidental, es contagia per picada o contacte en animal infectat.
L'home mai infecta un altre home. Hi ha una altra via: ingestió d'aigua i aliments, ja que els mo es poden mantenir viables en aquests llocs durant molt de temps (ojo la carn congelada, no es de fiar). Una quarta via seria la de inhalació, obres publiques en zones rurals.
Persones de risc: caçadors, grangers, escorxadors, carnisers, guardies forestals, personal d'obres publiques.
És una malaltia molt contagiosa, amb 10 bacteris ja estas infectat.
2 tipus de malaltia: tularemia ulceroglandular (75%), són ulceres al dit, per contacte directe o picada de vector. La segona forma (25%) es la tularemia pneumonica, per inhalació i produeix un quadre de pneumònia. Si no son tractats amb antibiòtics, la persona mor, es mortal perquè després de la pell o pulmons passa a sang, produeix septicèmia i produeix la mort de la persona.
Diagnostic: diagnostic ràpid es important, per PCR i serologia per detectar ac en sang.
Tractament: estreptomicina (gentamicina com alternatiu) Prevenció: incinerar l'animal mort de tularèmia, els animals malalts s'han de sacrificar també. Les persones malaltes s'han de tractar i fer seguiment de persones que hagin pogut estar en contacte. No hi ha vacuna, arma de bioterrorisme.
Genere Legionella: Legionella pneumophila: gram negatiu, es tenyeix malament en gram perquè es intracel·lular. Quan es sospita directament es fan altres tincions, com la de Dietrele (impregnació en plata), Giemsa o Gimenez. bacil o cocobacil, mòbils per un o varis flagels als extrems, quimioorganòtrofs, aerobis estrictes, de creixement exigent (medis nutritius amb sals de Fe i cisteïna), Agar BCYE (agar carbo tamponat y extracte de llevat, medi selectiu amb sals de Fe i cisteïna). No utilitzen els HC. Oxidasa i catalasa +, ureasa +, reduccio nitrats Hi han diverses especies de legionella que també poden causar la mateixa malaltia Habitat: es troba de vida lliure en ambients aquàtics, han de ser aigües estancades, llacs, manantials. Tolera ampli rang de temperatures (20-50ºC, optima entre 35 i 45ºC) i amplis rangs de pH (2-9,5). Es pot trobar legionel·la dintre de amebes (algues i protozous).
Tractaments de superescalfament d'aigua o eliminar els protozous.
Patogeneicitat: patogen intracel·lular facultatiu, transmissió per inhalació de aerosols arriben als pulmons i són fagocitats per macròfags alveolars del pulmó i eviten la mort per fagocitosi i s'hi poden multiplicar a dintre. Produeixen enzims que fan dany al teixit pulmonar, es el quadre de pneumònia. Exoproteasa citotoxica.
Legionella pneumophila serogrup 1 es el més freqüent.
Grups de risc: gent gran, homes, que fumin o hagin fumat o que tinguin una malaltia respiratòria crònica (com EPOC). La persona es contagia de reservori ambiental de les aigües estancades, aires acondicionats, dutxes o spas, torres de refrigeració, sauna Malaltia: 2 tipus: malaltia del legionari (legionelosi) o malaltia de pontiac. La legionel·losi és una pneumònia atípica (no hi ha tos productiva), acompanyada de febre, no té simptomatologia característica de la legionel·la, aquestes persones ja tenen malalties de base. Febre de pontiac es una forma lleu, no es un quadre de pneumònia, símptomes molt benignes, febres i dolors musculars durant 2-5 dies, es cura espontàniament. Es va detectar a un departament de salut de la ciutat de pontiac.
Diagnostic: cultiu i probes serològiques. Cultiu en agar BCYE i fer probes bioquímiques per identificar l'especie. Probes serològiques, buscar anticossos en sèrum de persona, immunofluoresencia directa, ELISA, tècniques d'aglutinació. Test ràpid de diagnostic d'orina, detectar antigen del bacteri a partir de orina, es fa per radioimmunoassaig.
Tractament: pontiac no en necessita. En la legionel·losi, no serveixen betalactamics, eritromiccina s'utilitza en casos lleus, en casos més greus s'utilitzen les fluoroquinoloes i la azitromicina. S'utilitza cada cop més les segones.
Prevenció: no transmissió persona-persona. Buscar el reservori ambiental, identificar-lo i destruir-lo. Fer superescalfament de l'aigua a 60ºC. Hipercloracio de l'aigua. Ionització amb Ag i Cu també va be. Neteges periòdiques en residencies, hospitals i tal.
-Grup dels respiradors: ordre pseudomonadal, familia pseudomonadaceae (pseudomonas i azotobacter) i familia moraxellaceae (infeccions nosocomials Moraxella i Acinetobacter, moltes resistencies a antibiotics) Gènere pseudomonas: bacil gram -, aerobis estrictes, mòbils per flagel·lació polar, oxidasa i catalasa +, la majoria degraden hexoses (glucosa) per via Enter-Doudoroff, poc exigents, viuen en el medi ambient, aigües i sol.
Infeccions nosocomials, difícil de tractar. Les colònies són llises, tipus perla, i si s'olora recorda a olor dolça de raïm. Poden tenir també respiració inorgànica i utilitzar els nitrats com acceptor final. Es important que la oxidasa sigui positiva per a poder diferentciar-lo dels enterobacteris patògens. Poden produir pigments hidrosolubles difusibles que sota llum ultraviolada apareix fluorescència (piocianina-blava, fluoresceïna-groca, piorrubina-vermell, si produeixen mes de un pigment es sumen els colors, verd etc.).
Poden créixer en ventall de temperatura molt ampli, des de 4 a 42ºC, amb temperatura òptima a 30-37ºC.
Normalment el trobem en reservoris humits.
La Pseudomonas aeruginosa és la que es considera més virulenta sobretot en malalties nosocomials (mirar el quadre de les diapos).
Medi king A i B. el A serveix per veure la producció de picianina i piorrubina i el king B es mira si produeix fluoresceïna. Agar cetrinide és un medi selectiu per aïllar les pseudomones. P. aeruginosa produeix la coloració verda.
-Pseudomonas aeruginosa: responsable de moltes infeccions oportunistes, tant en home com en plantes. Es troba on hi han reservoris humits, lavabos de habitacions de hospitals, a els aparells de mascaretes, respirators, equips mèdics on hi hagi una mica d'humitat, sondes, intubadors i flors amb aigua que es porten als pacients. Es molt resistent a detergens i desinfectants, son multiresistents als antibiòtics durant el tractament les soques es poden tornar resistents al tractament, es molt difícil tractar la infecció de Pseudomonas aeruginosa per aquest motiu. Es fa una teràpia amb varis antibiòtics.
Factors de virulència: en té molts i molt diversos, tindrem malalties més virulentes o menys virulentes. Té càpsula i evita la mort per fagocitosi i pot sobreviure al interior del macròfag, la càpsula també fa de barrera contra els antibiòtics. Proteïnes d'unió a membrana externa que varien antigènicament. Fimbries, adhesines, per a unir-se a teixit. Alginat també es una adhesina.
Els pigments també son factors de virulència. Lipopolisacarid, lipid A endotoxic.
Piocianina, piorrubina, i fluoresceïna catalitzen reaccions que causen un dany per acumulació de radicals lliures d'oxigen. Exotoxines: A i S, la A es la més virulenta, però tenen la mateixa acció, inhibeixen síntesi de proteïnes i produeixen dany en el teixit, sistema de secreció tipus 3 (connecta el bacteri amb la cèl·lula), també tenen un paper immunosupressor i eviten la eliminació de la infecció.
Enzims que ajuden a disseminar el bacteri per tot el cos: elastasa que degrada la elastina i produeix hemorràgies, fosfolipasa C, colagenases, gelatinases.
Malalties que poden produïr: infeccions oportunistes.
Infeccions pulmonars en persones amb fibrosi quística o amb malalties respiratòries cròniques, i la infecció depèn de la persona, asimptomàtica, lleus o greus.
Infeccions cutànies, s'afavoreix per immersió en aigües contaminades, fol·liculitis (gra amb pus), després d'afaitar-se. Tenir molta cura amb els cremats que no tenen pell.
Infeccions urinaries amb sondats de llarga duració, el fet de que porti la sonda de forma continuada. Otitis del nadador, quan estem al aigua contaminada tot el dia, és una otitis externa. Otitis mitjanes cròniques, mes complicades de curar. Infeccions oculars, amb persones que portin lentilles, el liquid ha d'estar contaminat amb pseudomones, important canviar el liquid i renovarlo. Infeccions en sang: bacterièmia que causa septicèmia i pot ser mortal, també pot arribar a les vàlvules del cor i produir endocarditis, vigilar amb compartir les xeringues. Vigilar en fer-se tatuatges i pírcings, produeix necrosi de teixit i cartílag.
Diagnostic: fer un cultiu, en un TSA ja creix i encara creix millor en agar sang (son nutritius). Agar cetrinide són selectius i tb creixen, també pot créixer en medi selectiu d'enterobacteri, agar McConkey. Oxidasa + per a pseudomonas.
Tractament: de primer es dona un tractament empíric, combinació de 2 o mes antibiòtics d'ampli espectre, i també fa un antibiograma per controlar les resistències.
Si es un immunodeprimit se li pot donar transfusions de gama-globulina i de neutròfils apart del còctel d'antibiòtics.
Prevenció: aïllar a l'hospital. Es revisa tot l'equipament medic, respiradors, mascaretes, sondes, etc, per buscar on esta el focus i eliminar-lo.
-Fins aqui el primer parcial- -Classe gama-proteobacteria 2, fermentadors.
Tots son bacils Gram- es tenyeixen bé, quimioheterotrofs i anaerobis facultatius, son fermentadors.
Ordre enterobacterials, familia enterobacteriaceae.
Ordre Vibrionals, familia vibrionaceae Ordre aeromonadals, familia aeromonadaceae Ordre pasteurellals, familia pasteurellaceae Mirar cuadre de les diapos.
Dintre dels enterobacteris podem classificar els generes segons la ruta de fermentació de la glucosa, ruta ácid mixta i ruta 2,3-butanodiaolica (Roig de metil i VoguesProskauer). Mai utilitzaran les dos rutes alhora.
La gran majoria de patògens de l'home son no fermentadors de la lactosa.
Agar EMB, colònies verd-metaliques per a E.coli.
(mirar el tema de les proves bioquímiques de les diapos).
Algún bacteri de les enterobacteries pot donar oxidasa +, com Plegiomonas.
Coliforms: enterobacteris que fermenten la lactosa (lac +) i produeixen gas a partir de glucosa. S'utilitzen com a indicadors de les aigües fecals, fer cloracions per eliminarlos de la xarxa d'aigua, es un indicador de la qualitat de l'aigua.
Les soques dels enterobacteris es classifiquen en funció de 3 antígens.
  Antigen O del lipopolisacarid Antigen del flagel (antigen H) de la flagelina que pot presentar variacions antigeniques  Antigen K de càpsula.
Es poden definir les soques de cada enterobacteri segons aquests antigens O157, H7.
Lípid A del lipopolisacarid té activitat endotoxica. Presencia de càpsula, poden evitar la mort per fagocitosi i ajuda a disseminar-se pel cos. Variació antigènica (AgK i AgH) per eluir els anticossos. Sistemes de secreció de tipus III, un pont que connecta el citoplasma del bacteri amb el de la cèl·lula hoste i els factors de virulència passen per aquest canal. Siderofors que capturen el Fe i poden créixer més ràpid (el capten de la hemo i mioglobina aixi com la transferrina de la sang) i també pot produir hemolisines. Tenen resistència al sistema del complement i evitar la fagocitosi, sobretot les soques que tenen càpsula. També tenen resistència als antibiòtics. Poden sofrir processos de conjugació on intercanvien plasmidis amb gens de resistència als antibiòtics, poden ser del mateix o de diferents generes, inclús famílies diferents.
Formen part de la microbiota normal del intestí de animals i persones, fora del intestí poden causar malalties. Fora del hoste poden sobreviure alguns dies, 4 o 5 dies, sobre el sol, medis aquatics, etc.
Infeccions que produeixen: infeccions gastrointestinals (tot i que formen part de la microbiota normal). La resta d'infeccions es deguda a que canvien el medi del tracte intestinal a una altra part del cos que es estèril, com SNC, pulmons, sang, urinari.
3 tipus de patògens:  Patògens estrictes sempre associats a malaltia  Patògens per transferència lateral de gens (plasmidis, bacteriòfags, illes de patogeneicitat, conjugacio).
 Patògens oportunistes que fan malaltia al canviar de habitat El reservori poden ser animals (zoonosi) o únicament l'home.
4 patògens com a model de enterobacteris: E.coli, Salmonella, Sigella i Yersinia.
Escherichia coli: causa malaltia a l'home. Es un comensal de l'intestí de home i animals, ajuda a la digestió, però pot causar malaltia en l'home en algunes circumstancies. Sobreviu molt poc temps fora del hoste, 2-3 dies. Produeixen infeccions endògenes majoritàriament, però també poden causar infeccions gastrointestinals.
IMViC: ++--. Fermenta glucosa amb producció de gas. Lactosa +. Mòbil i presenta fímbries. Temperatura òptima es de 37ºC, però pot arribar a temperatura de 45ºC (important amb les carns, s'han de cuinar bé).
Factors de patogenicitat: té adhesives especifiques, depenent de la soca; diferents tipus de pilis (pili P, fímbria Dr, etc); antigen del factor de colonització (CFA I, II, etc); intimina. Exotoxines: poden produir toxines termolàbils (LT-I es la més important); toxines termostables (resisteixen temperatures de 100ºC, la més important es la STa); producció de verotoxines que es coneixen com toxines Shiga (sobretot en sigella) i n'hi han dos, la STx-1 i STx-2; hemolisina (Hly-A).
E.coli: infeccions endògenes (sense factors de virulència) o gastrointestinals (amb factors de virulència per transferència horitzontal).
Infeccions endògenes: -Infeccions urinàries: important en dones, femtes de colon fan infecció ascendent a la uretra i produeixen cistitis o pielonefritis. Es important les adhesines que produeixen per a que l'orina no els elimini. A nivell de pielonefritis hi haurà hematúria degut a la hemolisina. Les dones solen ser asimptomàtiques. Tant a fora com dintre de l'hospital serà per E.coli.
A sang tindrem bacterièmies, E.coli sol ser freqüent, pot provenir de perforacions en intestí o per infeccions d'orina.
Pneumònies: infeccions a les vies inferiors a traves de la sang, sobretot en immunodeprimits.
En nens de menys d'un mes, tenim meningitis neonatals, E.coli arriba a SNC i produeixen quadre de meningitis, son soques amb un antigen capsular especific (AgK1) -Infeccions gastrointestinals: d'origen exògen, no son comensals, contaminació fecaloral o per consum d'aliments contaminats fecalment. Ojo amb verdures sense netejar (adobs es merda amb E.coli) i cuinar be les carns i la llet. Les soques s'anomenen patovars o variants patogeniques, i es poden classificar en 6 categories (mirar la diapo)  ECET: lloc d'acció és que s'uneixen a l'epiteli intestinal de l'intestí prim.
Diarrea del viatger per canvi d'aigües. Diarrea infantil en països subdesenvolupats. Patogenicitat: han adquirit gens que codifiquen exotoxines, la toxina termolàbil LT-1 i la toxina termoestablle STa, en poden produir una o les dues, depenen dels gens que hagin adquirit per transferència horitzontal.
Primer el bacteris s'adhereix a l'epiteli intestinal i es comença a multiplicar al mateix temps que genera la exotoxina (1 o les 2). Les exotoxines alteren la adenilat ciclasa i la guanilat ciclasa, i el que acaben produint es una diarrea aquosa (aigua i electròlits, la persona es deshidrata). No tenen febre ni presencia de sang perquè no s'ha alterat l'epiteli intestinal.
Incubació de diarrees de viatger: 1-2 dies i dura 3 o 4 dies i es resol espontàniament.
Dieta tova, aquarius pels electrolits. La dosi infectiva és molt elevada, de 10^8 o superior UFC/ml, millor veure aigua embotellada.
    ECEP: afecta intestí prim i es la principal causa de les diarrees infantils en països subdesenvolupats. Els factors de virulència arriben a aquesta soca per plasmidis i produeixen una lesió molt característica, lesió de unió/borrat (U/B o E/A) que elimina les vellositats de l'epiteli intestinal, la lesió unio/borrat es forma com una columna (copa diu ella) a l'epiteli intestinal. No produeix toxines i tampoc es invasiva, no envaeix la cèl·lula epitelial. Produeix sobretot una malabsorció ja que les vellositats desapareixen. La diarrea es aquosa amb presencia de moc (procedent de les microvellositats). Transmisió feco-oral, aigües contaminades o aliments contaminats. Dosi infectiva de 10^5 UFC/ml, el moc es veu molt en les femtes de nadons als bolquers.
ECEI: afecta a intestí gruixut, produeix una diarrea que primer es aguda i després hi ha presencia de sang (disenteria). Factors de virulència: s'adquireixen per plasmidis. S'adhereix a l'intenti gruixut, es multiplica i invadeix les cèl·lules de l'epiteli, hi haurà sang a a la diarrea perquè ha penetrat dins l'intestí fins als capil·lars. Poden ser cròniques, s'han de tractar per evitarho. Diarrees infantils persistents, es considera crònica quant dura més de 14 dies.
Consum d'aigua i aliments contaminats, dosi infectiva 10^5.
ECEH: es la que produeix la malaltia més greu, els nens poden morir. Actua a nivell de l'intestí gruixut i conte els mateix plasmidi que la ECEP que causa la lesio de unió/esborrat, en aquest cas a mes tambe produeix verotoxines a part de destruir les vellositats. El reservori son animals, en un principi no es l'home.
La transferència horitzontal té lloc en intestí de animals, vigilar amb consum de carns i fruites i verdures regades amb aigües amb femtes del animals, també els adobs. Dosi infectiva inferior a 10^2 UFC/ml. La soca més virulenta és la O157:H7. Les verotoxines passen a sang i causen infeccions molt mes greus: Diarrees aquoses que passen a diarrees en presencia de sang (colitis hemorràgiques) i si arriba a ronyó parle'm de síndrome hemolític urèmic (SHU), pot requerir trasplantament del ronyo perquè es destrueixen els glomèruls. Incubació de 3-4 dies i apareixen els primers símptomes. Si no s'assoleix temperatura de 50ºC en la carn el bacteri pot viure. En un 90% es pot resoldre sense arribar al SHU, s'ha de tractar amb antibiòtics.
ECEA: intestí prim i produeix diarrees infantils en nens que poden ser agudes i si superen els 15 dies es consideren persistents. No es coneixen tots els factors de virulència, produeix unes fímbries que fan que els bacteris s'agrupin tipus maons, estan aglomerats. Produeixen toxines termoestables i hemolisines i  estimulen la secreció de moc per afavorir la seva agregació, diarrees amb moc.
Contaminació fecal en països subdesenvolupats, mala higiene.
ECDA: intestí prim, diarrees aquoses infantils (menys de 5 anys i països subdesenvolupats), no es coneixen els mecanismes de patogenicitat. Produeix un allargament de les microvellositats i s'afavoreix que els bacteris hi quedin retinguts.
Diagnostic: cultiu de femtes per aïllar l'enterobacteri. Si està en una altra part del cos agafarem sang, biòpsia, etc. Proves bioquímiques de identificació.
Tractament: tenen resistència als antibiòtics. Algunes es resolen espontàniament, sols donarem tractament simptomàtic. En diarrees més greus donarem antibiòtics però sempre farem un antibiograma.
Prevenció: habit de rentar-se les mans, sobretot en nens. Es pot transmetre per aliments contaminats, cuinar bé la carn. Beguda embotellada. Ojo amb les taules de tallar, contaminació de diferents aliments (contaminació creuada), drap de cuina, tovallola del bany. Ojo amb ambient hospitalari, sondes i tal.
Genere Shigella: en realitat es una soca d'E.coli. Es manté Shigella perquè els metges ho volen aixi, mantenir la malaltia de Shigel·losi. Produeix la toxina Shiga que es una verotoxina, i causa la disenteria bacteriana (aixo sols ho fa la Shigella dysenteriae, les altres Shigelles no). Els altres especies de Shigella no fan veortoxina, i causen la shigel·losi. A espanya tenim la S. sonnei- Shigellia forma part de ECEI i a part a adquirit endotoxines d'ECEH. Són lactosa negatius, immovils. Reservori es exclusiu de l'home. Transmissió persona-persona per transmissió feco-oral. Dosi infectiva de 10^2. Ojo amb la manipulació de aliments contaminats. Distribució universal sense estacionalitat. Malalties sobretot pediàtriques, però també es pot donar en adults.
Període de incubació curt 1-3 dies. Diarrea aquosa que pot progressar amb diarrea amb sang (disenteria). Shigella dysenteria també produeix les veortoxines que poden passar a sang i que poden causar un síndrome hemolític urèmic, insuficiència renal i pot ser bastant greu. Recordaria una ECEH, però aquí també invadeix l'epiteli intestinal.
Diagnostic: cultiu i proves bioquímiques de la merda dels malalts, cultiu en medis selectius i tal.
Tractament: antibiograma.
Prevenció: higiene de les mans es super important. En persones enllitades, eliminar bé la merda que pugi haver als llençols, rentar-los en aigua calenta.
Genere Salmonella: Salmonella enterica i Salmonella bongori.
Sols hi ha una subespecie de Salmonella enterica que causi malaltia en l'home, Salmonella enterica subps. enterica. Es poden classificar en funció de l'antigen O del lipopolisacarid i de l'antigen H del flagel.
El serovar Typhimurium causa malaltia en l'home. Per identificar-lo correctament ho farem aixi: Salmonella Thyphimurium (dos majuscules) Patogènia: diferents factors implicats. Fimbries especifiques d'espècie que ajuden a adherir-se a nivell intestinal. Codifica un gen de resposta de tolerància als àcids que li permet sobreviure al pH acid de l'estomac, i quan es fagocitat també pot tolerar els àcids de la vacuola fagocitica.
Producció de 2 enzims: catalasa i superoxid dismutasa (SOD) que permet sobreviure intracel·lularment dels fagòcits i multiplicar-se. Tenen 2 illes de patogeneicitat que codifiquen sistemes de secreció de tipus 3, SPI 1 i SPI 2. La 1 és secreció de tipus 3 que permet introduir expressió de gens a nivell de l'intestí; la 2 introdueix gens que permeten disseminar-se per tot el cos. Depenent dels serovars tindrem malalties localitzades a intestí o bé més disseminades (febres tifoidees). Intestinals: ser.
Thyminurium i Enteritis; diseminades: ser. Typhi A, B, Paratyphi A, B, choleraesius.
Reservori: animal (aus de corral i els seus productes i tota combinació d'aliments). El pinso es important, no ha d'estar contaminat amb salmonel·les. L'home és un reservori per als ser. Typhi i Paratyphy, no hi ha reservori animal per aquests dos, i les malalties deriven de consum de aliments contaminats per mans brutes, no hi ha reservori animal.
Depenent dels serovars tindrem diferents malalties: -Enteritis o salmonel·losi: ser Thyphimurium i ser Enteriditis -Septicèmia: tots però sobretot el ser Choleraesius, ser Paratyphi i ser Typhi -Febres tifoïdals (febres entèriques, febres tifoides): ser Typhi i ser Paratyphi -Colonització asimptomàtica (enteritis es poc freqüent, però que siguin portadors dels serovars que causen les febres tifoïdals es molt freqüent).
La via d'ingecció és la mateixa per tots, ingestió de aliments contaminats.
Símptomes de la enteritis apareixen molt ràpidament, en menys de 6 hores. Període de incubació de fins a 2 dies, però el mes freqüent son hores. A part de diarrea hi han vòmits, febre i de espasmes abdominals (retortijones), al cap de 2 -5 dies la persona ja es recupera. Es fa un tractament simptomàtic, sempre que tenim diarrea em de prendre electròlits.
En septicèmia pot haver-hi febre per el lipopilisacard (lipid A). Té molt risc en persones que tenen baixes les defenses. Poden haver infeccions supuratives en els ossos i en les articulacions (osteomielitis i artritis) que fan molt mal i ajuden a diagnosticar les septicèmies.
En les febres tifoïdals s'expressa la illa de patogenicitat 2 que permet disseminar-se.
Comença a multiplicar-se a les plaques de Peyer de l'intestí prim, es produeix una migració cap a capes mes profundes fins arribar a sang i com que poden sobreviure a la fagocitosi es poden disseminar a altres òrgans i teixits del cos. Al final es concentren els bacteris a la bilis i al final es torna infectar l'intestí i es repeteix el proces. Té una setmana de diarrees aquoses quan esta al intestí i té una setmana de febre quant esta en sang, es van alternant.
Infecció asimptomàtica: les persones amb febres tifoïdals durant més d'un any passen a ser asimptomàtiques, el cicle fa el mateix recorregut (lo de la vesicula biliar), pot contagiar pels aliments contaminats per manca de higiene. Per tant les febres tifoïdals s'han de donar antibiòtics per a evitar ser asimptomàtics.
En les enteritis poden haver incidència estacional, sobretot a l'estiu que es quan té la temperatura òptima de creixement. Les restes de menjar s'han de deixar sempre a la nevera.
Dosis infectiva >10^5 per a salmonelosi i <10^3 en febres tifoidals.
Nens de menys de 5 anys, gent gran de més de 60 tenen més perill de salmonel·losi.
També problemes amb pH àcid de l'estomac que el tenen superior al normal. També els immunocomprimits Diagnostic: a partir de mostres de femtes, es fa un cultiu en medis selectius i probes bioquímiques Tractament: com sol ser de resolució espontànea la salmonelosi, no es va al metge. Les febres tifoïdals i els asimptomàtics si que en necessiten de antibiòtic.
Prevenció: higiene de les mans, establir hàbits tan en nens com en adults. Preparar correctament els aliments, si cuinem a 50ºC es destrueix el bacteri, les carns blanques ven cuinades i evitar deixar restes d'aliments a fora de la nevera i després tornar-lo a cuinar. Per a les tifoïdals s'ha de parar el cicle amb antibiòtics, sobretot en portadors asimptomàtics. Vacunació solament en àrees endèmiques, degut a la variació antigènica.
Citrobacter y Edwardsiella són oportunistes de nens i amb adults de molt baixes defenses. Fan diarrea semblants a Salmonel·la o Escherichia, es poden confondre.
Proteus mirabilis és important com a oportunista d'infeccions urinàries, sobretot en pacients sondats. En cultiu fa un creixement molt característic en forma de swarming (TSA, formant anells concentrics a partir de una sola colonia). En el medi CLED s'afegeix una una substancia per a que no creixi aixi i creixi de forma aïllada. A més es positiu per a ureasa: en les persones descomposa la urea en amoni mes CO2 i el amoni augmenta el pH a nivell del tracte urinari i aixo afavoreix els càlculs renals.
Erwinia: és un fitopatogen (E. amylovora i caratovora) Yersinia: produeix la peste. Varia la mobilitat en funció de la temperatura, expressa els gens a baixa temperatura. El seu IMViC es molt variable, no s'utilitza, fer altres probes bioquímiques. Creixen més ràpid a 30ºC però algunes poden créixer a temperatura de refrigeració (Yersinia enterocolitica). Les yersinies es poden diferenciar per la motilitat, per VP, per la ureasa o per la sacarosa.
Factors de virulència: gram - amb lipopolisacarid i activitat endotoxica. Tenen plasmidis que codifiquen adhesines i gens que codifiquen citotoxines. Tenen sistema de secreció tipus 3 que fa que el bacteri es pugi disseminar per diferents parts del cos perquè evita la mort per fagocitosi i activa la apoptosi de les cèl·lules on estan multiplicant-se. Yersinia pestis a més de tot això també té una càpsula i un resistència al efecte bactericida del sèrum del sistema de complement, lo que li permet disseminarse per tot el cos.
El seu reservori no es l'home, sinó que son animals. Yersinia enterocolitica és la ingestió de carn de porc refrigerada. Yersinia pseudotuberculosi són animals salvatges que estan en zones rurals, animals que són caçats per caçadors. Yersinia pestis els reservoris són les rates tant urbanes com les de camp.
Yersinia pseudotuberculosis i Yersinia enterocolitica són molt semblants. Per la transfusió de sang també es pot causar malaltia. Els dos causen diarrees aquoses agudes que poden ser cròniques si arribem a 14 dies. Estan a les plaques de Peyer i d'aquí pot passar a sang i llavors produiran bacterièmies i septicèmies, en immunodeprimits pot arribar a ser greus. En transfusions de sang no tindríem diarrees però si la septicèmia. Yersinia enterocolitica és freqüent en països nòrdics per les baixes temperatures. Cefalosporines i cuinar be els aliments Yersinia pestis: reservori són rosegadors. Rata negra de clavegueram i altres rosegadors de camp (com esquirols). Picada de la puça de la rata, va mantenint els nivells de reservoris de rosegadors (Xenopsylla cheopis). Produeix infecció mortal en el reservori, sospitarem si hi ha moltes morts de rosegadors. En home també és mortal si no es tractat ràpidament amb antibiòtics. La picada de la puça transmet bacteri en home, però també tocar animals morts directament sense protecció. Desenvolupa la peste bubònica que pot passar a sang i si arriba a pulmons desenvolupa la malaltia de peste pneumòtica, però no tots els casos acaben aixi. La peste pneumònica sols es transmet per aerosols de persones malaltes, s'ha de portar mascaretes; la peste bubònica necessita la puça, no per aerosols.
Símptomes: Bubònica: incubació de menys de una setmana. Al lloc de la picada apareix un bubó (inflamació del gangli) que va augmentant de mida fins que poden trencar-se i apareixen secrecions amb pus i sang. Freqüent en colls, ingles, axil·les, parts humides. Poden trencar-se els capil·lars de la pell, acumular-se als bubons i el color de la sang s'acaba tornant negre (peste negre). Si no hi ha tractament amb bubons pot haver bacteriemia i el 75% dels casos moriran de septicèmia.
Si arriba a pulmons desenvolupa la peste pneumtica on el període de incubació es molt curt, 2 dies, té febre i tos amb sang, quadre de pulmonia i si no es tractat el 100% de les persones es moren.
Diagnostic: cabines de bioseguretat 2 i 3, fer cultius i probes bioquímiques.
Tractament: estreptomicina i el tractament ha de a ser immediat, en menys de 24 hores.
Prevenció: controls de reservoris i puces. Persones malalties amb pneumòtica s'han de aïllar, portar mascareta i al personal sanitari se li dona tractament quimioprofilactic.
Vacuna amb efectes secundaris, sols per als que treballen molt directament amb els malalts.
Klebsiella pneumoniae: oportunista en persones amb malalties respiratòries de base pot produir un quadre de pneumònia. També pot produir infeccions d'orina ascendents. Té una càpsula molt gruixuda que li permet disseminar-se per sang i evitar la mort per fagocitosi.
Enterobacter, Hafnia, Serratia: nens i immunodeprimits. Es pot sospitar de Serratia perquè en la placa de cultiu produeix un pigment vermell pel pigment prodigiosina.
Relacionat amb tradició de les verges que ploren (humitat, matèria orgànica i creixement de Serratia) -Fins aqui els enterobacteris- -Familia vibrionaceae: bacil corbat que recorda a una forma de coma. Flagel·lació polar en un extrem. Oxidasa +, fàcils de cultivar la laboratori. Són anaerobis facultatius.
Genere Vibrio: poden créixer en ampli rang de temperatures (18-37ºC) i creixen en ambients aquàtics. Son especies halòfiles (creixen en presencia de NaCl). El trobarem en ambients marins, però hi ha una especie (la més important, Vibrio cholerae) que pot créixer sense sal. Els 3 es diferencien si poden metabolitzar la sacarosa, l'únic que ho pot fer es Vibrio cholerae i això es la base del medi de cultiu TCBS que serveix per diferenciar colònies fermentadores de sacarosa i no fermentadores de sacarosa. (mirar quadre dels tres Vibrios).
-Vibrio parahaemolyticus: factors de virulència: adhesines per a unir-se a l'intestí, activitat endotoxina del lípid A i produeix una hemolisina responsable del dany en el teixit. Consum d'aigües o aliments contaminats d'origen marí (peix cru i crustacis, sobretot els moluscos, però si afegim un ácid es destrueixen els microorganismes amb el ácid cítric de la llimona). Produeix diarrees aquoses i molt explosives. Freqüent al nord d'Espanya. De resolució espontània, però poden passar a sang i hi ha risc de septicèmies amb immunodeprimits i també infeccions de ferides en persones que es banyen al mar per una ferida oberta poden entrar els bacteris.
Diagnostic: cultiu en medis selectius agar TCBS i proves bioquímiques.
Tractament: curació espontània de les diarrees aquoses explosives. Antibiòtic si hi ha bacterièmia i fer antibiograma.
Prevencio: no menjar peix cru, per es pot menjar si s'utilitzen salses o àcids amb activitat antimicrobiana (salsa de soja o llimona). No hi ha vacuna, tapar ferides si ens banyem. a 50ºC es destrueix.
-Vibrio vulnificus: té una càpsula que evita la mort per fagocitosi i li permet disseminar-se i també té resistència al efecte bactericida del sèrum (del sistema de complement). També produeix un ventall de invasines, sobretot colagenases i proteases. Ingestió d'aigües o aliments contaminats i per banyar-se amb ferida oberta. Pot ser greu i mortal en immunodeprimits, també fa diarrees aquoses explosives.
Diagnostic: cultiu i proves bioquímiques.
Tractament: infeccions de ferides anar amb compte perquè passa a sang ràpidament, com més ràpid donem antibiòtic millor pronostic sobretot en immunodeprimits.
Prevenció: no menjar peix cru. tapar les ferides. No hi ha vacuna.
-Vibrio cholerae: produeix el còlera. És va fer el primer estudi epidemiològic de la historia. Té moltes soques diferents que es basen en la classificació de l'antigen O del lipopoliacarid i es coneixen més de 200 serogrups, però sols 2 causen el colera: O1 (molts) i O139. Els casos de colera es solen donar de forma epidèmica o pandèmica.
La resta de serogrups es coneixen com No O1 No O139, també poden causar diarrees però no son tan greus com la de la cólera. Sempre s'ha de serotipar. Es poden classificar en biotips i subclassificar en serotips.
Factors de virulència: 2 orígens: gens cromosòmics i toxina colèrica per transducció de 2 fags (les soques per si mateixes no la tenen). Necessita adhesines i toxines produïdes quan es multiplica al intestí. Dosi infectiva es de 10^8, el pH de l'estomac el destrueix.
Adhesines: TCP (la més important, factor de pilus corregulat per la toxina, prové de un fag), ACT, HAPA. Després entra el segon fag CTX-fi que li aporta la toxina colèrica.
És una exotoxina de tipus A-B: A es la subunitat catalitica (altera la adenilat ciclasa, secreció de aigua i electròlits a la llum intestinal) i la B es la subunitat que s'uneix a l'intesti. Gen ZOT i ACE codifiquen altres toxines.
Malaltia: diarrea aquosa, que recorda l'aigua d'arròs. Es pot deshidratar un litre cada hora, i poden morir en una setmana si no es dona antibiòtic.
Diagnostic: cultiu per TCBS, colònies grogues, proves bioquímiques.
Tractament: antibiòtic que depèn de si es adult, nen o dona embaraçada. Adult doxiciclina, nen (menor de 15 anys) trimetoprim/sulfametoxazol, dona embaraçada furazolidina. A més s'ha de donar aigua i electrolits, sèrum.
Prevenció: ojo amb aigua contaminada, aigua embotellada sempre. Sempre apareix amb desastres naturals i concentració de persones, perquè s'acumulen aigües residuals.
Vacuna. Es pot associar amb alguns invertebrats com Cyclops, corrents marines i canvis climàtics.
Genere Photobacterium: patogen de peixos, important en piscifactories per les conseqüències econòmiques. Photobacterium damselae. Produeix bioluminescència deguda a un complex luciferin-luciferasa.
-Familia aeromonadaceae: aeromonas salmonicida afecta als salmons. En home fa infeccions oportunistes algunes especies com Aeromonas caviae, Aeromonas hydrophila, Aeromonas venonii. Produeixen diarrees, infeccions de ferides en cremats i alguna bacterièmia que es poden complicar en septicèmies en immunodeprimits.
Contagi: aigües i aliments contaminats. No sol halòfils, però si halotolerants (toleren concentracions baixes de sal), marisc de la costa poden tenir aeromones. Es poden aïllar en TCBS i confondre amb un vibrio, però no tenen la forma de coma, sols son bacils curtets. Tenen adhesines i produeixen hemolisines i exotoxines.
Diagnostic: cultiu, medi de cultiu selectiu per aeromonas, agar aeromonas amb ampicilina.
Tractament: diarrees de resolució espontània. Si son greus, es resistent a altres antibiòtics, donar gentamicina.
Prevenció: controlar aigua de beguda, dosi infectiva de 10^8, cuinar be els aliments a més de 50ºC o posar àcids.
-Familia pasteurellaceae: immovils, oxidasa+, exigents. Pasteurella, Haemophilus.
Fer servir medis que continguin sang com l'agar sang o l'agar xocolata + factors de creixement com vitamines, aa, etc. Factor de creixement X: es la hematina; Factor V: es el NAD; en poden requerir un o tots dos factors. Si requereixen el factor V no podem utilitzar el agar sang perquè conté inhibidors del factor V, llavors utilitzarem agar xocolata que no te inhibidors del factor V. Millor utilitzar directament l'agar xocolata.
Es pot fer una incito de gram bipolar per a Pasteurella però no per Haempohilus.
Catalasa + per Pasteurella i variant en Haempohilus. Cap creix en agar McConkey.
Pasteurella multocida: zoonosis que poden afectar a animals domestic i de granja.
Formen part de la microbiota normal orofaringe dels animals sans. En animals produeix una diarrea anomenada com el colera aviar. Si l'home es posa en contacte amb els animals es pot contagiar, també per animals domèstics. Com que estan a la orofaringe a traves de mossegades poden contagiar el bacteri, també si som animalistes radicals i fem marranades amb els gossos. Cèl·lulitis localitzada al lloc on es produeix la mossegada. Poden complicar les malalties respiratòries cròniques de base si colonitza la orofaringe de la persona, sobretot en persones grans. En immnuodeprimits pot fer infecció sistèmica, abscessos intraabdominals.
Diagnostic: cultiu en agar xocolata o sang suplementat en factors de creixement. Les colònies son molt característiques, color blanc groguenc, i fa olor a ranci perquè produeix molt indol. Fer proves bioquímiques d'identificació.
Tractament: penicil·lina.
Prevenció: difícil prevenir esgarrapades i mossegades, inclús contacte directe. Persones immunodeprimides no tenir animals domèstics.
Haemophilus (és més important): amant de la sang. Tenen forma de bacil curt gram -, però poden ser pleomòrfics i adoptar forma de coc. Oxidasa +, immovils, anaerobis facultatius, no els trobarem mai de vida lliure, sempre associats a un hoste animal o a l'home. Sempre estaran formant part de la microbiota normal o bé patògens estrictes, mai de vida lliure, sempre tindran un hoste. Habitat principal és la orofaringe.
Haempohilus ducreyi és de transmissió sexual, està a les mucoses genitals. Les patògenes estan a la orofaringe com a microbiota normal, però durant poc temps. Es pot discriminar amb la presència de càpsula o no, les que tenen càpsula són les que són patògens estrictes.
Tires de paper de filtre impregnats amb els factors de creixement (un o dos) i el bacteri creix on hi ha el factor de creixement.
Haemophilus aphrophilus requereix aport de CO2.
Catalasa varia depenent de les especies (mirar cuadre diapo) De Haemophilus influenzae es fan 3 subclassificacions: Càpsula: -Presencia o no de càpsula -Antigen capsular (A-F, el B es el mes virulent) Biotips: -Producció de indol -Ureasa -Ornitina descarbosilasa Biovars o biogrups: en base a les manifestacions clíniques -Biovar aegyptius es greu en pediàtrics Patogènia i factors de virulència: viuen a orofaringe, però les que tenen càpsula també poden romandre a la orofaringe de forma transitòria. Per adherir-se te fímbries i adhesines. A nivell de paret té el lipopolisacarid i glucopeptids de baix pes molecular que aturen el moviment dels cilis i danyen les cèl·lules de l'epiteli respiratori. La càpsula té activitat antifagocitica, disseminació per la sang. Les soques capsulars formen part de la microbiota normal de forma transitòria.
Haemophilus influenzae: Soques no capsulades: a orofaringe, poden fer infeccions oportunistes, endògenes, a llocs estèrils prop de la orofaringe (otitis mitjanes, sinusitis, traqueobronquitis, pneumònies). No es disseminen a traves de la sang perquè no tenen càpsula Soques capsulades: es poden disseminar perquè tenen càpsula, arriben a SNC i produeixen meningitis (tipus B) i també poden produir epiglotitis i el nen es pot arribar a ofegar; bacterièmies en immunodeprimits que pot complicar altres teixits i òrgans, cel·lulitis (localitzada a les galtes, zona dels ulls de color vermell-blavos).
Haemophilus aphrophilus: rar, però estan augmentat pels pírcings a la llengua (infecció per sublingual) pot causar endocarditis, inclús abscessos cerebrals.
Haemophilus influenzae biovar aegyptus: febre púrpura brasilera, en nens molt petits, al inici comença amb conjuntivitis. Quan passa a sang es mortal. La conjuntivitis es purulenta.
Haemophilus ducreyi: ETS, no ha orofaringe. Xancroide o xancre tou, Africa i Àsia.
Ulcera dolorosa amb vores toves. Fer proves serològiques per diferenciar de la sífilis.
Es molt poc freqüent a Europa.
Diagnostic: microscopia a partir de mostres cliniques, ojo amb la pleomorfia.
Meningitis amb LCR, complementar amb cultiu amb medis amb sang i factors de creixement. També es fa serologia. Hi ha una vacuna per a la soca B que es la més virulenta.
Tractament: cefalosporines d'ampli aspecte. Si no s'esta vacunat, es vacuna en el moment del tractament. Antibiotic profilàctic, rifampicina.
Prevenció: vacuna amb antígens capsular immunogenics del serogrup B (que serveix també pels altres). La càpsula es polisacaritica, la vacuna es fa amb el sucres antigènic purificats.
...