CURES PAL·LIATIVES (2016)

Resumen Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Enfermería - 2º curso
Asignatura ètica i legislació d'infermeria
Año del apunte 2016
Páginas 6
Fecha de subida 30/09/2017
Descargas 0
Subido por

Descripción

Aspectes sobre les cures pal·liatives

Vista previa del texto

ASPECTES ÈTICS EN LES CURES PAL·LIATIVES: La finitud de la vida: - La dificultat d’acceptar la finitud de la vida i la vulnerabilitat de l’ésser humà fa que davant aquest fet es tendeixi a no pensar en la mort.
- “No havent pogut trobar remei a la malaltia i la mort, els homes per a ser feliços han decidit de no pensar-hi” (Pascal).
La mort digna: - Tot i que la dignitat té un valor intrínsec a la vida humana com a tal, la percepció que cadascú té de la seva dignitat pròpia pot variar al llarg de la vida i de les diferents situacions en que es troba cada persona.
- El dret fonamental a la dignitat és inalienable i implica no solament l’acceptació de la percepció subjectiva de cadascú, sinó l’obligació per part dels altres de reconèixer i respectar els diferents punts de vista. Així la dignitat apareix com una expressió de la llibertat individual.
- És quan la persona veu que la seva vida deixa de tenir la dignitat que mereix qualsevol vida humana quan decideix deixar de viure. I en aquest cas, no es nega el valor de la vida, sinó d’aquesta vida viscuda en circumstàncies que la fan inhumana i contradictòria.
- Morir dignament implicar acabar la vida amb coherència, pensament, memòria i creences i el fer de cada dia amb l'entorn que envolta la persona.
- Les persones tenen dret a gestionar la seva vida i també la seva mort.
- En aquest procés, la persona necessita un acompanyament respectuós que l’ajudi de manera efectiva a actuar segons el seu sentit de dignitat.
CURES PAL·LIATIVES: Curs de la malaltia greu: Malaltia terminal: - Malaltia avançada, progressiva e incurable.
- Presència de problemes o símptomes intensos, múltiples i canviants.
- Gran impacte emocional en el pacient, la família i l’equip terapèutic, molt relacionat amb la presència, explícita o no de la mort.
- Pronòstic de vida inferior a 6 mesos.
Cures pal·liatives: - Les Cures pal·liatives són un conjunt coordinat d’intervencions sanitàries dirigides, des d’un enfocament integral a la promoció de la qualitat de vida dels pacients i les seves famílies, afrontant els problemes associats a una malaltia terminal mitjançant la prevenció i l'alleugeriment del patiment així com la identificació, valoració i tractament del dolor o altres símptomes físics i psicosocials.
- Són cures actives destinades a malalts en processos avançats i incurables i als seus familiars, amb especial atenció a confort i a la qualitat de vida. Aquests malalts tenen el dret de rebre assistència de qualitat, suport psicològic i ajut social que contribueixi a humanitzar el procés de la seva mort.
- Es basen en:  La medicina no és omnipotent.
 La renuncia a curar no suposa un fracàs, sinó reconèixer els propis límits.
 La impossibilitat de curar totes les malalties, és inherent a la pròpia naturalesa, en que la mort és un procés de la pròpia existència.
OBJECTIUS TERAPÈUTICS EN LES CURES PAL·LIATIVES: - Confort, control del dolor i potenciar la qualitat de vida en el procés de morir.
- Atenció integral (física, emocional, social i espiritual).
- El malalt i la família són la unitat a tractar.
- La promoció de l’autonomia i la dignitat del malalt són l’eix que regeixen les decisions terapèutiques.
- Concepció terapèutica activa que eviti caure en pensar que “no hi ha res més a fer”.
- Promoure un entorn i ambient de respecte, confort, suport y comunicació  PROFESSIONALS Control del dolor: - Encara que el control del dolor és un dels objectius importants de les cures pal·liatives no s'han d'oblidar altres aspectes. Controlar el dolor no eximeix d'aplicar altres mesures terapèutiques.
- L'ús d'analgèsics ha de formar part d'una de les estratègies per controlar el dolor, no l'única.
- L'ús de placebos en pacients pal·liatius és ètica i clínicament inacceptable.
- Quan un pacient diu que té dolor, vol dir que té dolor.
Control del dolor: prejudicis sobre l’ús de la morfina: La sedació pal·liativa: - Del llatí sedare : calmar, alleugerir.
- Sedació pal·liativa: Disminució deliberada del nivell de consciència del malalt mitjançant administració de fàrmacs apropiats amb l’objectiu d’evitar un patiment intens causat per un o més símptomes refractaris.
Pot ser continua o intermitent i la seva profunditat es gradua buscant el nivell de sedació mínim que aconsegueix alleugerir el símptoma.
- Indicacions:  Patiment intens causat pels símptomes refractaris.
 Que el malalt o, en el seu defecte la família, ha donat el consentiment informat de la sedació pal·liativa.
 Que el malalt ha tingut la oportunitat de satisfer les seves necessitats familiars i espirituals.
Sedació vs eutanàsia passiva: - Considerant que alguns fàrmacs que s'utilitzen en la sedació pal·liativa poden accelerar el procés de morir, s'obre el debat ètic entre la sedació pal·liativa i l'eutanàsia.
- Eutanàsia i sedació són accions diferents en:  Intencionalitat: en la sedació la intenció és alleugerir el patiment i en l'eutanàsia és provocar la mort de la persona per acabar amb el patiment.
 Procés: en la sedació ha d'existir una indicació de fàrmacs i dosis que s'ajustin a la resposta davant el patiment. En l'eutanàsia es precisen fàrmacs i dosis que garanteixin la mort ràpida.
 Resultat: en la sedació la resposta és l’alleugeriment del patiment i en la eutanàsia la mort de la persona INFORMACIÓ I COMUNICACIÓ EN EL PACIENT PAL·LIATIU: - La mort i el procés de morir poden conduir als professionals directa o indirectament a evitar la comunicació amb el pacient i la família.
- La comunicació és una eina terapèutica essencial que dóna accés:  Al principi d’autonomia.  ell té la informació.
 Al consentiment informat.
 A la confiança mútua. (entre pacient i equip)  A la seguretat i la informació que el malalt necessita. Amb menys informació no informarà tant amb l’equip terapèutic, i tindrà menys seguretat.
A vegades no hem de dir tota la veritat, però mai hem de mantenir. Hem de seguir un ritme, segons el malalt ens ho demani.
Comunicació de la veritat: - Saber la veritat implica que el malalt:  Tingui consciència de la pròpia mortalitat.
 Es separi del passat.
 Ha de viure el present intensament.
 El futur és incert.
Em de dir la veritat???  No mentir La comunicació no és instantània ni immediata.
- Es produeix mitjançant un procés de maduració.
- La informació ha de ser certa, lenta i continuada.
- S’ha de respectar el ritme i les condicions de cada pacient.
- S’ha de fer amb prudència, respecte i discreció.
- Preguntes difícils d’afrontar pels professionals:  M’estic morint? , de vegades per contestar aquesta pregunta podem tornar a formular una altre pregunta com “ perquè ho preguntes”  Tinc càncer?  Quan de temps em queda?  Segur que no es pot fer res més per a que no em mori? És important que comuniquem a mesura que el pacient vagi demanant informació  veritat suportable (coneixent aquell malalt, has de saber fins a quin punt, aquell pacient acceptarà i podrà saber la veritat). Si el procés de comunicació s’inicia en el moment adequat, aquestes preguntes no es formulen, perquè el pacient ja sap, que li passa.
Ocultació d’informació al malalt terminal: “la conspiració o pacte de silenci”  és èticament acceptable? - Acord implícit o explícit d’alterar la informació al pacient per part dels familiars i/o els professionals, amb la fi d’ocultar el diagnòstic, pronòstic o gravetat de la situació.
- Els familiars justifiquen la seva actitud en el que ells perceben la necessitat de protegir al pacient (“ no cal augmentar el seu patiment..”.
- Les conductes d' ocultament d’informació al pacient terminal sense el seu consentiment, a més de ser èticament inacceptables, plantegen problemes legals. (Ortego i Cols.,2000).
- Darrera de la petició de la família sol haver una necessitat d’autoprotecció emocional probablement per les seves dificultats a autogestionar la informació.
- Sol estar present les dificultats d’alguns professionals en abordar situacions en que la comunicació es fa especialment difícil.
- És cert que si el pacient vol estar informat i la negativa de la família al procés d’informació fos rotund, s’hauria de prioritzar el dret del pacient.
- La nostra obligació moral està en optimitzar les habilitats comunicatives per aconseguir fer compatibles els drets de les dues parts.
- La norma a priori, serà evitar la conspiració de silenci.
...

Comprar Previsualizar