Tema 2. Meristema (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Microbiología - 1º curso
Asignatura Histologia Vegetal
Año del apunte 2014
Páginas 4
Fecha de subida 15/03/2015
Descargas 13
Subido por

Vista previa del texto

MERISTEMES 1. CONCEPTES BÀSICS Meristema: població de cèl·lules vegetals que prolifera, i que per tant dóna lloc a descendents.
En el món vegetal hem de tenir en compte el concepte de desdiferenciació: capacitat d’una cèl·lula vegetal, que està molt diferenciada i fa una tasca molt concreta, a perdre els atributs que la caracteritzaven (Ex: fotosintètica) i adoptar nous atributs que li permeten proliferar.
Els descendent podran diferenciar-se i fer la mateixa funció de la mare o altres funcions.
Qualsevol cèl·lula vegetal viva pot tenir capacitat de desdiferenciar-se.
1.1. CARACTERÍSTIQUES CITOLÒGIQUES - Cèl·lules vives amb parets cel·lular molt primeta.
- Tenen pocs orgànuls citoplasmàtics (poc diferenciada).
- Acostuma a tenir un vacuoma desenvolupat.
1.2. TIPUS DE DIVISIONS 1.2.1. Transversals El pla de divisió de la citocinesi es perpendicular respecte al eix major de l’òrgan o part de la planta que estiguem estudiant.
Degut a aquestes divisions, l’òrgan creix longitudinalment (quan es diferencien las cèl·lules, s’aconsegueix que l’òrgan sigui cada cop més alt).
1.2.2. Longitudinals - Anticlinals o radials: el pla de divisió es perpendicular respecte de la superfície de l’òrgan amb el que s’està treballant. Determina que les cèl·lules que es diferencien donin amplada al òrgan (augmenta el radi).
- Periclinals o tangencials: el pla de divisió es paral·lel respecte de la superfície de l’òrgan. Degut a la diferenciació, l’òrgan serà més ampla (tindrà més capes).
1 2. CLASSIFICACIÓ 2.1. SEGONS L’ORIGEN Primaris: aquells que deriven directament de meristemes embrionaris (directament de cèl·lules de l’embrió).
Secundaris: deriven total o parcialment de teixits diferenciats – desdiferenciació.
2.2. SEGONS LA LOCALITZACIÓ  Apical: es troben al àpex de la planta (els extrems).
 Laterals: es localitzen en un costat de l’òrgan o part de la planta.
 Intercalars: sorgeixen com a conseqüència d’un traumatisme que pateix la planta.
3. ORGANITZACIÓ HISTOLÒGICA DELS MERISTEMES APICALS A LES ARRELS A les arrels troben un conjunt de cèl·lules mares que donen lloc a les arrels, la disposició d’aquestes és: - Epidermis: protegeix l’arrel.
- Còfia o caliptra: protegeix a l’arrel conforme creix cap a l’interior del terra. S’origina a parit del caliptrogen, on es troben cèl·lules mare que estan implicades de forma irreversible a donar lloca a cèl·lules de la còfia o la caliptra.
- Meristema fonamental: es troben les cèl·lules mare que poden donar lloca a cèl·lules de parènquima, cèl·lules del col·lènquima i cèl·lules de esclerènquima.
- Procàmbium: trobem cèl·lules mare que només poden donar lloca a xilema i floema primària.
4. MERISTEMES LATERALS Característiques: - És només l’anell rosa que es veu a la imatge – és una estructura cilíndrica.
- Es situa a l’interior de l’òrgan.
- Delimitat per teixit diferenciat.
- L’activitat proliferativa de les cèl·lules del meristema ens donen lloc als teixits diferenciats que delimiten els meristemes laterals.
4.1. FEL·LOGEN Meristema lateral que deriva totalment de teixits diferenciats. Deriva sempre de cèl·lules parenquimàtiques, de cèl·lules de la col·lènquima o de l’epidermis. (treball) 4.2. CÀMBIUM VASCULAR Meristema lateral que deriva parcialment de teixit diferenciats (part de les cèl·lules que el formen provenen de teixits prèviament diferenciat). Trobem dos tipus cel·lular: 4.2.1. Cèl·lules cambials inicials fusiformes Són cèl·lules poligonals allargades amb els extrem punxeguts que formen el sistema axial (formen part del cilindre) del càmbium.
2 Presenten una gran capacitat de divisió i descendents: - Transversals: diferents descendents segons on es estigui desplaçat el pla de divisió.
 Pla esta desplaçat cap a l’extrem de la cèl·lula, dóna lloc a una cèl·lula cambial inicial fusiformes o una cèl·lula cambial radial (petita, 1r origen d’aquestes cèl·lules).
 Pla de divisió és primer transversal, després és longitudinal i acaba tranversal un altre cop, donant lloc a dues cèl·lules: cèl·lula cambial inicial fusiforme i cèl·lula cambial radial. Es el mètode més habitual.
 Fa successives divisions tranversals, donant lloc a cèl·lules cambials inicial radials.
- Periclinals (tangencials): pla de divisió longitudinal que donen cèl·lules per davant i darrera. Obtindrem fins a tres tipus de descendents: 1. Cèl·lules cambial inicial fusiforme (s’autoperpetuen per mantenir el càmbium vascular, però a vegades això no succeeix), 2. Cèl·lula mare del xilema secundari: sempre cap al interior de la planta.
A la natura, el que impera és que el segon descendent normalment sigui una cèl·lula mare del xilema secundari.
3. Cèl·lules mare del floema secundari: sempre es situen cap a l’exterior.
- Anticlinal (radials): el pla de citocinesi és perpendicular (cap a la dreta i cap a l’esquerra) i s’obtindrà sempre cèl·lules cambials inicials uniformes.
 Pla completament perpendicular (molt recta): dos descendent de mateix tamany  càmbium estratificat: es formen capes de cèl·lules.
 Pla de divisió comença transversal, continua longitudinal i acaba transversal, de manera que s¡obtenen dues cèl·lules cambial inicials fusiformes de morfologies diferents  càmbium no estratificat: no es formen capes, es tot irregular. Abunda a la natura.
Doble origen:  A partir de la desdiferenciació de les cèl·lules parenquimàtiques – forma càmbium interfascicular.
 A partir de la reprogramació d’algunes cèl·lules de procàmbium – formaran el càmbium fascicular.
La distinció de càmbium interfascicular i fascicular només es distingeixen en les primeres fases del desenvolupament, després no es diferencia i tot passa a ser càmbium vascular.
3 Les cèl·lules cambials fusiformes del càmbium vascular és un teixit compacte, de formar que els seu descendent (xilema i floema secundaris) també seran compactes.
4.2.2. Cèl·lules cambials inicial radials Tenen formes cúbiques i formen el sistema radial del càmbium vascular: en el gruix que formen les cèl·lules cambial inicial fusiformes (que es troben longitudinals), es trobaran entre aquestes de manera perpendicular les cèl·lules inicial radials.
Marcada capacitat de divisió, amb un únic descendent (cèl·lula inicial cambial radial): Transversals, Periclinals o tangencials i Anticlinals o radials.
Origen:  Per divisions transversals de les cèl·lules cambial fusiformes  Per desdiferenciació de cèl·lules parenquimàtiques que constitueixen el càmbium interfascicular.
Procàmbium: dóna lloc a xilema (interior) i floema primaris (exterior).
Càmbium vascular: dóna lloc a xilema (interior) i floema secundaris (exterior).
4 ...