Capítol 9: Dos sistemes culturals i una mateixa canonització (2014)

Resumen Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Traducción e Interpretación - 2º curso
Asignatura Història de la traducció
Año del apunte 2014
Páginas 1
Fecha de subida 24/11/2014
Descargas 22
Subido por

Vista previa del texto

9. Dos sistemes culturals i una mateixa canonització Poques vegades la tria d’una obra canònica per excel·lència, com l’Odissea, ens pot ser útil per a l’anàlisi del context en què es produeixen les traduccions, perquè es tracta d’un llibre emblemàtic de la cultura literària d’occident i perquè el seu original és tan allunyat en el temps i tan sotmès a conjectures i hipòtesis que podria considerar-se fins i tot inexistent. Així doncs, aquesta obra no té un únic original, sinó un text sotmès a fortes interpretacions. La distància entre la llengua de partida i la d’arribada és encara més gran si considerem que ni tan sols la llengua real de l’original existeix com a llengua vivent. Per al lector modern, té realment una importància cabdal la fidelitat filològica a allò que ens resta del relat homèric? En el cas de les dues traduccions de l’Odissea que estudiarem és la situació general de les cultures catalana i britànica dels anys quaranta —ideologia política i censura, món de l’edició, antecedents de traducció literària, canonicitat—allò que determina fins i tot la tria del títol a traduir, el procés de traducció i les repercussions de la recepció de les traduccions entre el públic —un públic de masses que accedeix a l’alta cultura.
En un cas trobem la repressió política extrema exercida per una dictadura militar sobre la llengua, l’edició i les traduccions; mentre que a l’altre cas trobem, contràriament, la idea socialitzant de l’educació universal, a través dels clàssics i del llibre de butxaca. Només examinant aquests aspectes de les ideologies culturals dominants a la Gran Bretanya i a Catalunya dels anys quaranta es poden entendre les raons que fan tan diverses dues traduccions contemporànies (amb dos anys de diferència).
No interessa tant la fidelitat respecte a un original inamovible, sinó les condicions en què cada traducció concreta s’ha produït. D’una banda, l’edició de butxaca a Anglaterra els anys 1940 i d’altra, la censura de llibres a la Catalunya de la postguerra. De la mateixa manera, els camins que van fer possible L’Odissea de Riba i les raons que van moure E.V. Rieu a donar una nova versió en prosa de The Odissey, amb les repercussions que ambdues traduccions van tenir dins els àmbits literaris i culturals respectius. Tot i així, aquests camins tan diferents aboquen a una canonització força similar d’ambdues traduccions. En tots dos casos ens trobem davant «monuments de la llengua». Tot i així, hauran de passar cinquanta anys perquè les dues traduccions deixin de ser intocables. En aquest procés no té res a veure, però, la qualitat de les traduccions. Molt més hi ha fet els aspectes sociològics que van intervenir i condicionar cadascuna de les edicions.
...