Kant (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia del Arte - 3º curso
Asignatura Història de l'estètica en época moderna i contemporànea
Año del apunte 2016
Páginas 3
Fecha de subida 19/03/2016
Descargas 3
Subido por

Vista previa del texto

Veiem com hi ha una consciència i l'esser humà experimenta un plaer, que el podem considerar estètic. Podem considerar que la representació de la bellesa es confusa per Leibniz. Veiem que la musica era una relació de musica sentida. No hi ha una separació com en Descartes sinó que hi ha una continuïtat, de manera que, tot i ser un racionalista Leibniz valora els sentiments, la diferencia i lo particular. Hi ha un coneixement confús, vol dir que no ho podríem definir, que no podríem dir quines son les qualitats distintives de aquella cosa. Després podria haver un coneixement clar en el qual tenim plena consciencia en allò però no ho podem donar a conèixer a qui no ho experimenta.
A vegades la frontera entre el que es comú i clar es una mica fluida. L’experiència estètica pot ser confusa però també pot ser clara. El que no podem es definir-ho, no podem conceptualitzar el que es bell igual que no podem conceptualitzar el que es un mamífer. És una concepció complexa, molt plàstica i oberta a la veritat. En canvi després, en el segle XVIII a Alemanya Leibniz s'esquematitza. Christian Wolff va ser el gran sistematitzador de Leibniz. Ell va diferenciar aquests dos àmbits que en Leibniz estaven totalment lligats, va diferenciar entre la sensibilitat amb la part inferior del coneixement. I l'enteniment amb la part superior del coneixement.
BAUMGARTEN Després de Wolff, arribem a Baumgarten, es planteja si podia haver una disciplina que fos per el coneixement inferior l'equivalent de la lògica per el coneixement científica. Aleshores es quan ell empunya el concepte de la disciplina de la estètica. Aquest llibre apareix al 1750. Ell converteix la percepció sensible amb un objecte autònom de disciplina academica. Aisthesis vol dir això, coneixement sensorial. D'aquí ve, anaisthesis que es quan no sentim res.
El que es planteja Baumgarten, es que si el coneixement racional te com a disciplina la lògica. I la lògica te com a meta la idea de veritat, el coneixement sensorial ens porta a la estètica com a disciplina i te com a meta la bellesa. Podem dir que la estètica és la ciència de la bellesa.
Que es la bellesa per Baumgarten? La bellesa és la perfecció del coneixement sensible, concebuda a través dels sentits. A través dels sentits interns també com el sentit comú i la imaginació.
Aquests dos, son sentits que judiquen estan entre el pensar i el sentir. Es tracta d'anar a allò que es particular a la identitat, a la universalitat. Es el problema del gust que ell també tracta. Ell es planteja els processos intel·lectuals identificadors d'aquest mon tan variat que es el de les sensacions. Diu que la experiència de la bellesa parteix dels sentits, comença a ser confusa, i arriba a tenir una seguretat, una consciencia de que allò realment és bell.
KANT Aquesta es la qüestió que queda oberta quan Kant es comença a plantejar el tema estètic, de la bellesa i lo sublim. Text 153, es un fragment del pròleg a la critica de la raó pura. El que es planteja aquí Kant es en que es diferencia la metafísica idealista, en el terreny de la metafísica no es pot decidir qui es millor que altre, perquè no es fonamenten en res, no tenen cap suport. El colom sense aire no volaria al no posar en prova les coses no avançen. Lo important de la metàfora del colom es que hem de posar en prova e nostre coneixement i afirmacions a les quals els hi donem un valor de coneixement. Això vol dir enfrontar-les a un tribunal, al tribunal de la raó segons Kant.
Això es el que ell intenta fer amb la critica de la raó. De la mateixa manera, Newton abans de afirmar la llei de la gravetat fa una sèrie de passos.
Quina diferencia hi ha entre el que diu Newton i el que diu Swedenbord que diu que parla amb els àngels? Newton es que diu es una llei que busca proposicions universals, en canvi, en el cas de la metafísica no sabem si allò es un simple deliri. Ell sempre va estar preocupat per demostrar la metafisica. Ell parteix de Hume i coincideix amb ell a dir que tot el nostre coneixement procedeix de la experiència (text 159). Tot el que arriba a la raó passa per l'experiència. Però, tot el nostre coneixement passa per la experiència però no per això podem dir que el nostre coneixement procedeix d’allà. Els fets de la experiència han de estar escrits en una legalitat, es a dir, han de passar del pla empíric (particular, múltiple) al pla de les veritats universals. Quan diem que tenim un coneixement volem dir que allò es vàlid per tothom, necessariament. Quan diem això tenim una llei. El que tenim es un coneixement apriori, independent de la experiència. Es converteix en una llei per la manera en que li donem forma i ho validem.
Les formes apriori de la sensibilitat Les formes apriori de la sensibilitat son l'espai i el temps, tot el que experimentem està en un espai i temps. En la nostre activitat cognoscitiva espontàniament les coses ens apareixen en un temps i espai perquè es la forma de conèixer. Llavors, quan ell diu intuïció parla de sensació, es planteja la possibilitat de una intuïció (coneixement immediat) però la rebutja. L’únic coneixement immediat son les sensacions. En l'esperit humà aquesta matèria pren aquesta forma. L'esperit humà te la capacitat de configurar les coses d'una manera que no ve donada per la experiència. Hi han formes que estan dintre nostre, no tot esta en la experiència. Hi ha la matèria que es el conjunt de sensacions que tenim i el que dona forma a la matèria.
Volem passar de la multiplicitat a la unitat. Si nomes tenim les sensacions i ens falta el concepte son sensacions cegues, no hi ha cap coneixement. El centre en Kant es sempre el subjecte que coneix.
Text 154. COM CONEIX L'ESSER HUMÀ Quan coneixem ho fem de manera simultània i continua. Em preocupo per la manera que conec els objecte i la forma que els hi dono. El subjecte es coneix a partir de la matèria que ens donen els sentis, que pren forma en l'espai i en el temps. Per a la imaginació no son sensacions sueltes, sinó que son imatges. La facultat que permet aplicar la llotja i el coneixement de la ciència: enteniment. Aquest ens dona les regles, les categories, els conceptes...
Una de les categories mes importants es la causa-efecte. Si em pego un tret, em moro. Ho sabem perquè la nostra capacitat articular aquesta estructura de causa-efecte.
El problema que se li planteja i que preocupara molt als romàntics, allo que m'arriba de l'objecte existeix? Què és la cosa en si? Nosaltres exisitim? Kant diu que no ens pot arribar a conèixer com a coses en si, però si que existim. Perquè si no existíssim no li arribaria res a ell. La seva manera de conèixer, es que hem d'existir, ell no pot entendre un mon en el que estigui sol. Kant diu que l'home es un animal metafísic i que es planteja coses que la ciència no pot resoldre.
Ell traça una línea fins a lo que podem conèixer científicament amb seguretat. Fins lo que hem explicat.
Però després, mes enllà hi ha la possibilitat de pensar altres coses. Passem del pla del enteniment al pla de la raó. Quan ell utilitza el terme idees, parlem d'una cosa que no podem fonamentar seria el concepte de anima, món o Déu. Són coses que podem pensar però que no serien contingut científic.
Text 157.
Quan no tenim cap prova de que existeixi ho anomenem idea. El problema es planteja en la facultat de la síntesi, que és la imaginació. El subjecte construeix la seva realitat i la organitza en representacions. La facultat que produeix representacions és la imaginació, per tant es una facultat productiva i reproductiva. Reprodueix com a memòria i associa el que te a la memòria.
Kant diu que ha de haver un element mediador entre la imaginació i l'enteniment: esquemes. Kant ens planteja la idea de percepció pura, es un concepte metafísic. Esta entre la imaginació i l'enteniment. Ens fa present el subjecte com una entitat persistent que es capaç de conèixer coses en diferents moments. Aquesta percepció pura permet reconèixer l'esquema.
Noumen: cosa en si que no puc conèixer però puc pensar.
La raó quin objecte té? Aquí serà on farà la critica de la raó practica. La raó te com objecte la llei moral. Es una moral metafísica, racionalista però que es planteja com una moral laica perquè defugi que hi hagi una església, que et digui el que has de fer.
L'imperatiu categòric a la critica de la raó practica es: ha de ser una moral que no entri en el contingut del que has de fer o no. Si ens diu el que hem de fer ens limita com a subjecte autònom, no seguint la nostre raó. L'home és un animal racional, la part suprasensible s'ha de imposar com un imperatiu. L'imperatiu és actua de manera que la norma de la teva voluntat pugui esdevenir llei universal. Es a dir, actua de manera que el que tu fas i la norma que fa que ho facis així que sigui llei universal i valgui per a tothom. Això es el que ell creu que portem imprès en el nostre esperit coma animals racionals. Text 158 ...