Tema 2 (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 2º curso
Asignatura Deontologia periodística i llibertat d'expressió
Año del apunte 2015
Páginas 2
Fecha de subida 18/03/2015
Descargas 6
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 2: EL CONTINGUT DE LES LLIBERTATS INFORMATIVES I. La llibertat d’expressió Art. 20.1 a): recull tota la creació de la ment i les seves possibilitats de difusió. La creació pot ser de pensaments, idees, opinions (judicis de valor), raonaments i creacions filosòfiques, morals, culturals, polítiques o socials. La difusió és la paraula, l’escrit o qualsevol mitjà de reproducció: impremta, mitjans audiovisuals, telemàtics o qualsevols altres existents. El llenguatge corporal o el simbòlic queden inclosos. STC 51/2008, libertad de creación artística y científica (art. 20.1 b)) es un derecho distinto.
Es diferencia la llibertat d’expressió de la de creació.
En el nostre sistema constitucional, el subjecte que la pot utilitzar és universal. Tots els ciutadans poden fer ús de la llibertat d’expressió, independentment qüestions com la seva procedència, si tenen o no tenen papers...
La protecció de la llibertat d’expressió no protegeix la creació íntima (en privat). El que protegeix la llibertat d’expressió és la difusió. Això té sentit a l’àmbit de la llibertat de creació.
1.1. Elements constitutius de la llibertat d’expressió: a) Llibertat d’expressió activa: (més àmplia que la llibertat d’informació, que està subjecte al fet noticiable i a la veracitat). Dimensions:  La Constitució reconeix la possibilitat que hi pugui haver mitjans de titularitat pública, però no obliga que hagin d’existir.
 La CE només reconeix l’accés als mitjans de comunicació públics als grups polítics i socials significatius (que tinguin representació al Parlament o a un Parlament (Ex: al Parlament Andalús no hi ha representat Ciutadans, però com que a altres llocs sí, Ciutadans té lloc a la tv andalusa). El temps es reparteix en funció del nombre de vots i els escons (qui guanya té més temps, etc..). Grups socials: Església...
 Els mitjans de comunicació compten amb llibertat editorial.
 El llenguatge no verbal. La llibertat d’expressió es realitza a través de medis externs i interns: signes, grafismes, actituds..
b) La llibertat ideològica: forma part de l’Art. 20.1 i a més és un dret fonamental autònom. Es constitueix com un element previ a la llibertat d’expressió, ja que sense pluralitat d’ideologies no existiria la possibilitat de formar criteri propi i així poder expressar-lo. Segons STC 235/2007, l’Art. 16.1 CE empara les idees contràries a la Constitució i la democràcia (Espanya no és una democràcia militant), sempre que no s’utilitzi la violència.
La llibertat ideològica té límits? El TC avala la investigació històrica de caire científic, però no el “discurs de l’odi”. Art. 607. 2 CP: “La difusión por cualquier medio de ideas o doctrinas que nieguen o justifiquen los delitos tipificados en el apartado anterior de este artículo, o pretendan la rehabilitación de regímenes o instituciones que amparen prácticas generadoras de los mismos, se castigará con la pena de prisión de uno a dos años”. La “negació” entraria en el conflicte amb l’Art.20.1 b) llibertat de producció científica.
c) Hi ha una noció de l’”ordre públic”, protegit per la llei, que limita manifestacions concretes de la llibertat ideològica (i d’expressió):  Codi Penal castiga: Art. 510 (Incitació a la discriminació i l’odi racial de grups religiosos, ideològics, de persones per la seva nacionalitat, orientació sexual, condició física), Art. 525 (ofensa de sentiments religiosos i Art. 607.2 (justificació genocidi).
 LGCA 7/2010: Està prohibida l’emissió de continguts audiovisuals que puguin perjudicar seriosament el desenvolupament físic, mental o moral dels menors i, en particular, la d’aquells programes que incloguin escenes de pornografia, maltractes, violència de gènere o violència gratuïta (només es poden emetre en un horari determinat).
 Es reconeix implícitament l’existència d’una clàusula d’abús de dret, com a l’Art. 17 CEDH: estan prohibides algunes activitats que tendeixen a la destrucció d’altres DDFF.
...