Jean de Tissandier (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia del Arte - 3º curso
Asignatura Art gòtic dels segles XIV-XV
Año del apunte 2016
Páginas 2
Fecha de subida 28/04/2016
Descargas 2
Subido por

Vista previa del texto

Jean de Tissandier no s'acomoda a la doctrina dels franciscans sinó que serà St. Lluis de Tolosa, que rebutjarà el tro de Nàpols perquè vol ser pobre. A partir de la maqueta que el propi Tissandier du la ofereix a la Mare de Déu.
És una escultura que no s'adiu amb el llenguatge del nord i que per tant te uns interessos propis. El gran problema amb el taller de Rieux, és que no sabem res dels escultors que van executar aquestes escultures, sembla que hi ha mes d'una ma perquè hi ha diversitat de tècniques. Es coneix com taller de Rieux en honor al promotor de la capella. Trobem evidencies de la influència d'aquest taller des de Burdeus fins la Mediterrània. Les novetats iconografies i de concepció seran molt importants, per exemple com conceben la clau de volta on la decoració s’insereix dintre del motiu circular aquí ho veiem com si fos un suport de l'escultura no com un marc.
Els elements que permeten identificar aquest taller: 1. Concepció del volum: es construeix a través de les teles, manierisme dels plecs en cascada, el tractament dels cabells i barbes, indumentària episcopal com elements de decoració en els guants o mitres...
2. Treballen tant la pedra com el marbre: per treballar el marbre és necessita una especialització. Un escultor que pugui treballar els dos te que tenir una gran preparació.
Sant Pau Escultura policromada i amb unes barbes rinxolades i cabells, caps prominents, que sera característic d'aquest taller.
Sant Lluis de Tolosa Nimbe decorat pròpia d'aquest taller perquè està decorat quan normalment es llis.
Aquestes figures no sabem com estarien col·locades.
Mare de Déu El taller de Rieux crea una imatge de la Mare de Déu molt cortesana però no porta la corona esculpida sobre la pròpia peça. Rostre femení molt original, rinxolat preciosista que emmarca la cara.
Hugues de Chatillon, 1336 - 1352 Aquest sepulcre quan el van estudiar els francesos és un sepulcre que el van entendre molt posterior a la vida del seu destinatari. Veiem una idea una mica manierista de reproduir la processo com si avançes per el sepulcre. Es reprodueix el sepulcre que té diferents escenaris. La mitra també té aquesta decoració arquitectònica.
Catedral de Narbona, capella de Betlem La capella de Betlem és el segon espai principal de la catedral perquè el primer raig de sol entra per aquesta capella axial. Es on es celebra la primera missa del edifici, la missa matutinal. La Mare de déu (2 metres d'alçada) que va presidir aquest espai es situa en els últims testimonis del gòtic.
En el taller de Rieux sempre col·loquen la figura del nen Jesús a dalt de tot, s'agafa la túnica per caminar un gest cortesà, amb una bossa on hi havia el Llibre d'Hores, es protegia perquè era un objecte luxós i devocional. Tenia una enquadernació en pell delicada, fe amb pa d'or i plata alguns elements que el servien per tancar. També destaca els plecs, cabells rinxolats de la mare i el nen i el mantell de la Mare de Déu.
Mare de Déu Sense corona, nen amb el tors nu. La Mare de Déu portaria un llibre en comptes de flors.
...