Schlegel i Novalis (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia del Arte - 3º curso
Asignatura Història de l'estètica en época moderna i contemporànea
Año del apunte 2016
Páginas 1
Fecha de subida 21/04/2016
Descargas 5
Subido por

Vista previa del texto

El grup de Jena presta atenció a la idea del caos que pot prendre forma. Ho veiem en el text 228, la categoria de la paradoxa molt relacionada amb la ironia. Aquestes paradoxes troben la seva forma justament en el witz. Es mouen entre mons antagònics, hi ha l'element de reflexió però també hi ha l'element d'entusiasme. Schlegel també diu que molts artistes que pretenen fer una novel·la el que acaben fent es un retrat d'ells mateixos. Hi ha com una mena de comunio entre la subjectivitat del public i la del autor, i allo que s'ha objectivat a l'obra. Llavors ell receptor reconeix en aquella obra algun element caracteristic del artista, l'estil. Tant Friedrich Schegel com el seu germà introdueixen el tema del estil. Alguna cosa que es pròpia i característica de l'artista fins al punt que el reconeixes i trobar alguna cosa que té d'original i particular. Hi ha una certa paradoxa, d'una banda l'artista romàntic es distancia del que esta fent perquè introdueix al ironia o la autoreflexio; però d'una altre banda, es submergeix en el que està fent i ens presenta el seu propi retrat.
Apareix també el mite de lo androgin, element masculí i femení units. Hi ha una contraposició en la il·luminació de la raó dels il·lustrats, la raó tendeix a establir unes línies rectes inapel·lables. El que es valora aquí és una imaginació diversificadora, que integra elements heterogenis com el joc de la vida tal i com diu Schlegel. Aquest ens parla de la dansa eterna de tots els essers, de la cançó universal d’allò que es viu, la vida te un caràcter uniforme, de flux, moviment, dansa... text 225.
En aquesta poesia hi han dos elements que hem de tenir en compte, el jo del artista i la imaginació del receptor. Però també hi ha un element que s'ha objectivat com el llenguatge i forma de l'obra. En aquesta forma també hi han regles que no podem deixar de tenir en compte, son aquestes pròpies de cada art i obra. En certa manera la obra crea les seves pròpies lleis i regularitats. La obra te la seva pròpia individualitat. L'art es un mon amb lleis pròpies. Aquí Schegel introdueix una idea importantíssima, l'autonomia de l'art, cosa que també dirà Kandinsky que valorarà tant l'element subjectiu com el llenguatge de la pròpia obra. Aquí ja torbem aquest doble vessant. Text 226.
Schlegel introdueix la llibertat. Això també apareix amb Novalis. Hi ha una idea molt clara de la compenetració entre vida i mort. La mort fa possible la vida i la vida es el començament de la mort. Hi ha un punt d’unió entre amor i mort que es aquesta pèrdua de la autoconsciència. En el Romanticisme hi ha l'idea de anar mes enllà de les categories i anar mes enllà de la naturalesa.
Novalis fa una identificació Sophie seria la nit, després identifica Jesus amb Apolo que seria el sol.
Vol relacionar la religió amb el tot. Introdueix la idea de la analogia universal que serà molt important perquè el que busca el poeta serà reunir coses llunyanes i buscar relacions de semblança i analogies. Planteja que s'han desencantat, el mon del adult es desencantat es tracta de recuperar aquest encant que tenen els nens. Es tracta de descobrir alo misteriós i enigmàtic en lo quotidià. La mort apareix com un misteri absolut, hi ha com una mena de fugida d'aquest mon a traves del somni, de la poesia, idealisme... Una altre obra de Novalis es Heinrich von Ofterdigen on apareix el prototipus del caminant romàntic. La diferencia entre el viatger romàntic i el del segle XX, es que aquest últim no té casa. En aquest viatge iniciàtic l'amor juga un paper molt important junt amb la poesia, on la flor blava es el símbol d'aquests dos.
...