TEMA 4 - VIES DE SENYALITZACIÓ (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Biología - 2º curso
Asignatura Ampliació biologia cel·lular
Año del apunte 2014
Páginas 3
Fecha de subida 22/11/2014
Descargas 16
Subido por

Vista previa del texto

Èlia Riubugent Camps TEMA 4 VIES DE SENYALITZACIÓ 1.Introducció • Comunicació intercel·lular⟶connexió entre diferents cells de l'organisme.
-Coordinació de les reaccions bioquímiques i les cells de l'organisme.
• Importància de la comunicació -Unicel·lulars -Respostes en presència de nutrients, toxines, depredadors...
-Pluricel·lulars⟶les seves cell s'han de coordinar per: -Informació sensorial⟶senyals òptiques acústiques, estrès, gradient de nutrients, etc.
-Resposta informació rebuda -Coordinació i regulació de la divisió cell, diferenciació i desenvolupament -Sincronització de la resposta en front un senyal -Coordinació de fluxos metabòlics entre diferents tipus de teixits.
2.Tipus de comunicacions A. Missatgers químic⟶ una cell secreta senyals cap a l'espai extracell que seran captats pel seu receptor (cells diana) que generaran una resposta pel senyal que han rebut.
B. Unions comunicants⟶tenim cells amb els citoplasmes en contacte⟶unions GAP que permeten el pas de vàries molècules pel seu 2+ interior. (ex. Ca , cAMP) transmetent-ho a les cells veïnes.
C. Unions intercel·lulars⟶proteïnes transmembrana que reconeix a la proteïna transmembrana veïna, quan s'uniexen es donen canvis, la cell modifica la seva activitat.
D. Canvi potencial de membrana, senyal elèctric⟶químic.
• • • endocrina: conjunt de glàndules (ex. pituïtària, tiroides, suprarenal...) que generen hormones per informar a les diferents parts de l'organisme de la situació en la què es troben. Es secreten i viatgen (mitja o llarga distància) per sang o fluids extracel·lulars a una ↓velocitat per difusió de la molècula. Quan arribi a la cell diana li passa l'estímul⟶resposta. Les cells diana tenen receptors específics per certs senyals, no els captaran tots.
paracrina: es dóna entre cells molt properes (curta/mitja distància), es genera una senyal que s'allibera a l'espai extracell i viatja per difusió passiva fins a la/les cells diana, que tenen uns receptors específics per reconèixer l'estímul, captar-lo i generar una resposta.
Excepció: neurotransmissors sinàptics -cell senyal:neurona⟶impuls elèctric⟶senyal química -cell diana:neurona o altres⟶senyal químic⟶senyal elèctric -llargues distàncies⟶axó llarg amb mielina i↑velocitat.
autocrina: cell allibera un senyal cap a l'espai extracell que recorre una distància curta. És captat per ella mateixa o cells semblants.
permet estimular grups de cells.
3.Base de la comunicació intercel·lular -Tenim el senyal emmagatzemat, només quan ens arribi l'estímul adequat⟶alliberació senyal -Quan ja s'ha generat una resposta per l'estímul es para la secretació d'hormona per feedback ⟶inactivació de la via.
ABC Èlia Riubugent Camps ABC -La majoria de molècules no poden travessar la mb plasmàtica⟶necessitem receptor exterior (proteïna transmembrana) que ens transduirà els senyals que arribin de l'exterior cap a l'interior de la cell.
-les proteïnes senyalitzadores intracel·lulars es passen la informació d'una a l'altra.
Podem classificar la resposta a nivell cell en: 1. enzim metabòlic⟶la cadena de senyalització s'enllaça a un enzim d'una via metabòlica⟶canvis en el metabolisme (ex.
gluconeogènesi, obtenim glucosa) 2. proteïna reguladora de l'expressió gènica⟶canvis en l'expressió gènica. activaran o inactivaran la transcripció d'un gen.
3. proteïnes citoesquelet⟶canvis en la forma o en els moviments cel·lulars. Imprescindible per l'adhesió cel·lular.
Una molècula pot produir més d'un canvi en una cell.
4. Transmissió senyal • Proteïnes o molècules petites -Proteïnes kinases (PK)⟶fosforilacions activant o inactivant -Proteïnes fosfatases (PP)⟶desfosforilacions -GTPases reguladores⟶interruptors moleculars. Activa⟶activació cascada.
-Proteïnes adaptadores⟶intervenen entre 2 molècules per transmetre senyal ←hi ha un receptor de mb plasmàtica⟶unió hormona⟶activació receptor⟶activació efectors (E1 associat a membrana, E2 també associat a la membrana té un adaptador per E3 que és lliure i sense aquest no es podria passar la senyal a E3)⟶activació d'A⟶formació missatgers secundaris intracel·lulars⟶activació de cascades de senyals.
Modificar l'estat d'una proteïna: molècula senyal extracell⟶receptor transmembrana⟶activació de la via de senyalització de la funció de la proteïna⟶alteració de la funció⟶alteració de la maquinària citoplasmàtica⟶ Es dóna a ↑velocitat Alteració en la síntesi d'una proteïna: molècula senyal extracell⟶receptor transmembrana⟶nucli⟶DNA⟶ RNA⟶alteració de la síntesi de proteïnes⟶alteració de la maquinària citoplasmàtica. Es dóna a ↓velocitat Es poden tenir respostes gairebé immediates (primer cas) i de llarg termini (segon cas). Sempre que la resposta tingui a veure amb l'expressió gènica⟶↓velocitat.
5.Tipus de resposta Al torrent sanguini tenim ↑senyals però una cell té un nº receptors limitant⟶nº respostes també limitant. No captarà tots els senyals.
• variabilitat en -sistemes de receptors⟶diferent segons tipus de cell -vies de senyalització ex. H i H'⟶Senyals que viatgen per la sang. Tenim dos tipus diferents de cells (1 i 2) que es troben properes al torrent sanguini⟶reben mateixes hormones.
Èlia Riubugent Camps ABC -Cell 1 ⟶ receptors per H, però no per H' -Cell 2 ⟶ receptors per H i H' Com que la cell1 no té receptors per H', no captarà l'hormona i no li provocarà cap canvi.
El receptor R1 ens activa a x, l'R2 a x' en el cas de la cell 1 però en el cas de la cell 2, R1 ens activa a x'' perquè el receptor R3, específic per H' modifica la resposta.
Tot i tenir el mateix receptor, R1, les dues cells donen respostes diferents⟶gran ventall de respostes i estímuls.
Resposta= coordinació dels estímuls rebuts. Que una cell es divideixi és la suma de molts estímuls, hem de tenir ↑↑estímuls que ens diguin que ens dividim.
• Resposta final⟶balanç dels estímuls 6 Estímuls de supervivència i 7 estímuls de mort ⟶ mort [hem de tenir en compte que un mateix estímul pot provocar respostes diferents en cèl·lules diferents. Ex⟶acetilcolina, en múscul⟶contracció; en glàndules salivals⟶activa la secreció de saliva.] • Regulació pluricel·lulars 6.Amplificació de senyal • depèn de: -vida complex Hormona-Receptor -[] i taxa de difusió H-R⟶↑[H-R]⟶↑↑amplificació.
A vegades el complex H-R és mòbil.
-inactivació del complex H-R _modificació covalent (fosforilació) _internalització del complex (endocitosi) ex. adrenalina.
l'adrenalina⟶activa receptor⟶activa proteïna G⟶activa adenilciclasa (AC)⟶↑[cAMP]⟶activació proteïnes kinasaA⟶activació d'altres proteïnes⟶(final) ↑↑[glucosa-1-fosfat] que vindrà de la degradació de glicogen.
8 D'una sola molècula d'adrenalina obtenim 10 molècules de glucosa⟶amplificació del senyal.
...