6. Síndrome de ganglis basals (2016)

Apunte Catalán
Universidad Blanquerna (URL)
Grado Fisioterapia - 3º curso
Asignatura FisioNeuro
Año del apunte 2016
Páginas 9
Fecha de subida 21/04/2016
Descargas 2
Subido por

Descripción

Tema 6 de l'assignatura de fisioteràpia en neurologia amb l'autoavaluacio d'aquest tema

Vista previa del texto

Laia Monleón Fisioteràpia en Neurologia 6. SÍNDROME DE GANGLIS BASALS - PARKINSON La malaltia de parkinson es una malaltia neurodegenerativa del SNC provocada per un dèficit d’un neurotransmissor anomenat dopamina, en una regió específica del cervell que és la substància del mesencèfal.
La dopamina es essencial per combinar els moviments i l’equilibri del cos humà, el seu dèficit impedeix la transmissió fluida de missatges cap el SNC i genera una simptomatologia típica en el parkinson, interfereix a la transmissió fluïda dels missatges del SNC.
Avui en dia encara es desconeixen les causes que provoca el dèficit dopaminèrgic.
DÈFICITS MÉS COMUNS Dèficits cardinals - Amb aquests dèficits els neuròlegs fan el diagnòstic, la presència de dos o més signes d’aquest dona el diagnòstic de la malaltia de parkinson.
Bradicinesia Rigidesa Tremolor Alteracions de la postura, equilibri i marxa És una trastorn de persones en edat avançada, encara que existeixen formes d’inici juvenil. Un de cada 10 pacients és de forma juvenil.
Bradicinèsia La bradicinèsia pot acabar en acinèsia (sense moviment).
- - Alentiment motriu a l’hora d’executar moviments voluntaris (cordar-se les sabates, batre un ou).
Desaparició progressiva dels automatismes: braceig, parpelleig Persones que volen fer diadococinèsia i no poden, els moviments voluntaris estan interferits per la bradicinèsia. La bradicinèsia també interfereix en els moviments involuntaris (braceig i parpelleig). L’alteració del braceig durant la marxa és molt comú, genera un caminar en bloc.
També es veu afectat el degluteig involuntari, s’acumula la baba i per la posició del tronc en flexió aquesta cau.
Altres manifestacions bradicinètiques freqüents:  Retard en el inici de la marxa: titubeig i poden caure  Escassetat de moviment: falta de gestualitat corporal (cara de pocker; hipomimia facial)  Inexpressivtat facial (fase anímica).
 Micrografia.
52 Laia Monleón Fisioteràpia en Neurologia En fases avançades tendència a l’acinèsia, malalts immòbils i inactius permanentment. Poden haver-hi graus, pacients amb moviments alentits, o pacients que passen la majoria del dia immòbils. Es una malaltia invalidant, sobretot quan el pacient arriba a l’acinèsia.
Rigidesa - Es manifesta com una resistència constant a la mobilització, deguda a la co-contracció de músculs agonistes i antagonistes (falta d’inhibició).
Hipertonia mal·leable i uniforme, amb excepció del comportament intermitent del signe de la roda dentada (signe únicament del SD extrapiramidal).
Afecta sobretot a la musculatura flexora del cos i parts proximals dels membres i tronc, es la responsable de la postura en flexió.
La falta d’equilibri fa que baixin el centre de gravetat, per això la posició flexora.
Bradicinèsia i rigidesa són els signes més invalidants de la malaltia del parkinson, interfereixen en totes les AVD.
Tremolor - - Es el signe mes característic i distintiu del patkinson.
Comportament del tremolor de repòs:  Disminueix amb els actes voluntaris i amb el son.
 Augmenta amb l’estrès i concentració mental.
Sol afectar parts distals de les EE, en els estadis avançats sol generalitzar-se:  Mandíbula, llengua, cap.
Quan es concentren augmenta el tremolor També augmenta amb problemes emocionals que els afectin Alteracions de la postura - Cap endavant del tronc, genolls i malucs en semi-flexió Semi-flexió de colze Semi-flexió d’esquena Braços enganxats al cos Mà de l’escrivent Centre de gravetat anterioritzat En aquesta postura el centre de gravetat del pacient sempre esta anterioritzat, per davant de la base de sustentació, el que fa una postura totalment inestable.
Aquesta actitud flexora es pot combinar amb actituds escoliòtiques.
53 Laia Monleón Fisioteràpia en Neurologia Alteració de l’equilibri Els dèficits d’equilibri vénen causats: - Alteració dels reflexes posturals per culpa de la rigidesa.
Alteració de reaccions de redreçament, per la lentitud motora.
Apareix una pèrdua dels reflexes posturals, no hi ha reaccions d’adreçament, actitud flexora, no recolza talons.
Passes curtes, peus enganats, actitud flexora, no recolza talons El que provocarà un risc potencial de caigudes.
Alteracions de la marxa - Ritme lent.
Passes curtes i dificultoses.
Falta de recolzament taló – dits.
Període oscil·lant breu (arrossega peus).
En fases avançades: fascinació (quan s’apropen a les portes) i freezing (no tots tenen aquesta marxa, el pacient es queda “bloquejat”).
Girs dificultosos Alteració de braceig (disminuït / abolit).
Falta de dissociacions CP – CE (en bloc).
Marxa inestable i descoordinada.
La marxa inestable provoca caigudes freqüents ALTRES DÈFICITS ASSOCIATS:SECUNDARIS - - Trastorns de la parla : disàrtria, disfonia i taquifàgia (el pacient parla molt ràpid, n9o s’entén res).
Trastorns de la deglució (disfàgia), en fases avançades, amb risc de que l’aliment faci una falsa via i vagi al pulmó podent provocar pneumònies aspiratives. Són propensos a les aspiracions Trastorns urinaris (incontinència, polaquiuria...) Trastorns sexuals (impotència, falta de desig sexual).
Trastorns afectius (depressió, ansietat).
Dolores múscul – esquelètics, per la postura Restrenyiment.
Sialorrea, seborrea (cara grassa, pot estar vermella).
Trastorns oculars (conjuntivitis, dificultat per llegir, visió doble) Hipomimia facial.
Trastorns del son (insomni) Trastorns cognitius (demència).
54 Laia Monleón Fisioteràpia en Neurologia - Trastorns deguts al tractament en continuat amb fàrmacs antiparkinsonians (al·lucinacions, deliris, estats psicòtics).
CURS EVOLUTIU Curs clínic crònic i progressiu - Resposta satisfactòria a la medicació amb L- Dopa + agonistes dopaminèrgics entre 3 i 7 anys (fase de lluna de mel).
Limitació del TT farmacològic Fluctuacions ON/OFF (fase de gel). Moments en que la medicació actua i desapareixen els símptomes de Prakinson (ON), i altres fases del dia que no desapareixen, poden arribar a ser molt profund i invalidants (OFF).
    - OFF Fi de dosis, apareixen quan la dosi s’està acabant, arriba l’hora de la següent.
OFF súbdit Apareix de cop.
La fisioteràpia s’haurà de fer en fase ON, es on el pacient es beneficiarà més de les tècniques.
Fase terminal Impacte sever sobre la vida del pacient i familiars (cada vegada hi ha més OFF que ON, la fase ON va desapareixent amb el temps).
Fase de lluna de mel Fase de gel 55 Laia Monleón Fisioteràpia en Neurologia Classificació de HOEN i YAHR ESTADI 1 1.
2.
3.
4.
5.
ESTADI 2 ESTADI 3 ESTADI 4 ESTADI 6 Símptomes unilaterals Símptomes bilaterals Pèrdua equilibri (el pacient cau) Incapacitat severa (no cauen, el pacient va en cadira de rodes o caminadors) Incapacitat total (pacient permanent allitat o en la cadira) És una classificació que ens marca l’evolució del Parkinson en el cas del parkinson idiopàtic (sense causa).
En el cas de parkinsonianes l’evolució és molt més ràpida (PSP) Tipus de tractaments - El TT farmacològic és limitat.
El TTQ no es aplicable a tots els pacients (edat, pacient que tenen efectes adversos a la medicació, que tenen discinèsies a causa de la medicació), en pacients joves La fisioteràpia és una sòlida estratègia terapèutica.
56 Laia Monleón Fisioteràpia en Neurologia TRACTAMENT EN FISIOTERÀPIA Objectius - Atenuar els efectes que produeixen els signes i símptomes de la malaltia Evitar les complicacions que comporta el transcurs dels anys de la malaltia Promoure activitats per mantenir la funcionalitat en les AVD Criteris d’actuació - TT individual i en grup, adaptats a les necessitats del pacient.
Educació sanitària de les estratègies del TT al malalt, familiars i/o cuidadors.
Preferible fer el TT de FT en estat ON.
Si existeixen dèficits d’atenció i retenció de la formació convé donar les pautes per escrit.
Rehabilitació de la marxa en el Parkinson Acinèsia paraxodal En determinats moments es produeix un estímul (visual: esglaó, acústic) i el pacient surt caminant normal, puja l’esglaó sense problema. Es dona perquè hi ha determinats estímuls que activen els patrons motors de la marxa normal.
Cues somato-sensorials - Cues auditives - Cues virtuals - Cues visuals + ATO - Cues propioceptives      Metrònom Vibracions alternants als músculs para-espinals, mini-cilindre al canell Ritmes i sons musicals (auriculars) Llums “destentellantes” a través d’ulleres Marques al terra El pacient camina amb el ritme que es marca a través d’una música.
Senyals acústica (metrònom per rehabilitar la marxa).
Es posen unes ulleres especials al pacient on el pacient veu un espai amb imatges superposades (veuen un taules d’escacs) Bastó que projecta una línia vermella al terra farà que el pacient aixequi el peu del terra.
Millora de tots els aspectes propioceptors de la marxa.
57 Laia Monleón Fisioteràpia en Neurologia Entrenament per cues        Millora la velocitat de la marxa Incrementa la longitud del pas Millora la cadència Millora l’equilibri Millora la coordinació Menor congelació i shuffling Millora la CV Tele-rehabilitació Sensing of rehabilitation body movements to drive a rehabilitation game (game figure courtesy of Fundation Balearic Islands For The Technological Innovation) Telerehabilitation with play4Health Source Projecte Rempark (UPC) Sistema d’ajuda dels pacients de parkinson amb control remo des de l’smartphone, un auricular i un sistema a nivell dels malucs de sistema del moviment.
Dóna senyals acústiques per ajudar al pacient a seguir amb passes o girs.
58 Laia Monleón Fisioteràpia en Neurologia QUE FARÍEM EN AQUESTS CASOS? - Rigidesa Calor Estiraments osteo-tendinosos (llargs i curts) Mobilitzacions actives amb ajuda per completer el recorregut (tractament actiu) Piscines d’aigua calena – mobilitzacions dins l’aigua - Bradicinèsia - Coordinació manual - Mala postura Equilibri - - Tremolor - Tallar amb ganivet Moviments de diacosinèsia que podem anar pautant (picar de talons) Estiraments musculars anteriors Espatlleres (que el pacient s’hi agafi) Fer pujar els dits per les escaletes de la paret (escala per dits) Que el pacient reconegui la seva postura (mirall) Qualsevol exercici de dissociació de cintures (rotacions) Estirament de pectoral i intercostals 30min al dia col·locar el pacient en DP amb els avantbraços recolzats al sofà per elongar la part anterior (extensora) Circuits d’equilibri (bossu, fitball...) Exercicis de més fàcils a més difícils canviant la base d’estable a inestable Primer hem de buscar que el centre de gravetat caigui a la base de sustentació Exercicis dins l’aigua Propiocepció – desequilibris, sobretot transferència de càrrega - Congelació Moviments actius/voluntaris amb ritme (música, senyal, metrónom...) Circuit de marxa amb ritmes militars Activitats lúdiques com el ball - Posar obstacles Educació sanitària – quan estigui sol i es bloquegi imaginar que té un esglaó davant, pas de zebra, línies...
Bastó amb mànec que pesa 59 Laia Monleón Fisioteràpia en Neurologia AUTOAVALUACIÓ 6 - La paràlisis és una pèrdua o disminució de la motricitat o de la contractibilitat d’un o varis músculs, degut a lesió de la via nerviosa o del propi múscul.
- Alguns dels signes positius que composen la síndrome piramidal són la paràlisi, la hipertonia, la hiperreflèxia i el signe de Babinski - La funció manual es basa en la motivació per a la manipulació dels objectes, ja que l'activitat manual té sentit quan està lligada a un propòsit.
- El moviment d'oposició del polze amb la resta de dits ha facilitat la prensió d'objectes i la precissió manual.
- El reflexe de grasping consisteix en el tancament de la mà en estimular el palmell d'aquesta.
- L'estimulació elèctrica funcional consisteix a l'activació de la musculatura parètica mitjançant impulsos elèctrics a la superfície cutània - Amb la teràpia amb mirall s'aconsegueix un feedback visual com si el pacient estigués executant el moviment amb l'extremitat afectada - La postura, la velocitat, el ritme, la base de sustentació... són alguns dels paràmetres qualitatius que tindrem en compte en observar un determinat patró de marxa - La baropodometria és la quantificació dels canvis en la pressió del pes sobre la superfície del peu durant la marxa.
- La utilització d’aferències sensitives o sensorials (cues somatosensorials) permet millorar l’organització i execució de l’acte motor en la malaltia deParkinson - La paraplegia és la disminució o pèrdua de la funció motora i/o sensitiva en els segments toràcics, lumbars o sacres.
60 ...