L’inici de la nova ciència: Galileu (Tema 4) (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Filosofía - 1º curso
Asignatura Història de la Ciència
Profesor J.R.
Año del apunte 2014
Páginas 4
Fecha de subida 08/04/2015 (Actualizado: 08/04/2015)
Descargas 35
Subido por

Vista previa del texto

Història de la ciència – Tema 4 Tema 4 – L’inici de la nova ciència: Galileu 1. GALILEU I EL TELESCOPI TELESCOP : EL SIDEREUS NUNCIUS (1610) Va començar a perfeccionar el telescopi, transformant-lo transformant lo d’una joguina a un instrument científic. Va dedicar-se se a polir lents i a configurar l’instrument. Galileu és Copernicà. El projecte de Galileu és construir una filosofia natural matemàtica. No va rebutjar rebutjar mai el títol de filòsof, al contrari, el va demanar quan va entrar a la cort dels medici. L’instrument, el telescopi, representa una mediació entre el subjecte i l’objecte observat.
El Sidereus Nuncius és un tractat curt escrit en Llatí per Galileu Galilei i publicat a Venècia el març de 1610. Va ser el primer tractat científic basat en observacions astronòmiques realitzades amb un telescopi. Conté els resultats de les observacions inicials de la Lluna, les estrelles i les llunes de Júpiter. La seva publicació es considera l'origen de la moderna astronomia i va provocar el col · lapse de la teoria geocèntrica. Així doncs, el seu treball va tractar diferents temes: Constel·lacions Galileu dirigeix el seu telescopi cap a la Via Làctea. El que veu és que en realitat és un conglomerat de milers d’estrelles que es veuen com a taca perquè l’ull humà té un límit de separació dels punts (si l’angle és menor de dos minuts).
El telescopi les resol, però no les augmenta: Copèrnic tenia raó, les estrelles estan molt, molt lluny, mentre que els planetes sí que augmenten.
La Lluna Després enfoca la lluna. El patró d’ombres es veu en la Lluna: hi ha un patró de llum i obres que va canviant. Conclusió: la lluna té relleu com la Terra, i a més a més, algunes d’aquestes d’aques muntanyes es poden mesurar. Per tant, els cossos celestes ja no són perfectes i llisos. Afirma Galileu: “Hemos Hemos derivado la opinión, que tenemos por firme, de que la superficie de la Luna y de los demás cuerpos celestes no es de hecho lisa, uniforme y dee esfericidad exactísima, tal y como ha enseñado de ésta y de otros cuerpos celestes una numerosa cohorte de filósofos, sino que, por el contrario, es desigual, escabrosa y llena de cavidades y prominencias, no de otro modo que la propia faz de la Tierra, que presenta aquí y allá las crestas de las montañas y los abismos de los valles.” valles.
Història de la ciència – Tema 4 Taques solars Arriba a dues conclusions: 1. Les taques es troben en la superfície del Sol (tampoc és perfecte).
2. Tal i com es mouen, cal acceptar que el Sol gira al voltant del seu eix, com la Terra.
Satèl·lits de Júpiter: Al principi creia que eren estrelles fixes, però després de nits d’observació s’adona que no ho són, que es mouen. Descobreix quatre satèl·lits que orbiten al seu voltant. Afirma Galileu: “Tenemos Tenemos aquí un argumento notable y óptimo para eliminar los escrúpulos escrúp de quienes, aceptando con ecuanimidad el giro de los planetas en torno al Sol según el sistema copernicano, se sienten con todo turbados por el movimiento de la sola Luna en torno a la Tierra, al tiempo que ambas trazan una órbita anual en torno al Sol, Sol, hasta el punto de considerar que se debe rechazar por imposible esta ordenación del universo. En efecto, ahora tenemos no ya un planeta girando en torno a otro al tiempo que ambos recorren una gran órbita en torno al Sol, sino ciertamente cuatro estrellas estrellas que, como la Luna alrededor de la Tierra, nuestros sentidos nos ofrecen errando en torno a Júpiter, a la vez que todos ellos recorren junto con Júpiter una gran órbita en torno al Sol en el lapso de doce años.” años.
Fases de Venus: Copèrnic havia dit que si poguéssim observar Venus bé, Venus presentaria fases. Galileu l’observa i comprova que tal i com Copèrnic havia predit, Venus presenta fases. Si això és així, hi ha una conseqüència immediata:: no pot tenir fases segons el model Ptolemaic. Segons el model copernicà, c com que Venus és un planeta interior, sí que pot tenir fases.
Però això no és una prova de Copèrnic, perquè Brahe ja ho havia dit, en el seu sistema: Venus també es mou al voltant del Sol. El que la observació telescòpica prova és que Venus es mou mo al voltant del Sol i no com deia el sistema tradicional.
Galileu descobreix també que Venus no té llum pròpia. A arrel d’això formula dues conclusions: 1. El món sublunar i el supralunar no són tan diferents.
2. Els astres no tenen llum pròpia.
Història de la ciència – Tema 4 A arrel d’aquests descobriments, Galileu es fa famós i l’Església es comença a preocupar i li envien advertències que no se li acudeixi explicar les teories copernicanes com a vertaderes. Es considera a ell mateix geòmetra, però també filòsof. Afirma Galileu: “Espero un reproche terrible de algún adversario. Ya me parece estar oyendo que una cosa es tratar las cosas físicamente y otra tratarlas matemáticamente, y que los geómetras deberían limitarse a sus fantasías y no inmiscuirse en las cuestiones filosóficas, cuyas verdades son distintas de las verdades matemáticas. Como si pudiera haber más de una verdad; como si la geometría hoy pudiera estorbar a la consecución de la verdadera filosofía; como si fuera imposible ser geómetra y filósofo.” 3. DIÀLEG Diálogo sopra i due massimi sistemi del mondo ptolemaico e copernicano (Vid ptt) Primera jornada: crítica filosòfica de la concepció aristotèlica en filosofia natural. Galileu inclou a Copèrnic.
Segona jornada: sobre la qüestió de la rotació terrestre.
Tercera jornada: moviment de translació al voltant del Sol. L’experiència no està en contra de les idees copernicanes.
Quanta jornada: prova física del moviment terrestre mitjançant la seva teoria de les marees.
• Principi de conservació del moviment. Per a Galileu el moviment és moviment local: En un pla descendent, el descens de l’objecte és espontani i l’acceleració és contínua, mentre que en un pla ascendent es necessita una força per a empènyer-lo. Hi ha una desacceleració contínua i el moviment ascendent acaba parant.
En un pla idealment horitzontal, però, la cosa canvia. Si un objecte es troba en repòs, romandrà en repòs; si, en canvi, es posa en moviment, no hi ha causa d’acceleració o desacceleració, per tant, no variarà la velocitat i continuarà indefinidament en moviment amb velocitat uniforme.
No es requereix cap motor per a la continuació del moviment. Aristòtil estava confós. El moviment és local: es redueix a canvi de posició en el temps. El moviment s’ha desontolitzat i aquesta és la gran fractura amb Aristòtil, no el que havia proposat Oresme. Galileu no pretén respondre al problema de per què el mòbil se segueix movent, sinó que el mòbil, un cop posat en marxa, ja no té per què parar-se.
• Principi de relativitat mecànica: (o relativitat òptica) Hi ha determinats sistemes en els quals no es pot distingir moviment o repòs recorrent a experiments mecànics. Exemple del vaixell que es mou al mar a velocitat constant i el passatger atrapat a la cabina. En aquest sistema el passatger mai podrà saber si està en moviment o repòs.
Només es poden detectar moviments en els quals l’observador no participa. D’aquesta manera es pot explicar el moviment de rotació de la Terra.
Història de la ciència – Tema 4 • Experiment de la Torre: la Terra girant.
La pedra se seguirà movent perquè el moviment es conserva. Es mourà amb dos moviments, però l’observador només en pot percebre un. El moviment que no es percep és el de rotació, ja que l’observador participa en ell. Fora de la Terra es veuria la trajectòria vertadera.
En una Terra en repòs, les pedres cauen al peu de la torre, però en una Terra en moviment també: així doncs, no es pot deduir del primer argument que la Terra estigui en repòs. Per això no és un argument vàlid contra Copèrnic.
4. DEFINICIÓ DE MOVIMENT ACCELERAT • Definicions del moviment: 1. Aristòtil: el moviment és l’actualització d’allò que està en potència en tant que potència.
2. Galileu: el moviment no és més que el canvi de posició d’una cosa en relació a una altra.
• Definició del moviment accelerat “Anomeno moviment regular o uniformement accelerat a aquell que, partint del repòs, s'incrementa en temps iguals amb iguals moments de celeritat [i. i. increments de velocitat].” ...