Decoració en mosaics i L'Islam (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia del Arte - 3º curso
Asignatura Art medieval i romànic
Año del apunte 2016
Páginas 2
Fecha de subida 22/04/2016
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

Els colors que representen aquests mosaics no son massa precisos sino que tenen un caracter mes simbolic. Generalment Jesucrist va amb robes blaves i vermelles perque son els colors més indicats per la reialesa.
Despres de la discussio iconoclasta que va guanyar el si tenir imatges i venerar-les. L'esglesia bizantina establia un paralelisme entre les imatges i la liturgia, entenien que la liturgia eren unes celebracions que es feien a un espai determinat com la esglesia. En el cas de les imatges, es representen dintre de l'esglesia i en llocs determinats, aquestes imatges eren venerades en determinats moments de l'any.
Foci, en Arte Medieval I, fuentres y documentos para la historia del arte p.235. Parla de que les parets d'aquest vestibul estan forrades amb plaques de marbre tant be que no es veuen les juntures i sembla que sigui una superficie tota llista. Sembla que tot estigui en moviment per el fet d'estar envoltada de mosaics pero en realitat són estàtics. Coneix als artistes de l'antiguitat per comparar-ho amb aquesta obra.
Sta. Sofia de Constantinoble.
Proskynesis, Lleó VI Es representa la imatge de Crist en majestat i agenollat a terra al seu costat en aquesta posicio que es diu proskynesis hi ha l'emperador Lleó VI. Tambe apareix la mare de deu i un angel en el moment de l'Anunciació. Com estava dedicada a la Sta.saviesa de Déu sembla que aquesta imatge aludeix a la idea de la saviesa divina. Per exemple els peus són de dimensions molt grans i les mans també. Figures molt compactes amb un modelat poc detallat. Porta principal d'entrada Mare de Déu amb el nen a la falda.
Extrem sud del nartex. Veiem a la Mare de Déu a la falda acompanyada de Constantí amb una replica de la ciutat a les seves mans, i Justinià que entrega una maqueta de Sta. Sofia. Hi ha un anacronisme d'uns quants segles perque estan representants de la mateixa manera com si no hi hagues passat temps entre la Mare de Déu i aquests dos personatges. Cares estereotipades, vestits iguals tots, amb el loros (com una bufanda penjant). Els colors més destacats són el daurat i el color blau.
Constantí IX i Zoè Es troba dintre de l'eslgesia en unes tribunes. Es representa a Jesucrist amb l'emperador Constantí IX i la seva dona Zoè. Estan fent unes ofrenes, l'emperador porta una bossa de diners i ella porta un document en forma de rotlle. Vol dir que aquests personatges han fet unes donacions a Sta.Sofia. el fons del aurat continua sent daurat, la Mare de Déiu vestida igual de blau i els emperador i emperatriu porten una indumentaria de gala i carregades fils de metall, gemmes i pedres precioses. La figura de Crist té una gran quantiat de plecs.
L'ISLAM Peter Brown, El mundo en la antiguedad tardia (de Marco Aurelio a Mahoma). Parla de que ja en l'Imperi romà sorgeixen 3 grans branques culturals: mon occidental (ruptura i alhora renovació), oriental (continuitat), món islàmic que suposarà una nova cultura. Aquesta apareix mes tardanament que les dues anteriors. Quan parlem d'art islàmic no hem de pensar en art d'una religió determinada. Quan parlem de islàmic ens referim a tot una cultura, NO només es religió. El califa té el poder civil i religiós, és el cap polític i religios. A diferencia del mon cristia que hi ha un unic cap que serà l'emperador, reis o bé el papa. Per parlar d'art islamic hem de constatar dues coses: 1. El temps i espai on neix aquesta cultura van necesitar unes produccions artistiques amb una estetica determinada.
2. Aquestes formes que creen les consideren seves, per us de tota la societat. Necessiten de unes determinades construccions arquitectoniques i decoracio que les fan seves.
L'Islam El naixement de l'islamisme va neixer amb un home que es deia Mahoma considerat com un profeta, era descendent d'una familia que havia vingut de la Meca. L'angel Gabriel i fa unes rebelacions aixo ho explica en el libre de l'Alcorà. A partir d'aquestes rebelacions podrien imaginar-nos que crea una secta com moltes d'altres que hi havia, Mahoman o va crear una desviacio del cristianisme sino que va crear una nova religio. Aquest Mahoma va ser mal vist per la gent poderosa de la Meca perque la seva familia havia vingut a menys.
La kaaba era una construccio on es guardven uns idols, la gent anava a venerar aquests idols.
Mahoma negarà tot valor en aquests idols, va dir que nomes hi havia un unic Déu i que no tenien cap sentit. La siuacio va arribar a ser conflictiva, fins al punt que Mahoma va haver de sortir de la Meca. Es el que es coneix com la egira 622, comença el calendari islamic amb la fugida de Mahoma de la Meca a Medina. A partir d'aqui comença el calendari islamic. A Medina es forma una comunitat important al entorn seu, molt poderosa que de seguida te un caracter belic. L'any 630 amb tots aquests seguidors aniran a la Meca i destrueixen els idols de la kaaba. L'any 632 hi haurà una expansió, gairebe tota la part d'Aràbia s'haurà convertit el Islamisme. Progressivament amb el llarg dels selges aniran ocupant més territori. El segle VII suposa una gran expansio d'aquesta religió.
Tota aquesta expnasió suposa la necessitat de construir uns edificis: centres de pregaria i centres per habitar els grans magnataris. Per entendre l'aparicio d'aquest art hem de tenir en compte 3 questions importants: 1. Existència d'una tradicio artistica concreta en el mon arab. No es sap si hi havia una tradicio artistia unitaria o destacada. La peninsula arabica era un territori ocupat per pobles nomades que no faran grans arquitectures. Les antigues cultures que hi havien hagut aqui van quedar eclipsades per la imposició romana. La Caaba era un edifici de construcció senzilla, és diu que la va fundar Abraham i el fill d'aquest, Ismael. Tindria una alçada de 15 metres seria un edific petit, per dintre estaria aguantat per troncs de palmera. Tenia una sola porta que es la que veiem aqui, a dintre hi havia una serei d'idols petits que corresponien a les creences politeistes dels habitants d'Arabia, abans del islamisme. Tenim un minim coneixement de la casa de Mahoma quan fuig a Medina. Basicament era un pati que tenia habitacions en el costat oriental, sembla que la vida es faria al aire lliure. En el costat nord i sud tenia uns coberts fets amb tronc de palmera, seguiran les mesquites aquest esquema.
2. Quines necessitats comportava la nova fe 3. Les tradicions artístiques existents en els territoris que conquereixen ...

Comprar Previsualizar