Práctica 1 (2014)

Ejercicio Español
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Derecho - 2º curso
Asignatura DERECHO ADMINISTRATIVO I
Año del apunte 2014
Páginas 4
Fecha de subida 09/11/2014
Descargas 5

Vista previa del texto

Grup T2 Fonaments de Dret Administratiu PRIMERA PRÀCTICA PRIMER: 1.1. Quina classe de desplegament reglamentari s’autoritza al Govern en la Disposició final primera de la llei 20/2009: d’un reglament general de la Llei, de dos o més reglaments executius de la llei, o de desplegament reglamentari general d’aquesta llei? Aquesta Disposició final primera de la llei 20/2009 promulga que el Govern ha d’aprovar el desenvolupament reglamentari d’aquesta llei. Aquesta disposició fa referència al desplegament reglamentari. Així doncs, a través d’aquesta i de les normes que componen el Dret Administratiu podríem qualificar aquest concret desplegament com a desplegament reglamentari general de la Llei.
Aquesta Disposició i la seva literalitat interpretable ens porta a considerar aquest desplegament de la forma que em citat anteriorment i ademés podríem compararlo amb les altres dues possibilitats de desplegament possible. Doncs la citada Llei no promulga pas el desplegament d’un reglament general que autoritza al Govern per promulgar una disposició i tampoc estableix una habilitació a l’executiu perquè dicti com a mínim dos reglaments, així doncs trobem aquests arguments per afirmar el tipus de desplegament que és.
1.2. No obstant això, els dos Reglaments aprovats pels Decrets 01/2012 i 02/2012 com es poden qualificar? Aquests dos reglaments aprovats es poden qualificar con a reglaments executius, doncs tenen la funció de desenvolupar, complementar i instaurar les disposicions necessàries per a l’execució de la Llei 20/2009 que ha modificat la Llei 9/2011.
Son reglaments que estableixen el complement imprescindible de la llei.
Grup T2 Fonaments de Dret Administratiu 1.3. Tenint en compte que la Llei 20/2009 vas ser objecte de modificació substancial per la Llei 9/2011, hagués calgut que els dos Reglaments aprovats fossin objecte de nous Dictàmens de la Comissió Jurídica Assessora, o aquesta exigència ja quedava complimentada amb els Dictàmens 410 i 411/2010? No quedava complimentada per aquests dos Dictàmens. Son dos nous reglaments, diferents als dos Avantprojectes aprovats per la Comissió Jurídica Assessora. El procediment que ha de seguir la Generalitat de Catalunya per tal d’elaborar un reglament el trobem als articles 59 i ss de la Llei 26/2010 del règim jurídic del procediment comú i de les administracions públiques catalanes. Alhora l’article 69 de la mateixa Llei 26/2010 i l’article 8 b) de la Llei 5/2005 de la Comissió Jurídica Assessora dicten que hi hagi dictamen previ sobre els projectes de reglaments o de disposicions de caràcter general que es dictin per a desplegar lleis o el dret comunitari i llurs modificacions, així doncs veiem la necessitat de nous dictàmens previs, ja que es tracta de dos nous reglaments. Doncs s’haurà de procedir a l’inici de dos nous procediments sota els articles esmentats.
Finalment, observem que la jurisprudència considera imprescindible els dictàmens previs dels òrgans consultius en l’elaboració de reglaments o disposicions de caràcter general que es dictin en execució de les lleis, així con de les seves modificacions (Sentència TSJC Sala Contenciosa-Administrativa Secció 5 n.179/2007, de 8 de març).
SEGON: 2.1. Davant de quin òrgan jurisdiccional haurà d’interposar el recurs contenciós administratiu contra el Decret 01/2012 l’Associació d’Indústries Químiques? De quina classe de recurs contra reglaments es tracta? I a l’empara de quin article de la Llei 29/1998 de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa pot interposar l’AIQ quest recurs? Davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, així ho estableix l’article 10.1 b) de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa. Alhora l’article 25 de la LJCA empara a l’AIQ per a interposar un recurs . L’objecte de la impugnació es el propi reglament, així doncs serà un recurs directe contra aquest.
Grup T2 Fonaments de Dret Administratiu 2.2. Quina classe de recurs contra reglaments interposa l’Associació de Tallers d’Automòbils i a l’empara de quin article de la Llei 29/1998 de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa? Davant de qui tipus d’òrgan jurisdiccional haurà de presentar aquest recurs? Aquest òrgan jurisdiccional pot, ell mateix, anul·lar el Decret 02/2012, o a d’elevar la qüestió d’il·legalitat del reglament davant d’un altre òrgan jurisdiccional superior? En primer lloc, aquesta Associació interposa un recurs directe, ja que l’objecte de la impugnació son dues de les disposicions generals, per una part el Reglament 02/2012 i per l’altra, que es deriva del reglament, l’Ordenança municipal aprovada per l’Ajuntament de Badalona. Un recurs interposat sota l’empara de l’article 25 LJCA.
En segon lloc, l’òrgan jurisdiccional al qual s’haurà de presentar aquest recurs és el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Doncs així s’estableix la seva competència en l’article 10. LJCA.
I per acabar, el propi TSJC si pot anul·lar el Decret 02/2012, doncs es l’òrgan competent per conèixer dels recursos contra la impugnació de Reglaments, cosa que comporta declarar o no la seva nul·litat.
2.3. Quina classe de recurs contra reglaments interposa Bugaderies Pujols i davant de quin òrgan jurisdiccional l’ha d’interposar? Aquest òrgan jurisdiccional pot, el mateix, declarar la nul·litat del Decret 02/2012? Abans d’acudir a la via judicial contenciosa administrativa, havia o podia Bugaderies Pujols interposar un recurs administratiu contra la Resolució del Regidor delegat del Medi ambient?; quina classe de recurs: d’alçada davant l’Alcalde de Terrassa o de reposició davant del regidor delegat? Bugaderies Pujols interposa un recus indirecte, doncs no recorre el reglament sinó un acte on s’aplica aquest Reglament, ja que no considera legítim l’acte. Dit això, l’òrgan jurisdiccional que ha de conèixer de l’assumpte és el Jutjat Contenciós Administratiu de Barcelona (article 8.1 LJCA).
En segons lloc, aquest òrgan no pot declarar per si mateix la nul·litat del Decret 02/212 ja que no es competent per a conèixer del recurs directe. En el cas que tractem desprès de dictar la sentència sobre la controvèrsia que se li planteja, hauria de plantejar una qüestió d’il·legalitat davant el TSJC, que és en aquest cas l’òrgan competent.
Grup T2 Fonaments de Dret Administratiu Per un altra banda, Bugaderies Pujols no podria interposar un recurs davant del Regidor delegat, ja que no hi ha superior jeràrquic davant el qual interposar recurs d’alçada, doncs es un Regidor delegat, el qual a exercit previ delegació de l’Alcalde.
Així doncs la resolució posa fi a la via administrativa tal i com ho disposa l’article 109 c) LRJPAC. Si mes no, pot acudir a la Jurisdicció Contenciosa Administrativa o bé formular un recurs de reposició enfront el Regidor delegat (arts. 116 117 LRJPAC).
2.4. Quines possibilitats d’èxit té l’acció de nul·litat contra el Decret 02/2012 exercitada pel senyor Josep Soler, titular del Restaurant Aragó.
El Departament de Territori i Sostenibilitat, previ dictamen de la Comissió Jurídica Assessora pot declarar la nul·litat d’aquest Decret a partir de la revisió d’ofici, però la Llei no atribueix als particular el dret a exercitar aquest procediment.
En conclusió les possibilitats d’èxit per part del Sr. Josep Soler no existeixen pel que fa a la nul·litat. Però, sempre podrà acudir a la jurisdicció contenciosa administrativa per defensar les seves pretensions.
...