3. La Revolució Industrial (1750 - 1914) (2012)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Comunicación Audiovisual - 1º curso
Asignatura Història de la Comunicació
Año del apunte 2012
Páginas 6
Fecha de subida 11/03/2016
Descargas 1
Subido por

Descripción

El període proto-industrial i el període industrial. Els efectes de la revolució industrial segons Marx. El vapor, el ferrocarril i els correus: XV, XVI, XVII i XIX.

Vista previa del texto

LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL (1750 – 1914) El naixement de la indústria ha estat més que una transformació dels processos de producció a través de l'ús de les màquines i l'aplicació de noves formes d'energia i l'aprofitament de nous materials i productes.
Aquests fenòmens han alterat radicalment les maneres de pensar, sentir, treballar i organitzar la vida i han remodelat tant les relacions humanes com l'ambient físic.
• Període proto-industrial Període precedent a l'aprofitament del vapor; l'artesanat.
1) Petites empreses escampades pel territori 2) Organització sobre bases familiars 3) El treball es desenvolupa en aquestes petites empreses a un ritme natural, no imposat.
• Període industrial 1) Desenvolupament de la indústria a vapor 2) Noves empreses i reformulació de les antigues empreses familiars 3) Desenvolupament de les ciutats industrials dominades per la dinàmica dels grans centres fabrils (Ex: Terrassa) 4) Concentració de la mà d'obra 5) El finançament procedeix no solament de la banca, sinó d'un nou mercat de capitals que amb el temps s'anava estructurant de manera organitzada 6) Les invencions són cada vegada més sofisticades i científiques, i la seva difusió és cada vegada més ràpida i penetrant 7) L'administració començà a estar separada de la propietat 8) Amb el temps, l'agricultura mateixa, començà a ésser concebuda com una indústria • Temps difícils Abans: treball infantil a les fàbriques, explotació de mà d'obra. Salaris mínims.
– La màquina de vapor produeix els mitjans, no solament del seu manteniment, sinó inclús de la seva multiplicació – Es promou la ciència i la tecnologia per a crear màquines que puguin millorar els processos productius – 1800: amb 100 cavalls de potència es realitzava el treball de 900 homes – Mecanització de l'activitat: s'ha d'anar al ritme de la màquina (Informació reportatges) Primer teler (1790): Anglaterra al capdamunt dels països industrials.
Somiaven amb emplenar el món de màquines.
La màquina de vapor podia funcionar on fos = canvi radical en els processos de producció.
Canvi de vida a Europa.
• Efectes de la revolució industrial (Marx) L'ús de l'expressió revolució industrial es remunta als primers decennis del 1800. Marx, en el Manifest del Partit Comunista, l'any 1848, parla dels prodigis complerts per la industrialització, i descriu la industrialització i la divisió del treball en el capital.
Efectes: 1) La industrialització domestica les persones de la mateixa manera que es fa amb la natura 2) La disciplina en la fàbrica significava no solament regles de comportament, sinó un nou sentit del temps 3) Des del moment en què la sirena cridava als treballadors, tot el temps era ritmat pels motors a vapor 4) Només el diumenge canviava i sonaven les campanes de l'església 5) La disciplina en el treball generà noves versions del conflicte social, que foren examinades e interpretades sistemàticament en termes de classe 6) El nou proletariat: els treballadors encara no constituïen una classe obrera compacta. Subsistien moltes diferències. No tots els treballadors eren socialistes.
7) Però en general, els treballadors tindran més consciència de classe que els seus pares • El vapor: l'efecte encadenat 1) Aquestes màquines originen una forta demanda de combustible (carbó) en l'extracció del qual contribueixen 2) Contribueixen (màquines de vapor) també a la construcció de canals i ferrocarrils.
La locomotora a vapor transformà radicalment els transports 3) Permeten desenvolupar al màxim els sectors industrials 4) Multipliquen les produccions agrícoles 5) ?? 6) ?? • Efectes del progrés del ferrocarril – Separació entre el productor i el consumidor – Foment del comerç – Promoció de l'estandardització a a vida econòmica i social – Expansió dels llaços socials/familiars The Rocket (40km/h): el politic William Hukisson, defensor dels ferrocarrils, va ser atropellat per The rocket quan travessava una via, ja que havia calculat malament la velocitat del tren.
Es creia que la industrialització era dolenta, que ens acabaria matant a tots. Rebutjació de ferrocarrils a causa d'aquest accident.
• Transformacions de la revolució industrial 1870: amb l'increment de la rivalitat entre les potències, la demanda de matèries primeres i la millora en els transports, no hi haurà part al món que no sigui ocupada o controlada per una nació europea. La vida quotidiana es transforma. Es creen grans entres urbans.
Aparició de l'oci.
• Els correus Aquest mitjà de comunicació és molt antic. Molt abans d'entrar en funcionament l'escriptura, ja existien missatgers portadors de manaments, ordres i senyals a llargues distàncies, mitjançant el foc o d'altres objectes visibles per a la seva transmissió.
1) El correu és el primer sistema de comunicació de masses que planteja a nivell general la qüestió del control públic o privat de la informació 2) Suposa un gran impuls a les comunicacions internacionals 3) És encara un sistema totalment vigent en la era d'Internet i del correu electrònic 4) El correu i la circulació de les primeres “notícies manuscrites” són l'antecedent immediat dels actuals diaris Correus: XV i XVI – Durant aquella època, es va crear una xarxa cada vegada més densa de circulació de missatges i informacions.
– Va ser un instrument per a la centralització: per als estats nacionals, el correu no solament contribuí al manteniment d'un fort govern central i un fort control, sinó també un servei del que es podia treure beneficis.
Correus: XVII i XIX – Entre 1750 i 1850, l'eficiència dels serveis oferts no parà d'augmentar, així com la seguretat de les estacions de correus (postes = allà on s'esperaven els cavalls per portar els diferents correus) i la velocitat dels vehicles.
– El relat d'aquests viatges no fou només un valuós gènere literari, sinó que ha estat un important instrument d'informació històrica.
Correus: els estats absolutistes - Es van convertir en una feina imprescindible per l'espionatge - El desenvolupament de la correspondència havia alarmat els estats absolutistes: per aquest motiu el caràcter privat de la correspondència es violà freqüentment per part d'òrgans governatius més o menys secrets, -Era conegut el famós gabinet negre on, sota Lluís XV, les cartes privades eren obertes i llegides per part dels agents ?? Correus: Napoleó – Sota Napoleó (1804 – 1815), els correus foren un instrument de govern.
– Al restabliment de la censura i les persecucions napoleòniques contra la premsa i la impremta, correspongué un reforçament de la inquisició policíaca, en la que estigué comprès l'espionatge de la correspondència.
– Per a Napoleó fou també una oportunitat de “sondejar” l'opinió pública i mantenir-se informat a mesura que el seu imperi creixia.
Correus: segle XIX El desenvolupament d'uns serveis postals professionalitzats al segle XIX sorgeix de dues condicions: 1) L'establiment del segell i d'una tarifa única 2) El progrés del comerç i l'ampliació dels nivells d'instrucció Correus: la reforma del sistema postal – Invenció del segell (Reforma de Rowland Hill). Tarifa postal única d'un penic a 1840 – Correus més econòmics i ràpids [ Impacte del segell: beneficis socials ] (Metrópolis, Fritz Lang) ...