ECO Tema 8 Xarxes tròfiques (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Biología - 3º curso
Asignatura Ecologia
Año del apunte 2015
Páginas 3
Fecha de subida 02/02/2015
Descargas 13
Subido por

Descripción

Apunts del curs 2014/15.

Vista previa del texto

ECOLOGIA 3r curs Biologia UAB Tema 8.- Xarxes tròfiques Definició de xarxa tròfica i nivell tròfic Una cadena tròfica és la transferència de flux i d’energia en forma d’alimet a través dels organismes.
Una xarxa tròfica es un conjunt de relacions d’alimentació entre espècies o grups d’espècies, normalment la síntesi de les relacions tròfiques dins d’una comunitat. Així, una xarxa tròfica és el conjunt de varies cadenes tròfiques entrellaçades.
Els nivells tròfics són les agrupacions en les ue s’inclouen els organismes segons la seva posició a la xarxatròfica, i se’n distingeixen quatre: 1.- Productors: són organismes que actuen a l’entrada d’energia a les comunitats, transformant l’energia solar i les molècules inorgàniques en matèria orgànica. Ex: plantes i algues.
2.- Consumidors primaris (Hervíbors): són organismes que s’alimenten de les plantes.
Ex: elefants, larves de papallona.
3.- Consumidors secundaris (carívors): són organismes que s’alimenten d’altres animals.
Ex: lleons, amebes.
4.- Descomponedors: són organismes que s’alimenten de la matèria orgànica morta. Ex: fongs, alguns insectes.
Característiques de les xarxes tròfiques Propietats i generalitzacions de les xarxes tròfiques Connectància: descriu el grau de connexió entre els elemens de la xarxa tròfica. Es calcula com el quocient entre el nombre actual d’interaccions a la xarxa i el nombre màxim d’interaccions possibles. A mesura que hi ha més espècies a les xarxes tròfiques, el nombre d’interaccions augmenta i la connectancia es manté.
Longitud: defineix el número d’enllaços tròfics en els camins de totes les espècies basals fins a tots els depredadors superiors. Les cadenes tròfiques en general són curtes.
Compartimentació: descriu l’existència de grups d’espècies amb grans connexions dintre d’ells però molt poques amb els altres grups. Les proporcions d’espècies que són culminals (depredadors superiors), intermèdies i basals és constant independentment de la mida de la xarxa.
ECOLOGIA 3r curs Biologia UAB Omnivoria: té lloc quan les espècies s’alimenten de més d’un nivell tròfic. L’omnivoria s’ha considerat rara a les xarxes tròfiques, ja que s’ha decidit que redueixen l’estabilitat. En certs casos sí que es pot donar.
Gremis i espècies clau Gremis Els gremis són grups d’espècies que exploten recursos semblants d’una forma similar. Per exemple, les formigues i els ratolins granívors formen un gremi perque exploten el mateix recurs: llavors de mides semblants i a més ho fan d’una manera similar. Pot resultar útil per agrupar espècies, per exemple els fitòfags es poden agrupar segons la part d’una planta que mengen.
Espècies clau Són espècies que tenen un rol crític per a la comunitat. Sovint no són les més abundants, però els seus efectes són molt mes grans que els que es podrien preveure per la seva abundància relativa. No s’han de confondre amb les espècies dominants, que són les que tenen una abundància numèrica o biomassa major. Aquestes útlimes poden tenir un gran control sobre les altres espècies a les que sovint eliminent per exclusió competitiva.
Estabilitat de les xarxes tròfiques Conceptes  Resilència: velocitat amb la que una comunitat torna a l’estat inicial despés d’haver estat pertorbada.
 Resistència: habilitat d’una comunitat per resistir-se a ser desplaçada del seu estat.
 Estabilitat local: tendencia a tornar a l’estat inicial si se la sotmet a una pertorbació petita  Estabilitat global: tendència a tornar a l’estat inicial si se la sotmet a una pertorbació gran.
 Comunitat dinàmicament fràgil: la comunitat és estable només en un rang petit de condicions ambientals.
 Comunitat dinàmicament robusta: la comunitat és estable en un rang ampli de condicions ambientals.
L’eliminació del principal depredador té com a conseqüència una reducció de la riquesa, fa una xarxa tròfica poc estable. En altres casos, l’introducció d’un depredador exòtic nou pot ocasionar un canvi dràstic en les xarxes tròfiques.
Complexitat i estabilitat Les xarxes tròfiques són estables quan β(SC)1/2 < 1, on S és el número d’espècies, C és la connectància i β la força de les interaccions. La comunitat serà més estable qual qualsevol d’aquests factors augmenti. Per tant, a més complexitat, més inestabilitat. Tot i això, hi ha moltes excepcions: A mesura que la complexitat (connectancia) augmenta, la proporció de models de xarxes ECOLOGIA 3r curs Biologia UAB tròfiques que triguen un curt període de temps en recuperar.se d’una pertorbació també augmenta.
Cascades tròfiques Una cascada tròfica es dona quan un depredador reduexi l’abundància de la seva presa i aquest efecte “baixa!” per la cascada cap a un nivell tròfic inferior, de manera que els recursos de la presa (que normalment son plantes) augmenten la seva abundància. Exemple: Representació d’un model d’una interacció entre un superdepredador (gat), un depredador (ratolí) i la presa (ocell). Quan està el gat, controla a les rates i mantñe la població de la presa. Però quan no hi és el depredador la presa s’extingeix.
En un experiment de manipulacio de la depredació per ocells en una comunitat, la eliminació dels ocells va tenir tres efectes:  Modificar la proporcó d’espècies de pegellides  Incrimentar la presencia de percebes a costa dels musclos  Disminuir la cobertura d’algues.
EL control pels depredadors (top down) es realitza des del nivell tròfic superior, de manera que els depredadors controlen la abundància dels hervíbors i exerceixen un control cap abaix. Així, es diu que el mon es verd perque la biomassa verda s’acumula pel control dels depredadors sobre els hervíbors.
En canvi, el control pels recursos (bottom-up) es realitza dels del nivell tròfic inferior, el dels profuctors, Les okabes han elaborat defenses que dificulten l’activitat dels hervíbors, que han de competir per les plantes, així com els depredadors competeixen pels hervíbors.
CONCEPTES CLAU DEL TEMA Una xarxa tròfica és un conjunt de relacions d’limentació entre espècies o grups d’espècies.
Els nivells tròfics son les agrupacions d’organismes segons la seva posició a la xarxa tròfica. Es distingeixen quatre tipus: productors, hervíbors, carnívors i descomponedors.
Els gremis son grups d’espècies que exploten recursos semblants d’una amnera similar. Una espècie clau tñe efectes molt més grans que el que es podria preveure segons la seva abundancia relativa.
Una cascada tròfica es dona quan un depredador redueix l’abundància de la seva presa i aquest baixa en cascada a un nivell tròfic inferior.
...