Examen juny 2007 (2007)

Examen Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Ciencias Ambientales - 1º curso
Asignatura Botànica
Año del apunte 2007
Páginas 3
Fecha de subida 25/05/2014
Descargas 5
Subido por

Vista previa del texto

BIOLOGIA II Convocatòria Juny 2007 NOM .........................................................COGNOMS......................................................................................................
DNI............................…………..……….. PASSAPORT...................................................................................................
Utilitza aquest qüestionari per marcar les respostes escollides encerclant l’opció triada. Quan pensis que ja tens les respostes correctes, omple el full per a la correcció electrònica.
Normes a seguir per omplir el full de respostes per a la correcció electrònica (full vermell): − Escriu les dades de l’encapçalament del full. En l’espai destinat a identificació de l’alumne, el DNI s’escriu marcant el número corresponent en una casella de cada filera, començant per dalt. Si has d’utilitzar el número del passaport, la filera de dalt s’ha d’omplir amb zeros.
− La numeració que se segueix en el full vermell és la de la dreta, amb les columnes A i B, essent A=Veritable i B=Fals.
− Si has de corregir una resposta no esborris, marca a la filera immediata inferior (la que diu ANUL·LADA) la casella que vols anul·lar. D’aquesta manera, a la primera filera quedaran marcades les dues caselles (la incorrecta i la correcta) i a la segona la incorrecta.
Puntuació de l’examen: una resposta correcta és un punt; una resposta incorrecta descompta una resposta correcta, una pregunta sense resposta ni suma ni resta.
1.- Els organismes del regne Plantes són eucariotes 2.- El regne Fongs està format per organismes unicel·lulars o micelars, autotròfics i immòbils 3.- El regne Mòneres inclou les algues i els Fongs veritables 4.- Els organismes del regne Protistes són eucariotes, unicel·lulars o pluricel·lulars, autotròfics o heterotròfics 5.- El Codi de Nomenclatura Botànica estableix que la primera lletra del nom dels gèneres s’escriu en majúscula i que la de l’espècie va en minúscula 6.- Anomenem tal·lus el nivell d'organització somàtica dels organismes pluricel·lulars que no presenten teixits 7.- Els conidis són un tipus d’espores fúngiques que es formen per mitosi a l’extrem d’hifes 8.- Hi ha espores unicel·lulars, bicel·lulars i pluricel·lulars 9.- Una espora monocariòtica conté dos nuclis que procedeixen de progenitors diferents 10.- Espores i gàmetes difereixen en que les primeres germinen i els segons es fusionen 11.- L’oogàmia és un tipus de reproducció sexual en el que es fusionen un gàmeta mòbil (masculí) amb un d'immòbil i més gran (femení) 12.- S'anomena isogàmia la fusió de dos gàmetes iguals morfològicament 13.- La bipartició és un tipus de reproducció sexual que dóna lloc a dos organismes idèntics genèticament 14.- La gemmació és un tipus de multiplicació vegetativa que dóna lloc a individus idèntics genèticament 15.- La fusió de dos gàmetes es coneix amb el nom de fecundació 16.- La germinació d’una espora haploide dóna lloc a cèl·lules, hifes o individus haploides 17.- La fusió de dos gàmetes haploides dóna lloc a un organisme diploide o a un dicariòtic 18.- En un cicle amb alternança de generacions hi ha gametòfit i esporòfit amb dotacions cromosòmiques diferents 19.- Algunes algues presenten cicles de vida amb alternança de generacions isomorfa 20.- El plasmodi dels Mixomicots es transforma en gametangis quan ha de reproduir-se 21.- Els Fongs veritables que formen més d'un tipus d'espores al llarg de la seva vida s’anomenen protistes 22.- Un apoteci és un dels tres tipus d’ascocarp dels Ascomicots 23.- Les ascòspores es formen en els ascs dels ascocarps dels Ascomicots i les basidiòspores en els basidis dels basidiocarps dels Basidiomicots 24.- Els ascocarps i els basidiocarps estan formats per hifes dicariòtiques i monocariòtiques entrellaçades 25.- Un asc és un tipus d’esporangi que forma ascòspores en el seu interior V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F 26.- Un basidi és un tipus de gametangi que forma basidiòspores a l’extrem de basidis 27.- El conjunt de les hifes d’un fong s’anomena miceli 28.- Els fongs autotròfics obtenen els nutrients penetrant les cèl·lules dels seus hostes 29.- Els organismes biodegradadors solen ser sapròfits 30.- Un organisme paràsit és aquell que obté el seu aliment a partir d’un organisme viu, perjudicant-lo 31.- La part dels Deuteromicots on té lloc la multiplicació vegetativa s'anomena himeni 32.- Hi ha alguns grups de basidiomicots que formen basidis tabicats 33.- Les micorrizes són relacions simbiòtiques entre fongs i plantes 34.- Alguns fongs classificats tradicionalment dins els Deuteromicots presenten reproducció sexual 35.- El micobiont o component fotosintètic dels líquens és sempre un Ascomicot 36.- El component fúngic d’un liquen sol ser un Cloròfit o un Cianòfit 37.- Els líquens de tal·lus gelatinós són de tipus homòmer 38.- En els líquens només es reprodueix sexualment el fong 39.- Els líquens poden suportar condicions climàtiques extremes 40.- Algunes espècies de líquens són molt resistents a la contaminació atmosfèrica i per això s’utilitzen com indicadors de bona qualitat de l’aire 41.- Els Cianòfits són mòneres, procariotes i autotròfics 42.- Els Procloròfits són mòneres, procariotes i fotosintètics 43.- Les algues són protistes, eucariotes i fotosintètiques 44.- Els Pirròfits i les Diatomees són algues planctòniques i constitueixen els principals productors primaris en ambient aquàtic 45.- Les Diatomees són algues unicel·lulars caracteritzades per una coberta cel·lular rígida de sílice, formada per dues valves encaixades, i per la forma com es multipliquen vegetativament 46.- Alguns Rodòfits planctònics presenten un tal·lus pluricel·lular, calcificat i articulat 47.- Les algues obtenen l’aliment a través de la seva superfície 48.- La coincidència de pigments fotosintètics, substàncies de reserva i material de la paret cel·lular dels Feòfits fa pensar que són els precursors del regne plantes 49.- Les algues bentòniques que viuen a major profunditat pertanyen al grup del Rodòfits, i ho fan gràcies als seus pigments fotosintètics 50.- Cystoseira i Padina són dos gèneres de Feòfits bentònics 51.- Zygnema és un gènere de Cloròfits de tal·lus filamentós que es multiplica vegetativament per conjugació 52.- Rissoella és un rodòfit bentònic que forma carposporòfits 53.- Un Briòfit del grup de les molses està format (en la fase de gametòfit) per rizoides, caulidis i fil·lidis 54.- En els Briòfits l’única generació que es reprodueix sexualment és l’esporòfit 55.- Els Briòfits han desenvolupat un corm que els ha permès adaptar-se al medi terrestre 56.- Els Briòfits s’alimenten a través dels rizoides que els fixen al sòl 57.- Els amfigastris són un tipus de fil·lidis que presenten algunes Hepàtiques folioses 58.- Les Criptògames vasculars inclouen els Briòfits i els Pteridòfits 59.- Pteridòfits i Equisetòfits presenten tiges subterrànies del tipus rizoma 60.- L’esporòfit dels Pteridòfits està format per branques anomenades fèrtils 61.- Les Criptògames vasculars pertanyen als cormòfits 62.- Les Criptògames vasculars són plantes, autotròfiques i immòbils 63.- A la major part d’espècies d’Equisetum, les branques estèrils de l’esporòfit presenten branques i fulles verticil·lades V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F 64.- Les fulles de les falgueres (Divisió Pteridòfits) surten directament des del rizoma 65.- L'anell és una part de l'esporangi dels equisets que facilita la dispersió d’espores 66.- Les Plantes amb flor (Fanerògames) són organismes eucariotes, fotosintetitzadors i pluricel·lulars 67.- Les Fanerògames es subdivideixen en Gimnospermes i Angiospermes 68.- Les Gimnospermes formen flors, llavors i fruits 69.- Les Angiospermes formen flors i llavors (mai fruits) 70.- Les Fanerògames presenten alternança de generacions heteromorfa entre un esporòfit (fase més vistosa) i un gametòfit (de reduïdes dimensions) 71.- Una llavor conté embrió, teixit nutrici i coberta protectora 72.- Un fruit conté una o més llavors 73.- Anomenem sorus cada una de les porcions d'una fulla composta 74.- La flor de les Angiospermes sol estar formada per sèpals, pètals, estams i carpels 75.- La flor de les Angiospermes sol estar formada per calze, corol·la, androceu i gineceu 76.- Les plantes dioiques tenen flors unisexuals 77.- L'androceu és la part femenina de la flor de les Gimnospermes i està formada per estams 78.- El gineceu és la part femenina de la flor de les Angiospermes i està formada per una o més peces que s'anomenen carpels 79.- Les flors de les Angiospermes amb carpels i estams s’anomenen hermafrodites 80.- Un pseudofruit durà tantes llavors com primordis seminals s’hagin fecundat 81.- Anomenem monoiques les espècies que presenten els dos sexes sobre la mateixa planta i en flors separades 82.- Monocotiledònies i Dicotiledònies són Fanerògames 83.- Les Gimnospermes solen tenir flors unisexuals i ser monoiques, encara que també hi ha espècies dioiques 84.- Pinus presenta flors unisexuals reunides en cons o estròbils unisexuals i és monòic 85.- Cedrus és una Gimnosperma i Quercus és una Angiosperma 86.- Cupressus i Juniperus són Angiospermes i els seus fruits són gàlbuls 87.- Els diferents noms d'espècie que ha rebut un organisme s'anomenen sinònims i el nom vàlid és el més antic 88.- Les àrees de distribució disjuntes faciliten més la diversificació de les espècies que les àrees contínues 89.- Una espècie autòctona és sempre endèmica del lloc on es troba 90.- Una espècie endèmica és sempre al·lòctona del lloc on es troba 91.- Una espècie al·lòctona pot convertir-se en naturalitzada 92.- La terra baixa catalana, situada entre els 0 i els 800-1000 m d'altitud, es caracteritza pel paisatge esclerofil·le i perennifoli 93.- L'estatge subalpí es caracteritza, a Catalunya, pel domini dels boscos de Pinus mugo subsp. uncinata 94.- El carrascar és més resistent a la sequera i al fred que l’alzinar i pot viure en zones de clima continental 95.- L’espècie característica de les fagedes ("hayedos") es Fagus sylvatica 96.- La terra baixa catalana litoral amb precipitació inferior a 400 mm i/o sòl calcari conté màquies de Chamaerops humilis i Quercus coccifera 97.- A Catalunya, les fagedes i les pinedes de pi roig creixen a l’alta muntanya 98.- A Catalunya, l’alta muntanya inclou els estatges subalpí, alpí i nival 99.- A Catalunya, les pinedes de Pinus pinea i de Pinus halepensis es fen a la terra baixa 100.- Una de les estratègies de les plantes per viure en llocs de clima tan fred com el d’alta muntanya és quedar recobertes per la neu durant els mesos més freds V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F ...