atenes període arcaic (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Humanidades - 1º curso
Asignatura Història Antiga
Año del apunte 2014
Páginas 3
Fecha de subida 13/06/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

ATENES DURANT EL PERÍODE ARCAIC CLASSES SOCIALS: *dins la ciutadania: 1. Elit: membres de l’elit social que competien entre ells a través del consum d’objectes de luxe, aliances privades i el monopoli de las magistratures i les funcions sacerdotals. 57% població ARISTOS (els millors) - CRACIA (poder) (aristòcrates = eupàtrides – conjunt de les millors famílies)  l’emergència de l’elit fa aparèixer una ideologia que justifica la seva existència i exhibeix la seva diferència: Pràctiques: “De la práctica del banquete a la cría de caballos, el lujo en la vestimenta, la pederastia y la participación en las grandes competiciones panhelénicas, existía un universo de comportamientos y de representaciones. La elite social trabajaba constantemente para construir y mantener una imagen social mediante múltiples prácticas generadoras de prestigio.” Competicions atlètiques (forma de mantenir la seva privilegiada posició social) – gran entrenament físic.
La carrera del Stadion *L’Agon, la competició, dividia el món en vencedors i perdedors.
Korai: inici representació figures humanes de gran mida en pedra. Representen una idealització de l’aristocràcia (femenines: vestimenta amb teles decorades i adornades, ben pentinades, fixes en el terra, ofereixen alguna cosa a la divinitat o a elles mateixes, són un objecte bell / masculines: despullats, cos humà perfecte, condició humana en la seva millor forma - joventut). Procedents d’Atenes (de l’Acròpolis).
Ho van aprendre dels egipcis. Més naturalistes. Tenien coloració, estaven pintades.
*usos: formes de dedicatòria (tombes), per donar gràcies a la divinitat per fer-los vencedors, ofrenes a la divinitat – només ho podia pagar gent que tenia molts diners, només podien ser encarregades per l’elit Simposi: espai central en la vida social de l’elit (es forjaven amistats i aliances polítiques), es realitzava en una habitació molt cuidada de la casa on hi havia bancs i taules on es col·locava beguda i menjar. No hi participaven les dones de la família; les dones que hi participaven eren o prostitutes, músiques o ballarines  esdeveniment de socialització masculina.
Consum objectes de luxe: l’auriga de Delfos (ofrena votiva d’un aristòcrata) 2. Classe mitjana: camperols que podien ser hoplites (cada soldat es comprava el seu armament *senyal de tipus de propietari de terra) 3. Mercaders i artesans: no propietaris de terra o, al menys, obtenen els recursos mitjançant el comerç dels productes fabricats per ells i no de la terra. No eren una sola classe social (diferències entre ells i els seus recursos econòmics obtinguts).
4. Camperols petits (la gran majoria dels ciutadans lliures de la ciutat): famílies de camperols que tenen una quantitat de terres que, en el millor dels casos, només els permet la subsistència bàsica de la família. Vivia en un fràgil equilibri, la pobresa era sempre una amenaça latent.
 Agricultura: la base econòmica de la polis grega Els camperols mitjans i els petits estan insatisfets en relació amb els grans terratinents i això els uneix. Els camperols mitjans criticaven que poguessin participar en l’exèrcit com els altres, però no en la política. El problema dels camperols petits era econòmic, ràpidament es veien endeutats  sorgiment de conflictes, crisi social: Causes: - Creixement demogràfic: escassesa d’aliments - Deutes d’un sector del petits camperols (necessitat de préstecs, gra i aliments) *fora de la ciutadania: 5. Hektemoroi (“la sisena part”): camperols dependents que estaven obligats a pagar una sisena part de la seva collita als seus creditors aristocràtics. La seva terra es marcada físicament amb alguna senyal i així la terra ja no era totalment seva. Si no pagaven els deutes contrets, podien arribar a ser venuts com a esclaus.
*no existia el vincle ciutadania – llibertat. ELS CAMPEROLS PETITS DEIXAVEN DE SER CIUTADANS.
6. Esclavitud-mercaderia (les persones són propietat d’algú).
SOLÓN: membre aristocràcia atenesa que va ser noment arcont (magistrat ciutat Atenes) i va realitzar una sèrie de reformes, moltes d’elles dedicades al tema dels hektemoroi. També va ser poeta i va parlar de les reformes que havia dut a terme: “Testigo sería en el tribunal del tiempo la gran madre de las divinidades olímpicas, la tierra negra, de la que yo una vez arranqué los letreros de hipotecas bien clavados en muchas partes: antes era esclava y ahora es libre. Devolví a Atenas a muchos que habían sido vendidos y ya no hablaban la lengua ática. A otros, que incluso aquí estaban sujetos a infamante esclavitud y temblaban ante sus amos, los hice libres”.
Solón desitjava alliberar-los. A partir d’aquest moment (776 a.C), es va eliminar la possibilitat que els deutes i altres raons pogués perdre la ciutadania.
Conseqüències: Abolició deutes i redempció d’aquells atenesos que havien estat venuts, es reforçaren i es protegiren els drets individuals dels ciutadans.
La desaparició dels hektemoroi va implicar el creixement de l’esclavitud mercaderia (bàrbars).
...