6. Ciències naturals i conducta humana (part 2) (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Criminología + Derecho - 1º curso
Asignatura Sociologia general
Profesor J.T.
Año del apunte 2016
Páginas 8
Fecha de subida 06/07/2017
Descargas 0
Subido por

Descripción

Apunts de l'assignatura sociologia general del grau de criminologia amb el professor Jordi Tena, de l'any 2016

Vista previa del texto

Sociologia general 1º Criminologia UAB TEMA 6: CIÈNCIES NATURALS I CONDUCTA HUMANA (PART 2) Alternativa al MECS: El model causal integrat MCI 1. Afirma que, juntament amb els mecanismes generals, sense contingut, la nostra arquitectura psicològica inclou també dispositius de contingut específic que són adaptacions, tenim uns coneixements innats fruit de l’evolució.
El MCI diu que la ment humana, exactament igual que qualsevol ésser viu, té unes característiques que responen al context en que van viure els nostres avantpassats, que ha portat a una evolució determinada, van evolucionant per resoldre problemes adaptatius de llarga durada (recurrents), característics del nostre passat caçadorrecol·lector. Aquests problemes tenien a veure amb la nostra interacció, amb el món físic, químic, ecològic, demogràfic, social, informacional...
Per tant, aprenem moltes coses en el procés de socialització, però a més també tenim característiques innates, mòduls especialitzats per a resoldre diferents tipus de problemes, fins i tot comportaments morals innats.
2. L’arquitecte de la nostra arquitectura psíquica no és la cultura, sinó el procés evolutiu, la selecció natural.
- Gràcies a la selecció natural es propaguen aquells trets que augmenten les probabilitats de que els seus portadors tinguin descendència o la tinguin els familiars dels portadors.
- Per què anava la selecció natural a operar sobre el conjunt de l’organisme i no sobre el cervell, que és la base física de les representacions mentals? 3. Totes aquestes adaptacions han anat formant una maquinària composta de programes específics de conducta, mecanismes de processament d’informació que responen a pistes situacionals específiques, que processen la informació d’una determinada manera i condueixen a determinats tipus de conductes que s’han mostrat adaptatives.
4. Tenim, per tant, mecanismes (també anomenats mòduls) que estan especialitzats en una funció, que són sensitius a contextos específics, que tenen propòsits específics, etc.
1 Sociologia general 1º Criminologia UAB Han estat dissenyats per lidiar amb cares, mares, llenguatge, sexe, menjar, nens, germans, etc.
Alguns exemples de conducta adaptada serien el llenguatge, l’ús d’eines, la percepció d’amenaces, la cura materna, la selecció de parella, la comunicació emocional (capacitat de “llegir” les expressions facials dels altres)...
Exemple: En contra de la idea de Piaget de que als nens se’ls ha d’ensenyar el concepte d’objecte, la veritat és que els nens de 10 setmanes, encara que no tenen el sistema visual madur, tenen un concepte dels objectes com a entitats contínues en espai i temps, rígides amb fronteres, cohesives i que es mouen com una unitat... Si els mostres trucs que infringeixen aquests supòsits, mostren sorpresa. També s’ha demostrat que els nens tenen la capacitat de distingir entre objectes animats i inanimats i que realitzen inferències diferents entre ambdós grups.
Exemple: La teoria de la ment: portem com a part del nostre “equipament” la idea de que les conductes d’altres són el resultat d’entitats invisibles anomenades desitjos i creences.
Això no ho aprenem, ho portem de sèrie. De fet, sembla tenir suport en un determinat sistema de neurones (però que pot estar danyat) Tots aquests mecanismes especialitzats formen part d’una naturalesa universal, són típics de l’espècie. Són una arquitectura universal (capaç de produir outcomes diversos en cada condició socioambiental).
Alan Fiske: Les quatre formes elementals de sociabilitat - La pràctica totalitat de relacions socials és reduïble a quatre formes bàsiques de relacions o a combinacions de les mateixes.
o Les persones utilitzen aquests quatre models per construir i interpretar les relacions socials (serveixen tant per interpretar la situació com per guiar la conducta) o A la realitat no veiem formes pures d’un dels models sinó combinacions. No obstant, en una relació concreta, un dels models acostuma a ser dominant.
o Les relacions i operacions que tenen sentit en una categoria, no en tenen les altres.
- Si aquestes estructures emergeixen invariablement en les més diverses cultures, la conclusió és que aquestes no poden ser producte del context concret.
2 Sociologia general - 1º Criminologia UAB Aquests modes d’organització de la vida social han de ser productes endògens de la nostra ment, generats per models universalment compartits de i per les relacions socials: són manifestacions dels models mentals elementals.
Les quatre formes són: - Communal Sharing: Les relacions es basen en la concepció d’algun grup on els individus es veuen com equivalents o indiferenciats.
o Família, identitats nacionals, etc. comprenen un important component de ciències socials.
- Authority ranking: Els individus s’ordenen jeràrquicament en funció d’alguna dimensió social.
o Exèrcit, família, relacions de gènere a les societats tradicionals, feudalisme, etc.
o Els individus més amunt a l’escala tenen més estatus, prerrogatives, béns, etc.
i poden controlar algunes accions dels que estan a sota.
- Equality matching: Les relacions es basen en un model d’equilibri que comprèn torns, igualitarisme, reciprocitat, venjança, etc.
o Els individus es preocupen per si la relació és equilibrada (en termes del “bé” rellevant) - Market pricing: Basades en un model de proporcionalitat.
o Els individus redueixen les característiques i components rellevants a consideracions sobre un valor o mètrica d’utilitat que permet comparacions entre factors diversos.
o Relacions organitzades en termes de càlculs de cost-benefici, eficiència, etc.
o Els diners són un element característic d’aquest tipus de relacions (però no necessàriament) Implementació i evolució De quines maneres concretes combinem els models per crear una relació determinada.
Aquestes relacions evolucionen perquè els models adopten formes específiques depenent de la cultura concreta.
- A cada cultura existeixen regles diferents que defineixen quan, a qui i en referència a què opera un model determinat.
- No obstant, algunes regles són clarament models.
- Hi ha models més adients que uns altres per organitzar un tipus particular de relacions? o CS (model bàsic de relació entre parents propers) sembla poc eficient per la presa de decisions polítiques en societats complexes, mentre que MP (forma 3 Sociologia general 1º Criminologia UAB més comú a les societats complexes) sembla el mode més adient per l’organització econòmica...
Exemple: Notícia del bloc de gel: Resulta que el 2004 van començar a aparèixer notícies de blocs de gel que queien del cel. Tenia a veure amb un model nou d’avió que acumulava gel, pel que queia com si vingués del cel. La nostra memòria és selectiva, no podem emmagatzemar tota la informació, però si una part. No obstant, aquest tipus de coses estranyes i improbables si que les recordem.
Té a veure amb un mòdul, és adaptatiu, pel que ens criden molt l’atenció. És improbable, pel que és important que ho recordem per si en un futur torna a passar puguem adaptar-nos.
Boyer i l’estudi de la religió Les religions expliquen històries estranyes que no tenen sentit comú, però no del tot impossibles. Tenen aquesta característica per integrar-se en la ment humana, parasiten el nostre instint de viure i adaptar-nos.
- Boyer diu que la ment humana imposta restriccions als continguts de les representacions religioses (i culturals en general) o Donades les característiques generals de la ment humana, certes representacions tenen més probabilitat que altres de ser adquirides i transmeses. No totes les religions tenen la mateixa probabilitat d’èxit, n’hi ha que ens resulten més atractives que, donades les característiques de la nostra ment, són les que parasiten millor.
- Per aquest motiu, les representacions culturals tenen característiques recurrents, tot i que no necessàriament universals.
- Alguns aspectes rellevants de les representacions religioses (i culturals en general) no s’adquireixen durant la socialització.
Els antropòlegs diuen que ens fixem en com de diferents són les religions humanes. S’hauria de tirar enrere i mirar com s’assemblen. La majoria de creences religioses tenen nombroses característiques recurrents que violen els postulats del sentit comú: - Existència d’éssers no físics (invisibles, intangibles, canvis instantanis de localització, omnipresència, etc.) - Existència d’éssers amb capacitats biològiques peculiars (no neixen, no creixen, no moren, etc.) Fins i tot els propis éssers humans tenim una part no física que transcendeix la mort: l’ànima.
4 Sociologia general - 1º Criminologia UAB Existència d’éssers amb característiques mentals peculiars (coneixen els pensaments i intencions de les persones, coneixen el futur, etc.) Totes aquestes característiques són estranyes, contraintuïtives, pel que les religions tenen un expert que es dedica a explicar-ho i transmetre-ho. Són, a més, informacions transmeses culturalment. Les religions, però, tenen tota una sèrie de característiques recurrents, normals, com les nostres (dels éssers humans) que no violen els postulats del sentit comú.
o Són informacions que no es transmeten culturalment o Les deduïm a partir dels nostres coneixements intuïtius de caràcter innat.
Exemple: Els éssers sobrenaturals tenen unes capacitats cognitives com les nostres, com la memòria. Déu té emocions com les nostres (alegria, ira...) i també segueix la tendència d’acció com els humans. Els permeten percebre i recordar que succeeix al món natural. A més, també tenen una psicologia intencional “pholk” com la nostra, desitjos, creences, emocions...
Les religions tenen a més característiques raonables que es basen en el sentit comú. Els conceptes religiosos no es poden adquirir si les seves presumpcions no confirmessin un important substrat de principis intuïtius. Una religió basada enterament en principis contraintuïtius ens resultaria incomprensible. Alhora, els conceptes religiosos no cridarien l’atenció si no violessin cap principi del sentit comú.
Certes violacions /confirmacions de principis del sentit comú són òptimes des d’un punt de vista cognitiu i tenen més probabilitat de transmetre’s.
Les bones religions, les que són més atractives i convincents són les que s’aproximen a un equilibri òptim entre coses estranyes i raonables. En els dos extrems, les religions no ens convencerien = òptims cognitius.
o Naturalment, aquesta és només una condició necessària i cal tenir en compte també els processos polítics i socials.
Exemple: L’èxit del cristianisme es deu a una combinació de factors socials i biològics innats.
Si hagués aparegut en una illa on les persones acaben desapareixent, no seria una religió mundial. Però a part de resultar una religió atractiva intuïtivament, va néixer al lloc ideal, a l’imperi romà, perquè tenia fàcil el estendre’s per tot el món, i a més resultava atractiu. Quan es predicava també hi havia predicadors d’altres religions, però el cristianisme era la més atractiva, i per això va tenir èxit.
5 Sociologia general 1º Criminologia UAB 6.5: APORTACIONS DE LA FISIOLOGIA I NEUROCIÈNCIA La por Com hem vist, la majoria d’emocions segueixen aquesta estructura: Percepció  Creença / cognició  Emoció  Tendència d’acció No obstant, amb la por hi ha evidències que demostren que no sempre es compleix l’estructura anterior, ja que a vegades, l’individu reacciona (sortint corrent, apartant-se...) abans que s’hagi format la creença, sense saber el motiu exacte en un primer moment.
Exemple: Si jo vaig pel carrer i sento un soroll a sobre meu, instintivament m’apartaré, i després arribaré a la conclusió de que el soroll podia ser causat per un balcó que estava a punt de caure, no obstant, al moment m’he apartat sense pensar què podia haver causat el soroll.
Els sentits envien l’ordre de reacció abans que el cervell hagi creat la creença. Això és perquè en ocasions, amb estalviar mig segon, ja n’hi pot haver prou.
Exemple: Els pilots de fórmula 1 esquiven els obstacles al moment, sense parar-se a pensar què són, o per què, senzillament reaccionen tan bon punt els sentits ho perceben.
Per tant, la por: - Pot ser causada per percepcions, no cognicions.
- Estalvi de temps adaptatiu.
És generalitzable a altres emocions com la ira? - Quan podríem ser víctimes d’un atac, patró: “primer dispara i després pregunta”.
- Elaboració d’autojustificacions a posteriori (que són innecessàries en altres animals).
Repressió del record Moltes vegades, quan un individu es troba sotmès a un estrès llarg i perllongat, una experiència traumàtica, el cervell no recorda detalls fonamentals. Aquest estrès impedeix la formació del record.
Això passa sovint en casos de violacions, la víctima no és capaç de recordar detalls fonamentals, encara que només hagi passat una hora.
Es creia que el que passava era que la ment eliminava aquest record (operant alguna mena de mecanisme calent, emocional, pensament desideratiu) per tal d’alleujar el patiment.
6 Sociologia general 1º Criminologia UAB No obstant, el que passa realment és un procés fisiològic, el cervell segrega una hormona que no em permet recordar allò, per tant, el record directament no s’ha format. És un mecanisme fred, cognitiu.
Altres aportacions de la fisiologia i neurociència L’hormona oxitocina estimula comportaments pro-socials i la confiança.
Exemple: Es va fer un experiment en el qual es plantejava la possibilitat a un inversor de donar 10€ a un operador. Aquest operador, automàticament obtenia 30€, per tant, podia quedar-s’ho tot o bé donar una part a l’inversor. Segons la TER, d’entrada l’inversor no hauria de confiar en l’operador, perquè es pot quedar amb tots els diners. No obstant, a una meitat dels participants de l’experiment se’ls donava oxitocina, i aquests tendien a confiar més en l’inversor.
Els nivells alts d’oxitocina fan que la gent es torni més confiat. Això pot ser perquè fa que l’individu es torni més temerari o més ingenu, però el que passa realment és que l’hormona redueix l’aversió a la traïció, a la pèrdua, a l’estafa, fa que en cas d’engany m’enfadi menys. No redueix, però, l’aversió al risc.
La satisfacció esperada per castigar un free-rider que viola la confiança indueix la decisió de castigar.
- Pot generalitzar-se a altres formes d’altruisme o al càstig a tercers? - Aquests no poden ser els objectius conscients de l’agent: o La gent castiga perquè creu que l’altre ho mereix.
o La gent és altruista (com a mínim en part) perquè desitja fer quelcom bo per un altre (problema dels subproductes). També pot ser que ajudi perquè anticipa que sentirà plaer.
o Estats de consciència no accessibles introspectivament poden ser avui accessibles als escàners cerebrals.
7 Sociologia general 1º Criminologia UAB El completat Figura 2 Figura 1 Observant la figura 1, assumim que sota els rectangles hi ha cercles, pensem que els “veiem”, però un cop eliminem els rectangles (figura 2), comprovem que no hi ha cercles, efectivament.
Això és perquè ens opera el completat, el cervell completa la imatge i assumeix que està en tres dimensions.
- El cervell omple constantment llacunes de l’experiència.
- Es poden donar casos de la “hipòtesis més versemblant” (o tendència a extreure conclusions precipitades) o L’hemisferi dret té la funció d’imposar un marc coherent a totes les informacions que rebem.
▪ Adaptatiu: necessitat d’actuar ràpid.
També es poden donar casos de la “percepció errònia motivada”, per exemple, si busquem un nom concret i en veiem algun de semblant, com que tenim l’altre present, podem llegir-ho erròniament d’entrada.
El completat és un fenomen quotidià, que opera de forma inconscient.
El completat i l’atribució de significats Les persones tendim a buscar sentit o una explicació per qualsevol cosa, també a la nostra vida, i per això tenim gran aversió a l’atzar i a la ignorància. Ens costa acceptar el paper de l’atzar a la nostra vida, fa vertigen, per tant, ens opera el completat i ens dóna la sensació que ho controlem tot.
8 ...

Tags:
Comprar Previsualizar