Seguretat Pública i Urbanisme apunts (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Criminología y Políticas Públicas de Prevención - 3º curso
Asignatura Seguretat Pública i Urbanisme
Año del apunte 2017
Páginas 31
Fecha de subida 24/06/2017
Descargas 5
Subido por

Vista previa del texto

SEGURETAT PÚBLICA I URBANISME INTRODUCCIÓ ¿Perquè urbanisme? Perquè el 90% de la població mundial viu a les ciutats ¿Què es la seguretat? Idees i conceptes: a) Conceptes de (in)seguretat, seguretat ciutadana b) Por al delicte (Objectiva i subjectiva) c) Idees d’ordre i desordre urbà d) De la ciutat emmurallada a les “smart cities” Són moltes coses i els límits son molt difusos. Es tot i es res, ja que, difícilment es pot mesurar. Hi ha una part que es objectivable i una altre molt subjecti bable, perceptiu del propi individu, una por que esta condicionada per diferents factors de gènere, edat, classe social, vitalització o no....
més enllà dels successos o fets propis tangibles referents aquesta por. (Per exemple, que el teu pare tingui por que tornis sola a casa si ets noia en comptes, de tenir un noi).
A més, la seguretat es una demanda. Els ciutadans exigim sentir-nos segurs i no haver de tenir por mai al nostre govern. (Cada govern a més dona més o menys visibilitat a segons quins temes de prevenció i seguretat sobre un fet que pot ser (o no) subjecte a ser una amenaça) S’acostuma a confondre els fets tangibles amb els perceptius, com s’ha dit fa un moment.
Espanya, es un dels països objectivament més segurs d’Europa. És més, aquesta percepció ja prèviament condicionada també es veu influenciada per l’època del any, l’estat d’ànim i les circumstancies que ens fan més o menys tolerants a certs fets en relació a la nostra seguretat. (Ej: La violència hard en un partit d’esport es tolerable però bandes “rares” menjant pipes al costat d’uns petitons de 5 anys, no es tolerables pels pares) ¿Relació entre factors objectius amb subjectius de la seguretat? Paradoxa de la por: No hi ha una relació directe entre ser una víctima potencial i la percepció de seguretat.
Això es relaciona amb el...
Teorema de Tomás: Allò que es real per tu es real. (Si tu et creus per exemple, que les persones sense sostre generen inseguretat ho faran sense importar que es diu ni quins estudis demostrin lo contrari.) ¿Què succeís quan ens sentim més insegurs? Òbviament, que tenim una percepció del risc híper exagerada i abandonem X activitats o certs espais, conseqüència d’aquest fet. (Ex: Ningú queda a prendre una cervesa a les tantes de la nit a La mina) El problema es que perdem ciutats si anem abandonant zones de formes sistemàtica i generem més inseguretat. No obstant, passa el fet contrari un excés de sensació de seguretat comporta menys precaució i facilitat de vitalització Factors que afecten a la nostra percepció subjectiva de la seguretat: - Vulneralitat: Edat, sexe,clase… - Experiència amb la delinqüència de forma directa o indirecta (Coses que els han succeït per exemple a persones properes) - Ambient físic i social com el nostre barri on es viu (si et sents còmode o no en el lloc on et trobes va en funció si el coneixes a fons o no, la percepció de seguretat als barris solen ser més altes, per exemple) - La alarma social que creen o poden crear els mitjans de comunicació. Es important, tenir en compte que cada cop que ens informen hem de ficar un filtre crític perquè si ho fem sense filtrar-ho podrien alterar de forma hard la nostra percepció de seguretat. (Ej: Si et diuen que tenim baixes taxes d’atur ens fa sentir millor que si ens diuen lo contrari, sigui fàcticament cert o no) Els medis de comunicació no son dolents ni res per l’estil, però no son perfectes, per això a vegades ens poden fer bé o a vegades fer mal. Aquets fan de catalitzadors – Molts cops per el benefici o no dels partits polítics - d’allò del que es creu que es important parlar, i per això, es crea una sobre dimensió, reescriuen la realitat fer-nos-la veure-la d’una manera optimista o mega catastrofista (ej: La sobre representació dels delictes sexuals, sembla que ens vagin a violar en cada esquina).
¿De què depèn una mica la seguretat i quines eines ens ajuden a sentir-nos millor? Per sentir-nos més segurs que no passin pels codis penals desuasoris ni els cossos policials “dissuasius”.
- Articulació de mecanismes de prevenció i resolució de conflictes - El disseny urbà (ej: un camí mal il·luminat a plenes hores de la nit no et crida tant l’atenció que anar tranquil·lament per un carrer principal ben cuidat i il·luminat) - Polítiques socials (“aquelles coses” relacionades amb l’estat de benestar: educació, sanitat, ajudes, subvencions…) Actualment, la prevenció de la delinqüència es un dels grans issues tractats en les ciutats desenvolupades. De forma crua, aquets països competeixen per ser més segurs i demostrar que tenen millor qualitat de vida perquè del tràfic de persones i bens dona molta riquesa. (ej: Que es celebri aquí el MWC.) Em passat de que la seguretat de la ciutat era la muralla a una forma de seguretat més sútil que ha de garantir la nostra seguretat durant el dia en els diferents espais de la ciutat.
7 conseqüències dels espais insegurs: 1) Evitem lloc que a priori pensem que pot passar alguna cosa (Dolent per la ciutat perquè son zones que acaben essent descuidades i al final acaben degradant-se) Els evitem per tal de de no ser una potencial víctima.
2) Prenem totes les mesures que tenim al nostre abast per disminuir la nostra vulnerabilitat (Cadascú té els seus “tics” al sortir o tornar de casa) Es una forma de controlar el nostre voltant. Exemples: Portar un cúter, portar un esprai..
3) Intentar minimitzar la vitalització de ser una potencial víctima. Per exemple, un no sol anar amb tot el seu sou sempre a la butxaca.
4) La alerta del veïnat. Aquestos intenten buscar algun vincle amb els cossos de seguretat per tal de assegurar-se que estan plenament protegits per ells perquè hi ha un vincle de confiança comú, que si mes no dona més seguretat. Per exemple, al raval si algo sembla problemàtic de seguida trucant a la policia.
5) Mesures coercitives de protecció com son les patrulles de vigilància. Exemple: A NY estan “Els àngels custodis” es trobem als metros molts cops vigilant que tot estigui en ordre (El problema d’aquestes patrulles de veïnatge poden vulnerar el estat de dret il·legítimament,) Es denominen coercitives perquè ens limiten d’una manera o una altre algun dret, en el cas de les patrulles que Que les autoritats s’impliquin més i així més control formal a la vegada, que hi ha més integració i cooperació social.
6) Els recursos dels poders públics per la ciutadania. Quin tipus d'accions poden usar els poders públics per fer front a aquest tipus de situacions. Un exemple serien els policies.
Són mesurades més preventives. Poden ser de dos tipus:  Els que son mes repressius com la policia  Els que tenen mes poder públic de intervenció com es la política pública social.
7) Les polítiques que es volen aplicar, la gestió pública es lenta i malauradament aquestes polítiques que l’administració vol implementar van molt lentes ja que, es difícil donar una resposta acurada, clara i concreta que serveixi per tot per mitigar aquesta seguretat subjectiva Com es mesura la inseguretat? Debat.
Sempre hi ha aquesta xifra negra amb la que es movem pel fa amb la seguretat subjectiva. No obstant, pel que fa la seguretat objectiva es encara més complicat perquè es difícil fer un estudi objectiu sobre inseguretat quan la por es algo en la seva subjectiu i això comporta un gran debat en el mon de la criminologia.
Que ha succeït amb l’ordre social actualment? Abans l’ordre social es basava en estaments, nobles, súbdits... Després de la revolució industrial i francesa passem a un ordre públic, el qual, consistia en que allò que es pot fer i no a l’espai públic depenent del estat en el que ens trobem, segons aquest sap que es bo i dolent per la ciutadania sent una mica més “papa”. Això finalment, va evolucionar a seguretat ciutadana que va lligada amb qualitat de vida, tothom pot fer el que vulgui sempre i quan no afecti als interessos d’un tercer. Això es divideix en dos conceptes: - Maximitzar el bé comú - Mínima intervenció de l’estat en els nostres afers per garantir les nostres llibertat.
Aquest dos conceptes es compliquen quan entren en joc les diferent autoritats del lloc en el que vivim per garantitzar aquest equilibri entre seguretat i llibertat: - Estat - Autonòmic - Local Conseqüències: 1) Les competències no es distribueixen de forma homogènia. Les polítiques socials donen molts cops respostes en funció al territori en el que es trobem i la seva riquesa per la distribució de recursos.
2) Adquireix un major caràcter descentralitzat en matèria de política social que en matèria de seguretat. Tot hi que ara comença a voler centralitzar-se de nou dificultant una correcte implementació de les estratègies. Ja que, no es tenen en compte moltes variables com les particularitats territorials i les entitat polítiques territorials relacionades amb aquestes que poden causar una distorsió d’allò que en teoria es volia fer i el que s’acaba fent.
3) No es van establir estratègies de coordinació dels aspectes socials i policials de prevenció.
Acaba haver-hi una diversificació d’objectius d’actuació que dificulten una correcta concreció d’allò que es vol aconseguir. Ex: els mossos i policia nacional, cadascú va a la seva bola i no poden ser a vegades tan eficaços com podrien ser ja sigui per tractar lo mateix a la seva manera o diferents coses sense que els altres tinguin ni idea del que s’està fent.
Aquestes autoritat decideixen en nom del bé comú i la justícia. Es basa molt en l’ordre moral, la costum, i actualment, amb l’entrada del estat en un estat de dret també amb un ordre jurídic creades per “nosaltres” per tal de vetllar de la millor manera els nostres drets i llibertat en base a una sèrie de mesures que delimiten allò que es pot i no es pot fer. Aquestes mesures poder esser: - Preventives - Repressives - Reparadores Què es la prevenció del delicte? La prevenció son un conjunt d’actuacions, intervencions i mesures que permeten anticipar-se als riscos potencials i a les situacions de conflicte i fomenta la cooperació entre totes les organitzacions i els cossos que tenen competències en aquests àmbits La prevenció del delicte es una política criminal o una política social? Depèn de com entenguem una política: a) Política criminal: Què passa quan ho entenem com una política criminal? - En sentit ampli: Segons Kleinschord (1796), La política criminal s’havia de definir com aquella dimensió especial que cada estat te per impedir delictes i protegir el dret natural dels seus susdits.
- En sentit restringit: Segons (1803), la política criminal s’havia definir com el conjunt d’aquelles mesures i procediment repressius per el qual l’estat reacciona en front del delicte (Sentit restringiu) Que succeeix a Espanya doncs segons aquestes dos definicions de prevenció? A causa de la dictadura el tema de la prevenció no va desenvolupar-se correctament, durant la transició els pactes entre les difunts coalicions no van afavorir a implementar un desenvolupament i us correcte de les polítiques de prevenció i per últim, a causa de les problemàtiques creades per el terrorisme d’ETA en la contemporaneïtat, va provocar una subdesemvolupacio de la prevenció. A més, quan es suposa que això es va anar superant vam entrar en crisi i com els recursos del estat de dret no son infinits retallant en polítiques socials, provocant exclusió social en molts casos. (Qüestió que no ajudà a la prevenció del delicte pels recursos) Crítiques: - Ens vam tornar un sistema més reactiu, dirigit a castigar i no a prevenir que les situacions que comporten aquestes situacions.
- Un ventall de delictes, i mesura que el mon es mes complex cada cop es creen més delictes. Com per exemple, els ciberdelictes.
- Inflació penal, al haver-hi més delictes tenim una inflació administrativa.
- La ciutadania quan ha d’entrar al sistema jurídic es perd. Tenen una baixa capacitat per entendre com funciona. El sistema jurídic es complicat i la capacitat dissuasiva que hauria de tenir aquest es perd.
- La fal·làcia del sistema penal, Fa un inventari d’allò que l’interessa tractar però en moltes altres no pot arribar.
b) Política social: Què passa quan ho entenem com una política social? - Influencies de diversos àmbits. (Aquesta es basa des de ensenyament, com sanitat com seguretat.) - Finalitat? Millorar la qualitat de vida, afavorir la igualtat i el benestar.
- Al igual que volen acabar amb delinqüència no es el seu únic objectiu sinó, el que s’esmenta al punt anterior.
Crítiques: - Criminalització de la política social. Nosaltres decidim a qui ajudar i qui no mereix l’ajuda social per una sèrie d’estigmes que els marca com “mala gent” o “Delinqüents”. Un exemple, es com es prefereix ajudar primer als “autòctons” que als de “fora”. Tot hi que en el discurs, la política social es molt idíl·lica en la realitat passa que es crea una dicotomia sobre “qui” ha de rebre ajudes.
- Problemes inherents a les pròpies polítiques públiques. Quan ajudem a les persones amb polítiques socials no tenim costum en avaluar que tan útil o quina eficàcia real té aquesta política social. Exemple: En sanitat busquem que els malalts es curin i no tornin però en altres àmbits com per exemple, prevenció pública de carterisme no avaluem si realment aquesta pràctica es eficaç contra el carterisme. Es a dir, si no avaluem el que fem no serveix de res perquè no tenim clars indicis que realment funcioni el que fem.
A partir dels anys 90, es comença entendre el concepte COPRODUCCIO entre diferents entitats i agencies, el qual, que uneix la justícia de la política criminal amb els serveis socials, política social. (Això de primeres es molt complicat).
4 plantejaments: 1) Re configuració de la governança local. Els ajuntaments han de començar a tenir capacitat d’actuació per tenir una capacitat d’actuació més eficaç en petita escala.
2) Qüestionament del monopoli expert o professional. Les polítiques públiques no son eficients si només es prenen des de un punt de vista teòrica sense analitzar empíricament que es el que es necessita en la realitat del que esta succeint. Es necessari una major implicació en saber si es tenen uns recursos suficients i son viables d’aplicar allò que es planteja. Ex: El pla bolonia com a reforma educativa 3) Reivincació de una major participació ciutadana (voluntarietat, organitzacions no governamentals, activistes, etc.) 4) Replantejament de l’estat en temes de seguretat ciutadana. A partir dels anys 90, als països occidentals, comencem a viure bastant millor (superem 2N GM, els estats de benestar comencen a funcionar bé...) i els temes de seguretat es veuen afectats per això. (Finalitats i objectius esmentats abans).
Què passa a Catalunya, com es desenvolupen els programes de prevenció? Seguretat: - Llei de seguretat ciutadana - Llei 4/2003 Serveis socials • Decret 284/ 1996 -Com fem prevenció? • Prevenció primària: A tots els ciutadans • Prevenció secundària: Grups de riscos • Prevenció terciària: Delinqüents, per evitar la reincidència.
• Individual: Evitar que un nen abandoni els estudis • Grupal: CAUS, campaments.
• Comunitària: Implicant al barri.
Com fem prevenció? Tenim prevenció de tres tipus: - Prevenció primària - Prevenció secundaria - Prevenció terciària Aquestes es poden prendre a nivell: - Individual (ex: Que un nano no deixi els estudis) - Grupal (ex: Com es relacionen els grups de parells, fent que desenvolupin activitats que disminueixin els risc com clubs d’esports, música...) - Comunitari (Ex: Conèixer i establir llaços de confiança amb els del nostre voltant per tal de crear una millor relació i convivència que promogui la cooperació.) Perquè les polítiques publiques son un tema controversial: 1. Perquè val diners (ex: crisis econòmica) 2. Perquè van dirigides a determinats col·lectius (ex: poder crear certes discriminacions) 3. La forma de com es mesura la prevenció (Es un àmbit molt ampli pel qual es complex traçar i concretar) 4. Es un dels grans temes d’estudi de la criminologia (Exactament quines variables s’han de tenir en compte a l’hora de conceptualitzar, preguntar i abarcar el tema... ¿els mitjans de comunicació?¿la vitalització en els barris?¿eina de manipulació de les forces polítiques...?) 5. Es relaciona a quin es el model de seguretat que volem (Té molt a veure amb la ideologia de la població, no hi ha una única forma de veure com millorar el nostre entorn) (ex: El nostre país sempre ha estat vinculada als cossos de seguretat i plantejar altres maneres de fer política sobre seguretat parteix, d’un gran canvi de paradigma). (Ex: hi ha barris potser mes focalitzats en prevenció que d’altres) 6. Nivell de distribució administrativa d’aquestes mesures (estat, autonomia, local...) Per estudiar la prevenció hi ha múltiples classificacions, en aquesta assignatura tractarem la següent classificació: 1. Intervenció en la infància: (ex: pel·lícula/documental “bebès”)  Hi ha relació entre alguns factors biològics i la major/menor tendència a l’agressivitat. Però aquesta agressivitat no implica cometre delictes  Cal tenir en compte però que no existeixi una delinqüència genètica ni biològicament determinada, Sinó que es donen certes tendències agressives que en dependència de la interacció entre els individus pot acabar en un comportament violent.
 Impossibilitat d’aplicar segons quines tècniques. Per exemple, no es pot millorar genèticament el comportament humà (Podem moldejar socialment el comportament però no canviar-lo biològicament, sempre existirà major disposició i que per aquets individus, les nostres mesures, potser no son tan eficaces)  Els coneixements biològics si que tenen aplicabilitat en alguns àmbits com veurem.
Quan naixem adquirim cert capital social depenen del lloc i barri que naixem, dins d’aquest capital social podem trobar factors de risc que poden estar presents ja sigui, dins del nostre entorn o que es poden trobar fora de l’entorn i els trobem per X factors. A més això es conjuga amb la nostra personalitat i quan som petits no hi ha inhibició a la nostra forma de ser. D’aquí sorgeix l’educació per anar socialitzant al individu i que aquest es contingui cada cop més per poder viure en comunitat i procurar que no es creïn conflictes en lo possible.
Llavors, per una part tenim grups que es consideren de risc per acabar en marginalitat i delinqüència, ja que, des de que neixen tenen factors ja biològics que influencien a ser un individu en risc de tornar-se delinqüent i que a més comencen acumular factors socials de risc exteriors des de la infància. Ex: Néixer en un barri marginal on no hi hagi recursos bàsics per viure.
Per altre banda, hi ha grups de determinats barris que no es consideren de risc perquè estan rodejats de factors de protecció socials i/o biològics. Tot així, no significa que perquè tinguin factors de protecció socials o biològics no puguin tenir factors de risc, tot hi, viure en un entorn no “considerat” en una primera instancia de risc.
4 tipus de factors sociobiològics de risc: - - Context individual  Nivell baix d’intel·ligència  Processos cognitius tendenciosos: tendència a estar convençut de la nostra opinió sense plantejar-se-la  Baixa empatia  impulsivitat Context familiar  Exemple dels pares: màfies, drogoaddicció...
 Mètodes de criança  Tipus d’autoritat  nivells disciplinaris baixos  Fredor i rebuig parental  escassa parantalitat, (capacitat d’ocupació dels fills) com els casos de alcohol i drogues en els que els pares no puguin estar per ells  - - Abús: sexual, social,etc.
Context escolar (No es lo mateix anar a una escola pública que privada ni anar a una escola pública en un barri o en un altre)  Nivell escolar  Fracàs escolar  Absentisme escolar Context social (En quines condiciones estàs)  Nivell econòmic  Barri (sociodemogràfiques)  Teories de desorganització social  Capital social Problema a l’hora de intervenir: A quin grup? En quin moment? Per atacar aquets 4 contextos tenim infinitat de programes...
Quins programes tenim? Segons una mica: el tipus de classificació: - En funnció dels objectius, continguts i metodologia dels progJames: a qui realitzem la intervenció, com de prematura és, els factors de risc, etc..
- Totes les classificacions són arbitrarias - Podríem estar tot el curs només per estudiar un dels progJames! tipus de programes:  Programes orientats a millorar la qualitat de vida de l’embaràs i la cura postnatal  ProgJames orientats a una millora del desenvolupament cognitiu  Programes orientats a promoure la parentalitat positiva  Programes cognitius conduct5als per ensenyar habilitats socials als menors  Early treatment of conduct disorder  Mentors  Programes de components múltiples Elements ha tenir en compte a l’hora de fer prevenció en la infància en aquests programes: - Gran extensió de l’edat que es considera infància o joventut (Un bon programa d’intervenció delimita l’edat) - Quins factors de risc afecten a aquell col·lectiu que volem traçar (els pares? Els amics? Escola? veïns?) - Quina institució ha de intervenir (Tractar amb els pares? Els veïns? L’escola? Amic i pares? Etc.) - Tipus de tractament (com fem aquesta intervenció? Quantes intervencions fem? Col·lectiu? Individual? Sempre va condicionada pel tems i pels recursos) - Duració temporal: mesos, anys... tutela fins els 18? 25? - Quins tipus de resultats volem quan fem intervenció (reduir la delinqüència? Beneficis socials?) - Com s’avaluen Crítiques: - En la investigació individualitzada sobre els infants, ja que, porta problemes de especificacitat, costa molt saber quines son les tendències globals i amb això saber quins programes son més efectius - Probabilístic/pronòstic, podem preveure uns comportaments de risc en un determinat grup o individus per X variables però no sempre es compleix en tothom la probabilitat de dur a terme aquesta comportament.
- “factors de risc” aquets programes poder preveure uns factors de riscos però no tothom actua igual, i potser allò que creiem que es un factor de risc no ho es per altres i es veuran afectats per aquestes variables.
- Manca d’estudis longitudinals llargs, no podem tenir una visió global al llarg del temps i es crea molts cops un efecte d’estratificació de les dades. (“Hay muy pocos estudios, a veces son muy cortos esos estudios “longitudinales”, no llegan a los 10 años. Problema: estadificación* el problema es que si cada año detectamos más niños en riesgo. Lo suyo sería detectar menos, porque si no, no sirve de nada la intervención?”) - Treballs conjunt amb altres intervencions del estat i autonòmic – Partint de la idea de que molts cops els plans es creant a mesura que van apareixen els problemes - es complica per motius burocràtics perquè es difícil mesurar el impacte de la intervenció de tots els actors i no podem a vegades arribar a conèixer tots els actors que han intervingut. Tot es relentitza i dificulta poder organitzar un pla d’actuació efectiu, ja que, tots van una mica “a la seva bola”.
A més, cada entitat té les seves bases de dades perquè cadascú utilitza eines diferents, codificacions diferents, variables... Llavors aquest no compartiment de les dades dificulta la cooperació grupal.
Entitats que treballant amb menors: (FEDAIA) - SUARA - ABD - PROGESS - CÁRITAS - CASAL DINFANTS DEL RABAL - ESQUITX 2. Prevenció comunitària (ej: El padrino, es veuen diferents tipus de comunitat) (Serveix principalment per saber que no s’ha de fer o que s’ha de observar al hora de desenvolupar-ho).
Les estratègies comunitàries van dirigides tan a barris pobres com a barris rics.
Què és la prevenció comunitària? - Son mesures, polítiques públiques, destinades a enfortir la capacitat organitzativa dels barris i proporcionar a les comunitats amb dificultats diferents serveis socials adients a les seves necessitats.
- Sorgeix com una mesura que reacciona davant el fort creixent urbà. Provinents del context anglosaxó en concret els USA i Regne Unit a partir dels anys quaranta. I avui dia es sobreviu encara com una estratègia preventiva per a determinats col·lectius.
Aquestes estratègies desenvolupades en aquella època en USA i RU, son les que ara aquí s’estan desenvolupant (En aquell moment estaven amb el tito Franco).
- Diferents models, mecanismes de prevenció i diferents programes.
Arrels teòriques: 1. Escola de Chicago 2. Teories de la tensió 3. Oportunitats diferencials 4. Disseny ambiental Objectius de les estratègies comunitàries: - Estratègies enfocades al context urbà de les ciutats contemporànies - Millorar la vida quotidiana a través de la comunitat - Reforçant els llaços socials dèbils que amb la industrialització es van fragmentar i esdevenir anònima.
Recursos: - Valorar el nexe entre les condicions de vida i la delinqüència/conductes desviades - Importància de les condicions del context urbà - Enfortir la capacitat organitzativa dels barris A mesura que evoluciona la ciutat, la prevenció comunitària també evoluciona, es diferencies en tres moments: 1. El moment de l’expansió urbana anys 40-60): En USA, crack del 29 i en España, guerra civil.
A nivell global, 2n GM seguida de la guerra freda...
A causa del incendio de Chicago, hi ha un creixement industrial per tal de reconstruir-la, esta necessita un munt ingent de mano de obra i s’estén una gran onada d’immigració i estos diferents grups es divideixen segon els seus orígens ètnics. (Barrio xines, italià, afromerica...). Al ocórrer això en tan poc temps el entorno es torna insostenible per tots aquests Barris de parells creixents. Con tal de evitar los conflictes en las distintes comunitats es comencen a crear planes sistemàtics de prevenció comunitàries amb el objectiu de reduir la delinqüència i les conductes desviades, creant ordre i no tan soroll social. Ja que al viure tota aquesta gent en un entorn de pocs recursos i infravivendas acaba fent més vida de carrer. Es dona un procés gradual de tres etapes diferents, del programa sistemàtic: - Institucions locals que d’alguna manera tenen veu al barri - Convèncer als actors locals que s’han d’implicar al barri i aconseguir que aquestes facis que els joves el mes problemàtics s’impliquin en les activitats de barri.
- Identificar entre els residents locals algú que fos i tingues certa capacitat de influencia i d’alguna manera convertir-lo en un treballador natiu d’aquest projecte. (Ex: això es va fer a la mina amb el patriarca gitano per aconseguir que no els hi venguessin drogues als petits) Es distingeixen tres nivells d’actuació a partir d’aquests programes: - Tot el que te a veure amb programa de joc per infants - Tot el que te a veure amb campanyes de millores de serveis públics - Tot el que te a veure amb activitats a gent, sobretot a jove, que ja ha tingut contacte amb el sistema judicial (programes que els oferia treballar allà amb supervisió) = Aconseguir que la gent jove no delinqueixi i procurar que el col·lectiu jove no es vagi segmentant en diferents sectors Aquets tres nivells d’actuació tenen tres objectius que a dia d’avui encara es desenvolupen: - Facilitar cert contacte entre la gent jove i la gent gran. S’entén que si la comunitat estableix programes amb la gent jove es crea si més no una connexió entre adults i joves.
- Pretén exposar els residents una mica a la proba i error del que es una política pública, ja que, al ser Chicago una ciutat heterogènia amb diferents nivells econòmics, socials i educatius es van haver de desenvolupar nous programes que s’ajustessin a la seva població lo millor possible. (campanyes per exposar i provar els programes de seguretat de la ciutat) - Crear canals de comunicació entre els residents d’un barri i els representants de les institucions publiques.
Va funcionar? No es pot saber amb seguretat perquè no es van avaluar i això, va suposar un problema al dia de avui perquè no tenim dades que corroborin què es útil. I els polítics molts cops no tenen ni temps ni diners per preocupar-se d’aquestes qüestions.
Tot hi ser, Chicago , un referent com un projecte de seguretat comunitària, no va tenir mes programes amb que comparar-los al ser un programes tan sistemàtic i amb objectius tan pautats tampoc, es va desenvolupar aquest mateix projecte en una ciutat per comparar-lo, com a molt s’han reproduït variacions al llarg del temps. En tot cas, s’utilitza com a referent per fer programes de política pública.
Es crea un altre programa després anomenat, mobilització de recursos: El president Kennedy a sigut assassinat recentment. USA esta molt empobrida amb uns conflictes ètnic i racials molt grans. (pel·lícula: El majordom) Amb una polarització social molt polaritzada.
Provocant una cohesió de barris molt complicada. El programa experimental atacava aquella zones preventives que ja eren conflictives (p. guerra contra la pobresa) i dins d’aquest es desenvolupa el subprograma mobilització de recursos, que tornava a anar dirigida a que la gent jove no acabessin delinquint. Amb estratègies molt diverses i poc pensades com per exemple, plataformes de ball o treballs amb gent gran, programes que mobilitzaven els recursos del barri i distribuir-los a la gent jove. Aquest subprograma va a acabar funcionant com un programa de contenció perquè no arreglava la marginació de la pobresa i la exclusió social d’aquells barris i que afectava aquells joves sinó, que bàsicament era un sistema de control en petites dimensions sent el objectiu final, pervertit amb el transcurs del temps.
Va funcionar? Un altre cop aquest mena de programes van resultar un fracàs en termes de prevenció, perquè al final es basava en contenir a la gent pobre en una localitat i que d’allà no es moguin. Per la gent amb un context afavorit no va suposar cap problema en el seu context però va empitjorar la situació de la gent en situacions desafavorides.
2. La ciutat espantada (anys 70-80) A nivell global Crisis del petroli i la Guerra de Vietnam i del golfo en USA. España, dictadura franquista...
Las ciutats creixen tan ràpidament que ho fan de forma molt desendreçades i comencen a construir-se els primers blocs de pisos abella, on hi cabessin en el mínim espai més gent. A mesura que els pisos es comencen a fer més alts van crear un afecte de des aprehensió on no et veus familiar amb la resta del entorn a diferencia de fins el moment que hi havia una aproximació entre el barri i el teu espai (cases o blocs mes baixets i propers al carrer) i es construïen en descampats allunyats. A més, a mesura que la desindustrialització es va donant per el sorgiment de nous tipus d’economia, els polígons urbans van quedant en desús i es van utilitzant com vivendes. Succeeixen dos efectes: - Aquells que tenien recursos i es sentien asfixiats de la ciutats se’n anaven al extraradi a viure amb tranquil·litat - Aquells que no tenien recursos havien de viure amb el extraradi on allunyats de les ciutats vivien com podien.
Els centres de les ciutats es queden mig buit (amb gent molt pobre que no va acabar de poder sortir) que no i els suburbis es tornen en llocs molt complexos plens de gent de tota mena i poc espai entre tants blocs de pisos quilomètrics. A partir d’aquí es comença a desteixir socialment (si es trenca el teixit socials el llocs queden buits) de les ciutats. Jane jacobs, es va començar adonar que començava a ser necessària una reestructuració de l’espai urbà perquè les ciutats estaven creixent i s’estaven tornat poc humana i poc “visibles”. La qual, planteja que la solució no es crear places i parcs públics perquè la gent no es troba a gust en el seu espai per moure’s i succeeix que es tornen llocs desèrtics.
Espai defensable: Proposat per Oscar Newman (Influencia per jabobs), Creació d’un sentiment col·lectiu de territorialitat, de comunitat, del tal manera que cadascun dels seus habitants sigui responsable en relació a, un espai habitable segur, productiu i ben mantingut.
 Creació d’un sentiment col·lectiu de territorialitat, de comunitat, de tal manera que cadascun dels seus habitants sigui responsable en relació a, un espai habitable, segur, productiu i ben mantingut.
 Idea de “comunitat social que es protegeix a si mateixa”. Aquest sentiment de “comunitat social” té una capacitat dissuassòria respecte als delinqüents.
 Per tant, és necessari una reestructuració de l’espai urbà. “La comunitat no només fa socialment sinó també arquitectònicament” Que ha de haver-hi en aquest espai defensable perquè la gent senti que el espai es seu: A) Definició territorial de l’espai, (A vegades es difícil distingir quan es espai públic i quan es espai privat. EX: plaça Magba, els skaters van a la plaça a patinar i com bcn es coneguda per tenir skaters pro i la imatge de la plaça amb el museu s’estenia i el museu va començar a pagar als skaters per patinar allà i en aquell moment el espai públic de la plaça passa a ser espai privat del museu) Sentir que el espai es de tots, fent-lo sentir com a tal i utilitzant-lo com el nostre espai comunitari. Ex: plaça de la oca B) Posicionament de les finestres, aquestes han d’estar mirant al carrer perquè quan un esta a casa mira fora i si mira al espai públic defensen el control informal. Ex: algú en algun moment en Bcn va decidir que els balcons feien nosa i que penjar la roba allà fora quedava malament i es van deixar de fer quasi balcons o balcons molt petits per evitat això i d’aquesta manera anàvem suprimint el espai compartit amb l’exterior.
C) Vessant estètica, no cal estigmatitzar els mes pobres fent vivendes públiques que cridin que son el que son i que allà viu gent pobre. Ex: A bcn s’ho passen pel forro fan bloc de pisos lletjos molt quadrats i grans amb colors estranys D) Construccions més petites i menys aïllades, ja que, si aconseguim que la gent estigui més contacte amb l’exterior i faci més vida en el espai públic.
Si aconseguim tots elements aconseguim crear l’espai defensable i va voler crear a partir d’aquí comunitats que es creessin en torn els interessos dels veïns per tal de que hi hagi més comunicació i interacció amb els del teu voltant. Pot ser una mica “surrealista” ja que, tenir interessos semblants no significa que es tinguin gustos semblants com es el cas del futbol i els equips.
Exemples de usos del espai defensable: - Comunitats formades per famílies - Una zona multi-familiar residencial - El zona de botigues - El zona d’oficines - La zona de hotel/motel - La zona de complex industrial Va funcionar? El projecte no es va aprovar perquè es necessitava una certa sensibilitat per crear-la i a més fa falta dedicació per avaluar si funcionen en relació el que abans havia a aquestes zones, cosa que no es va podia fer de forma neta.
El que es va fer, es aplicar el projecte en 4 comunitats per avaluar.
a) Tenir impacte a curt termini i no a llarg termini, cadascú te trajectòries de vida diferents i van canviant aspectes de la seva vida que estaven a part de la comunitat.
b) Van tenir dificultats per avaluar el programa, ¿la construcció urbanística o la creació social? Cadascú valorava el que creia c) Aquestes mesures solen anar acompanyades d’altres mesures socials que no estan contemplades al projecte com hospitals o escolar que pretenen millor qualitat de vida de la persona llavors no e spot tenir un impacte net del pla de prevenció del espai defensable.
¿Qui provoca el efecte positiu? El concepte de Newman acabava perversat al llarg del temps, El concepte de les Gates communities, s’estableixen urbanitzacions tancades amb seguretat, dissenys de vivendes fetes per fer vida de comunitat cap a dins aïllant de la realitat exterior els seus habitants.
(ex: high rise) Per altre banda, les comunitats de interès que va plantejar al final era una forma d’estigmatitzar en grups difunts segons les seves possibilitats a les persones.
Models d’espai defensable (veure vídeo) El moment de la regeneració urbana (anys 90) Aquí la prevenció comunitària es modifica. Es comença a parlar de la societat de risc, on els riscos estan difosos ja que, la línia de la nostra vida i el treball també es comença a tornar-se també difós , els treballs de tota la vida comencen a desaparèixer i la estabilitat de les classes mitjanes es sacseja com la de les altres cosa que mai havia passat i es comença a veure de que el futur es quelcom incert. Els recursos es van distribuint en funció del treball qüestió que tambaleja per tots i porta por de perdre allò que es tenia perquè ja no ets algú digne i útil a la societat per merèixer-ho.
El consum ja no esta homogeneïtzat com abans que nos feia aparèixer iguals perquè tots podríem tenir les mateixes coses (plans de pagament fraccionats. Però amb la arribada de la crisis es comença a veure que no tots som iguals, i menys en una societat de consum que es relaciona amb l’oci. El pobre no surt...
Es torna a crear un efecte de gentrificació, que consistia que la gent s’enva anava dels centres per les afores segons les seves possibilitats.
Comencen haver-hi col·lisions entre la empresa politico-privada, no només per patrimonis arquitectònics també comencen a entrar més bancs perquè mouen diners, les ciutats com bcn es tornen HUB que son les ciutats fetes per el moviment actiu i generatiu de la economia i això es veu representada en els aeroports que a més HUB més quantitat de entrada. Amb aquest moviment frenètic de les ciutats que es tornen Videovigilància: Antigament la videovigilància era unidireccional, ens controla. Ara es bidireccional, ens controlen i nosaltres tenim l’habilitat de vigilar (dispositius mòbils). El que vol la videovigilància, té com objectiu suplir el control informal d’abans. (les iaies) ¿La videovigilància es realment un element preventiu o es reactiu (acudim a aquestes quan ja ha succeït el succés)? Es una proba que ens ajuda posteriorment. Aquesta ens permet la probabilitat de detectar a la persona que esta cometen un delicte. (La poden utilitzar els cossos de seguretat i com a proba a un judici) A la vegada que ajuda a crear una sensació objectiva de seguretat ciutadana. (No subjectiva necessàriament ja que, passen desapercebudes per nosaltres molts cops.) En teoria, la videovigilància funciona com un recordatori a la ciutadania de que estan en un entorn controlat.
Es un dels dos instrument preventiu per excel·lència, (l’altre cosa son els cossos de seguretat) i es diu que a més té una rati perfecta. Cada 14 habitants hi ha una càmera, estem molt videovigilats. (Sèrie The wire) Aquest concepte de control guarda referencia amb el panòptic de Bentham. (Llibre de distòpies de Orwel) (Documental Citizen Four).
orígens de la videovigilància: Les primeres referències a videovigilància es localitzen en els finals dels seixanta als Estats Units i referides a vigilància de llocs públics per part de la policia.
Els sistemes es basaven en càmeres fixes units a gravadores de cintes de vídeo que atorgava als sistemes una capacitat d'emmagatzematge i autonomia limitada.
A finals de la dècada, a Nova York, ja s'havien instal·lat càmeres en àrees estratègiques de la ciutat. Aquesta pràctica es va anar poc a poc estenent a més àrees i a altres ciutats i va permetre que els agents vigilessin amb l'ús de circuits tancats de televisió sense necessitat de presència física.
L'ús de les cintes de vídeo també va permetre la possibilitat d'utilitzar les imatges com a prova. Posteriorment en la dècada dels 70 a Anglaterra es va començar a vigilar el flux de trànsit a les carreteres principals.
¿Què es la videovigilància? La videovigilància és un procés mecànic en el qual a través de càmeres s'obtenen imatges de persones i objectes. S'entén que la funció de vigilància és l'observació i control d'aquestes persones i objectes per evitar la producció de danys o de situacions de perill.
La videovigilància s'instrumentalitza mitjançant un sistema de càmeres fixes o mòbils que transmeten imatges a uns monitors que, normalment, compten amb un dispositiu d'emmagatzematge del vídeo.
Les càmeres poden ser fixes però també poden haver càmeres anomenades Drons o Motoritzades, a causa de la forma de dom invertit que presenten i que poden ser movibles a distància, aquest moviment es pot fer via maquinari mitjançant un teclat i Joystick o via programari mitjançant una aplicació específica de videovigilància instal·lada en ordinadors.
Segons alguns autors respon a una visió HIGIENISTA (controlar conductes que no ens agraden [Visio molt subjectiva] dels espais públics. Serveixen per: 1. Prohibir l’accés (EX: Entrada a la discoteca) 2. Exclusió de determinades activitats en llocs públics. (Prohibit jugar a la pilota, pidolar, etc.) 3. Vigilància intensiva de qualsevol activitat o moviments. Ex: Les Rambles Distinció entre tipus de videovigilància: 1. Llocs públics (Relacionat amb l’interès de las seguretat general) 2. Llocs privats (Relacionat amb la idea de protecció de dades) A les ciutats es distribueixen segons sectors amb interessos molt diferents, sense un únic criteri.
S’ha de avisar on son aquestes càmeres, perques es il·legal gravar-te sense que sàpigues que hi son allà.
Critiques: Afectació dret fonamentals: Els drets fonamentals susceptibles de ser afectats per la utilització de la videovigilància són a priori nombrosos.
Probablement sigui la mesura restrictiva de drets que és capaç d'afectar a una gamma més extensa de drets fonamentals.
Els drets fonamentals eventualment afectats es poden classificar en dos grups: 1.D'una banda, tenim els drets relatius a la protecció de la vida privada: el dret a la intimitat personal, a la pròpia imatge, a la inviolabilitat del domicili, al secret de les comunicacions hi ha la protecció de dades personals davant de la informàtica. Drets que estan agrupats en l'art. 18 CE.
2. D'altra banda, es troben diversos drets de llibertat, entre els quals cal incloure: la llibertat ideològica (art. 16), la llibertat sindical i el dret de vaga (article. 28), i el dret de reunió i de manifestació (art. 21).
Altres crítiques: Sol ser de caràcter més reactiu que preventiu a vegades Es una eina que es cara, tot hi que s’ha abaratit, segueix sent-ho. El fet de tenir accés a tota la informació, la ànsia de controlar acaba provocant que acabem tildant conductes que no son delictives com no desitjables i tractant-les per igual, es a dir prohibint-les.
Algo bo, es el gran poder de identificació. En un moment poden saber tot sobre allò o aquell que han gravat.
El sistema privat a trobat un forat aquí per fer negoci, fer sentir les persones segures dona diners. Per això ha hagut un boom privat de serveis de seguretat. Guanyant-li espai als ens públics.
Per que general tan debat? La crítica més dura és que s’ha produït un progressiu increment dels àmbits d'utilització de mecanismes de videovigilància que queden fora del seu àmbit d'aplicació. En efecte, l'esmentada norma regula l'ús de videocàmeres per les forces i cossos de seguretat. Potser en el moment de la seva aprovació l'ús de càmeres de vídeo amb fins de vigilància fora extraordinari o residual al marge del realitzat per aquelles forces policials.
Actualment proliferen càmeres per tot arreu: en el lloc de treball, en els llocs d'oci, en els mitjans de transport, a les grans superfícies, en el comerç del nostre barri, etc..
3. Prevenció situacional Que és la prevenció situacional? Té una important vocació d’aplicació Son totes aquelles estratègies preventives que modifiquen l’entorn ambiental amb l’objectiu de reduir la delinqüència i aquelles conductes considerades “molestes”.
Com ho fan? Introduint un seguit de mesures que impliqui l’augment del risc i maximitzin el benefici Arrels:  Tª de l’activitat rutinària  Tª dels estils de vida  Tº de la elecció racional Es una mesura que li dona absolutament igual perquè la gent delinqueix o té conductes desviades. Segueix una idea de acció-reacció, succeeix algo sense saber perquè però responem al cas. Ex: No volen que la gent s’assegui a les jardineres grans, fiquem claus, no ens preguntem si hi ha mancança de bancs. Es una tècnica que permet una resposta rapida a la situació. En comptes de arreglar les situacions problemàtiques entenen perquè es dona, nomes es basa en eradicar el problema o almenys minimitzar-ho. (Ex: A Passeig de gracia mai es veuran sense sostre, els fan fora.) La prevenció situacional més que reduir el crim objectivament, nomes redueix conductes que a la gent li molesten.(ex: no posar bans a un lloc per no fer que la gent que no vagi).
No només s’utilitzen en el àmbit públic sinó també el privat. (ex: Fer una habitació segura a casa per poder tancar-te per dins) 4 grupos de diferentes técnicas, que tenemos que tener en cuenta:  Dirigidas de forma específicas de criminalidad  Gestión, diseño o manipulación del ambiente de manera sistemática  Incrementar los esfuerzos para cometer un delito y reducción de los beneficios  Diferentes etapas de los proyectos de prevención situacional: diagnostico; análisis de las condiciones situacionales, como bloquear oportunidades existentes, implementación de otras medidas y evaluación de la experiencia.
 Clasificación de estas técnicas en 4 conjuntos.
Ejemplo: Plaza, donde las personas ocupaban los escalones. Los vecinos se quejaron.
Quitaron los escalones, y las personas se desplazaron al parque infantil que pusieron.
Ejemplo: Bancos, detectores, poner muros, vigilancia por medio de policías, entradas y salidas de las fronteras… Existen 4 grupos de técnicas: 1. Medidas orientadas a incrementar la percepción del coste: es decir, generar una sensación” de esfuerzo de la oportunidad. Tienen una lógica; incrementar el esfuerzo de cometer un delito. ¿Cómo se hace? a. Control de accesos en el sentido físico b. Control de facilitadores c. Control de transgresores 2. Las que aumentan la percepción de riesgo, que destacan: a. Control de entradas y salidas de personas como objetos. El objetivo no es excluir a personas si no controlar las personas bajo determinados requisitos b. Vigilancia formal bajo la figura o bien de los cuerpos policiales o bien de la seguridad privada.
c. Vigilancia de trabajadores d. Vigilancia natural  Jane Jacobs 3. Medidas orientadas a reducir las recompensas. Se distinguen las siguientes a. Desplazamientos de los objetivos, no hay un objetivo claro, no ha posibles ganancias por parte de los delincuentes b. Identificación de la propiedad c. Reducción de la tentación d. Eliminación de los beneficios 4. Medidas orientadas a incrementar los sentimientos de culpa y vergüenza, mediante: a. Establecer reglas b. Fortalecer la condena moral c. Técnicas neutralización d. Teoría de la vergüenza reintegradora: Viaja con karma, en el metro ejemplo.
- Programas precursores de esta filosofía y ha tenido éxito: 1. Eliminación de los grafitis del metro de NY 2. Prevención de delitos contra pequeños establecimientos comerciales 3. Hot spots  Áreas de las ciudades que se entienden como un foco de delincuencia.
- ¿Qué puede hacer un criminólogo? Hacer un buen diagnóstico del problema u objeto de estudio. Qué tenemos y que queremos eliminar.
-Críticas:  En relación a la eficiencia en realidad puede que no se pueda erradicar o evitar la delincuencia.
 En relación a la legitimación moral a veces son estrategias infrahumanas. A veces son impuestas para delitos que no son muy graves y se les acaba aplicando a estas personas que son etiquetados como muy peligrosos. No debería existir ideología a la hora de aplicar las estrategias. Ejemplo: el caso de los sin techo.
 Se produce la adaptación criminal  La adaptación de las personas que delinquen, acaban adaptándose. Por mucho se pongan impedimentos, la gente acaba adaptándose y evitando la ley. Pero la gente que no delinquen también se adapta.
A veces los problemas de evaluación, tiene que ver con la muestra, es decir, a veces no hay grupos de control, o el seguimiento a largo plazo no es posible por carencia de recursos económicos, pero también puede ser una cuestión de tiempo.
4. Crime mapping (Durante dos puntos me pasé al castellano jajaja) Este tipo de técnicas nos sirve para conocer cómo erradicar la delincuencia a partir de su situación. Como es muy complicado eliminar en su totalidad la criminalidad, no lo único que queda es gestionarla.
1. Crime Analysis and Crime Mapping El Crime Analysis es un estudio sistemático de la delincuencia y de los problemas de desorden, teniendo en cuenta los elementos como el espacio, el tiempo y las características sociodemográficas. El objetivo es apoyar el trabajo y la actividad de la agencia pública en la detención y reducción de la delincuencia.
Crime Mapping, es una subdisciplina del crime analysis. Utilización de la información geográfica para estudiar y analizar la delincuencia, los problemas de desorden.
Existen 3 funciones:  Facilita información visual y estadística en el espacio natural que ocupa  Ejemplo: si exponemos la investigación basada en tablas de contingencias o cualquier dato estadístico, lo que hace facilitar el entendimiento de la información.
 Permite a los investigadores relacionar diferentes tipos de información y de datos  Permite relacionar por barrios, por ejemplo, las posibles causas o correlaciones.
 Proporciona mapas que comunican de una manera rápida la información.
Existe un crecimiento del uso de la cartografía y el análisis de la delincuencia entre los profesionales y académicos. Cada vez se contempla más el impacto potencial que puede tener estos resultados de geocoficiación en análisis- temporal del espacio del delito.
Más allá del conocer donde se sitúan las problemáticas concretas tiene por objetivo el predecir el lugar y la hora de los hechos, o de los intereses futuros. Por lo tanto, se consideran por los cuerpos de seguridad y de gran utilidad.
En conjunto, este crecimiento, que es cuerpo de la literatura sugiere que se puede “mapear” el delito y a la hora de disponer de una fuerte base teórica (incluyendo las teorías sociales y las de ecología), se desarrolla una metodología analítica….
Hay 3 tipos de mapas:  Administrative crime analysis distribución de las denuncias según las oficinas de los Mossos  Tactical crime analysis  Strategic crime analysis Continuada en el tiempo Quetelet: fue el primer investigador, introductor de la metodología en la criminología. Uso de variables individuales para relacionarlas con la demografía.
Guerry: La delincuencia no se distribuye de forma igual. Hizo cartografía a partir de la delincuencia.
Hay un parón hasta el siglo XX, de lo que viene a ser el estudio y el uso de la metodología.
August Vollmer, era un policía de EEUU, fue muy reconocido por la introducción de nuevas reformas.
O.Wilson, era un policía,  The omnibus crime control and safe streets act.
A partir de los años 70’s el uso de mapas empieza a ser muy importante, porque son un arma muy útil para gestionar la delincuencia.
-Hotspots: Es un punto caliente que se encuentra en una ciudad, y permite dar cierta información a la administración, pero también a la ciudadanía. Sirve de orientación para saber dónde se concentra la delincuencia.
Clasificación de delitos según espacio y tiempo: La delincuencia difusa: Delitos cibernético o el consumo de drogas Accute: La prostitución 5. Ciberseguretat i prevenció El desarrollo de internet y las nuevas tecnologías de la información y la comunicación han supuesto una transformación en las sociedades de todo el mundo.
El problema de la tecnología es que permite delinquir más rápidamente y en mayor cantidad, sin ser encontrados.
Cambios de la delincuencia cibernética en comparación de la tradicional: En la tradicional: Hay una ley, un infractor, un objetivo y un lugar.  Todo lo contrario, ocurre en la ciberdelincuencia. Es muy complicado conocer todas las personas que se han conectado, y que delinquen.
Lo bueno de la tecnología que puede servir también para la prevención u otras funciones para ayudar a la víctima. Ejemplo: Facebook, hay una aplicación para avisar de que estas bien en caso de una catástrofe.
El internet puede ser un medio y un fin para cometer el delito, en sí mismo. Un problema de la ciberdelincuencia es que la gente no está concienciada de lo peligroso que es internet. Al usar un ordenador en casa, se piensan que están en zona privada y, por lo tanto, protegidos, pero no es así.
Entre otros problemas, son los vacíos legales.
Las medidas más importantes son:  Creación de unidades políticas especializadas  Convenio de Budapest  Código penal:  problema la última modificación en 2010. Se queda muy anticuada para las nuevas formas de delitos.
Internet y la percepción de la seguridad.
 Muy importante: Hacer prevención en el ámbito privado (casa), es muy complicado y poco eficaz.
-Tema: Retos de seguridad ante la amenaza terrorista desde la prevención Tener en cuenta la importancia del contexto, que ha hecho que las políticas de prevención cambien.
Hasta 2014, no se había hablado tan explícitamente de extremismo violento y terrorismo.
Se evitaba hablar del tema. La gran diferencia de la información que se tenía sobre el terrorismo, en relación con la actualidad, es que antes lo terroristas estaban solo en una ciudad, o tenían un origen concreto. Hoy en día, el terrorismo nace en las propias ciudades europeas. En España, es difícil entenderlo, porque ha recibido la inmigración más tarde, en comparación con otros países de Europa.
A veces los terroristas, que se radicalizan en ciudades europeas, tienen un origen por presión de la cultura. (Teoría de la subcultura). Problemas: No saben exactamente donde situarse o bien como extranjero o bien como autóctono.
Las diferencias el trato que se le da este tipo delincuentes en relación con otros. Por ejemplo, nadie cuestiona el por qué matan a los terroristas en el acto.
El nuevo escenario del terrorismo: 1. Atentados organizados: Ejemplo, sala bataclán. Se planifican desde otro sitio, por ejemplo, Siria.
2. Atentados guiados por el EIS. No se planifica, pero se ponen en contacto a través de las redes.
3. Atentados inspirados por el EIS. No hay un contacto directo.
PLANS D’ACTUACIÓ és un document que estructura on, quan i com.
ON: 1.INTERN: Afecta a tot el territori nacional. El municipi (Nivell local) és l'escenari principal d'actuació d'aquest fenomen. Per això, el Pla dissenya Grups Locals de Lluita Contra la Radicalització Violenta coordinats per les Forces de Seguretat en l'àmbit local i que, sota la supervisió del Grup Nacional, integraran a la resta de sectors socials locals per conèixer, prevenir i tractar els focus detectats .
2. EXTERN: Fora del territori nacional. L'estructura nacional de coordinació coneixerà l'acció exterior de l'Estat sobre el fenomen de radicalització i extremisme violent i facilitarà propostes al Govern, en funció de l'acció que s'hagi de dur a terme. La coordinació de les mesures proposades correspon al Ministeri d'Afers Exteriors i de Cooperació i l'execució a cada departament concernit, destacant el paper exercit per les FFAAs a l'exterior [Interessos i zona d'influència] 3. CIBERESPAI: Tractament de la Xarxa a través de fonts obertes. L'estructura nacional coneixerà la informació que circuli per la Xarxa en fonts obertes que afecti la radicalització, especialment, autors i continguts. Una Unitat de Tractament de la Xarxa analitzarà la informació obtinguda ubicada al Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO).Una de les qüestions que provoquen una continua inseguretat davant ek terrorisme es la seva existència en els no-llocs, la habilitat de estar a cap lloc i a tots alhora, la existència d’una xarxa complexa i estructurada invisible per nosaltres.
A Catalunya les forces de seguretat inverteixen molt de temps en la lluita contra el terrorisme, ja que, apart de la problemàtica hi ha una histèria col·lectiva difícil de traçar per part de la població. Ex: • Nivell d’alerta: des del 8/01/2015 (atac a Charly Hebdo a França) vam passar del 1 NORMALITAT al 4 ALT (en una escala de 1 a 5) • Aquesta nova realitat suposa un esforç TITÀNIC per part dels cossos de seguretat. Per exemple, en el cas de ME, es destinen a nivell de Barcelona, el 40% de les hores de patrullatge operatiu contra l’amenaça yihadista (aproximadament 130.000 hores) • Catalunya, té 700 llocs d’interès especial, segons els ME.
Els mossos d’esquadra tenen establerts 4 processos de detecció del radicalisme islàmic que anomenen PRODERATS. On tenen establerts: (afegir 4 punts) 1. Presons, evitar que es creïn punts de reclutació i radicalització entre els presos. (Tot hi que estèticament queda molt bé, no es molt segur que sigui ètic en molts casos) 2. Comunitat educativa (Especialment a primària i a secundaria) on s’intenta detectar la radicalització de les famílies i evitar la radicalització dels companys que son molt influenciables. (Ex: Una alumna deixa de fer gimnàstica pel vel que no se’l pot treure) 3. Dirigits als cossos de seguretat, es especial a les unitats de proximitat. Instruir-los per saber tractar amb certs col·lectius i evitar que aquestes siguin influenciats.
4. Programa específic d’autoprotecció per als agents de policia, doncs a partir del 9/09/2014 l’EIS envia un comunicat pels joves combatents perquè atemptin contra les forces de seguretat.
Dispositius preventius dels mossos d’esquadra en matèria de terrorisme: - CERCLE, destinat a col·lectius concrets. Ex. La comunitat jueva.
- HEXÀGON, destinat a grans esdeveniment on s’hi concentren un gran grup de persones. Ec. Manifestacions, concerts, i esdeveniments esportius.
- TRAPECI, destinat a vetllar per les infraestructures del transport.
- TRIANGLE, infraestructures estratègiques com ara l’energia, l’aigua, llocs amb dades informàtiques. Són llocs especialment vigilats.
- RECTANGLE són totes aquelles mesures i dispositius destinats a preservar les edificis oficials i els edificis emblemàtics.
6. Plans locals de seguretat: La gestió de la seguretat és un repte complex i requereix, cada cop més, d’una visió àmplia que abasti els objectius de les polítiques públiques de seguretat, la capacitat de servei dels diferents actors, la sensibilitat de les demandes de la ciutadania i la disponibilitat d’instruments que n’assegurin la coordinació i garanteixin la resposta.
La Llei 4/2003, de 7 d’abril, d’ordenació del sistema de seguretat pública de Catalunya estableix la planificació com la manera adequada i eficient d’organitzar la resposta pública a les necessitats i els reptes de l’àmbit de la seguretat La Llei d’ordenació del sistema de seguretat de Catalunya ofereix els plans locals de seguretat com una eina clau per facilitar i ordenar la gestió de la seguretat a escala local.
Que és? Un pla es un instrument Es planifica per: 1. Oferir un servei millor als ciutadans.
2. Millorar la coherència de les activitats i els plans ja existents. Els plans sectorials s’hi integren per tal d’emmarcar-los en les estratègies més globals.
3.Simplificar les respostes davant els problemes de seguretat.
Que s’inclou en aquets plans de seguretats? Tot i que diferents municipis poden presentar especificitats remarcables, que han de ser tingudes en compte, l’àmbit material propi del pla és el que la Llei 4/2003 defineix com a seguretat.
La Llei 4/2003 inclou en el camp de la seguretat: • La seguretat ciutadana (policia i seguretat privada) • La protecció civil • La prevenció d’incendis i els salvaments (emergències) • El joc i els espectacles • El trànsit Bàsicament per fer el pla local de seguretat s’ha d’aplicar: Quins son els objectius d’aquest pla? • Planificar les polítiques públiques que han de millorar l’estat de la seguretat i la convivència a la ciutat en els propers quatre anys, integrant tant les polítiques policials com les de foment de la convivència, la participació i la resolució pacífica del conflicte.
• Elaborar i mantenir un quadre d’indicadors permanent sobre l’estat de la seguretat.
(Tristament, això en el dia d’avui només ho té la ciutat de Barcelona) • Desenvolupar línies d’anàlisi sobre la seguretat a la ciutat. (Estudiar als ciutadans les seves manies i pors, on va i per on venen) • Detecció de situacions emergents al municipi. (Detectar les zones que sofreix per exemple, degradació o desconstrucció comunitària) • Eixos de treball: seguretat, convivència, delinqüència i gestió.
Com es fa? La junta local de seguretat és l’òrgan que impulsa l’elaboració del pla local de seguretat. Tant la decisió de posar en marxa el procés de planificació com el lideratge amb què compta cal visualitzar-los internament (estructura municipal) i externament (actors externs necessaris).
L’elaboració del pla local de seguretat requereix: • Lideratge polític • Coordinació tècnica • Comissió de treball • Participació dels diferents actors de la seguretat i de la ciutadania • Projecte i calendari ben definits Actors a implicar en l’elaboració del pla local de seguretat: Actors interns • Responsables de serveis policials • Responsables de bombers i seguretat civil • Responsables de serveis municipals Actors externs • Directors de centres de salut • Directors d’escoles i instituts • Representants de les associacions de veïns i de comerciants • Altres associacions ciutadanes quan s’abordin temes o problemàtiques que els afectin directament • Representants de les empreses, en particular del transport i la seguretat privada Cada cop més la seguretat s’està monopolitzant per les entitats privades, qüestió que dificulta poder establir una estratègia conjunta, ja que, seria perdre pasta.
Prioritats La importància dels problemes de seguretat detectats La possibilitat que els riscos detectats es facin efectius La priorització dels objectius i de les accions és una responsabilitat de l’alcalde o alcaldessa, que, per legitimitat, ha de liderar aquesta fase a partir de les aportacions del grup de treball.
D’altra banda, els plans locals de seguretat han de seguir les directrius establertes pel Pla general de seguretat de Catalunya. Per això, cal tenir en compte les orientacions d’aquest pla tant en la priorització com en la definició dels objectius marc i dels objectius específics. En aquest sentit, el Pla general de seguretat de Catalunya 2011- 2012 defineix les tres etapes d’elaboració (diagnosi, elaboració, avaluació) com a elements indispensables del pla.
Principis rectos del pla local de seguretat: (xd hoy va a saco) • Anticipació i prevenció • Participació, transversalitat i coordinació • Contenir, resoldre i recuperar socialment el conflicte. ( Quan tenim un conflicte en lloc determinat, la comunitat ha de fer-se partícips dels conflictes de la comunitat. Es un element molt diferenciat de la resta de espanya, no obstant es molt idíl·lic, ja que, no esta organitzat de manera de que la població ho trobi senzill) Eix 1. Potenciar uns barris més segurs/una vivència més segura dels barris Incorporar la dimensió seguretat a les polítiques municipals, especialment en l’urbanisme i el disseny urbà.
Fomentar les relacions de respecte vers les persones i la ciutat.
Fomentar la cohesió social i territorial dels barris considerats com insegurs.
EIX 2. Anticipar i gestionar els conflictes que sorgeixen en la convivència 4. Minorar les tensions en espais de potencial transferència del conflicte. Les comunitats de veïns , els centres escolars.
5. Contenir els conflictes per l’ús dels espais públics. Intervenir davant la presència de persones que dificulten l’ús ciutadà de l’espai públic.
EIX 3. Prevenir i controlar l’activitat delictiva 6. Reduir els delictes contra el patrimoni (furts i robatoris).
7. Millorar la seguretat en el sector del comerç.
8. Minimitzar el risc dels turistes i dels visitants.
9. Prevenir i controlar les manifestacions de la violència interpersonal.
EIX 4. Reforçar la gestió local de la seguretat 10. Millorar els canals d’atenció al ciutadà utilitzant les xarxes socials i les eines de comunicació 2.0.
11. Reforçar la proximitat i millorar la transferència d’informació entre els serveis de l’ajuntament (Difícil amb la població envellida i procurar apropar-se als nostres cossos, tot hi que no semblen ficar massa voluntat jajaja) 12. Socialitzar el coneixement. Compartir el coneixement, tot el que sigui transmetre el que funciona i el que no entre les entitats públiques i els propis ciutadans) ...

Tags: