Idealisme (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia del Arte - 3º curso
Asignatura Història de l'estètica en época moderna i contemporànea
Año del apunte 2016
Páginas 3
Fecha de subida 28/04/2016
Descargas 3
Subido por

Vista previa del texto

PRÀCTICA: 27/4 Qüestions sobre l'idealisme romàntic 1. Diferència entre el sentit col.loquial del terme "idealisme" i el sentit filosòfic del mateix terme.
Tenir una relació amb el món que no es correspon amb la realitat que tendeix més a l'harmonia. Seria una relació que canviaria el món no com és, sinó com hauria de ser.
El sentit filosòfic seria, el idealista es considera el que pren el punt de partida des de les idees.
2. Creus que tot racionalisme és idealista? Diferència entre l'idealisme transcendental de Kant i l'idealisme romàntic.
El racionalisme en general es pot considerar idealista, de fet Kant anomena la seva doctrina idealisme transcendental. Però en el fons sempre hi ha la idea de que el món té una estructura racional. Al ser animals racionals necesitem que el món tingui una estructura racional. Com diu Kant el que tenim del món són sempre els fenòmens però podem entendre'ls d'una manera racional amb les lleis de la natura. Diderot, Goethe, Schiller en tots ells hi ha aquesta idea de que siguin més secretes però sempre hi ha una legalitat racional. L'idealisme és la línea dominant del pensament occidental.
L'idealisme en Kant hi ha el món de la cosa en si, el mon dels fenòmens, hi ha el subjecte que coneix i amb Fichte tot això s'unifica.
3. Per què creus que Hegel anomena la filosofia de Fichte "idealisme subjectiu"? Fichte reconeix que per ell el més important la idea de llibertat en ell mateix. Ell creu que ell és una unitat, anomena aquesta unitat immutable el jo. Ell reconeix a dins seu aquest recinte espiritual, és com si hagués un centre que anés irradiant, que s'anés estenent i que anés incorporant al voltant del seu món, a mesura que el jo es desenvolupa, a natura va prosseguint. Perquè el jo és bàsicament activitat infinita. En Fichte trobem: - Jo empíric - Jo com a principi logic d'un pensament - Jo absolut 4. Evolució de Schelling. Filosofia de la tragèdia en el primer Schelling.
Schelling en la seva primera etapa s'interessa molt per la tragèdia i intenta establir un sistema que tingui un caràcter sistemàtic, tancat a on la síntesi s'imposi a l'atenció. La primera d'elles, que es correspondria amb la seva joventut influïda per Fichte, estaria entorn del 1795, any que publica Del Jo com principi de la filosofia o Sobre allò incondicionat en el saber humà, probablement l'escrit més rellevant d'aquesta fase inicial de la seva producció filosòfica. En aquest primer moment s'interessa molt en la tragèdia, també estarà influenciat per Kant. Constata que els dogmes de la teologia s'han apropiat de la filosofia kantiana.
El dogmatisme veu realitzada la unitat, en canvi, el criticisme estableix una linea entre aquests elements que estan en acció, per fer un combat. I aquest combat es manifesta especialment en el gènere de la tragèdia. Ens planteja una estètica de la tragèdia que veu com els obstacles a la llibertat són com les pedres en un camí que no s'acaben mai, lo important no es conquerir aquest objecte sinó que aquesta lluita no s'aturi. Per Schelling és molt important l'acció de la mateixa manera que per Fichte i Goethe, ell veu la vida com una activitat que entra en conflicte amb l’objecte, amb la natura, amb aquests obstacles de la llibertat. Llavors el jo s'imposa i s'autocontempla, però sense que se suprimeixi l'element que suposa el jo.
En el segon període és on exposa la filosofia de la natura i transcendental. Busca la reconciliació, la tragèdia deixa el seu lloc en la mitologia i la natura. Una natura que és esperit en moviment, i la lluita deixa pas a la reconciliació. Això ho veiem molt clarament en el text, 220. Aquí Schelling diu que hi ha una escissió que és la que ens intueix a filosofar. En el 221 veiem com ell vol evitar l’abisme i vol arribar a un punt en que esperit i matèria siguin un, podem arribar a aquest punt per contemplació interior.
La innovació que fa aquest segon Schelling és que també podem trobar això mateix, en nosaltres i apart en la natura objectiva que estem estudiant. Aquest segon Schelling forma part de la naturphilosophie. Schelling diu que si estudien a fons la natura com feia Novalis, barrejant filosofia, màgia, ciència, poesia... Trobarem el mateix que trobo en el meu interior, esperit en evolució. És a dir, una força creadora en desenvolupament constant. La seva filosofia és un idealisme sistemàtica, intenta humanitzar la natura, partint de la llibertat interior. El que anomenem natura es esperit que s'ha fet visible, i nosaltres al ser cos i esperit la podem entendre.
5. Fichte atorga la preeminència a l'ètica o a l'estètica? I Schelling? Quin valor atorga Schelling a l'art? Fichte atorga la preeminència a l'ètica i en canvi, Schellling a l'estètica. El valor que Schelling li dona a l'art ho trobem en el text 210, diu que l'art està per sobre de tot i ho permet unir tot. Diu que en tota obra d'art ha d'haver dues coses: poesie i kunst. Tota obra d'art es una representació finita del infinit.
6. Per què creus que Hegel anomena la filosofia de Schelling "idealisme objectiu"? Relació entre la Naturphilosophie i l'emergència de l'inconscient.
Quan aquests autors, Schelling, Novalis, Baader, Ritter... Estudien fenòmens com la plasticitat i fan un idealisme màgic intentant unir ciència, poesia, màgia... S'enfronten a un vessant de la natura misteriós que es correspon al inconscient. Per tant dèiem que la obra d'art té un caràcter de síntesi, hi han dos elements que s'han unir: profunditat i el que dona forma. El geni es caracteritza perquè coneix aquestes dues virtuts.
7. Per què es diu que tant el pensament de Fichte com el de Hegel són dialèctics? Dialèctic vol dir que hi ha diàleg com en el cas de Socrates i Plató. En Fichte els elements contraris son el jo i el no jo, la relació dialèctica que hi ha entre aquests dos es que si el jo es una activitat infinita es va determinant absorbint el no jo. Hi ha una tensió entre el jo i el no jo, però sempre guanya el jo. En Fichte no hi ha un equilibri en la balança, sinó que un dels dos plats de la balança s'imposa en l'altre. El jo és el tot i per tant es ideal, absolutament crític, aniquili-la l’objecte i allò que ell no és per tant nomes queda el jo. El jo crea el seu mon a través de la imaginació. L’únic fonament del jo absolut és la idea de llibertat.
8. Creus que en el segle XX es manté el pensament idealista? I el pensament sistemàtic? En quins aspectes es critiquen un i altre? Es manté la dicotomia materialisme-idealisme? En general en el segle XX hi ha una actitud contraria al pensament sistemàtic. Hegel es presenta com el final d'un cicle.
...