TEMARI COMPLERT (Resum) (2017)

Resumen Catalán
Universidad Universidad Rovira y Virgili (URV)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Personalitat i diferències individuals
Año del apunte 2017
Páginas 22
Fecha de subida 12/06/2017
Descargas 2
Subido por

Vista previa del texto

PERSONALITAT I DIFERÈNCIES INDIVIDUALS T1. CONCEPTE DE PERSONALITAT I LA SEVA PSICOLOGÍA  PERSONALITAT Conducta manifesta i privada, única, de caràcter inferit, consistent i estable en el temps i sense judici de valors (importància dels factors socials i biològics).
La personalitat són les característiques pròpies d’un individu que el diferencien de la resta. Determina la conducta, es força estable i consistent i va relacionada amb les emocions i els sentiments.
TIPUS DE DEFINICIONS  ADDITIVES (Enumeren Característiques) “La personalitat és la suma de tots els trets d’un individu.”  INTEGRATIVES (Organitzen Característiques) “La personalitat és un sistema, definit simplement com un complex d’elements en interacció mútua.”  JERÀRQUIQUES (Organització + Jerarquia) “La personalitat es un sistema cognitiu en una matriu de sistemes socioculturals. És una estructura interior, encaixada en les estructures exteriors i en interacció amb elles.”  EN TEMES D’AJUST (Adaptació al Medi – Aprenentatge i Evolució) “La personalitat designa els patrons típics de conducta (inclosos els pensaments i les emocions) que caracteritzen l’adaptació de l’individu a les situacions de la seva vida.”  BASADES EN LA DISTINTIVITAT (Propi i Distintiu del subjecte – Individualisme) “Cada personalitat és única, la personalitat d’un individu és un patró únic de trets.” Estudi dels individus en general i les característiques que ens fan únics (descriure a la gent, predir les Diferències Individuals en la conducta, predir patrons de conducta i explicar com canvia la conducta).
CONCEPTES   CARÀCTER Part sociable i cultural, mescla de valors, sentiments i actituds de l’individu resultants de la socialització.
Matisat pels valors ètico-morals de la cultura en la que viu, origen social i cultural. Es va desenvolupant a mesura que ens fem grans i rebem indicacions del nostre entorn.
(+ constitució = + intel·ligència)  TEMPERAMENT Primera Personalitat, conjunt de trets relativament estables de l’organisme determinants primordialment per la seva biologia (genètica també). Aspectes motivacionals i emocionals de l’individu, poc modificable i paral·lelisme en altres espècies (≠ personalitat).
En els primers anys de vida ja es manifesta (Temporalment fàcil, difícil o lent (en el cas de nadons)).
 PERSONALITAT Temperament · caràcter + constitució + intel·ligència.
HISTÒRIA I EVOLUCIÓ DEL CONCEPTE DE PERSONALITAT  PRE-CIENTÍFICA Influència de la Filosofia i la Literatura.
 HIPÒCRATES (460 aC – 336 aC) Els humors determinen la constitució corporal i el temperament.
1 PERSONALITAT I DIFERÈNCIES INDIVIDUALS  GALÉ (130 dC – 200 dC) Els humors no determinen solament el temperament, sinó que un desequilibri d’aquests determina malalties.
 FASE DE CONSTITUCIÓ (1879 – 1940) Desenvolupament dels tests mentals (intel·ligència) per classificar subjectes (escola, militars, etc... (1900 – 1920)).
Inici de la Psicologia de la Personalitat com a ciència.
  Allport, Galton, J.M. Cattell, Spearman, Thurstone, Binet i Stern.
FASE D’ECLOSIÓ (1940 – 1970) Formulació de la Teoria de la Personalitat, la Psicologia Social i els Models Factorials d’Eysenck i R.B. Cattell.
 FASE DE CRISIS (1970 – 1980) Crítiques per deficiència d’instruments de mesura, consistència i estabilitat de la conducta de W. Mischel (CONDUCTISTA)  FASE DE REFUNDACIÓ (1980 - ?) Reformulació de la Teoria d’Eysenck i R.B. Cattell.
Apareixen les Teories Interaccionistes. (Debat persona – situació).
Bowers.
2 PERSONALITAT I DIFERÈNCIES INDIVIDUALS T2. TRADICIONS METODOLÒGIQUES EN L’ESTUDI DE LA PERSONALITAT  APROXIMACIÓ CLÍNICA Estudi NO sistemàtic i NO organitzat, moltes variables, estudi profund de cada individu, pot estudiar casos molt estranys, metodologia qualitativa i descriptiva, massa subjectiva.
Estudi de cas: terapeuta i pacient sols.
AUTORS   CHARCOT Precursor de la tradició clínica (va tractar la histèria amb la hipnosis).
 JANET Continua estudis de Charcot i crea un concepte de Dissociació Histèrica (conscient/inconscient).
 PRINCE Primer en descriure el Trastorn de Personalitat Múltiple i funda la Clínica Psicològica de Harvard.
 FREUD Ús de la psicoanàlisis, processos inconscients, instints sexuals, etc... (NO tenia dades).
APROXIMACIÓ CORRELACIONAL Estudi de la relació entre R – R, metodologia quantitativa, ús d’estadística (AF, ρ) i variables en situacions naturals, dades de molts subjectes representatius.
Correlació ≠ Causalitat.
Tipus de correlació (+ o -).
AUTORS  GALTON Pare de la Psicologia Diferencial, intenta demostrar l’herència de la intel·ligència (geni), i desenvolupà el coeficient de correlació.
 SPEARMAN Estudia i quantifica la intel·ligència, crea l’Anàlisi Factorial (AF) com a forma de resumir dades segons la seva correlació.
 EYSENCK I R.B. CATTELL Test, Trets, Big Five, etc...
DADES Q (Qüestionaris i Escales)  - AUTOINFORMES: Tu dius sobre tu mateix.
- HETEROINFORMES: Altres fonts opinen sobre algú.
APROXIMACIÓ EXPERIMENTAL Manipulació sistemàtica de variables per establir relacions causals (VI, VD), observació objectiva, no hi ha Diferències Individuals. Estudia en general a la població i es tracta d’un estudi de poques variables. Verificació d’hipòtesis (experiments), quantitatiu. AVAR (Anàlisis Variància).
AUTORS  WUNDT Funda el 1r laboratori de Psicologia Experimental (1879), interpretació dels estímuls.
 PAVLOV Condicionament Clàssic.
3 PERSONALITAT I DIFERÈNCIES INDIVIDUALS  WATSON Estudia la conducta (E – R), radical, factors externs a la persona.
 SKINNER Condicionament Operant, radical i factors externs a la persona.
 EBBINGHAUS Estudi de la memòria.
DADES T Molt objectives, investigació directa, procedent d’observació: registre i procedents de dades fisiològiques, tests de tasca.
CLÍNICA CORRELACIONAL EXPERIMENTAL AVANTATGES LIMITACIONS Evita artificialitat del laboratori. Estudi de l’individu en profunditat. Permet l’estudi d’interaccions persona – ambient.
Dificultat per realitzar observacions sistemàtiques ja que cada psicòleg ho fa diferent. Dificultat de replicació (dos terapeutes per separat no arribaran a la mateixa conclusió). Dificultat per la causa – efecte. Interpretació subjectiva. Biaixos en les dades i dificultat per generalitzar.
Font d’hipòtesis. Estudi de casos estranys i avenç de noves tècniques. Observació de gran varietat de fenòmens rellevants en un individu.
Permet l’estudi d’un ampli rang de variables i subjectes, obté informació sobre fenòmens sense manipulació i de forma natural i estableix relacions entre moltes variables.
Manipula variables específiques, registra objectivament les dades i estableix relacions causa – efecte.
4 Estableix relacions associatives, però NO causals, i els qüestionaris i els informes tenen potencials distorsions.
FIABILITAT: Superior a 0’7 VALIDESA: Si medeix el que diu.
Hi ha aspectes de la personalitat que no es poden mesurar i és difícil extrapolar les situacions a la vida diària.
PERSONALITAT I DIFERÈNCIES INDIVIDUALS T3. MODELS EN L’ESTUDI DE LA PERSONALITAT  MODELS INTERNALISTES Èmfasi en els factors interns (variables personals) – predictors de la conducta, conducte consistent i estable. Clínica i correlacional. Persona activa i interactua amb la situació.
 MODELS BIOLÒGICS  KRETSCHMER I SHELDON Relació entre la constitució, el temperament i les tendències psicopatològiques (PP), Sheldon aplica mesures i dades estadístiques (≠ Kretschmer).
TIPUS TENDÈNCIA PSICOPATOLÒGICA TEMPERAMENT CICLOTÍMIC PÍNIC IXOTÍMIC ATLÈTIC Enèrgic, pràctic, etc...
ESQUIZOTÍMIC LEPTOSOMÀTIC MANIA CICLOIDE Alegre, social, etc...
Solitari, etc...
DEPRESSIÓ EPILEPTOIDE EPILÈPSIA ESQUIZOIDE ESQUIZOFRÈNIA LLISCEROTONIA ENDOMÒRFIC MANIA - Relaxat, sociable, lent, aventurer, etc...
TRASTORN DEPRESSIÓ SOMATOTONIA MESOMÒRFIC Actiu, dominant, enèrgic, aventurer, etc...
- ESQUIZOFRÈNIA P.
- ESQUIZOFRÈNIA D.
CEREBROTONINA ECTOMÒRFIC  Rígid, ansiós, introvertit, etc...
PAVLOV (Biotipologia) Model Explicatiu, intenta buscar la causa (≠ Sheldon i Kretschmer). Estudia el sistema nerviós i l’afegeix a l’esquema (E – SN – R).
NO Equilibrat FORT Impetuós (+ estimulació) (ràpid) COLÈRIC SANGUINI Equilibrat SNC DÈBIL - (- estimulació) 5 Lent FLEMÀTIC - MELANCÒLIC PERSONALITAT I DIFERÈNCIES INDIVIDUALS  MODELS ESTRUCTURALS (DE TRET) Tret: Tendència a actuar en diferents situacions. Determinen la conducta individual per l’ambient i la genètica.
Trets importants: Aproximació lèxica (parlem del que és important), teòrica (crea una teoria) i estadística (analitza respostes).
Hàbits: Resposta específica habitual amb consistència i estabilitat.
 MODEL FACTORIAL-BIOLÒGIC D’EYSENCK Dimensions: Agrupació de trets. Són continues i heretades.
Trets: Constructes teòrics (latents) que determinen la conducta.
Tendència a actuar d’alguna manera.
R. Habituals: R. Específiques que es repeteixen en situacions habituals. Estables i consistents.
R. Específiques: Conducta observable, típica o no, de la persona.
Aportacions: Consistent i completa.
EXTRAVERSIÓ o o Extravertit: Sociable, Actiu, Vivaç, Dominant, Aventurer, Despreocupat, Busca sensacions, etc...
Introvertit: Antisocial, Preocupat, Solitari, etc...
Processos d’activació/inhibició en SN cortical:  TEORIA INHIBICIÓ (1957) Els EXTRAVERTITS tenen una inhibició al còrtex i els INTROVERTITS tenen sobreexcitació..
Excitació: còrtex activat → Alta activitat mental → INTROVERTITS Inhibició: còrtex inert → Baixa activitat mental → EXTRAVERTITS  TEORIA REACTIVACIÓ (1967) Si ets INTROVERTIT tens més arousal que si ets EXTRAVERTIT.
SARA (Sistema Activador Reticular Ascendent).
Reactivació Conductual.
NEUROTICISME o o Neuròtic: Ansiós, Tens, Irracional, Emotiu, Deprimit, Sentiment de culpa, etc...
≠ estabilitat emocional.
Processos del Sistema Límbic:  Ansietat: S’activa el SNA(simpàtic) en estat d’alerta, és poc tolerant a situacions de tensió, hi ha R emocionals desproporcionades al E provocador i dificultat per tornar a l’estat basal.
PSICOTICISME o o Psicòtic: Antisocial, Agressiu, Creatiu, Rígid, Egocèntric, NO empàtic, Impulsiu, Fred, etc...
≠ amabilitat.
Alt (+): Dopamina, Andrògens, Testosterona, etc...
Baix (-): Serotonina, MAO, etc...
6 PERSONALITAT I DIFERÈNCIES INDIVIDUALS  MODEL LÈXIC-FACTORIAL R.B. CATTELL HIPÒTESIS LÈXICA Si són importants, els trets apareixeran al nostre vocabulari, si no hi ha paraules per definir-lo, no serà important.
PROCEDIMENT LÈXIC 1.
2.
3.
4.
5.
6.
Seleccionar descriptors de personalitat al diccionari. [18.000] Jutges experts puntuen els adjectius segons la seva importància. [5.000] Parelles de descriptors bipolars (antònims/sinònims). [171] Auto-avaluació i hetero-avaluació amb descriptors.
AF [36] Cattell defineix els 16 factors de la personalitat.
ÍNDEX D’ESTILS DE RESPOSTA: Desitjabilitat Social Manipulació imatge Infreqüència (quiniela) Aquiescència (Tot SI) DIMENSIONS GLOBALS o EXTRAVERSIÓ Afabilitat, animació, atreviment, oberta i s’integra dins d’un grup, social i participativa.
o ANSIETAT Reactiva, vigilant, insegura, preocupada, tensa, impacient, etc...
o DURESA Freda, distant, objectiva, NO sentimental, timina, tradicional i familiar.
o INDEPENDÈNCIA Dominant, competitiva, atrevida, segura, vigilant, experimental, oberta al canvi, independent, crítica, etc...
o AUTO-CONTROL Conté els impulsos, cuidadosa, formal, segueix les normes, pràctica, realista, perfeccionista, seria, organitzada, etc...
 MODEL LÈXIC-FACTORIAL BIGFIVE DESENVOLUPAMENT 1.
GALTON i THURSTONE (≈ 1930) Primers estudis usant el diccionari.
NO tenen èxit per estar lluny de les corrents teòriques de la època.
2.
ALLPORT i ODBERT (≈ 1950) Procediment lèxic (= R.B. Cattell) 3.
CONSOLIDACIÓ BIG 5 Consolidació, expansió i denominació del “BIG FIVE”.
 GOLDBERG Dimensions BIPOLARS.
 COSTA i McGRAE (NEO-PI) Classificació de les fonts de les diferències individuals (≠ Eysenck).
BIG FIVE 1.
2.
3.
4.
5.
EXTRAVERSIÓ NEUROTICISME AMABILITAT RESPONSABILITAT APERTURA A LA EXPERIÈNCIA 7 PERSONALITAT I DIFERÈNCIES INDIVIDUALS CARACTERÍSTIQUES o Contrast de diversos factors, autors, mètodes, cultures, mostres, etc...
o Dimensions universals i durant tot el cicle vital (menys infància).
o Dimensions similars a altres mètodes.
o Utilitat per descriure personalitats NO patològiques.
o Més empíric, escàs en teoria.
CRÍTIQUES D’EYSENCK o o o o Apertura a la experiència és un factor d’intel·ligència.
Amabilitat i Responsabilitat son el pol oposar de Psicoticisme (així que el Big5 podrien ser 3).
Falta teoria (massa AF).
No s’aplica a nens.
 MODELS SITUACIONISTES Èmfasi en la conducta i l’aprenentatge (variables situacionals – prediuen la conducta).
Segons la situació ens comportem diferent. NO consistent.
Experimental (pocs elements teòrics).
Persona reactiva i passiva.
 CONDUCTISME Estudis de successos oberts (conducta) i NO encoberts (emocions).
NO organisme.
  WATSON Radical. Pensa que les emociones s’han de rebutjar per ser subjectives.
Va fer de la psicologia una ciència establint mètodes d’observació.
SKINNER Radical. NO nega la existència d’estats interns però diu que no serveixen.
Determinista ambiental: conducta determinada per lleis i es basa en estímuls ambientals. Té en compte la selecció natural.
CRÍTIQUES: No té en compte factors personals (interns), massa pocs subjectes, van generalitzar estudis amb animals i del laboratori.
 APRENENTATGE SOCIAL Poc organisme, menys radicals.
Aspectes socials de la situació. La conducta es modela a partir del reforç i el càstig. Aprenem sense instrucció directa.
MODELAT: En viu o simbòlic (televisió, contes, etc...)  EXPOSICIÓ: Observar la conducta del model i les conseqüències.
 ADQUISICIÓ: Atenció i recordar el procés per reproduir-lo en un futur.
 ACCEPTACIÓ: La reproduïm.
o o o Imitació directa / indirecta.
Contra-imitació directa / indirecta.
NO imitació El model ha de ser contingent i similar a l’observador.
8 PERSONALITAT I DIFERÈNCIES INDIVIDUALS  MODELS INTERACCIONISTES Conducta determinada per la interacció entre variables personals (factors cognitius) i variables situacionals (percepció de la situació). Persona activa i intencional.
 APROXIMACIÓ COGNITIVO-SOCIAL [Bandura, Mischel i Rotter] Neix del situacionisme/conductisme: Admeten que existeix la influència de les variables cognitives en la forma de percebre les situacions ambientals.
La conducta està guiada per les cognicions que provoca la situació segons el que percebem.
POSTULATS  Individu actiu i responsable de la conducta.
 La conducta és la interacció multidireccional individu – situació.
 Factors cognitius determinen la conducta (persona).
Significat psicològic que la situació té per la persona (situació).
 APROXIMACIÓ FENOMENOLÒGICA-HUMANISTA La persona té una motivació + i en el seu desenvolupament va assolint AUTO REALITZACIÓ RECONEIXEMENT nivells superiors.
(èxit) AFILIACIÓ Les metes personals guien i són guiades per processos auto-regulatoris.
Representacions mentals, auto-concepte, metes, ....
AUTO-CONCEPTE: Idea que tenim de nosaltres mateixos a tots els nivells (també depèn d’allò que rebem de l’exterior).
Necessitat d'afecte SEGURETAT Per la pròpia vida, etc....
FISIOLOGIA Supervivència, menjar, respirar, etc....
 MODELS ALTERNATIUS (Evolutiu de Millon) Estils de personalitat (EP): Funcionament adaptatiu de cada subjecte.
 Integració: Conèixer les ddii, la imatge en moviment.
 Patró de canvi: La regularitat es troba amb els canvis.
 Dimensional i qualitatiu.
 Es diferencia del tret en que inclou conductes més amplis i dinàmiques.
Metes motivacionals: Com ens motivem dia a dia (reforç). Naturalesa del reforç (+/-), instruments (actiu/passiu), font del reforç (d’on).
Modes cognitius: Com processem el nostre entorn. Avalua els estils de processament de la informació.
Conductes interpersonals: Relació amb els altres (Big Five, Sullivan). Accions amb el component interpersonal.
9 PERSONALITAT I DIFERÈNCIES INDIVIDUALS T4. ORIGEN I HISTÒRIA DE LES DIFERÈNCIES INDIVIDUALS  HISTÒRIA DE LES DIFERÈNCIES INDIVIDUALS  1ª ETAPA (1850 – 1910)  GALTON Inspirador de la Psicologia Diferencial, relaciona un nivell alt d’eficiència sensorial de la intel·ligència, estudia la herència del geni, crea el laboratori d’Antropometria. Bateria de tests.
 J.M. CATTELL Tests mentals, NO correlació dels tests amb el rendiment acadèmic, mètodes quantitatius i objectius. Ús del temps de reacció.
 BINET Model de tasques complexes, 1ª escala d’avaluació de la intel·ligència, major importància de factors ambientals, nega el factor g (diu que es el promig del # d’aptituds separades). EDAT MENTAL!  THORNDIKE Àrea d’aprenentatge, Teoria de l’existència de múltiples capacitats i nega el Factor G.
 STERN Introdueix el concepte de QI [𝑄𝐼 =  𝐸𝑑𝑎𝑡 𝑚𝑒𝑛𝑡𝑎𝑙 𝐸𝑑𝑎𝑡 𝑐𝑟𝑜𝑛𝑜𝑙ò𝑔𝑖𝑐𝑎 · 100]. Va allargar la edat mental.
TERMAN Introducció de l’escala de Binet a EE.UU, popularitza el QI.
 2ª ETAPA (1910 – 1950) THURSTONE  3ª ETAPA (1950 – 1970) EYSENCK R.B. CATTELL  4ª ETAPA (1970 – Actualitat) Sorgiment de la Psicologia Diferencial cognitiva  CONCEPTE DE LES DIFERÈNCIES INDIVIDUALS La psicologia diferencial s’encarrega de l’estudi científic de les diferències i semblances en el comportament dels individus. Permet veure el grau o diversitat d’un factor comú.
 OBJECTIUS GENERALS 1. Descriure les diferencies observades en el comportament.
2. Predir la conducta en funció dels factors.
3. Explicar la conducta (causes).
 JUAN HUARTE DE SANT JOAN “Examen d’ingeni per les ciències (1575)” Es tracta del primer manual de Psicologia Diferencial (es un tractat teòric-pràctic de les habilitats naturals humanes i ensenya a com utilitzar-les per la seva posterior orientació vocacional). S’atribueix el treball en funció de les teves habilitats. Té en compte les diferències individuals i l’ambient.
 CARACTERÍSTICAS DE LA PSICOLOGIA DIFERENCIAL S’utilitza l’anàlisi factorial per després explicar la conducta a partir de resultats. Mètodes correlacional i experimental. Màxim interès en els resultats.
10 PERSONALITAT I DIFERÈNCIES INDIVIDUALS  INDICADORS DE LA PSICOLOGIA DIFERENCIAL Estudi de les variables individuals i situacionals, que determinen la conducta. Enfoc nomotètic quantitatiu (diferències en el factor comú).
 CLASIFICACIÓN DE LAS DIFERENCIAS INDIVIDUALES Són estables i consistents a través del temps i les situacions, sense casualitat. S’estudien la personalitat i la intel·ligència, relacionant-les amb estudis longitudinals i transversals.
ESTUDI LONGITUDINAL DE LA INTEL·LIGÈNCIA A ESCÒCIA (1932 – 1947) Hi ha canvis individuals i a nivells de la cohort, però la posició del subjecte sempre es la mateixa. La intel·ligència és relativament estable en el temps (augmenta i després disminueix).
   DIFERENCIAS INTRAINDIVIDUALS Canvis en el subjecte, sincrònic (ràpid) o diacrònic (lent).
DIFERENCIAS INTERINDIVIDUALS Entre las persones d’un grup.
DIFERENCIAS INTERGRUPALS Entre grups.
11 PERSONALITAT I DIFERÈNCIES INDIVIDUALS T5. LA INTEL·LIGÈNCIA COM A CAPACITAT MENTAL  INTEL·LIGÈNCIA La intel·ligència NO és personalitat, sinó que és una qualitat de la ment (en el cervell) que té la funció d’adaptar-se a l’entorn. No és observable directament, sinó que es calcula a partir de tests d’intel·ligència (són més fiables que els de personalitat ja que no es poden falsejar).
Distribució normal (població).
Tret unitari (factor G).
CONCEPTES  CAPACITAT INTEL·LECTUAL o APTITUD Ser extraordinàriament bo en una àrea específica.
 INTEL·LIGÈNCIA (General) Persona amb moltes aptituds o capacitats.
 HABILITAT Ser molt bo en alguna cosa motora, que s’aprèn i s’entrena.
[conduir]  COMPETÈNCIA Dominar el que es fa. Habilitats desenvolupades.
[cirurgià] DISTRIBUCIÓ QI CLASSIFICACIÓ <20 20 – 34 35 – 49 50 – 69 70 – 85 86 – 99 100 – 114 115 – 129 >130 DISCAPACITAT INTEL·LECTUAL PROFUND DISCAPACITAT INTEL·LECTUAL SEVER DISCAPACITAT INTEL·LECTUAL MODERAT DISCAPACITAT INTEL·LECTUAL LLEU BORDERLINE INTEL·LIGÈNCIA MITJA-BAIXA INTEL·LIGÈNCIA MITJA-ALTA INTEL·LIGÈNCIA ALTA SUPERDOTAT ENFOCS  DIFERENCIAL Estudi de les aptituds que formen la intel·ligència (ús de tests).
 GENERAL Estudi dels components i estructures que constitueixen l’activitat intel·lectual (intel·ligència = sistema de tractament de la informació).
 EVOLUTIU Estudia d’on provenen aquestes aptitud is processos, com s’originen i com es desenvolupen.
- FILOGENÈTIC: Manifestació de la intel·ligència a través de les espècies.
- ONTOGENÈTIC: Durant la vida d’un home.
12 PERSONALITAT I DIFERÈNCIES INDIVIDUALS DISTRIBUCIÓ  EDAT CRONOLÒGICA (EC) Edat definida a partir de la data de naixement.
 EDAT MENTAL (EM) Mesura d’intel·ligència que relaciona el nivell de rendiment d’un individu amb el d’un grup que té la mateixa edat cronològica.
 QUOCIENT INTELECTUAL (QI) Reflexa el rendiment en una sèrie de proves o subtests que composen un test d’intel·ligència, i com a tal, es considera una mesura global o general d’intel·ligència.
COMPONENTS   VERBAL – EDUCACIONAL (V : ED) Hemisferi esquerre  MANIPULATIU – ESPACIAL – MOTOR (K : M) Hemisferi dret TEORIES FACTORIALS DE LA INTEL·LIGÈNCIA Identifiquen les propietats o components de la intel·ligència a través d’un procediment matemàtic o estadístic.
Permet identificar els factors més bàsics, els intermedis i els més generals prestant atenció a les variacions entre els individus en l’execució dels tests.
 TEORIES FACTORIALS JERÀRQUIQUES Estableixen en els factors un ordre de major a menor importància.
Un sol factor general explicaria el rendiment en totes les tasques cognitives.
AUTORS  SPEARMAN TEORIA BIFACTORIAL DE LA INTEL·LIGÈNCIA  FACTOR GENERAL (G) Base comú de la intel·ligència, varia d’un individu a un altre, és hereditari i es manté igual en un individu, en totes les capacitat correlacionades.
 FACTOR ESPECÍFIC (S) Aptituds específiques, també varia d’un individu a un altre però NO és hereditari i varia d’una capacitat a una altra en un mateix individu.
LLEIS DE LA NEOGÈNESIS 1. PERCEPCIÓ DE L’EXPERIÈNCIA Capacitat per observar el que succeeix en la seva ment. Relacionada amb el tems de processament de la informació (Temps de Reacció) CI (↑) → TR (↓) CI (↓) → TR (↑) 2. INFERÈNCIA DE RELACIONS Capacitat per trobar les relacions entre diferents estímuls.
“Metge – R – Pacient” 3. EDUCCIÓ DE CORRELATS Capacitat per descobrir la idea subsegüent a partir d’una relació “Metge és a pacient, el que professor és a alumne” 13 PERSONALITAT I DIFERÈNCIES INDIVIDUALS  BURT INTEL·LIGÈNCIA INNATA  ESTUDI BESSONS MONOZIGÒTICS (MZ) Estudi de bessons monozigòtics criats junts o separats.
- JUNTS = 0’94 - SEPARATS = 0’77 Defensa l’AF i critica la Biofactorialitat d’Spearman, també defensa el factor general i dóna molta importància als factors de grup.
Estructura: Del més simple (sensacions i percepcions) als Factors de Grup i al Factor G (associacions i relacions). Es tracta d’una complexitat cognitiva contínua.
Burt va dir que Conway i Howard eren ajudants, però en realitat no existien i les seves correlacions eren sempre igual i no variaven (es va considera fraudulent), però tot i així és vàlid.
 VERNON TEORIA VERBAL – EDUCATIU i PRÀCTIC – MATEMÀTIC TIPUS D’INTEL·LIGÈNCIA  A (Genotip) Innata, heretada, lliure de cultura, potencialitat, etc...
 B (Fenotip) Depèn d’aspectes culturals i de la interacció amb l’entorn, és afectiva i NO és estàtica (comprensió, memòria, raonament, etc...)  C (Tests CI) Rendiment intel·lectual o intel·ligència psicomètrica, mesura a través dels seus tests.
FACTORS  GENERAL: deducció o raonament abstracte.
 PRINCIPAL: v:ed i k:m  MENORS: habilitats  ESPECÍFICS: tests.
 J.B. CATTELL FACTORS 2n ORDRE 1. INTEL·LIGÈNCIA FLUÏDA (GF) Raonament i processos mentals superiors, capacitats bàsiques. Innata i genètica (depèn de l’entorn).
2. INTEL·LIGÈNCIA CRISTAL·LITZADA (GC) Coneixements adquirits, experiència, desenvolupament, etc... Rendiment envers els problemes (adults).
3. VISUALITZACIÓ (GV) La persona veu mentalment la informació per realitzar la tasca, intel·ligència espacial.
4. RECUPERACIÓ (GR) Habilitat per accedir amb rapidesa al material registrar a la memòria, per recordar.
5. VELOCITAT COGNITIVA (GS) Rapidesa per realitzar les tasques intel·lectuals, temps de reacció.
La GF i la GC es relacionen diferent durant la vida.
14 PERSONALITAT I DIFERÈNCIES INDIVIDUALS  CARROLL Existeixen habilitats intel·lectuals especialitzades aglutinades en una general. Dos persones poden obtenir la mateixa puntuació general però tenir diversos patrons de puntuacions en diversos tipus de mesures.
DIVIDEIX LA Tª DE LA INTEL·LIGÈNCIA EN 3 ESTRATS 3º CAPACITATS GENERALS 2º CAPACITATS ÀMPLIES 1º CAPACITATS CONCRETES  INTEL·LIGÈNCIA GENERAL (G) INTEL·LIGÈNCIA FLUÏDA INTEL·LIGÈNCIA CRISTAL·LITZADA (GF) (GC) RAONAMENT LLENGUATGE MEMÒRIA MEMÒRIA ASSOCIATIVA TEORIES FACTORIALS NO JERÀRQUIQUES Coexistència de factors especials sense jerarquia (àtoms de la intel·ligència), no hi ha un factor G comú en tots els tests i poden estar relacionats si medeixen la mateixa aptitud general.
AUTORS  THURSTONE MODEL DE LES APTITUDS MENTALS PRIMÀRIES (PMA) CAPACITATS MENTALS (APTITUDS)  o FLUÏDESA MENTAL Habilitat per expressar idees, utilitzar conceptes i generar paraules.
o FACILITAT NUMÈRICA Habilitat per dur a terme càlculs mentals.
o MEMÒRIA ASSOCIATIVA Aprendre de memòria.
o RAONAMENT Processos de pensament inductiu, deductiu i lògic.
o RAPIDESA PERCEPTIVA Habilitat per observar ràpidament estímuls visuals.
o VISUALITZACIÓ ESPACIAL Habilitat per rotar i imaginar mentalment figures i orientar-se en l’espai.
o COMPRENSIÓ VERBAL Coneixement de vocabulari, destresa lectora i comprensiva, capacitat d’associació conceptual.
TEORIES COGNITIVES DE LA INTEL·LIGÈNCIA CRÍTIQUES o Model Factorial: Falta d’acord entre el número de factors, la composició i l’estructura, major importància a l’estadística que al enfoc psicològic (no factors personals) i NO explica la naturalesa de la intel·ligència. NO rebutja els models factorials.
o Conductisme Extrem: NO explica la relació que té l’organisme en E – R.
15 PERSONALITAT I DIFERÈNCIES INDIVIDUALS Les Teories Cognitives pretén explicar COM funciona la intel·ligència i els seus processos cognitius (processament de la informació) i perquè ens diferenciem en la forma de pensar.
Els impulsadors d’aquestes teories son la informàtica, la computació, i la cibernètica. Teoria de la informació. Ajuda a mesurar i calcular.
ENFOCS  CORRELATS COGNITIUS Jensen, Eysenck i Carroll.
Compara el rendiment psicomètric amb el rendiment en processos cognitius (correlació baixa = 0’30). Tasques cognitives simples, no tantes DD.II. i mesura l’entorn.
 COMPONENTS COGNITIUS Mesurava l’efectivitat per resoldre un problema particular (tasques complexes), com més intel·ligent, més efectiu i ràpid.
PROCESSAMENT DE LA INFORMACIÓ La persona és un processador actiu de la informació, processem l’input, seleccionem l’atenció que li donem, el codifiquem (memòria a curt termini) i generem un output. També ho emmagatzemem a la memòria a llarg termini.
TEORIA TRIÀRQUICA DE STERNBERG La intel·ligència és la capacitat per aprendre de la experiència, utilitzant processos metacognitius per promoure l’aprenentatge i l’habilitat d’adaptar-se a l’entorn. NO DEPEN DEL FACTOR G.
  COMPONENCIAL (analítica) [món intern] Capacitat per adquirir nous coneixements i resoldre problemes.
o METACOMPONENTS: planificar, valorar, etc...
o COMPONENTS D’EXECUCIÓ: justificar, comparar, aplicar, organitzar, etc...
o COMPONENTS D’ADQUISICIÓ: seleccionar, adquirir coneixements, etc...
 CONTEXTUAL (pràctica) [món extern] Capacitat d’adaptar-se a l’ambient en la vida diària.
1. Adaptació a l’ambient.
2. Modificació de l’ambient.
3. Selecció d’un ambient alternatiu.
 EXPERIENCIAL (creativa) [món experiència] Crear solucions noves per enfrontar-se a problemes nos (intuïció, creativitat, etc...).
o SITUACIÓ DE NOVETAT: Combinar informació rellevant prèvia o nova.
o AUTOMATITZACIÓ: Per deixar espai lliure o nova informació.
TEORIES BIOLÒGIQUES DE LA INTEL·LIGÈNCIA HEMISFERIS CEREBRALS Funcionament contra lateral cos – àrees.
Es busquen les bases biològiques de la intel·ligència relacionant-la amb característiques del SNC.
El Factor G es la eficiència neuronal.
Si la informació es dirigeix a l’hemisferi adequat, serà més ràpid, eficaç i precís (ja que no passarà pel cos callós, on es perd informació = transvasament).
 HEMISFERI DRET Espacial, emocions, imaginació, música, etc...
 HEMISFERI ESQUERRE Racional, capacitat verbal, càlcul, ciències, etc...
16 PERSONALITAT I DIFERÈNCIES INDIVIDUALS INSTRUMENTS  EEG (Electroencefalograma) Registra l’activitat elèctrica cerebral (+ Activitat → - Ones α).
Depèn del grau d’activació cortical.
ONES   α: Estat de repòs  β: Estat actiu  σ: 1r i 2n son  ѳ: Son profund PE (Potencials Evocats) Registra l’activitat elèctrica cerebral davant d’un estímul.
Mesura la eficiència neuronal.
S’analitza l’amplitud i variabilitat de la ona.
[+ QI ⇒ - latència; - variabilitat; + amplitud]  PET (Tomografia per Emissió de Positrons) Mesura el metabolisme cerebral de la glucosa (es posa de color vermell).
[+ QI ⇒ - consum energia; + ràpid; + localitzat]  RM (Ressonància Magnètica) Creació d’unt camp magnètic i recull l’activitat dels nuclis d’hidrogen de l’aigua del cos.
Visió tridimensional de les regions implicades en el processament de la informació.
[+ QI ⇒ activitat més localitzada] 17 PERSONALITAT I DIFERÈNCIES INDIVIDUALS T6. DIFERÈNCIES GRUPALS I ORIGEN DE LES DIFERÈNCIES  INTEL·LIGÈNCIA (Capacitat mental) Les persones més intel·ligents viuen més i són més sanes, ja que prediuen les conseqüències i tenen cura de si mateixos.
 DISCAPACITAT El QI és inferior a 70.
Dèficit en el funcionament intel·lectual (s’ha de confirmar per avaluació clínica individualitzada i proves).
Dèficit en el comportament adaptatiu (conceptual, social i pràctic). Limiten la independència personal, sense suport, limiten el funcionament i porten una vida independent.
Comença abans dels 18 anys.
 SUPERDOTACIÓ El QI és superior a 130.
NO és una capacitat concreta i NO pot ser adquirida amb l’esforç personal.
És una aptitud innata.
Els superdotats tenen un millor desenvolupament, salut i rendiment en totes les àrees. Solen tenir èxit, excepte en casos amb famílies desestructurades.
“Un superdotat no té perquè ser un geni.” o PRODIGI CREATIVITAT Habilitats superiors a les esperades per la seva edat.
o TALENTÓS Habilitat específica en una àrea (es perfecciona entrenant).
o GENI QI ↑ Habilitat específica + creativitat o PRECOÇ MOTIVACIÓ (compromís per la tasca) Talent en edats primerenques.
 RELACIONS  BESSONS MZ CRIATS JUNTS (0’87)  BESSONS DZ CRIATS JUNTS (0’53)  BESSONS ADOPTATS SEPARATS (0’21)  RENDIMENT ACADÈMIC Primària (0’60) Secundària (0’35) Com més intel·ligència més capacitat verbal i més èxit acadèmic. També influeixen factors personals.
 RENDIMENT LABORAL MOLT ALTA! És el millor predictor del rendiment laboral (competències, habilitats, interessos, tasques, etc...).
 SALUT MOLT ALTA! 18 PERSONALITAT I DIFERÈNCIES INDIVIDUALS  DIFERÈNCIES GRUPALS  SEXE Tenen una distribució diferent, les diferències s’atenuen amb les generacions i no hi ha diferències entre el QI verbal-manipulatiu.
 DONES Les dones tenen una millor aptitud verbal, rendiment escolar i processament de la informació.
 HOMES Els homes tenen una millor aptitud numèrica i espacial.
Dins el grup masculí hi ha més diferències en la corba de la distribució (més homes en cada extrem).
 RAÇA Desigualtats degudes ala genètica, el nivell socioeconòmic, la classe social, les zones rurals o urbanes, els factors nutricionals, etc...
NEGRES BLANCS HISPÀNICS  ASIÀTICS EDAT - ESTUDIS Transversals: Diferent grup (edat), mateix moment. Té en compte els factors socioculturals de la època.
Longitudinals: Diferent moment, mateix grup [mateixa cohort (efecte controlat)]. Té efectes d’entrenament i és molt experimental. Veus els canvis deguts al declivi biològic o els canvis en el context.
 CAPACITATS QUE DISMINUEIXEN GF (capacitats cognitives vulnerables), velocitat de processament, memòria a curt termini, etc...
 CAPACITATS QUE AUGMENTEN (SOSTENIBLES) GC (capacitats cognitives sostenibles), memòria a llarg termini, capacitat matemàtica, etc...
 EFECTE FLYNN Les generacions són cada cop més intel·ligents, cada generació augmenta el QI degut als canvis nutricionals, de salut, culturals i a la exogàmia (genètica).
 POLÍTIQUES Les persones amb menys intel·lecte tendeixen a votar a partits conservadors, on l’ambient està més controlat.
19 PERSONALITAT I DIFERÈNCIES INDIVIDUALS  PERSONALITAT  DIFERÈNCIES GRUPALS  SEXE      AGRESIVITAT o DONES: Més agressivitat verbal i indirecta.
o HOMES: Més agressivitat en general i sobretot física.
EMPATIA, EMOCIÓ i RELACIONS o DONES: Grups petits, empatia, comunicació d’emocions, necessitat d’afiliació, emotives, discretes, expressives, més intenses, etc...
o HOMES: Grups grans, necessitat de “logro” orgullosos, enuig, etc...
TRETS o DONES: Més neuroticisme, amabilitat i extraversió (calidesa).
o HOMES: Més autoestima i extraversió (assertivitat).
EDAT Com més grans ens fem, més similituds entre homes i dones a nivell personal, ja que disminueixen les hormones que ens diferencien (Estrògens i Testosterona) ⇒ CONVERGÈNCIA DE GÈNERE Es produeix un creixement exponencial de l’estabilitat emocional amb la edat, però la personalitat es fixa a partir dels 30 anys.
 AUGMENTA Responsabilitat, amabilitat, impulsivitat, afiliació, autonomia i pragmatisme.
 DISMINUEIX Extraversió, neuroticisme, “necessitat” de logro i ambició.
o NÍNXOL ECOLÒGIC: L’ambient moldeja a la persona, la seva vida i personalitat.
o PSICOTERÀPIA: Disminueixes el neuroticisme i augmentes la responsabilitat.
o Tª SELECTIVITAT SOCIOEMOCIONAL: Canviem el “logro” per la satisfacció familiar.
CREATIVITAT Potencial per produir idees noves que són apropiades i d’alta qualitat.
Constructe Multidimensional: Abarca intel·ligència, personalitat, aspectes cognitius, afectius i motivacions (SÍNDROME CREATIU).
 TRETS ALTA complexitat, impulsivitat, psicoticisme, flexibilitat, independència de judici, autoconfiança (es sobreposen a les crítiques) i obertura a la experiència.
  SOCIABILITAT BAIXA (E↓, P↑) GUILFORD TEORIA DEL UMBRAL És necessari cert nivell d’intel·ligència per ser creatiu (>120), no totes les persones amb un alt QI són creatives.
TEORIA DE LA CERTIFICACIÓ La creativitat depèn de la confiança social (reconeixement), i com més creativitat més necessites una professió amb una alta llibertat d’expressió 20 PERSONALITAT I DIFERÈNCIES INDIVIDUALS   4 FRONTS  SITUACIÓ CREATIVA  PRODUCTE CREATIU  PROCÉS DE LA CREACIÓ (Operacions Mentals)  PERSONA CREATIVA (Característiques Psicològiques) AVALUACIÓ  TTCT (Test de Pensament Creatiu de Torrance) Nens de 6 a 16 anys.
3 JOCS 1.
Composar un dibuix amb un tros de paper verd (Originalitat i Elaboració).
2.
Acabar un dibuix (Elaboració, Flexibilitat, Fluïdesa, Originalitat, etc...).
3.
Composar diferents dibuixos utilitzant 30 parells de línies paral·leles.
Valora la fluïdesa (# dibuixos), la flexibilitat (varietat), la originalitat i la elaboració (detalls).
 TEST CREA Nens, adolescents i adults (TOTS).
Avalua cognitivament la creativitat segons la generació de qüestions.
El test consisteix en realitzar un major número de preguntes davant d’un material gràfic (foto, dibuix, ...)  AFRONTAMENT Són esforços conductuals i canvis cognitius per gestionar demandes específiques (estressors interns o externs) avaluades com que excedeixen els nostres recursos. Adaptació del subjecte a les circumstàncies del seu entorn i com s’aproxima a les situacions adverses. → ESTRATÈGIES D’AFRONTAMENT TIPUS D’AFRONTAMENT  CENTRAT EN PROBLEMA Fer front a la situació i buscar solucions.
(Confrontació, cerca de suport social, cerca de solucions)  CENTRAT EN EMOCIÓ Buscar la regulació de les conseqüències emocionals activades per la situació. El subjecte s’allunya.
(Auto-control, distanciament, reavaluació positiva, auto-inculpació, fugida/evitació) ESTRATÈGIES D’AFRONTAMENT AFRONTAMENT CONDUCTUAL COGNITIU EMOCIONAL ACTIU PASSIU/EVITATIU Actiu i planificació Renuncia i autodistracció Recolzament instrumental Consum de substàncies Reinterpretació positiva Negació i Autocrítica Humor i acceptació Religió Recolzament Emocional Descàrrega Emocional 21 PERSONALITAT I DIFERÈNCIES INDIVIDUALS  ESTRÉS (Model Transaccional) Interacció entre la persona i l’ambient.
VALORACIÓ  PRIMÀRIA Identificar i valorar l’estressor.
 SECUNDÀRIA Segons el grau d’afectació i els recursos: elecció de la conducta d’afrontament.
TRETS PERSONALITAT (Mediadors de l’Estrès)  Neuroticisme: prediu l’estrès i tendència a fer us de solucions ineficients.
 Locus de control extern  Optimisme baix  ALTRES ASPECTES  AFECTE  POSITIU Emocions com interès, entusiasme, orgull, etc...
 NEGATIU Emocions com disgust, tensió, irritabilitat, etc...
Són independents l’un de l’altre.
AN: relacionat amb Neuroticisme, Ansietat, Preocupació i negativament amb Extraversió, Amabilitat i Responsabilitat.
AP: relacionat amb Extraversió, Responsabilitat, Obertura a la Experiència i negativament amb Ansietat.
 TIPUS PERSONALITAT  TIPUS A Factor de risc per malalties cardiovasculars.
CARACTERÍSTIQUES 1. Elevada motivació cap al “logro”.
2. Urgència de temps.
3. Hostilitat cap a la frustració/agressivitat.
 TIPUS N Relaxades, satisfacció personal, NO agressives, etc...
 SOCIÒPATA El caràcter antisocial s’atribueix al fracàs dels pares al instaurar hàbits de conducta pro-social i a la influència nociva exercida pel grup de referència.
 PSICÒPATA El caràcter antisocial s’atribueix al temperament (base biològica substancial), el qual li dificulta la socialització.
 PRIMARI (Proactiu) Carismàtic, intel·ligent, NO neuròtic (↓ ansietat), ↓ Impulsivitat, absència de culpa o remordiment, sense empatia, egocèntric i s’aprofita dels altres en el seu propi benefici.
 SECUNDARI (Reactiu) Neuròtics (↑ ansietat), Impulsius, Deficient Control d’Impulsos, senten culpa i remordiments.
22 ...