TEMA 1 - EGIPTE I ORIENT (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 2º curso
Asignatura Historia Antigua
Año del apunte 2015
Páginas 8
Fecha de subida 16/02/2015
Descargas 11
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 1. El Pròxim Orient asiàtic: des de l'aparició de l'Estat fins a mitjans del segon mil·lenni 1. La ‘’revolució urbana’’ - Expressió creada per Gordon Childe, que crea molta controvèrsia i criticada per molts autors, per entendre la revolució com un canvi radical en poc temps. L’aparició de l’urbanisme fou un fenomen, segons ells, molt més extens en el temps i no de sobte, com podria donar a entendre el concepte.
- Però, deixant de banda això, es produeixen uns canvis molt importants, si que podríem dir-ne radicals: econòmics, polítics, socials, religiosos...
- Té lloc a la Baixa Mesopotàmia, especialment a Uruk (fase Uruk), entre el 3500 i el 3100 aC.
- L’origen de la ciutat és l’origen de l’Estat. Relacions complexes entre les ciutats.
- Causes: 1. Augment dc la població (i per tant increment de l’extensió habitable).
2. Origen del treball especialitzat (artesans...) i dividit. Ja no es dedica a l’agricultura tota la població.
3. Aparició de l’excedent agrícola gràcies a la tecnificació.
4. Arquitectura pública monumental.
5. Aparició d’una classe dirigent.
6. Aparició de l’escriptura.
7. Aparició de les ciències exactes: astronomia, geometria, aritmètica...
8. Aparició d’un art de cada vegada més sofisticat.
9. Comerç a llarga distància.
10. (més conseqüentment) aparició de l’Estat.
- Mesopotàmia, com hem dit, és una zona pantanosa entre el Tigris i l’Èufrates, cosa que comportarà el treball col·lectiu, una unió d’esforços dels habitants de la zona, per evitar inundacions i dominar l’aigua, fent canals.
- Això, afegit a les millores tècniques de l’agricultura, provoca un augment de la producció amb el conseqüent creixement de la població. Això comporta l’aparició d’un excedent que tindrà una sèrie de conseqüències: - Especialització d’un sector de la població perquè ja no cal produir el seu propi aliment. Hi ha un sector que alimenta a tota la població (gairebé un 80%).
- Sorgeixen els privilegiats i no privilegiats. Origen de l’estratificació social: burocràcia i Estat.
- L’excedent s’ha de guardar i administrar. Com? Autoritat.
- Increment intern de la població per aquestes millores de la producció agrícola (no externa).
- Tot està relacionat.
 Origen de la ciutat és l’origen de l’estat i de l’estratificació socioeconòmica.
- En l’interior d’una comunitat hi ha la formació de classes socials i formació d’una autoritat dirigent.
La ciutat - Creació d’edificis públics, de caire majestuós per impressionar població i visitants. Arquitectura representativa.
- Centre d’atenció principal és l’àrea sagrada. Però també edificis públics: tallers, magatzems... a més d’habitatges distingits segons el grau de riquesa del propietari.
- Construcció de muralles: molt significatives. Enorme despesa i molt costosa tant econòmicament com a nivell d’esforços dels constructors. No es fa, per tant, perquè si, sinó que hi ha una finalitat o necessitat pràctica: protecció dels béns de l’interior com per exemple els excedents agrícoles o els productes manufacturats, a més de la resta de la població i els seus sabers, coneixements i tècniques (a més dels esclaus).
- Les relacions entre els diversos nuclis són de cada vegada més complexes. Evidentment no totes tenen les mateixes mides. Les grans ciutats tendeixen a abraçar artesans i tallers especialitzats, a més de mercats..., mentre que els agricultors es solen agrupar a les aldees.
- Aquestes cedeixen els seus excedents a les ciutats a canvi de productes manufacturats dels especialistes o com a propaganda religiosa-política, o com a protecció i sentiment de pertànyer a una comunitat.
- Construcció de canals: benefici dels agricultors.
 Mecanisme bidireccional. Complexitat de relacions entre els nuclis diversos. També complexitat de les relacions socials: privilegiats i no privilegiats (dels quals gairebé la majoria són agricultors).
L’aparició del temple i del palau - Naixement de les ‘’grans organitzacions’’: els temples i els palaus.
- Els temples i els palaus distingeixen les ciutats de les aldees (no existeixen a les aldees).
- Entre els dos hi ha una diferència bàsica: el temple és la residència del líder espiritual i casa del déu, i el palau és la residència (tot i que a vegades és la mateixa persona) del líder humà de la ciutat.
- No obstant, hi ha unes semblances molt significatives: lloc on és realitzen tasques administratives i es guarden excedents (hi ha magatzems, tallers associats a aquests llocs, arxius... no sols és una residència). Estan envoltats d’aquests edificis més petits: hi ha una interdependència. Mecanisme redistributiu de la ciutat.
Els sumeris - Arriben des del Càucas o des d’alguna regió del mar Caspi a inicis del IV mil·lenni.
- No són semites ni indoeuropeus; pertanyen al conjunt de pobles caucàsics d’estirp asiànica. Alguns autors pensen que són fruit d’una evolució interna.
- Quan arriben a Mesopotàmia es troben amb pobles d’origen semita i es sobreposen, però no sembla que hi tingués lloc un conflicte ètnic. Convivència, fet que explicaria l’existència de molts trets culturals semites en la cultura sumèria; cultura resultant d’aquesta convivència.
2. Aspectes socioeconòmics de la fase Uruk (3500-3100 aC) - El rei: - El rei és el sum sacerdot (‘’en’’, senyor) del déu de la ciutat.
- Encara no hi ha un palau laic, com a residència exclusiva del rei.
- El temple és el centre simbòlic i operatiu de la ciutat.
- Responsable de la defensa de la ciutat, intermediari, presideix les cerimònies i festes de la comunitat.
Figura protectora i moltes vegades passada a recordar com a mítica (lluitant contra monstres, lleons...).
- Opera en dos fronts: operatiu, més pràctic (genera la burocràcia amb la figura de l’escriba), i ideològic (genera un clergat i la figura del sacerdot).
- Burocràcia: - Formada pels escribes i subdividida en sectors i jerarquies.
- Encarregada de la gestió econòmica de la ciutat-estat.
- Distribució de l’excedent, entre aquests treballadors especialitzats.
- Administra i realitza les construccions de canals, muralles, edificis públics... gestiona.
- Intercanvis comercials amb les regions més llunyanes.
- Per tant, el rei deixa la part més administrativa a aquesta burocràcia, que va guanyant protagonisme i poder.
- Clergat: - S’encarrega del culte diari i reservat (fet a dins del temple i sense els fidels, ja que és un lloc sagrat i només hi excedeix el sacerdot i el dirigent), o periòdics i públics (dates molt concretes de l’any com per exemple festes religioses).
- Gestiona la relació amb la divinitat. És a dir, no només gestiona la relació amb el déu, sinó també la dels seus tallers i magatzem per fer que el mecanisme del temple funcioni: autèntics centres econòmics i de gran importància.
L’ús de la força (de cada vegada amb més rellevància) - Serveix per defensar les riqueses pròpies i apropiar-se dels productes d’altres ciutat-estat.
- Destaca, en aquest sentit, la cara de la guerra de l’estendard reial d’Ur (s. XXVI aC).
Especialistes i productors d’aliments - Divisió de la població molt bàsica (encara a partir del registre arqueològic):  Especialistes: sense mitjans propis de producció, treballen amb els del palau, que els proporcionen el necessari, els mitjans, per sobreviure; són mantinguts pel palau. Són el més selecte de l’estat des del punt de vista social i polític però no jurídic i econòmic, ja que són serfs igualment, dependents. Constitueixen entorn del 20% de la població. De cada vegada hi ha un major nombre d’especialistes.
 Productors d’aliments: la majoria de la població (entorn el 80%); es podria que són lliures en tant que posseeixen els seus propis mitjans de producció, i treballen pel seu propi sosteniment. No obstant, cedeixen a l’Estat els seus excedents alimentaris, a canvi de la recepció de productes manufacturats, propaganda política i religiosa, construcció de canals...
Pesos i mesures - L’economia va guanyant en complexitat. Perquè es pugui desenvolupar correctament són necessàries unes conviccions, unes mesures ‘’estàndard’’.
- Existència de conviccions objectives i despersonalitzades (mesures estàndard).
- Necessiten uns prototips garantits i custodiats per l’administració central. És a dir, que calia d’una unitat política i administrativa que assegurés i vetllés per l’establiment i per el correcte funcionament de les mesures.
- Element d’intercanvi? = ordi (mesura establerta per l’autoritat, utilitzada per les coses més quotidianes) i argent (que es pot guardar més fàcilment en forma de barres), principals productes per intercanviar.
- Escriptura neix en aquest context com una necessitat per administrar un comerç que de cada vegada es desenvolupa amb més força i recorre distàncies més llargues.
El comerç - Recordem que Mesopotàmia és deficitària en matèries primeres.
- Els excedents alimentaris permeten un sistema de comerç a llarga distància. Els temples i els palaus prenen la iniciativa del comerç. Especialistes dedicats a l’intercanvi.
3. El període protodinàstic. Evolució de la reialesa sumèria - Uruk deixa de ser la ciutat puntal per donar pas a una sèrie de ciutats que comencen a despuntar: Umma, Lagash, Ur...
- Aquestes ciutats-estat protagonitzen guerres constants per disputar-se l’hegemonia. Excusa religiosa a vegades: imposar el seu déu propi damunt dels de les altres ciutats.
- Progressiva laïcització del poder: el rei deixa de ser un cap religiós per a passar a ser un cap polític i militar (la part més administrativa). Això comporta que els sacerdots perdin protagonisme i poder vers els escribes.
- Es distingeixen tres tipus:  ‘’en’’, ‘’senyor, sacerdot’’: rei-sacerdot, que trobem només a la fase Uruk, que acumula tot tipus de funcions.
 ‘’ensi’’, nom derivat d’’en’’: rei-sacerdot de les ciutats sumèries, en fases posteriors a Uruk.
 ‘’lugal’’: rei guerrer a partir del Protodinàstic III (2600-2350 aC); estreta vinculació de la reialesa al territori. És la monarquia heroica de caràcter més militar, amb la funció bàsica de defensar el territori i de controlar l’economia. Palau guanya protagonisme enfront el temple, que perd el poder administratiu i polític que havia mantingut fins llavors, tot i que segueix mantenint els seus tallers i organització interna.
- Nippur, on es troba el santuari del déu Enlil, un dels principals, és converteix en la ciutat sagrada. És la unitat espiritual principal, el déu de tots, absolut, reconegut per tots els sumeris tot i tenir déus locals.
- Per això, aquesta ciutat no participa en les guerres sinó que, fins i tot, a vegades, n’és la causa: qui controli la ciutat sagrada serà reconegut com el principal rei de la regió.
- Ciutats molt importants: - Lagash (Estela dels voltors del rei Eannatum de Lagash, 2450 aC).
- Umma: sota el regnat de Lugalzagesi d’Umma (2342-2318 aC) es converteix en la ciutat més important.
Aquest rei funda el primer ‘’imperi’ de la Baixa Mesopotàmia i, tot i que és molt efímer (de fet, no dura ni tot els seu regnat), comença l’era dels grans imperis. És derrotat per el primer rei del gran imperi accadi, Sargó I.
4. Els accadis - Poble semita que penetra a la Baixa Mesopotàmia des de mitjans del III mil·lenni.
- Assimilen ràpidament la cultura sumèria i l’adapten molt bé a la seva pròpia.
- Aprofiten la rivalitat existent entre les diverses ciutats-estat sumèries per ascendir i ocupar alts càrrecs a l’administració.
Sargó I (2334-2279 aC) - Significat de ‘’rei legítim’’ (tot i que era tot el contrari, un rei usurpador).
- Orígens desconeguts i foscos, que contribueixen a atribuir-li un origen mític i llegendari. La seva llegenda és semblant a la de Moisés o Romul i Rem, tots personatges mítics llançats al riu i que superen aquesta adversitat per convertir-se en ‘’herois’’.
- ‘’Sargó seria fill d’una sacerdotessa que, obligada a mantenir la seva virginitat, es va desfer del nen llançantlo a l’Èufrates en una senalla de canyes. Akki, el barquer, el recollí i el crià com si fos el seu fill però, ja adolescent, va ser visitat per Ishtar, divinitat que li va concedir el seu amor i el poder sobre els homes’’.
- Funda un imperi que comprèn tota Mesopotàmia, amb capital a Accad (o Agadé), ciutat de nova planta i que encara no ha estat trobada, tot i que es sap que es situava en la regió on s’estretien els dos grans rius.
- L’Imperi Accadi dura fins el 2154 aC; desapareix davant de la invasió dels qutu, que aprofiten un clima de crisi i de debilitat de l’imperi, tant interna com externament.
- Durant el seu regnat es consolida el poder monàrquic, la culminació del que s’havia començat amb el procés de laïcització anterior.
- Funció ja de controlar el territori. En aquest sentit: reforma de l’exèrcit, de cada vegada més fort.
- Això implica una millora de la xarxa viària, de circulació, perquè les tropes, a més del comerç (que el fa més ràpid i eficaç), puguin arribar a qualsevol punt de l’imperi i controlar-lo.
- També es millora l’administració, ja que l’Imperi és molt ample, cosa que compota un increment de funcionaris.
- Es situen guarnicions en llocs estratègics des del punt de vista tant militar com econòmic i comercial, ja que el manteniment d’aquestes ciutats o punts estratègics és indispensable per a la unitat de l’imperi.
- La llengua oficial de l’Imperi serà l’accadi. Això no significa la supressió de la cultura sumèria, ja que els accadis hi estan molt ben adaptats i la respecten, sinó que el sumeri continua sent la llengua sagrada.
5. El renaixement sumeri (període neo-sumeri) - L’expulsió dels qutu al 2120 aC, per una coalició de ciutats sumeris unida, comporta el que és conegut com el ‘’renaixement’’ de les ciutats sumèries.
- No agraïment als qutu per haver expulsat als accadis i haver fet caure l’imperi, sinó que els sumeris els descriuen fins i tot com animals.
- Aquest renaixement comporta l’intent de recuperar l’antiga cultura sumèria, però fa tants anys d’aquesta que els propis sumeris ja no diferenciaven entre allò sumeri i allò accadi.
- Hi destaquen: - Gudea de Lagash (2141-2122 aC).
- Ur-Nammu d’Ur (2111-2095 aC): es proclama rei de Summer i d’Accad i funda, després d’imposar-se a diverses ciutats, la III Dinastia d’Ur (2111-2004 aC).
- Shulgi (2095-2047 aC), el seu fill i successor, promulga un dels més antics sumeris, el codi legislatiu més antic conservat, tot i que porta el nom del seu pare: codi d’Ur-Nammu. Shulgi és, fins i tot, divinitzat en vida pel clergat de Nippur.
- Fi de l’Imperi de la Dinastia III d’Ur (2004 aC): els elamites s’apoderen d’Ur, la ciutat principal, i fan del seu rei un presoner de guerra, Ibbi-Sin. Igual que en l’època dels accadis, el clima era de crisi i de pressió de pobles exteriors a les fronteres.
6. Organització socioeconòmica i polític-religiosa de l'Imperi Accadi i de la Dinastia III d'Ur Societat - Ja disposem de fonts escrites que reflecteixen les diferents capes socials, per la qual cosa podem dir que ja era una societat més complexa que l’anterior. Tres grans capes socials, divisió tripartida:  Lliures: rei i família (cort), nobles, sacerdots, funcionaris i treballadors en general. Privilegiats.
 Semilliures: no es poden dir esclaus però no completament lliures. Han d’acudir voluntàriament a la crida de la monarquia en virtut de diversos llaços de dependència.
 Esclaus: es divideixen al seu torn en dos subgrups, en funció del seu origen: - Esclaus per disposició judicial, per haver-se venut personalment o per la seva família quan eren nens. Saldar deutes. Normalment esclaus indígenes.
- Presoners de guerra. Esclaus d’origen estranger.
Organització política - La titulatura que s’acaba imposant és ‘’lugal’’ (sharrum en època accadia). És el rei de caràcter militar.
- El poder passava hereditàriament al fill major (en cas de no descendència el succeeix el seu germà).
- La cancelleria està en mans d’un ‘’primer ministre’’ de qui depenen els governadors civils i militars, ajudant directe i mà dreta del rei.
- La burocràcia està molt especialitzada i controlada pel rei.
- El període que coneixem millor, a causa de que és el més recent i per tant disposem de més informació, és el neo-sumeri, del qual també conservem millors mostres de la legislació.
Legislació - A l’inici: fórmules legislatives breus, inicialment transmeses oralment de generació en generació.
- Primeres mostres, breus, conservades en petites tauletes.
- Durant molt de temps es considerava Hammurabi com el codi més antic, però avui sabem que, a hores d’ara, el més antic conservat és el Codi de Shulgi (2095-2047 aC).
- Primer codi escrit conegut. Contem un pròleg amb una ‘’declaració d’intencions’’ i 32 articles sobre actes criminals, robatoris, matrimoni, violació, adulteri, divorci, falsa acusació, esclaus, mutilacions i cops, assumptes agrícoles, dret laboral... A vegades anomenat pel nom del ser pare. Més ‘’modern’’ i ‘’humà’’ que el de Hammurabi en tant que no és tant regressiu i violent. És més ‘’progressista’’.
Religió sumèria-accàdia - Coneguda gràcies a himnes i mites. Panteó sumeri barrejat amb l’accadi, sovint de difícil diferenciació.
- Paper molt important dels elements de la naturalesa: els déus representen les forces vitals de l’agricultura i la ramaderia, sobretot. (ex: l’aigua, element vital de la terra; o el sexe, per a la reproducció del ramat).
- Déus antropomorfs (representats en forma humana), de caràcter local i molt nombrosos.
- Els déus principals de la ciutat s’agrupaven per tríades:  An (cel).
 Enlil (vent).
 Enki (Ea en accadi) (saviesa, aigües...).
- Aquesta és una de les principals. Altre tríada important:  Nannar o Zuen (més tard Sense = lluna).
 Utu o Babbar (justícia).
 Inanna (Ishtar en accadi). Deessa de l’amor i curiosament també de la guerra.
 tants déus comporta l’existència d’un clergat molt ampli, i de cada vegada més especialitzat. Hi ha sacerdots de tot tipus (dedicats a exorcismes, a sacrificis, a qüestions funeràries, a la gestió econòmica del temple...).
- Ziggurat: construcció religiosa molt típica, torre escalonada amb una capella central al cim, feta de tova i recoberta per fora per donar-li més consistència amb una espessa capa de maons.
- Diverses teories per a explicar la seva funció, ja que no representa el principal temple de la ciutat. Altars escalonats per apropar-se al cel i al culte als déus? Això si, té una funció religiosa.
- Independent del temple de la ciutat.
- Creença en un més enllà. Un cop el cos mortal moria l’ànima anava a parar a una mena de país sense retorn, una gran ciutat de la qual no es podia retornar: Irigal (sumeri) o Irkalu (accadi). Lloc ombrívol, fosc, sense càstig ni recompensa, ni menjar (cosa que explica les nombroses ofrenes).
- Això genera una sèrie de rituals funeraris més simples o més complexos segons les classes, igual que les tombes, les quals es van fent més complexes (des dels aixovars més simples fins a les grans i complexes necròpolis com el cementiri reial d’Ur).
Cementiri Reial d’Ur - D’època predinàstica, excavat entre 1922 (el mateix any que el descobriment de Tutenkamon, cosa que li lleva protagonisme) i 1934 per l’arquòleg C.L.Woolley.
- Conté unes 1850 tombes de tot tipus de persones. 16 tombes de reis de la Dinastia I d’Ur, utilitzades entre el 2650 i el 2050 aC aproximadament, descobertes al 1928.
- Les tombes de la reialesa contenen grans riqueses i fins i tot els cadàvers dels servidors, cosa que va cridar bastant l’atenció degut al nombre de cadàvers.
Producció literària sumèria-accàdia - Es desenvolupen les anomenades cases de les tauletes (Edubba) o escoles de sacerdots.
- Diferents temàtiques (himnes religiosos, elegies i lamentacions, literatura sapiencial i èpica, amorosa...).
- Els textos es van copiant, cosa que ha permès que ens hagin arribat als nostres dies.
- Primera fase oral, ja que l’escriptura només s’utilitza per les necessitats econòmiques, però cap al 2700-2600 aC es fixa per escrit.
- L’etapa neosumèria és la de major creativitat i producció literària, d’altra banda perquè és la etapa més recent i s’han pogut conservar més fonts, per la qual cosa coneixem millor aquest període.
- A aquests tipus de biblioteques, que no eren públiques, es feien catàlegs de la disponibilitat dels seus escrits que podien arribar als 250. Alguns han sobreviscut però altres sols coneixem de la seva existència pels seus títols gràcies a aquests catàlegs.
- Enkheduanna: filla de Sargó d’Accad, primer escriptor de nom conegut en la història de la humanitat: és autora d’una composició dedicada a la deessa Inanna.
7. Mesopotàmia després de la desaparició de l'Imperi de la Dinastia III d'Ur - Situació i context molt semblant a la de la desaparició de l’Imperi Accadi. Les ciutats reclamen la seva sobirania i independència i lluiten per obtenir l’hegemonia del territori. Algunes obtenen la independència abans de la integració de l’Imperi, que cau per, entre d’altres, les revoltes internes.
- Període convuls, continues guerres entre les ciutats importants com Isin i Larsa.
Els amorreus - De cada vegada, en aquest context, guanyen més importància els amorreus, poble semita provinent de l’oest de Mesopotàmia, que entra al territori cap al 2200 aC.
- El nom prové del seu déu principal Amurru.
- Un amorreu, Sumu-abum, 1894-1881 aC) inaugura la Dinastia I de Babilònia.
8. El Regne Antic Assiri - Els assiris van ser una barreja de components asiànics (no semita) i amorreus (semita), parlen l’accadi i utilitzen l’escriptura cuneïforme.
- Assíria rep el seu nom gràcies a la seva ciutat més importants, Assur, a més de ser també la principal divinitat.
- Al 1813 aC Shamshi-Adad I (1813-1781 aC) funda el Regne Antic Assiri. Es fa amb el control de l’Alta Mesopotàmia gràcies un pacte amb Babilònia, tenint les mans lliures per fer-se amb el control de nombroses ciutats com Alepo o Mari, ciutats molt importants i estratègiques, més per les rutes comercials que per temes polítics, de gran riquesa.
- Nou sistema de manteniment de l’Imperi basat en una organització administrativa: reforma de l’exèrcit amb l’establiment de guarnicions a llocs i ciutats clau i ocupades, augment de l’administració central, divisió en districtes governats per funcionaris del rei o governadors...
- Es proclama ‘’rei de la totalitat’’ o de les ‘’quatre regions’’, tot i que el seu imperi gairebé no va sobreviure al seu rei i es desintegrà poc després.
9. L'Imperi Paleobabilònic - La història de Babilònia es divideix en 5 períodes governats per 10 dinasties: 1. Període paleobabilònic (2003-1595 aC): dinastia I, amorrita, Imperi de Hammurabi.7 2. Període mesobabilònic (1594-1028 aC): dinasties II a IV, cassites.
3. Època fosca (1027-625 aC): dinasties V a IX, estrangeres.
4. Període neobabilònic (624-539 aC) després de la caiguda de l’Imperi neoassiri, dinastia X, caldeus.
Imperi de Nabucodonosor.
5. Domini persa (539-331 aC): regió més de l’Imperi Persa fins al 331 aC quan és conquistada per Alexandre el Gran.
Hammurabi (1792-1750) - Converteix Babilònia en el regne més important de tota Mesopotàmia, ja que a la seva arribada hi havia una crisi general i no era ni de lluny una potència. A la seva mort deixa una herència d’un gran imperi fort.
- Primera etapa diplomàtica, establint relacions de cooperació, col·laboració i amistat amb altres reis de ciutats com Larsa, Assur, Mari... establint un cert equilibri de poder.
- Fet això, va poder dur a terme tot un seguit de reformes internes al seu país en àmbit religiós, militar, polític i econòmic (sistema de canalització), però encara no el Codi que l’ha fet cèlebre, al final del seu regnat.
- Controlat i cohesionat el seu territori romp les aliances i declara la guerra als seus antics aliats. Conquereix els territoris veïns, gairebé tota Mesopotàmia i es proclama ‘’rei de Summer i Accad’’.
- Expansió de l’Imperi i cohesió del mateix.
- Del seu Codi podem extreure’n una gran informació sobre diversos aspectes del seu imperi, com la societat.
Estructura social babilònia - Classes socials:  Awilu: lliures (privilegiats).
 Mushkenu (mesquins): dependents o semilliures, el poble en general (esclaus alliberats, pastors, pescadors, arrendataris...).
 Wardu (esclaus): propietat de l’estat, dels temples o de particulars, duien un signe distintiu marcat a la pell o al cabell.
 estructura social marca la legislació (diferent tractament legals segons la classe social).
Economia, comerç i administració babilonis - Basada en l’agricultura, les manufactures i el comerç.
- La construcció del canals frena l’empobriment de la classe camperola.
- El comerç està regulat per la reialesa (i el temple), però també hi ha mercaders particulars i companyies de negocis.
- L’accadi segueix com llengua oficial: es pot veure la importància que tingué l’antic imperi accadi.
- Kudurru: utilitzat per assenyalar els límits d’un territori de conreu, d’una propietat privada.
- Hammurabi substitueix els prínceps locals per governadors, encarregats d’administrar els diferents districtes o províncies en què es divideix el país.
- Tota l’administració depèn del rei, el poder del qual és total tot i que a vegades delega part de la seva tasca i poder a persones de la seva confiança com per exemple familiars.
- Funcionaris i militars són retribuïts per l’Estat amb racions en espècie (encara no moneda) com ordi, cervesa o carn. Els soldats retirats i d’importància se’ls concedien terres per poder cultivar en l’etapa final de la vida, constituint-se com una espècie de colons i millorant així l’agricultura i la producció.
Legislació babilònia - El Codi d’Hammurabi és un monòlit (2’25 m) decorat amb les figures de déu Ihamash, déu de la justícia, representat en majestat i més gran respecte el rei, juntament amb Hammurabi.
- Dividit en tres seccions: pròleg, articulat legal (282 articles) i epíleg.
- Legisla temes relacionats amb bruixeria, propietat familiar, dret penal, honoraris d’algunes professions o contractes amb camperols i pastors (dret laboral), càstig a esclaus, lesions corporals...
- Les infraccions se sancionen amb penes econòmiques o físiques.
- S’introdueix també la llei del Talió (talis en llatí: ‘’tal’’ qual has fet, tal qual rebràs... = ull per ull).
- No obstant, les penes no s’apliquen igualitàriament, sinó en funció de la classe social.
- Està barrejant dues tradicions legislatives: la sumèria (Shulgi) pel que fa a les multes econòmiques, i la semita (llei del Talió) pel que fa als càstigs corporals iguals. Aquest darrer es veu en altres pobles semites, com els hebreus, cosa que podem observar en algunes parts de l’Antic Testament.
Religió sumèria - Influències sumèries i accàdies.
- Déus antropomorfs amb comportaments humans.
- Canvi en el déu principal d’Enlil a Marduk, que passa a ser un simple déu agrícola al déu creador i més important. Protagonista del Poema de la Creació (Enuma elish ‘’quan allà al capdavant...’’ primeres paraules).
- En aquesta narració s’enfronta a Tianmad, deessa del caos, i la venç simbolitzant d’alguna manera que el ordre s’imposa al caos, com un déu civilitzador.
- Poble continua adorant els seus déus amb una gran multitud i tipus diferents de sacerdots (fins 40 diferents), que practiquen tant el culte diari i privat com el públic.
- Temple més cèlebre: de Marduk a Babilònia, al costat del seu ziggurat (Etemenanki), del qual s’ha dit que volia ser una ‘’imitació’’ de la mítica torre de Babel.
- Gran personal especialitzat en els rituals quotidians. Destaquen, per exemple, les hieròdules, sacerdotesses que es prostituïen servint al temple (d’Ishtar) d’una important font d’ingressos.
Decadència de l’Imperi Paleobabilònic - Els successors d’Hammurabi no saben mantenir aquest imperi.
- La penetració de nous pobles exteriors i les revoltes internes de ciutats contribueixen a desintegrar l’Imperi, fins arribar a les seves antigues fronteres (la ciutat de Babilònia i poc més dels seus voltants).
- La Dinastia I de Babilònia desapareix al 1595 aC, quan la conquista dels hitites, ràpida i brutal, li donen el darrer cop de gràcia.
...