Actituds (2013)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Fisioterapia - 1º curso
Asignatura Psicologia humana
Año del apunte 2013
Páginas 7
Fecha de subida 19/09/2014
Descargas 56

Vista previa del texto

Actituds 1. Concepte d’actitud.
Una actitud és una disposició valorativa, relativament estable, cap a objectes, persones, esdeveniments.. que predisposin a actuar. Un punt de vista o posicionament que no es pot observar directament, però que de una manera hipotètica s’infereix a partir d’observacions.
Aquestes actituds variaran intra i entre cultures adaptant-se a l’ambient, a l’entorn i context social.
1.1. Variables.
   Objecte: allò cap on es dirigeix l’actitud. L’objecte de valoració o Objectes: armes de foc...
o Persones: el rei, el papa, el professor...
o Grups de persones: polítics, cristians, musulmans, catòlics, protestants...
o Institucions: església, universitat, els partits polítics...
o Idees: socialisme, comunisme...
o Situacions genèriques: avortament, eutanàsia...
o Situacions concretes.
Direcció: Tendència de l’avaluació, positiva o negativa, a favor o en contra.
Intensitat: Grau qualitatiu de la tendència. Des de radicals fins abstinguts.
2. Components de les actituds.
   Cognitiu: Conviccions avaluatives, component ideatiu i de pensament. Pot ser més o menys elaborat i s’utilitza per a donar nom i representar mitjançant un raonament les actituds pròpies.
Afectiu: Sentiments, emocions i reaccions intimes que tenen una direcció concreta entorn l’objecte. Aquests poden marcar considerablement el grau d’implicació i la intensitat de l’actitud.
o Existeixen actituds que generen sentiments i sentiments que generen actituds.
Conatiu: Tendència o intenció de comportament que no necessàriament s’ha de traduir en comportament directe.
3. Altres conceptes relacionats.
  Valor: Des de el punt de vista psicològic és una cognició o idea associada a una emoció que implica agradar o desagradar, de manera que es crea un marc preferencial que orienta la conducta i les actituds.
Per una altra banda, de del punt de vista moral, un valor és allò que mereix ser apreciat com a formes desitjables de comportament o de vida.
Creença: Afirmació sobre la natura dels objectes que va més enllà d’una definició.
Quan condueix a una avaluació, és el component cognitiu d’una actitud.
 Prejudici: Actitud exageradament inflexible que és autodestructiva per a l’individu o injusta per a d’altres.
4. Dimensions de les actituds: Opinions, actituds i ideologia.
A partir de opinions especifiques creades en diferents moments es crearan les opinions habituals. Al llarg del desenvolupament personal es va formant l’opinió que més o menys és estable en el temps.
És a dir, a partir de diverses opinions habituals es provoquen unes determinades actituds que s’englobaran en la ideologia de la persona. Es tracta de un model jeràrquic.
5. Actituds i conducta: relació bidireccional.
La relació entre les actituds i les conductes que tenim poden ser relacionar-se en diferents graus des de totalment coherents fins a tenir una independència total.
5.1. Actituds predictores de conducta.
Aquesta relació pot variar segons la situació, de manera que les actituds de una persona NO sempre prediran la seva conducta, únicament ho faran quan:      No hi hagi pressió externa.
Es vulguin predir conductes de “promig” i no conductes de moments determinats.
Siguin actituds específiques d’una determinada conducta.
Es trobi de manera conscient i hi pensi.
Es basin en la pròpia experiència, ja que alguns cops existeixen experiències que marquen conductes diferents tot i tenir una mateixa actitud sobre un tema.
5.2. Conducta predictora d’actituds.
Com a conseqüència d’estar desenvolupant un rol es podrà predir la conducta o conjunt de conductes que s’esperen de nosaltres en funció de la nostra posició social.
5.3. Fenòmens entre actituds i conductes.
  El peu a la porta: Sense tenir una idea o actitud formada es produeix una conducta sobre un tema concret a causa d’influences socials.
o Si hem cedit voluntàriament a una petita sol·licitud és més probable que en el futur cedim a una sol·licitud més important. Un cop la gent es compromet a fons amb conductes d’indole publica i percep que les fa perquè vol, creu cada vegada mes en el que està fent.
o Si només ens demanen una petició costosa, les probabilitats de cedir son molt més baixes.
 Rentat de cervell: Cas particular del fenomen del peu a la porta.
Aproximacions successives a una conducta final de les sectes.
Dissonància cognitiva: No hi ha coherència entre les actituds i la conducta de una persona. Pot ser a causa de pressions socials que obliguen a comportar-se de una determinada manera.
o Aquest fet, amb més o menys intensitat provoca un malestar intern. Per fer-lo desaparèixer, si aquest és suficientment intens:  Es canvia l’actitud original: canvi d’opinió.
 Es canvia la conducta: implicant-se en l’actitud.
 Es canvia algun element del l’entorn: canviar l’opinió dels altres.
 S’afegeixen nous elements cognitius: es raonen arguments.
 Tendim a la consonància. És a dir, ens és més fàcil afegir nous elements cognitius i per tant, autojustificar-nos.
6. Mesura de les actituds.
6.1. Mesures directes.
   Diferencial semàntic: Es mesura l’actitud davant un objecte a partir de una escala graduada amb dos adjectius bipolars.
o Ens mostra la direcció i el grau d’intensitat d’aquesta.
Escales tipus Likert: Es presenten unes afirmacions sobre el objecte i unes escales qualificades per valorar-les.
o Ens mostra la direcció i el grau d’intensitat d’aquesta.
Inventaris: Frases breus amb resposta: Si ? No 6.2. Mesures indirectes.
   Fisiològiques Conductuals Test d’associació implícita: De vegades, les persones no diuen el que senten o el que pensen realment, ja sigui perquè no volen o perquè són incapaces de fer-ho. Aquest test permet mesurar actituds implícites i creences mesurant el tems de reacció que tenim en crear relacions entre diferents estímuls, l’anomenat Efecte TAI.
Els psicòpates tenen algunes alteracions emocionals que fa que no es generin algunes emocions que serien normals. Molts cops tendeixen a simular aquests sentiments. Per tal de detectar-los ses va utilitzar aquest test. En els psicòpates hi havia menor temps de reacció en relacionar situacions d’assassinats, dolors... que en els menys psicòpates(no havien matat). La diferencia entre el temps de reacció a estímuls normals i a estímuls d’aquest caràcter dona un nombre menor en els psicòpates assassins. D’aquesta manera que es pot detectar el grau de psicopatia.
7. Actituds explícites VS actituds implícites.
  Actituds implícites: Associacions automàtiques que tenen les persones entre un objecte i una avaluació, ja sigui bona o dolenta.
o Es calculen mitjançant mesures indirectes.
Actituds explícites: Reflecteixen respostes mes pensades, conscients i elaborades, més controlades cognitivament.
o Es calculen mitjançant mesures directes.
 En determinades circumstancies la relació entre actituds implícites i explícites baixa.
7.1. Les bases neurals del prejudici.
El còrtex prefrontal medial nomes s’activa amb imatges de persones. Amb imatges de objectes no s’activa i quan s’ensenyen imatges associades a persones amb l’estereotip de repugnància i aversió, aquest no s’activa. Al seu torn, ens activen àrees com l’ínsula i la amígdala que processen els estímuls de fàstic.
És a dir, que per alguna raó el nostre cervell no tracta a aquestes persones com a tals.
Podria ser que algunes atrocitats que es fan a aquestes persones dins de la societat serien causades per aquest motiu ja que no ens causarien els mateixos sentiments que fer-ho a altres. Determinats grups poden ser percebuts com a menys humans o ser deshumanitzats.
Es van demanar a estudiants blancs i asiàtics de catalogar fotografies de presos negres del 1 al 11 segons el estereotip negre. Aquests eren presos, de manera que es va investigar la relació amb l’estereotip i la seva pena.
Quan la víctima dels assassins era blanca, per el fet de tenir un estereotip més negre augmentava la probabilitat de sentencia de mort. Mentre que quan la víctima era negra no variava el tipus de sentencia entre els diferents presos.
Existeixen tres estructures claus en el nostre cervell en com neruobiologicament s’expliquen aquestes associacions:    Escorça singular anterior: detecta els estímuls socialment rellevants.
Amígdala: implicada en l’avaluació automàtica d’estímuls socialment rellevants.
Escorça dors-lateral frontal: regula aquests estímuls.
8. Com es formen les actituds.
    Aprenentatge basat en l’observació.
Condicionament clàssic apetitiu (Pavlov): S’aprèn a associar un estímul neutre amb estímuls importants que produeixen respostes que molt sovint son automàtiques.
Inicialment els gossos de Pavlov amb el fet de veure el menjar començaven a salivar, resposta incondicional. Normalment anava associada la presencia amb el campaneig de la porta. S’ajunten els dos estímuls en un mateix moment de forma repetitiva.
Posteriorment quan el gos en escoltar la campana ja començarà a salivar tot i no veure el menjar, resposta condicional.
Condicionament clàssic aversiu: S’aprèn a associar un estímul neutre amb estímuls importants que produeixen respostes que molt sovint són automàtiques.
Un estímul neutre, resposta incondicional, es relacionat amb un estímul negatiu en un mateix moment. De manera que posteriorment es relacionarà una cosa amb una altra provocant una reacció negativa a partir del que inicialment era neutre, resposta condicional.
El condicionament clàssic aversiu ja va ser implicat per Watson i Rayner en 1920 en l’origen de la por i de les fòbies a partir de provocar por per els animals a un nadó relacionat l’estímul de l’animal amb un soroll estrident.
Condicionament instrumental (Skinner) amb reforçament: S’aprèn a associar comportaments amb les seves conseqüències.
Inicialment es va treballar amb coloms. Es produeix un estímul que genera una resposta: o Amb unes conseqüències positives es tornarà a produir aquesta mateixa resposta.
o Es produeix una conducta per tal d’evitar una qüestió negativa. Es pot produir una resposta diferent o no produir-se cap resposta.
o Reforçament: procés que determina que les conseqüències accentuïn una conducta.
 Reforçament positiu: Enfortiment d’una conducta per la representació d’un estímul positiu.
 Reforçament negatiu: Enfortiment d’una conducta per l’acabament (o evitació) d’un estímul aversiu.
 Un càstig seria un procés que determina que les conseqüències negatives debilitin aquesta conducta.
9. Persuasió i el canvi d’actitud.
La persuasió és crear un canvi d’actitud objectiu i que dura en el temps.
Dues vies per tal de persuadir a algú.
  Via central: l’acord és mes perdurable en el temps però es necessita un esforç alt, arguments i contra arguments. Al torn que servirà principalment per audiència analítica i motivada.
Via perifèrica: Provoca acceptació en un temps mes curt i el nivell es mes superficial.
Creada a partir d’elements perifèrics que necessiten de menor esforç. Aquesta servia per a persones no analítiques ni fortament involucrades.
9.1. Variables relacionades amb l’emissor.
    Credibilitat: l’emissor és percebut com expert (o no) pel receptor. A més credibilitat més canvi.
o Efecte d’adormiment: pèrdua de l’efecte del missatge deguda a l’oblit de la font.
Motivació: L’emissor és percebut com a poc (o molt) interessat en fer canviar les actituds. A més motivació percebuda més canvi.
o Segons el tipus de missatge en ambients més complicats potser és més eficient ensenyar la motivació segons l’estratègia desitjada.
Atractiu: L’emissor és percebut com a atractiu per part del receptor. A més atractiu percebut més canvi.
Semblança: L’emissor és percebut com a semblant per part del receptor. A més semblança més canvi.
9.2. Variables relacionades amb el missatge.
      Raó vs. Emoció: o Depèn de l’audiència i de la situació: persones analítiques funcionen més per la raó, les poc analítiques de l’emoció.
o Els estats afectius positius augmenten la persuasió. És a dir, en un estat d’ànim positiu es prenen mes decisions, i rapides, de forma impulsiva i refiant-se més de les senyals perifèriques.
o La provocació de temor facilita la persuasió.
Grau de discrepància: És millor partir de magnituds de discrepàncies petites. En general, a menor magnitud més canvi tot i que depèn de la credibilitat de l’emissor i el grau d’implicació del receptor.
ACORD  PETITES DISCREPÀNCIES  GRANS DISCREPÀNCIES Missatges unidireccionals vs. Bidireccional: o Unidireccional: Ignorant el punt de vista del contrari o davant de receptors poc informats o convençuts. Serà més difícil o Bidireccional: Parlar-ne i refutar-lo o davant de receptors informats o poc convençuts. Serà més fàcil Suport motivacional: Tenir en compte el suport motivacional que ofereix l’actitud original. A més suport més canvi.
depenen del tipus Efecte primacia: es recorden més els missatges dits amb anterioritat.
de discurs i de la Efecte referencia: es recorden més els missatges dits amb posterioritat.
seva durada.
9.3. Variables relacionades amb el canal.
  Experiència activa Vs. Experiència passiva: La pròpia experiència genera actituds més estables i menys vulnerables, tot i que l’experiència passiva també afecta al canvi d’actituds a causa de la repetició i la familiaritat.
o Els missatges passius són més útils en qüestions menors.
Contacte personal Vs. Mitjans de comunicació: generalment el missatge personal serà més persuasiu que la imatge tot i que aquesta sigui al seu torn més persuasiva que l’àudio i aquest que un escrit.
o Tot i així, els missatges senzills seran millors en imatges i els missatges difícils en escrit.
9.4. Variables relacionades amb el receptor.
   Personalitat: segons la duresa mental, estar disposat a escoltar altres argument o persones més tancades i menys propenses al canvi.
Edat: Persones més joves, menors de 25 anys, generalment seran més propenses a ser convençudes. Posteriorment seran més estables i tindran més decidits els seus punts de vista.
Grau de disposició i/o capacitat per a reflexionar: existeixen persones més reflexives que són més fàcils de convèncer per la via central i altres que seran més fàcils de convèncer per la via perifèrica.
 Grau de disposició per argumentar en contra: Una advertència prèvia a la persuasió dificultarà la mateixa, mentre una distracció del receptor l’afavorirà.
9.5. Del missatge a l’acció.
Per tal de que es produeixi l’acció, el receptor ha de estar atent per el missatge, l’ha d’entendre i creure-se’l, recordar-ho amb posterioritat. Es crearà finalment una conducta que provocarà una acció.
10. Les actituds en l’àmbit de la salut.
Es fan estudis de l’influencia de l’actitud del professionals en la millora i el tractament dels pacients o en la col·laboració amb altres professionals.
S’ha de saber quines són les prioritats, la presa de decisions generals, la manera de comunicar als pacients, evitar prejudicis, col·laborar amb altres professionals, etc.
També afectaran les actituds dels usuaris. Els hàbits de vida que prenen, les conductes de risc, el seguiment real que fan de les instruccions donades, etc.
...