MALALT CRÒNIC (2016)

Resumen Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Enfermería - 2º curso
Asignatura Psicologia
Año del apunte 2016
Páginas 9
Fecha de subida 30/09/2017
Descargas 0
Subido por

Descripción

Tots als aspectes del malalt crònic.

Vista previa del texto

EL MALALT CRÒNIC Un gran repte és poder intervenir en aquestes ja que són malalties que es contrauen pels estils de vida. Les primeres malalties cròniques que hi ha el nostre context són: 1. Les cardiopaties (accidents vasculars, cerebrals...) 2. Malalties respiratòries 3. Diabetis 4. Càncer Aquestes malalties poden aparèixer en qualsevol moment del cicle vital de les persones ja sigui per herència genètica o altre, no obstant, la gent gran té més freqüència. Hi ha diferents factors que són rellevants a l’aparició: estils de vida, factors ambientals, estils de conducta, estès, corrupció, hàbits tòxics...són els propis de les societats industrialitzades.
La malaltia crònica és un trastorn orgànic funcional que obliga a un canvi a l’estil de vida de la persona malaltia i persisteix durant un llarg període de temps.
- Procés incurable (tendeix a cronificar-se) - Suposa una gran càrrega a nivell familiar, sistema sanitari, emocional, físicament..
- Té una etiologia múltiple i es desenvolupa de manera poc previsible. (no té un origen) El 63% de es morts mundials estan relacionades amb malalties cròniques. Abans no hi havia malalties cròniques perquè l’esperança de vida era molt curta.
Les malalties no transmissibles es la causa de mort més important al món.
CARACTERÍSTIQUES DE LA MALALTIA CRÒNICA - Són permanents i irreversibles  es poden cursar amb períodes de recaigudes i recidiva. A més a més, poden presentar alteracions col·laterals o residuals.
- Multi causals i no contagioses  Depenen molt dels determinants de la salut, els estils de vida de les persones...i això fa que costi més eradicar aquesta malaltia.
- Requereixen un entrenament específic del pacient i la família  en les cures, el canvi de rols, alimentació, limitacions, relacions amb la família amb el personal de la salut (Adherència terapèutica), estreta col·laboració amb els professionals de la salut...
- Precisen llargs períodes de cures i tractament - Comporten sentiments de pèrdua (de rols, d’estatus,...s’ha de contemplar tot l’entorn, i no només la persona).
- Gran importància social  també té repercussions socioeconòmiques importants (deslligament al món laboral...) - Es poden prevenir  infermeria ha d’incidir molt fent promoció de la salut, ja que un cop tingui la malaltia no em curaran. S’han de modificar els estils de vida, i screenings periòdics.
DIFERÈNCIES ENTRE MALALTIA CRÒNICA – AGUDA AGUDA CRÒNICA PERÍODE D’INCUBACIÓ Curt Llarg INICI De cop Variable (et trobes bé avui, demà no...) CAUSA Unicausal Multi causal DURADA Breu Constant PRONÒSTIC Bo Insatisfactori  no ho sabem mai, perquè potser fa recaigudes constantment... (acompanyades d’un tipus d’invalidesa) TRACTAMENT Eficaç Pal·liatiu RECIDIVES No Si INVALIDESA No ho solen ser Solen ser-ho CLASSIFICACIÓ DE LES MALALTIES CRÒNIQUES 1. Intens sentiment de pèrdua o amenaça física (VIH +, Càncer, Malaltes renals (provoquen gran dependència)) 2. Comporten dolor o mutilació (fibromial·lgia, artritis, amputacions...) 3. Comporten modificacions en l’estil de vida (malalties cardiovasculars, cardiopaties, metabòliques, obesitats, diabetis, i totes les respiratòries – asma...) RESPOSTES EMOCIONALS DAVANT LA MALALTIA CRÒNICA Totes les respostes emocionals es desencadenen amb l’objectiu de la supervivència i adaptar-se a la situació, per restablir la homeòstasi i l’equilibri. Hi ha respostes que semblen incoherents però s’utilitzen per adaptar-se: 1. Negació  resposta emocional davant una malaltia crònica. És un mecanisme de defensa davant un atac perquè el diagnòstic o noticia és un impacte emocional molt fort. És una reacció molt freqüent. Com a positiu: pot reduir l’experiència de símptomes desagradables i com els efectes secundaris del tractament. Posa en perill la nostre existència i intentarà evitar totes les implicacions i considerar-la com alguna cosa passatgera. Si la persona no es desfà d’aquest període, pot ser que no apareix a les visites, no compleixi el tractament...és a dir, incompliment del tractament. Totes les persones que s’estanquen en aquesta fase crea un pitjor pronòstic, tenint efectes negatius. Només és el principi.
2. Ansietat  és un mecanisme adaptatiu i que pot aparèixer i desaparèixer durant tota la malaltia, sobretot si és una malaltia que cursa amb recaigudes sovint. El malalt té més ansietat en les proves diagnòstiques (por i amenaça que genera dubte), abans d’una intervenció quirúrgica...L’ansietat l’haurem de trucar bé farmacològicament, ja que impedeix el transcurs de la malaltia. Són persones molt dèbils i amb menys recursos d’afrontament, se senten bloquejats. Es redueix la capacitat d’afrontament i disminuïm el nostre sistema immunitari. Ex: Hi ha pacients que són resistents a la quimio, per ta-Z>nt hi ha menús mecanismes d’afrontament.
3. Depressió  és molt freqüent i és present en la majoria de malalties cròniques, fins a tal punt que les malalties cardiovasculars estan associades a la depressió. En la majoria de casos és diagnosticada i tractada, apareix més tard que les altres dues respostes i es pot mantenir durant tota la malaltia. 1/3 de tots els pacients crònics refereixen haver tingut, en algun moment, almenys símptomes de depressió, i fins a ¼ pateixen de depressió severa.
L’avaluació de la depressió en malalts crònics pot ser complicat i cal estar molt alertes, ja que podem pensar que l’estat és conseqüència del tractament i la invalidesa, i podria ser que està tan sols emmascarada. Hi ha símptomes que ens poden alertar: pèrdua de pes, fatiga, falta de son... El malalta cardiopatia normalment la majoria acaba sortint diagnosticat la depressió, que pot interferir en la malaltia. Disminueix l’autoadminsitració.
No és el mateix les respostes emocionals davant la malaltia crònica que les respostes emocionals amb el dol.
PÈRDUES ASSOCIADES A LA MALALTIA CRÒNICA: Àmbits: - Personal  problemes físics (mobilitat, deteriorament cognitiu, dolor, dificultats motores...), i problemes emocionals. Es veu alterada la necessitat de creences i valors, perquè hi ha canvis en l’autoimatge, en l’autoconcepte...També són pèrdues atribuïdes al tractament mèdic de les persones (nàusees, vòmits...).
- Familiar  Es produeixen canvis en l’homeòstasi familiar, canvis de rols (De la pròpia persona, que sovint ha d’assumir la resta de la família), canvis en les responsabilitats, ingressos hospitalaris amb grans períodes que afecta a l’àmbit familiar, problemes de comunicació...
- Laboral  baixes laborals, altes taxes de reincorporació a la feina, l’estatus (perquè la feina que feia, ja no la port fer), repercussió familiar i econòmica...
- Social  Amistats, canvi en el tems d’oci, persones que s’aïllen més, canvis en la interacció social.. ...
FACTORS PERSONALS EN LES MALALTIES CRÒNIQUES: Autoconcepte (fa referència al conjunt d’atributs permanents de creences sobre la qualitat de la persona, més enllà de l’aparença física) i autoestima. L’autoconcepte és el que un pensa d’un mateix i l’autoestima inclou un valor més emocional que l’autoconcepte. L’autoconcepte és el conjunt permanent de creences sobre les qualitats d’una persona, i l’autoestima fa referència als sentiments (positius o negatius) de les qualitats de les persones. Les persones amb autoestima elevada estan relacionades amb millor afrontament i gestió de la malaltia.
- Autoimatge: Percepció que té la persona sobre un mateix . La imatge corporal és la percepció i avaluació que fan les persones sobre la seva pròpia imatge. Hi ha estudis que afirmen que després d’un període llarg d’hospitalització canvia l’autoimatge. També és l’avaluació de la nostre aparença, nostre funcionament físic.
- Fites personals: “logros”  fita personal d’haver assolit un determinat estatus laboral (amb la malaltia es veu perjudicat, i per tant l’autoestima també es veu afectada). És un factor que influeix en el diagnòstic d’una malaltia crònica i són els reptes i els objectius de la vida.
Hi ha persones que basen la seva vida a un hobbie i arrel del diagnòstic no poden realitzarlo, o l’ascens professional i davant d’aquesta malaltia han de disminuir el ritme de treball es veu afectat. Hi ha un rol establert en aquest repte i fa temps que es practica i de cop ja no - Funcionament social  Com les alteracions amb la família o amb l’entorn social o estatus es veuen afectades. Es pot veure des del punt de vista positiu (ajuda a fer front a la malaltia) o negativament. També hi ha persones que davant d’un diagnòstic tenen por a l’abandonament o a la no acceptació social. L’abandonament social és molt freqüent en malalts crònics - Intimitat  es veu molt afectada amb les malalties cròniques, ja que són pacients que estant constament a l’hospital. Important, perquè és una necessitat que es veu molt afectada. Ex: extirpar pit...
REACCIONS DEL PROFESSIONAL ASSISTENCIAL DAVANT LA MALALTIA CRÒNICA Si s’utilitzen de manera adequada, ajudarà intervenir davant del malalt, si els utilitzem de manera inadequada interferirà en tot el procés. Davant d’una noticia no només reaccionen els usuaris sinó també els professionals de la salut.
- Por: Com que es té por es poden utilitzar frases a vegades que intimiden al pacient enfondint-li por com: Si té hepatitis vostè té el fetge destrossat. Cal acompanyar als usuaris amb reforços positius. Aquests comentaris a vegades fan que empitjori l’adherència al tractament.
- Antagonització de la conducta  confrontar l’usuari amb la seva malaltia (confrontar-lo amb el què està fent malament, perquè ell reaccioni). Ex: dir-li : el teu principal problema és el tabac  el confronta amb una conducta que és errònia, i això fa que ell reaccioni. Si aquesta situació es fa amb empatia, pot ser beneficiós. S’ha de tenir en compte la cultura de la persona per entendre les conductes i accions que fa.
- Confrontació i anàlisis de les emocions  empatia amb el malalt, respectar-li les seves creences i sempre fent-ho amb humiliació. No es dóna oportunitat a que la persona s’expliqui i no hi ha clima de confiança. Cal ajudar a la persona i treballar a la persona cap a actitud positives, si fins ara ha tingut conductes que han perjudicat la seva salut, donar-li la oportunitat de canviar i no jutjar-lo. És important no emetre judicis de valor.
EFECTES COL·LATERALS DEL TRACTAMENT: Aquelles manifestacions físiques i psicològiques desagradables associades els tractaments de llarga durada.
- Estrès i dolor crònic (necessitaran ajuda per superar-se o millorar) - Manifestacions psicològiques  Sensació d’impotència: la persona creu que no ho podrà superar  Pèrdua de control de la pròpia vida: ja no podrà fer el que feia abans  Por al dolor i a la mort  Ansietat  Ira  Depressió: associada a la majoria de malalties i sobretot en malalts coronaris.
Factors que predisposen les persones a patir aquests efectes col·laterals del tractament: - Personalitat - Estratègies d’afrontament (no tothom té les mateixes) - Recursos i suport emocional (social i familiar). Aquells que tenen una bona xarxa social evolucionen molt millor que si estan sols.
- Curs de la malaltia: depenent de si es pot preveure o no i el tipus de malaltia - Manifestacions físiques desagradables - Pronòstic (elements que porta a manifestacions agudes negatives) - Vincle terapèutic (relació que s’estableix amb l’equip assistencial). Com més vincle, més control de les respostes emocionals.
CURES D’INFERMERIA: - VALORACIÓ (Característiques de la persona, valorar el seu context, la situació actual, els rols que té...  valoració especialitzada)  Tipus de malaltia i implicacions que suposa  Vivència de la incapacitat ( preguntar-li com la viu, estigmatització, necessitat de dependència envers la família, l’equip professional...)  Creences i valors personals i familiars  Limitacions existents per afrontar la incapacitat (si te coneixements sobre el què li passa)  Recursos personals (capacitat d’adaptar-se a la nova situació)  Sistemes de suport dels que disposa Engloba tota la part psicosocial que envolta a la persona.
- DIAGNÒSTICS (Hem de tenir en compte el caràcter personal de cada un)  Afrontament familiar inefectiu: compromès  Afrontament individual: ineficaç  Baixa autoestima crònica  Dolor crònic  Dificultat per al manteniment de la llar  Dificultat per al manteniment de la salut  Negació ineficaç  Aïllament social  Alteració del patró del son  No adherència al tractament - OBJECTIUS DE LES CURES  Donar suport al malalt a identificació, elaboració i resolució pèrdues.
 Ajudar al malalt i la família a l’adaptació al canvi  Ajudar al pacient a obtenir un nivell suficient de qualitat de vida - INTERVENCIONS D’INFERMERIA  Proporcionar informació sobre la malaltia amb un llenguatge entenedor  Entrenar el malalt en habilitats i competències d’autocura: que el mateix usuari identifiqui quan necessita tractament o quan no.
 Informar al malalt i la família sobre xarxes de suport: tant pel malalt com per la família.
 Facilitar l’expressió de sentiments i pensaments: assertius i empàtics  Fomentar la participació activa  Reforçar comportaments d’aprenentatge: recolzar el què fa bé la persona, i no jutjarla.
 Ajudar a reconèixer aptituds i actituds positives  Estimular el manteniment o increment de contactes interpersonals: evitar que s’aïllin.
 Reforçar positivament la capacitat de demanar ajuda  Assegurar l’establiment i manteniment d’una bona relació terapèutica El procés de malaltia no és igual en adults que en nens (l’atenció és diferent, el suport també...) En el cas dels nens hi ha conductes de regressió (fer-se pipi al llit...) ADHERÈNCIA TERAPÈUTICA  Compliment de la prescripció mèdica  això no és suficient, per dir que tens una bona adherència. Fa falta un seguit de comportaments.
El pacient realitza el tractament de forma correcte: acompliment farmacològica, en les visites, en la prescripció i que la persona sigui activa en la seva pròpia vida. Quan una persona és activa és capaç de prendre decisions i demanar ajuda. Queda definida amb una piràmide on la major adherència terapèutica és la responsabilitzar-se.
Que em garantitza que tinc una bona adherència: - Prendre’s la medicació: pren els medicaments que se li han prescrit, els consells i fa les cures. Acudeix al règim de visites.
- Acceptar-ho - Verbalitzar els beneficis: comunica què li va bé i què no.
- Responsabilitzar-se Comportament terapèutic  vacunar-se, bona alimentació, exercici físic moderat, buscar atenció mèdica...és el manteniment de la pròpia salut.
Com avaluem si un malalt compleix o no? (les persones que no segueixen el tractament són les que menteixen més)  és ideal fer l’ús de totes juntes, ja que totes per separat no són del tot fiables.
- Testimoni del propi usuari (preguntar directament, i fer adaptacions i alternatives per la persona) - Qüestionaris estandarditzats (no es molta garantia, perquè els pacients menteixen) - Dispositiu electrònic de monitoreig - Mesura bioquímica (Analítiques) El diagnòstic de la valoració de l’adherència és “Maneig inefectiu del règim terapèutic” RECOMANACIONS D’INTERVENCIÓ:  Promoure la relació usuari-professional  Simplificar el tractament  Informar  Fer partícip a l’usuari del seu tractament/pla terapèutic  Involucrar a la família  Reforçar periòdicament  Fixar metes  Incentivar a l’usuari  Alertar del grau d’incompliment ...

Comprar Previsualizar