TEMA 2. EL PAPER I IMACTE DELS MITJANS EN LA SOCIETAT (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Comunicación Audiovisual - 1º curso
Asignatura Estructura de la Comunicació Social
Año del apunte 2014
Páginas 4
Fecha de subida 11/07/2014
Descargas 11
Subido por

Descripción

Prof: Mercè Oliva

Vista previa del texto

TEMA 2: EL PAPER I IMACTE DELS MITJANS EN LA SOCIETAT 1.ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ COM A MEDIADORS Els mitjans funcionen com a intermediaris entre nosaltres i la realitat. Són una REPRESENTACIÓ (i no una presentació) de la realitat, ja que sempre hi ha un punt de vista, una construcció o una selecció darrere la informació. És difícil que puguem anar més enllà dels mitjans per contrastar la informació, especialment si els límits del nostre món són petits. Com més petit sigui el nostre món, menys podrem contrastar la nostra informació. De fet, hi ha estudis que diuen que cada cop depenen més dels mitjans. També hi ha altres institucions que representen la realitat (família, escola...) que formen un diàleg (a vegades contradictori) entre ells i els mitjans i ens provoquen unes maneres d’entendre el món determinades.
2. ELS EFECTES DELS MITJANS Hi ha un cert consens sobre si aquests efectes es produeixen, però hi ha estudis que diuen el contrari. Tot i això, aquests estan bastant assimilats a la societat.
· Efectes a llarg termini i a gran escala conseqüència de la influencia dels mitjans, de l’exposició dels missatges que aquests envien. Els mitjans acaparen gran part del nostre temps i això té unes conseqüències.
· Interdependència entre mitjans i societat. Els mitjans reflecteixen com pensem i són causa de pensament a la vegada. (Influència bidireccional).
·Tots aquests efectes són conseqüència d’una tendenciositat voluntària i involuntària. Per part dels mitjans hi ha a vegades voluntat d’incidir en la representació del món (denunciar una injustícia, influir en la política...), i a vegades és involuntària, sense ser conscients dels valors que transmetem (criteris que els periodistes fan servir per triar el que es noticia o el que no. Aquests criteris, que aparentment no tenen cap component ideològic, fan que noticies que podrien ser importants no apareguin als mitjans. Això influeix en com veiem el món (la guerra de Siria, que ara ja no apareix i per tant no estem sensibilitzats).
2.1. Efectes a la societat: - Creació de l’agenda temàtica (informatius, ficció). Els mitjans, en donar visibilitat a uns temes per sobre d’uns altres, incideixen en les preocupacions de la societat. A causa que la premsa té un espai limitat (temps de telenotícies, plana del diari...) s’han de seleccionar les notícies i triar com es veuran (al principi, poc visibles al diari...). Conseqüència d’això és que determinats esdeveniments siguin més importants i que, per tant, tinguin més influencia en la societat. Els mitjans no ens diuen com pensar sinó el que hem de pensar, dirigeixen les preocupacions dels individus. Això és conseqüència d’una rutina professional.
La ficció també influeix, especialment els serials on s’introdueixen aspectes de debat.
- Formació de climes d’opinió (espiral del silenci): Per evitar l’exclusió social, tenim a expressar les nostres opinions quan percebem que són dominants i a no expressar-les quan percebem que són min oritàries. Doncs, es basa en que les persones volem ser acceptades socialment i la societat amenaça a excloure la gent que pensa diferent. Per això la gent el que fa és avaluar constantment quina és la opinió majoritària (quan hi coincideix parla, i quan no, no) per tant, es crea un silenci d’idees minoritàries. Això ens diu que les idees dels mitjans són molt importants, ja que poden ampliar l’espiral o convertir les idees minoritàries en majoritàries. Ex: la homosexualitat.
Els mitjans poden accelerar aquesta espiral del silenci, doncs. Això està relacionat amb qui pot accedir als mitjans (qui té veu) i qui no. Per exemple, hi ha un acord en els mitjans sobre no preguntar a maltractadors, això és perquè si expliquen els motius es pot arribar a legitimar la causa. No es que no es doni visibilitat al tema, sinó que només s’explica la noticia sense el punt de vista de l’assassí.
També pot invertir aquesta espiral del silenci, agafant una idea minoritària i donant-li cobertura per provocar un cert canvi. (Ex: Serials on les dones ja no estan a la cuina canvien els rols socials) - Desigualtats cognitives: Els mitjans poden anivellar o desanivellar les desigualtats en els coneixements fruit de desigualtats socioeconòmiques. És l’efecte que tenen els mitjans en relació als coneixements de la població. Els poden igualar: si tothom té un accés homogeni als continguts els coneixements s’igualen, ja que te potencial cognitiu. O els poden distanciar: amb diferents mitjans com Internet. Per això tenen l’obligació de prestar un accés universal, especialment la televisió, encara que per exemple a les televisions per obert no els hi surti rentable fer arribar la senyal als Pirineus (POR EJEMPLO) En general, la premsa no anivellarà els coneixements sinó que fomentarà les desigualtats cognitives, perquè els diferents mitjans de comunicació tenen diferent públic (homesdones, edats, sexe...). La televisió és l’única que anivella el nivell cultural perquè té des dels seus inicis un propòsit educatiu (o, almenys, la societat li ha donat aquest valor).
- Definició i construcció de la realitat: Sempre transmeten valors i idees. Els mitjans són fonts d’estàndards, models i normes socials. Poden visibilitzar o invisibiltzar grups socials, donar-ne una imatge diversa o estereotipada, perquè els mitjans transmeten una idea d’un determinant col·lectiu, especialment col·lectius minoritaris (immigració, col·lectiu que sempre necessitava fa 10 anys a l’heroi perquè no eren capaços de realitzar els seus objectius per si mateixos, o als telenotícies que eren víctimes, etc.).
2.2 Efectes sobre altres institucions socials: Són les vies que utilitzen partits polítics per adreçar-se als ciutadans. Les institucions, però, s’han d’adaptar a la lògica mediàtica (política pop). Els mitjans no els deixen un temps per a que diguin el que vulguin. Per això el poder el té el mitjà. Per això es debat com es tracta la política en els mitjans, ja que els temes del debat polític els acaben proposant els mitjans. Els mateixos creadors de discursos introdueixen frases lapidàries que saben que seran triades com a titulars a diaris i televisions.
Spin Doctors: Assessoren els polítics pels seus discursos (forma > contingut) 2.3 Efectes en desenvolupament d’esdeveniments: Certs actes estan pensats per ser retransmesos per la televisió. Ex: casaments reials.
3. LES FUNCIONS DELS MITJANS · Informar: donar informació del que passa al món a la vegada d’alertar i avisar.
· Educar: elevar el nivell cultural de la població i educar també els valors.
· Entretenir: d’aquesta manera es relaxa i es distreu la població.
3.1 Funcions socials: A. Cohesió Integració normativa: Els mitjans forgen allò que tenim en comú amb els altres membres de la societat. Que els mitjans permetin i ajudin a establir i enfortir lligams entre els diferents membres d’una mateixa societat.
També serveix per establir objectius comuns com per exemple l’estalvi d’energia.
Integració funcional: Absència de conflictes. Que els mitjans donin visibilitat i facin representacions variades dels diferents col·lectius per comprendre tots els punts de vista.
Rituals mediàtics: La televisió ocupa l’espai que abans tenien alguns rituals a societats més primitives. Mirem una transmissió sabem que altres persones també ho fan, i això reforça la idea que som part d’un mateix col·lectiu ja que estan en el mateix moment fent el mateix (olimpíades, telenotícies, campanades, futbol...) B. Control Manteniment de l’ordre i l’estabilitat socials (ergo els mitjans com a força conservadora): per legitimar el govern, no fomentar els desordres públics, no premiar la violència o determinats comportaments no acceptats. No confondre amb que els mitjans estiguin dirigits pel govern.
Donar prestigi i legitimitat a les institucions C. Innovació: Afavorir el canvi i el progrés social, transmetre nous valors: permetre que la societat avanci.
De fet, els mitjans representen els diferents punts de vista, les determinades tendències que a vegades poden arribar a ser contradictòries.
3.2 Funcions culturals: A. Identitats culturals: Difusió i manteniment de la llengua, cultura i imaginari: també la forma de veure el món. Per exemple, cinemes i televisions han de transmetre un mínim europeu o nacional. Per exemple, Amèrica transporta la American Way of Life a altres països amb pel·lícules i series, (pot generar però un imperialisme cultural.
3.3 Funcions polítiques: A. Esfera pública Els mitjans són un espai en el que es discuteixes temes rellevants per a la societat Punt de trobada entre institucions polítiques i societat Lligat a la lliure formació d’opinió: Gràcies a la informació lliure i la diversitat els ciutadans es formen lliurement i creen la seva opinió. Per això, quan es parlen de temes banals a televisió es posa en dubte aquesta funció.
B. Vigilància del poder Els mitjans com a “gos guardià” els mitjans han de vigilar les institucions i, si no fan la seva feina, han de denunciar-ho.
És el límit a la funció de control social ...