Tema 18 (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Fisioterapia - 2º curso
Asignatura Patologia medicoquirurgica
Año del apunte 2015
Páginas 2
Fecha de subida 19/03/2015
Descargas 5
Subido por

Vista previa del texto

18. Artrosi Qualsevol articulació amb cartílag articular i càpsula articular és vulnerable a patir artrosi. Distingim una artrosi primària per desgast i una secundària a altres patologies que fan que es desgasti l’articulació més ràpidament.
Aquest tipus acostuma a ser en edats més precoces. El principal problema radica en la degeneració del cartílag hialí que com és avascular no es regenera. Així doncs quan hi ha un inici de desgast comença un cicle de desgast que va augmentant amb el temps, fenomen perfectament visible per artroscòpia (la part degenerada està tova.
- Condromalàcia: patiment del cartílag per alteració d’aquest. Pot entrar líquid en les fissures superficials del cartílag que donaran lloc a quists per sota de la capa cartilaginosa. També pot donar erosions, pinçaments articulars...
S’activen una sèrie de proteïnes amb la degeneració del cartílag, la hipertrofia subcondral generarà esclerosi subcondral (creació d’os sota el cartílag) i el cartílag per sota es veurà més blanquinós. Es provoca una sinovitis amb vessaments articulars. Els osteòcits surten sempre en les zones on no hi ha càrrega, es crearà os per incrementar la superfície articular.
Clínica: - - Dolor: no sempre relacionat amb el que es vegi a la radiografia o amb la gravetat. Fa mal l’os subcondral, la membrana sinovial inflamada o distesa i la contracció muscular o contractura.
No fa mal en repòs i no desperta per la nit. Fenomen de l’escalfament  no fa mal quan s’escalfa la zona.
Rigidesa: de les parts toves sobretot.
Dèficit de ROM: actitud antiàlgica, contractura muscular i desaxació  alteració de l’eix de moviment, implica la pèrdua d’estabilitat.
Diagnòstic: el més important serà la clínica. Amb una radiografia és suficient per diagnosticar artrosi, sobretot tenir en compte el desgast que es pugui veure i el dolor que percebi el pacient, així com processos associats a l’artrosi: un mal funcionament articular repercuteix sobre totes les estructures adjacents.
Tractament: la artrosi pot fer pics de dolor amb fases no doloroses però no te marxa enrere. HI ha formes d’evitar el dolor i millorar la clínica però no es pot eliminar la malaltia.
- AINES per suprimir la reacció inflamatòria de la càpsula sinovial.
Corregir els eixos, les deformitats existents. Mentre no es corregeixi el problema seguirà recidivant.
Millorar la funció i AVD.
Evitar el sobrepès: una de les mesures principals a aplicar sobretot en genolls i maluc, qualsevol kg de pes menys millora molt la situació.
Combinació d’exercici/repòs: afavoreix la musculatura i l’estabilitat lligamentosa. L’exercici suau o la hidroteràpia en descarrega.
Prevenció i seguiment d’artrosi secundàries: prevenció de l’aparició de noves artrosi o que aquestes es desenvolupin.
Tractament conservador, infiltracions vs cirurgia: - - - A nivell conservador els objectius sempre són mantenir el rang de moviment i la musculatura per a l’estabilització muscular. Ajuda tant a la inflamació com al dolor. Gran us de la hidroteràpia per descarregar i reduir impacte de manera que el cartílag no es desgasti. Te un efecte propioceptiu, disteneix l’articulació i facilita el retorn venós, en grup es treballa millor i fa més tolerable l’exercici. Si la membrana sinovial s’inflama es recepten AINES.
Infiltracions: àcid hialurònic: a llarg termini millora més que els corticoides, en fases inicials actua de la mateixa manera, no fa marxar enrere la malaltia, només paralitza l’evolució en el temps de l’artrosi.
Els corticoides són antiinflamatoris, paralitzen el procés de degeneració.
Artrocentesi: per a que millori el dolor eventualmentsi hi ha grans cúmuls de líquid sinovial.
Cirurgia: o Toilette articular: treure les alteracions inicials del cartílag amb tècniques artroscòpiques.
o o o Osteotomíes: artrosi secundària a desaxació. Abans de posar una pròtesi es corregeix el eix de moviment, es fan quan ja hi ha artrosi instaurada. Millora la transmissió de càrregues però només frena l’evolució.
Artroplastia: procés final. Pròtesi, es canvien els components mecànics de l’articulació que provoquen l’artrosi. Les càrregues es reparteixen en la zona sana, no es treu tota la càpsula sinovial.
Artrodesi: procés final, fusiona l’articulació i es crea os, si no es mou no fa mal, molt habitual en la columna vertebral. També es fa en el turmell però és menys habitual. També pot ser el rescat d’una pròtesi que ha fracassat després de diversos recanvis. S’aplica per exemple en hallux valgus molt sever.
...