10 - sistema digestiu (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Lleida (UdL)
Grado Nutrición Humana y Dietética + Fisioterapia - 1º curso
Asignatura Fisiologia I
Año del apunte 2016
Páginas 12
Fecha de subida 04/11/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

EVA FERNÁNDEZ PAREJA · FISIOLOGIA I SISTEMA DIGESTIU Aliment: Font d’energia per mantenir les funcions bàsiques de la vida: metabolisme, procés de contracció, transmissió impulsos nerviosa i secreció i excreció de substàncies.
L’aliment ha de ser descompost en molècules petites per poder travessar les membranes plasmàtiques de les c.
Descomposició de macromolècules de l’aliment en molècules més petites: Digestió De manera col·lectiva els òrgans que participen en aquesta digestió formen el Sistema Digestiu.
Tub digestiu: Boca fins Anus. Trobem els diferents òrgans del tracte gastrointestinal i estructures accessòries.
- Tracte gastrointestinal: Boca > Faringe > esòfag > estomac > intestí prim i gruix. Mesura 9 m.
Estructures accessòries: Dents, llengua, glàndules salivals, fetge, vesícula biliar, pàncrees.
Procesos Digestivos 1.
2.
3.
4.
5.
6.
Ingestión. Llevarse los alimentos a la boca Secreción. Liberación de agua, ácido, amortiguadores y enzimas en la luz del tubo digestivo Mezclado y propulsión. Fragmentación y desplazamiento de los alimentos por el tubo digestivo.
Digestión. Desdoblamiento mecánico y químico de los alimentos Absorción. Paso de los productos digeridos del tubo digestivo a la sangre y linfa Defecación. Eliminación de la materia fecal del tubo digestivo.
➢ IRRIGACIÓ S. DIGESTIU Principalment per l’Art. Aorta la qual es divideix en 3 branques principals: - Art. Celíaca: irriga fetge, estomac, melsa i pàncrees.
Art. Mesentèrica superior: irriga intestí prim i part del pàncrees.
Art. Mesentèrica inferior: irriga intestí gruixut.
Totes desemboquen a la Vena Porta que se’n va cap al fetge i a nivell de fetge surt per vena hepàtica per arribar a la vena cava inferior.
1 EVA FERNÁNDEZ PAREJA · FISIOLOGIA I ➢ DIAGRAMA TRIDIMENSIONAL DE LAS DIVERSAS CAPAS DEL TUBO DIGESTIVO Tracte gastrointestinal presenta estructura bàsica igual, les 4 capes que podem diferenciar, de profunda a superficial: • Mucosa: Part més interna. Formada per 3 capes:  Epiteli: Contacte amb contingut del tracte gastrointestinal.
- Estratificat en boca i esòfag amb l’objectiu de protegir - Simple estomac, intestí prim i gruixut, tindrà una funció secretora i absortiva.
 Làmina pròpia: Teixit connectiu i conté vasos sanguinis i limfàtics. Dóna suport a les C. Epitelials.
 Muscularis mucosae: Fina capa de múscul llis.
• Submucosa: Teixit connectiu que uneix la capa mucosa amb la capa muscular. Capa molt vascularitzada. Conté un plexe: Plexe de Meissner (conjunt de nervis): que forma part del SNA, controla les secrecions del tracte gastrointestinal.
• Capa muscular:  Estriat: Voluntari: Boca, faringe, part alta de l’esòfag i esfínter anal.
 Llis: Involuntari: Tota la resta del tub digestiu, formada per 2 capes: - Circular: interna - Longitudinal: externa A nivell muscular hi ha: Plexe Mientèric o de Auerbach: Regulat pel SNA i controla la motilitat (moviment) del tracte gastrointestinal • Serosa: Capa més externa. Teixit connectiu i epiteli. Important suport vísceres abdominals.
➢ INNERVACIÓ I NEUROTRANSMISSOR Ve donada pel SNA perquè és involuntari, regulació SNA a nivell parasimpàtic, en 3 divisions: 1. SNA Parasimpàtic: Components sensitius i motrius que responen a canvis de T, osmolaritat, pressió i estirament per l’entrada d’aliments.
Neurotransmissors: ACh, pèptid d’alliberació gàstrica, substància P  Estimulen secreció i motilitat per facilitat la digestió i absorció de nutrients.
2. SNA Simpàtic: Innervarà parts superiors del tub digestiu.
Neurotransmissors: Noradrenalina i neuropèptid Y Provoquen disminució de secrecions i motilitat quan està actiu.
3. SNA Entèric: Té moltes neurones. Exclusiu del S. Digestiu. Es comunica íntimament amb SN Central i SNA.
Neutrotransmissors: Pèptid intestinal vasoactiu i ACh  secreció i motilitat.
Plexe Mientèric i Miessner són regulats per entèric.
➢ MOLÈCULES SENYALITZADORES NO NEURALS Es secreten hormones a nivell de l’intestí prim {Hormona > C. liberadora > Estructura > Función} - Gastrina: C. G: Estómago: aumenta secreción de ácido gástrico - Motilina: C. M: Musc. Liso gastrointestinal  incrementa contraccions y complejos motores migratorios - Secretina: C. S: Páncreas, estómago  Libera HCO3- y pepsina 2 EVA FERNÁNDEZ PAREJA · FISIOLOGIA I ❖ DIGESTIÓ ORAL: 3 PROCESSOS 1. Masticació: 32 Dents (comptant queixals del seny) 2. Salivació: Saliva: líquid que se secreta contínuament a la boca amb l’objectiu de mantenir-la humida i lubricada per començar la digestió química dels aliments. Glàndules salivals: - Majors: Parotídas, Submaxilars, Sublinguales - Menors: Labiales, bucales, palatales y linguales Líquid isotònic respecte al plasma, 99,5% és aigua i 0,5% és solut (Na, K, Cl, enzim α-amilasa = Ptialina: Digestió dels carbohidrats).
- pH Saliva: 6,3 - 6,8 Secretem en 1 – 1,5L • SNA Parasimpàtic afavoreix la secreció de saliva constantment • SNA Simpàtic provoca sequedat a la boca Fisiologia Bucal (Masticació – Salivació): - Digestió mecànica: Llengua manipula l’aliment, dents trituren i l’aliment es mescla amb la saliva.  Massa flexiva i tova: Bolus - Digestió química: Enzim amilasa comença la digestió dels midons (principals hidrats de carboni que tenim a la dieta)  Trenca enllaços glicosídics per a absorbir aquests hidrats de carboni, no obstant, té una durada de la seva activitat enzimàtica de 10 – 15 minuts, quan arriba a l’estomac, l’acidesa la inactiva  No podrà fer la digestió.
Enzim lipasalingual: secreta al dors de la llengua: digereix un 30% dels triglicèrids que arriben per la dieta. A nivell d’estomac continua sent actiu (pH àcid no el destrueix) 3 EVA FERNÁNDEZ PAREJA · FISIOLOGIA I 3. Deglució: Mecanisme pel qual l’aliment passa de la boca a l’estomac. Aquest procés es facilitat per la saliva i el moc. Estan implicats Boca, faringe i esòfag. Tenim 3 fases: - Fase Bucal: Es mastega, es mescla amb saliva, es produeix Bolus: Aquest bolus es mourà cap a la cavitat orofaringe.
Els moviments de llengua són essencials - Fase Faríngia: El transit del bolus de la faringe a esòfag involuntari. Necessitem que es tanqui paladar tou per que no vagi cap a cavitat nasal, es tanca via aèria per l’epiglotis.
- Fase Esofàgica: Trànsit involuntari del bolus de l’esòfag a l’estomac. Per Peristaltisme: contraccions progressives de la capa muscular com si fos ones Peristaltismo durante la etapa esofágica de la deglución: peristaltimo consiste en contracciones progresivas de la capa muscular, a manera de ondas.
❖ DIGESTIÓ GÀSTRICA Estomac: dilatació en forma de J, situat sota del diafragma.
- Porció superior és continua a l’esòfag.
Inferior continua amb el duodè.
La forma i posició varia contínuament. Com a conseqüència dels moviments del diafragma i de la variabilitat en la quantitat d’aliments que li arriba (Menges: s’omple).
➢ ANATÒMICAMENT: Estomac 4 parts: 1. Càrdies: Part superior.
2. Fundus: Part arrodonida a l’esquerre del càrdies.
3. Cos: Part central.
4. Pílor: Part inferior que d’una banda connecta amb estómac i altre canal pilòric que connecta amb duodè.
Comunicació Pílor-Duodè a través de l’esfínter pilòric (última regió).
➢ HISTOLÒGICAMENT : {Modificacions d’estómac només a la Mucosa i capa muscular. Submucosa i Serosa IGUAL}: 1. Mucosa: 1ª capa on hi ha epiteli simple, té nombrosos canals estrets: fossetes gàstriques que es dirigeixen cap a la làmina pròpia (2ª capa de la mucosa), a la part inferior hi trobem glàndules gàstriques que poden tenir de 4 c. diferents: - C. Principals o Zimògenes: secreten el precursor enzimàtic més important: Pepsinogen, també Lipasa gàstrica.
4 EVA FERNÁNDEZ PAREJA · FISIOLOGIA I - C. Parietals o Oxintiques: Produeixen HCl que convertirà el Pepsonogen (forma inactiva) en Pepsina (forma activa). Produeix Factor Intrínsec (Vitamina B-12) - C. Mucoses: Secreten moc.
 Aquestes 3 formen el SUC GÀSTRIC: es secreta 2-3L/dia.
- C. G: Secreta hormona Gastrina que estimula diferents processos.
2. Muscular: Tenim múscul llis. 3 Capes - Longitudinal externa - Circular al mig - Obliqua interna.
➢ FISIOLOGIA DE LA DIGESTIÓ (ESTÓMAC ) - Digestió mecànica: Diversos minuts després d’entrar l’aliment a l’estómac, s’inicien moviments peristàltics: ones de mescla: maceren l’aliment (bolus) amb les secrecions de les glàndules gàstriques i el converteix en Quimo - Digestió química: HCl secretat per les c. Parietals va a la lumen gàstrica i activa el pepsinogen: obtenim pepsina que és capaç de desnaturalitzar proteïnes i estimularà la secreció d’hormones que provocaran una secreció de suc pancreàtics i biliars.
Hi ha formació de moc alcalí per formar una capa 1-2 mm de gruix com a protecció del suc gàstric.
➢ FASES DEL CONTROL DE REGULACIÓ GÀSTRICA La regulació de la secreció del suc gàstric i contracció del múscul està controlat per hormones i nervis.
Tenen 3 fases que son solapades, que van en continuació. Les tres s’activen a la vegada mentres hi ha la digestió.
1. Fase cefàlica: Reflex. Es refereix als reflexes inicials per receptors sensorials al cap.
Si veus el menjar comences a salivar, l’estómac es comença a preparar, fa la secreció del suc gàstric i la contracció del múscul llis de l’estómac (motilitat).
S’activa secreció d’HCl, del pepsinogen i del moc (protecció per l’HCl per a que no faci mal bé la mocosa).
2. Fase gàstrica: Estímuls. L’entrada de menjar a l’estomac provoca l’activació de receptors que secreten més suc gàstric i a l’hora activen els moviments de la contracció del múscul llis.
Aquests receptors són activats quan el pH no és tan àcid sinó que entren proteïnes i per tant l’estómac detecta que necessita secretar més HCl per acidificar el medi.
A nivell hormonal es secreta la gastrina (secretada per les cèl·lules G).
3. Fase intestinal: Regulació. Aquests reflexes hormonals i neurals exerceixen un efecte inhibidor sobre l’activitat secretora i la motilitat gàstrica.
A mesura que l’estòmac es va contraient va deixant passar una mica de quimo permetent el pas al duodè.
Si el quimo conté un alt contingut en greixos i glucosa (polisacarids) inhibirà la secreció i la motilitat del estomac.
Hormones implicades en la regulació: - CCK → Colecistoquinina. Inhibeix el buidament gàstric.
Activa l’expulsió del suc pancreàtic i biliar. (obra l’aixeta) - Secretina. Inhibeix la secreció gàstrica.
Acció a nivell de la secreció del suc pancreàtic i biliar, estimula la secreció. (les glàndules produeixen més) - GIP. Pèptid inhibidor gàstric.
Inhibir el buidament gàstric i la secreció i mutilació gàstrica.
5 EVA FERNÁNDEZ PAREJA · FISIOLOGIA I ❖ ESTRUCTURES SECUNDÀRIES L’intestí prim està relacionat amb la digestió quimica, per fer-la necessita estructures secundaries.
1) PÀNCREES Glàndula rectangular. Mesura 12,5 cm de longitud i 2,5 d’ample.
Format per 3 parts: cua, cos i cap. El cap és el més pròxim al duodè.
Normalment el pancrees està connectat al duodè per mitjà de dos conductes: - Conducte de Wirsung → conducte més gran i més important - Conducte accessori o de Sartorini.→ conducte accessori  El conducte de Wirsung desemboca a un conducte que s’anomena Coledoc que prové de la vesícula biliar i tots dos (Coledoc i Conducte de Wirsung) formen el que s’anomena Ampolla de Vàter o Hepatopancreatica. Aquesta ampolla de vàter està regulada per un múscul que és un esfínter i s’anomena esfínter d’Oddi.
 El pàncrees és format per cèl·lules epitelials - 1%, que formen els illots de Longerhans que aquestes secretaran les hormones pancreàtiques: insulina, glucagó, polipèptid pancreàtic (PP), somatostatina.
- 99% restant està format per acins (acinos) i formen la porció exocrina del pàncrees, són les responsables de secretar una mescla d’enzims digestius que s’anomenen suc pancreàtic.
SUC PANCREÀTIC format per aigua, sals (Na, Cl i K), bicarbonat i enzims. Cada dia produïm 1200-1500mL Gràcies al bicarbonat li confereix un pH 7.1 - 8.2 (òptim per a que actuï els enzims). Aquest pH ens ajudarà a tamponar el suc gàstric del quimo paralitzant l’acció del enzim pepsina.
Els enzims del suc pancreàtic són: - Amilasa Pancreàtica: degradarà hidrats de carboni (HC) - Tripsina, Quimotripsina, Carboxipeptidasa: degraden proteïnes i es secreten de forma inactiva a nivell del pàncrees amb un únic objectiu que es que si fossin actius acabarien destruint la glàndula.
- Lipasa Pancreàtica: degrada lípids - Ribonucleasa i desoxiribonucleasa: degraden àcids nucleics.
REGULACIÓ DE LA SECRECIÓ PANCREÀTICA: regulada a 2 nivells: per mecanismes hormonals i nerviosos.
- Nivell nerviós: durant fase cefàlica i gàstrica de la digestió gàstrica→ impulsos del SNA parasimpàtic augmentaran la secreció d’enzims pancreàtics.
- Nivell hormonal: hi haurà una resposta a l’acidesa del quimo que arriba a l’intestí prim, a l’intestí prim les cèl·lules enteroendocrines alliberaran secretina i aquesta secretina produirà la secreció de bicarbonat.
En resposta a proteïnes i greixos que estan parcialment digerits a l’intestí prim les c. enteroendocrines alliberaran CCK i aquesta estimularà l’alliberació del suc pancreàtic ric en enzims digestius.
6 EVA FERNÁNDEZ PAREJA · FISIOLOGIA I 2) FETGE Glàndula més gran del cos després de la pell, pesa al voltant de 1.4 Kg, està recobert per una capa de teixit connectiu.
Dividit en 2 lobuls principals: Dret és gran i esquerra és més petit. Es divideixen pel lligament falciforme.
 Unitat funcional són les c. especialitzades: lobulats (lobulillos). Aquests estan formats per molts hepatòcits i també trobarem cèl·lules de Kuppfer.
 IRRIGACIÓ : - Art. Hepàtica: 20% de la sang que li arriba - Vena porta: 80%: recull la sang dels teixits del s. digestiu i tota aquesta sang primer serà bolcada al fetge i del fetge anirà a circulació sistèmica.
 Òrgan metabolicament molt important pq li arriben totes les subs. digerides provinents de la dieta, és el primer pas d’aquestes substàncies absorbides (marxen directament al fetge) i un cop al fetge passaran a circulació general.
 Vena porta també portarà hormones del s. digestiu (insulina i glucagó) = Del fetge passa a la vena cava inferior.
FUNCIONS DEL FETGE 1. Processament de nutrients 2. Secreció d’àcids biliars 3. Processament de xenobiòtics i substancies metabòlicament tòxiques (detoxificar) 4. Producció i emmagatzement de subs necessàries pel cos. Exemple: Emmagatzema glucosa en forma de glicogen CIRCULACIÓ ENTEROHEPÀTICA Fetge secreta bilis i és transportada cap a la vesícula biliar fins que el intestí ho necessiti.
 BILIS: producte d’excreció i secreció digestiva. Formada per aigua, sals biliars, colesterol, diferents ions i pigments biliars (exemple→ bilirrubina).
Es forma 800 - 1000 mL pH= 7.6 - 8.6 (per digerir).
 Important en la emolsificació dels greixos (intentar que s’homoginitzin les 2 mescles) és necessari per digerir-les convertir-les en micel·les molt petites que afavoreixen l’absorció i digestió. (Trencar aquests greixos per a que es faciliti la seva absorció).
 Digestió i absorció dels greixos per part de l’intestí i l’excreció de compostos que han estat detoxificats en el fetge.
Secreció de bilis: vesícula biliar > Coledo > duodè i formen l’ampolla de Vater on s’obre l’esfínter d’Oddi i entra al duodè allà produirà la digestió i absorció dels àcids grassos i les sals biliars seran absorbides a nivell de vena porta i la vena porta va cap al fetge.
 Circuit tancat i intern: no es perden les sals biliars (bilis).
 Si s’extirpa o no funciona vesícula biliar, tenim pedres o no secreta bilis: no hi hauria digestió de lipids i en cas que mengéssim s’expulsaria tot i tindríem diarrees. Ho sabem per la femta.
Està regulada per la CCK que estimula l’expulsió d’aquesta secreció biliar i relaxa(l’obre) l’esfinter d’Oddi.
7 EVA FERNÁNDEZ PAREJA · FISIOLOGIA I 3) INTESTÍ PRIM Lloc principal de digestió i absorció dels aliments.
2.5 cm de diàmetre i entre 6-8m de longitud. (3m en la forma que està).
Ho dividim en 3 segments:    Duodè: part més curta, 25 cm Jejú: mesura uns 2.5m Ili: mesura 3-4m.
La seva longitud proporciona una enorme superfície per l’absorció dels nutrients.
   Absorció de nutrients: 90%: són absorbits intestí prim 10%: absorbits entre l’estómac i l’intestí gruixut.
FUNCIONS DEL INTESTÍ PRIM : 1. Segmentació del quimo que es mescla en sucs digestius i posa el quimo en contacte els aliments amb la mocosa per a la seva absorció. Aquest quimo serà impulat per el peristaltisme cap al intestí gruixut.
2. Acabar la digestió de carbohidrats, proteïnes i lipids. Inicia i completa la digestió dels acids nucleics.
3. Absorció de casi el 90% dels nutrients.
➢ FISIOLOGIA DE LA DIGESTIÓ EN INTESTÍ PRIM (la mucosa i submucosa variaran, es diferencien)  Mucosa: Té unes cavitats que estan recobertes d’epiteli glandular: Criptes de LieberKrïhn: secreta el suc intestinal i està format per dues cèl·lules: - Enteroendocrines: secretaran secretina i CCK - cèl·lules de Paneth: secreten lisonzims. Són enzims bactericides i tenen capacitat fagocitaria.
També s’augmenta la superfície d’absorció pq hi ha vellositats formades per 2 tipus de c. epitelials: - C. absorbents o enteròcits: tenen microvellositats - C. calciformes: secreten moc.
 Submucosa A nivell de duodè presenta glàndules de Bunner: secreten suc alcalí amb l’objectiu de neutralitzar/restablir el pH àcid del quimo.
Factors que contribueixen a augmentar la superfície d’absorció:     Longitud Plecs circulars Vellositats/Criptes de LieberKrïhn Microvellositats SUC INTESTINAL ✓ ✓ ✓ ✓ Color: groc clar Secreta: entre 1-2L al dia pH = 6 i 7 Format: per aigua i moc.
Amb el suc pancreàtic proporciona un vehicle per a l’absorció de substàncies des del quimo fins a la c.
C.epitelials absortives: recobreixen les vellositats de l’intestí sintetitzen diferents enzims digestius que ajuden a l’absorció dels nutrients, així doncs, algunes digestions enzimàtiques del intestí no tenen lloc en el lumen (llum intestinal) sinó que també es produeixen a nivell de les microvellositats.
Enzims que trobem per la digestió de HC, proteïnes i àcides nucleics: - (alfa)-dextrinasa - maltasa - sacarasa - lactasa - peptidasa - nucleosidasa.
8 EVA FERNÁNDEZ PAREJA · FISIOLOGIA I Trobem dos tipus de digestions:  Digestió mecànica: Els moviments de l’intestí prim els dividim en 2: 1. Segmentació: Moviment principal i consisteix en contraccions estrictament localitzades on hi ha l’aliment.
S’inicia la contracció per les fibres musculars circulars i es mescla el quimo amb el sucs digestius. Finalment posa en contacte els nutrients amb la mocosa per a la seva absorció.
2. Peristaltisme: permet avançar l’aliment al llarg de tot l’intestí gràcies a les contraccions del múscul llis.
 Digestió química: quimo entra a l’intestí prim i conté hidrats de carboni, proteïnes i lípids que han estat parcialment digerits anteriorment a l’estómac i a la boca. La digestió completa es du a terme per l’acció dels sucs pancreàtics, biliars i intestinals.
REGULACIÓ DE LA SECRECIÓ I MOTILITAT INTESTINAL Mecanismes reguladors són els reflexes locals en resposta a la presencia del quimo.
 Polipeptid intestinal vasoactiu (VIP): Hormona estimula la producció del suc intestinal.
 A nivell neuronal SNA parasimpatic augmenta la motilitat i per contra el simpàtic ho disminueix.
FISIOLOGIA DE L ’ABSORCIÓ Totes les fases mecàniques i químiques de la digestió que va de boca fins intestí prim estan destinades a provocar canvis en l’aliment per a que puguin ser absorbits travessant les membranes de les c. i anar als vasos sanguinis.
Per tant, Absorció: pas de nutrients del tracte gastrointestinal a la sang.
Absorció de nutrients té lloc per:  difusió  difusió facilitada  osmosi  transport actiu  Glucosa, fructosa i galactosa necessiten un cotransportador de Na.
 Proteïnes necessiten un transport actiu i a nivell de lípids incideix més, àcids grassos de cadena curta difusió facilitada, però els llargs i monoglicèrids s’hauran de fer amb micel·les.
9 EVA FERNÁNDEZ PAREJA · FISIOLOGIA I HIDRATS DE CARBONI Es degraden a la boca, és capaç de degradar el midó i s’obté lactosa sacarosa maltosa, midó i D-xilosa.
Entren a l’estomac però HC no s’absorbeixen ni digereixen pel pH àcid, un cop arriba al duodè (intestí prim) entren sucs biliars i pancreàtics.
Al Suc pancreàtic hi ha l’amilasa pancreàtica que es capaç de digerir HC i donarà productes (maltosa, sacarosa i lactosa) a nivell de c. absortives trobem maltasa, sacarosa i lactasa i és aquí on aquests disacàrids es converteixen en monosacàrids per a ser absorbits.
- Maltosa: s’obtenen 2 glucosa Sacarosa: 1 glucosa i 1 fructosa Lactosa: 1 glucosa i 1 galactosa.
A l’intestí prim es on les c. son capaces d’absorbir aquests monosacàrids i passen a circulació (vena porta).
PROTEÏNES Arriben intactes a nivell d’estómac i s’activa el pepsinogen > pepsina i es comencen a degradar les proteïnes (pèptids de proteïnes) Arribem a l’intestí prim, al duodè, suc pancreàtic té els enzims necessaris per acabar de fer la digestió proteica. I és on actuen carbonipeptidasa...
Es trenquen les proteïnes que no s’han pogut trencar i a nivell de les microvellositats de les c. absortives de l’intestí prim tenim enzims encarregats de fer la digestió de proteïnes com són la peptidasa i aquesta portarà els pèptids cap a circulació, les deixa passar per les cèl·lules epitelials (vena porta) i part d’aminoàcids també se’n va a la limfa.
LÍPIDS Després de la seva emolsificació i digestió, els triglicèrids es degraden principalment en monoglicèrids i en àcids grassos lliures de cadena curta o de cadena llarga.
 A nivell de lipasa lingual: es comencen a digerir  A nivell d’estómac: trobem la lipasa gàstrica: també actua sobre els triglicèrids però no tant intensa com a nivell de duodè on es el principal lloc on es degraden els triglicèrids i converteix aquests triglicèrids en monoglicèrids i en àcids grassos de cadena curta o llarga.
- Àcids grassos de cadena curta són hidròfobs però com que són tan curts són capaços de passar per les cèl·lules absortives de l’intestí prim per arribar a la circulació general per la vena porta.
- Els monoglicerids o àcids grassos lliures de cadena llarga són molt hidròfobs i necessiten de les sals biliars per a ser transportades fins a les c. absortives de l’intestí prim, formen micel·les i gràcies a la formació d’elles són transportades fins a les c. absortives.
Un cop dins les c. absortives aquestes sals biliars marxen i els monoglicèrids i àcids grassos de cadena llarga es tornen a conjugar per a formar triglicèrids a dins de les cèl·lules absortives.
Aquests triglicèrids són massa grans per sortir i anar cap a la vena porta, s’uneixen a un colesterol i a una molècula de un fosfolípid i tot això s’anomena quilomicro. Aquest quilomicro serà expulsat per exocitosi per les cèl·lules absortives i marxa cap als vasos limfàtics (limfa).
Pugen fins a nivell toràcic i és a nivell sanguini que entra per la vena subclàvia.
10 EVA FERNÁNDEZ PAREJA · FISIOLOGIA I 4) INTESTÍ GRUIXUT Funcions de l’intestí gruixut són: 1.
2.
3.
4.
Completar l’absorció Manufactura de determinades vitamines Formació de femtes Expulsió de femtes del cos Mesura 1.5m de longitud i 6.5cm d’amplitud.
Té 4 regions principals: 1. Cec 3. Recte 2. Colon 4. Canal anal La paret de l’intestí gruixut difereix en la paret de lintesti prim en diversos aspectes: ✓ ✓ ✓ ✓ No té vellositats i no té plecs circulars Té c. absortives amb microvellositats com l’intestí prim que absorbiran principalment aigua Té c. calciformes (com el prim) que secreten moc.
Múscul longitudinal de l’intestí gruixut és més gruixut i forma unes bandes al llarg de tot l’intestí gruixut: tènies.
Les contracciones tòniques d’aquesta banda (múscul) divideix el colon en bosses: hautras ✓ A nivell serós, trobem apèndix epiploic: bossetes de greix que la funció és desconeguda.
FISIOLOGIA DE LA DIGESTIÓ  Digestió mecànica: El trànsit del quimo des de ili fins al Cec està regulat per l’esfínter ileocecal.
Aquest esfínter que actua com a vàlvula normalment està tancat de manera que el transit del quimo al cec és molt lent, immediatament després duna menjada existeix un reflex gastroileal en el que s’intensifica el peristaltisme del ili i el quimo es forçat a passar al cec.
Un cop el quimo ha passat l’esfínter ileocecal comencen els moviments del colon (intestí gruixut).
1. Moviment: agitació haustral, en aquest procés les haustres s o ́ mplen i quan es destensen es contrauen exprimint el contingut cap a la següent haustra.
2. Moviment peristàltic, té una velocitat molt inferior a les altres porcions del tub gastrointestinal 3. Últim moviment: Peristalsis en Massa: (simultanis) són ones peristàltiques molt potents que s’inicien a la part mitja del colon transvers i condueixen el contingut colonic fins al recte.
 El colon està partit en 4 segments: colon ascendent, colon transvers, colon descendent i colon sigmoide.
L’ascendent és a la dreta, l’apèndix està a la dreta (sobresurt del cec).
11 EVA FERNÁNDEZ PAREJA · FISIOLOGIA I  Digestió química Glàndules de l’intestí gruixut secreten moc però no enzims digestius, per tant la digestió es produeix per bactèries intestinals.
El quimo es prepara per la seva eliminació per l’acció de les bactèries que tenen la capacitat de fermentar carbohidrats residuals per a la producció de hidrogen, C02 i metà.
Aquests gasos formen el gas i les conseqüents flatulències en el colon.
Aquestes bactèries també poden convertir proteïnes en aminoàcids i trencar aquests aminoàcids en productes més simples com poden ser per exemple Indol i el Sulfur d’Hidrogen que dona l’olor característic de la femta.
També descomponen bilurubina en compostos més simples com és Urobilinogen que donen el color a la femta.
FISIOLOGIA DE LA DEFECACIÓ Durant el temps que el quimo està a l’intestí gruixut que passa entre 3-10h es forma una massa solida o semisolida com a resultat de la reabsorció d’aigua donant lloc com el coneixem com a femta.
Dels 500-100 mL d’aigua que entren a l’intestí tot s’absorbeix a excepció de 100 o 200 mL que es expulsat.
La distenció de la paret rectal estimula els receptors que inicien el reflex de la defecació, el buidament del recte (caguem).
Les contraccions del múscul llis longitudinal escurcen el recte incrementant la pressió en el seu interior.
Aquesta pressió que es produeix gràcies a l’escurçament del recte juntament amb les contraccions voluntàries del diafragma i dels músculs abdominals + l’estimulació del parasimpàtic obren l’esfínter intern del canal anal i la femta es expulsada a través de l’anus.
A part de l’esfínter intern tenim un esfínter extern que està controlat voluntàriament i es el que al final mana si té lloc la defecació o no, si es relaxa voluntàriament té lloc la defecació si voluntàriament es contreu s’evita.
12 ...

Tags:
Comprar Previsualizar