Constructivisme rus (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Humanidades - 3º curso
Asignatura Art Contemporani
Año del apunte 2014
Páginas 6
Fecha de subida 20/10/2014
Descargas 12
Subido por

Vista previa del texto

El  constructivisme  rus   -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ 1917-­‐1925   Revolució   soviètica.   Centre   de   la   cultura   abstracte   a   Rússia.   Reflexió  pràctica  i  conceptual   Objectiu:  construir  la  revolució   1905.  1r  intent  de  revolució.  Es  comencen  a  crear  les  bases.  Nova  tendència   artística:  l’abstracció.  Les  arts  comencen  a  mirar  Europa  occidental  (París).   Marxants   que   compren   obres   d’artistes   europeus   (Cézanne,   Matisse).   Els   artistes  russos  admiren  el  cubisme.   S’inspiren   en   les   avantguardes   europees,   però   les   volen   adaptar   a   la   nova   realitat   Abandonen   tendència   realista   (s.XIX)   à   nou   art   que   busquin   nous   horitzons   1917   Revolució   octubre.   Tsarisme   enderrocat.   Sistema   econòmic   feudal   à   sistema   industrial.   Les   masses   tenen   accés   a   l’art.   Una   gran   massa   d’intel·lectuals   van   simpatitzar   amb   la   revolució.   Posen   la   seva   creació   al   servei   de   la   nova   construcció.   Davant   del   gran   canvi   social,   es   posen   al   costat  de  la  revolució  i  de  la  construcció  d’una  nova  societat   “L’artista  construeix  un  nou   símbol   amb  el  seu  pinzell”.  És  un  símbol  d’un   món  nou  que  s’està  construint  que  existeix  pel  camí  de  les  persones.   Connexió   art-­‐vida.   Creien   que   fins   aleshores   l’art   estava   al   servei   de   les   elits  (Estat,  Església).  Volen  acostar  l’art  a  la  població  (acte  revolucionari).   Funció  pràctica  de  l’art.   Mondrian,   Malèvitx...   experiència   interior   de   l’art,   però   no   són   obres   que   incideixin   de   forma   pràctica   en   la   vida.   Volen   construir  socialisme.  Marx:  la  producció  material  té  relació  amb  la  vida  à   El  material  esdevé  fonamental.     “Els   carrers   són   els   nostres   pinzells,   les   places   les   nostres   paletes”,   Mayakovski.   El   que   volen   crear   té   un   origen   pràctic   i   una   finalitat:   col·laborar  a  construir  un  nou  ordre.   Fins   el   1925   la   política   del   govern   no   controlava   d’art.   A   partir   del   1925,   això   canviarà   amb   Stalin.   L’art   serà   concebut   com   una   eina   per   difondre   idees  polítiques.     Anys   de   gran   experimentació   social,   política   i   artística.   El   govern   no   vol   utilitzar  les  arts  com  a  arma  ideològica   Relleu,  Vladimir  Tatlin   -­‐ -­‐ -­‐ Amic  de  Malèvitx   Tatlin   creia   que   l’art   tenia   una   funció   social:   havia   de   construir  nou  ordre  social.  Malèvitx,  en  canvi,  creia  que  les   qüestions   materials   de   la   humanitat   s’han   de   separaré   de   les  qüestions  supremes  de  l’art.   Tatlin  no  renuncia  al  principi  de  l’autosuficiència  de  l’art   -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ Admiració   per   la   tècnica.   Influenciat   pel   futurisme   (màquina,   indústria...).   Revolució   industrial   russa   (gran   impacte   social).   Màquina   vista   com   a   element  de  regeneració.     L’obra  ha  de  tenir  una  finalitat   El  collage  és  un  element  fonamental  (cubisme)   Aspira   a   una   textura   à   vol   expressar   més   que   les   representacions   específiques   Trenca  la  idea  de  la  mimesi  +  agafa  elements  del  món  industrial  (allò  més   llunyà   de   l’art).   Nou   concepte   de   bellesa.   Colors.   L’art   no   ha   de   ser   bell,   sinó  que  ha  de  tenir  una  funció  social.   Relleu  contra  relleu,  Tatlin   -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ L’obra  interacciona  amb  l’espai   L’obra   ja   no   és   l’objecte   en   si,   sinó   l’espai   que   crea   i   amb  el  qual  l’espectador  interacciona   Metàfora:  relació  art-­‐vida   Elements  de  la  construcció:  ferro,  fusta...   Destruir   la   concepció   de   les   arts   com   a   famílies   artístiques   diferenciades   (pintura,   escultura,   arquitectura).   Obres   d’art   que   ja   no   es   poden   definir   amb  aquestes  categories.  Buscar  noves  definicions  de   l’art.   Model  per  al  Monument  a  la  Tercera  Internacional,  Tatlin   -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ No   es   va   arribar   a   construir   però   reflecteix   els   principis   del   constructivisme   Geometria:   principi   fonamental.   Element   d’ordre   i   de   construcció.   Abstracció   geomètrica   à   reflecteix   principi   social   de   construir   un   nou   ordre   racional   (Mondrian   à   geometria  =  element  purificació)   Creença  que  la  geometria  és  un  llenguatge   universal.  Podia   ser   entesa   fàcilment   per   la   població.   Difondre   idees   i   propostes  que  pogués  entendre  tothom   Figures  i  espiral.   Espiral:   energia,   força.   L’edifici   havia   de   ser   el   doble   d’art   que   la   Torre   Eiffel.   Estructura   ideada   per   ser   de   ferro   (element   industrial).   A   partir   dels   materials,   l’obra   d’art   pot   transmetre   idees.   Obra   diàfana,   oberta   de   ment.   Vidre  (claredat,  transparència,  llum)   Reflectir  esperit  de  revolució.   Funció   social:   concebuda   per   tenir   oficines   del   Partit   Bolxevic,   biblioteques   pels   treballadors,   oficines   socials...   Edifici   concebut  a  nivell  pràctic.   -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ Gran   riquesa   plàstica.   Autosuficient.   Harmonia   formal   independent   de   la   seva  funció  social.   Abstracció  =  llenguatge  més  idoni  pel  moment  que  estan  vivint   Llibertat  absoluta.  Artistes  que  s’organitzen  de  manera  independent.  L’Estat   els  subvenciona  perquè  creïn  escoles  i  transmetin  l’art.   Lluiten  per  un  nou  món  a  partir  de  l’art   Dinamisme   de   l’art.   Trencament   amb   el   món   social.   (proposta   artística   i   social)   Colpegeu  els  blancs  amb  la  falca  vermella,  El  Lissitsky   -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ Pòster  per  transmetre  idees   Blanc:  sinònim  del  tsar.  Vermell:  revolució   Triangle:   figura   dinàmica;   circumferència:   estabilitat   Trencament  de  l’ordre  establert     Necessitat  de  combatre  règim  feudal   Conscienciar   la   població   de   trencar   amb   el   tsarisme  definitivament   Volen  art  comprensible,  clar,  que  pugui  arribar  a  la  població   Simplificació  formes  i  colors   Estèticament   innovadora   (divisió   espai,   geometria,   harmonia   interna,   no   element  mimètic,  llenguatge  autosuficient  vinculat  amb  el  món  real...)   Història  dels  dos  quadrats,  El  Lissitsky     -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ Llibre   sense   lletra.   Població   analfabeta.   Vol   transmetre  idees  a  través  de  la  plàstica   Art  al  servei  de  la  revolució   Il·lustració  nou  ordre  a  construir   Vol   que   l’espectador   gaudeixi   a   partir   de   la   necessitat  social     § § § §     Trencar  la  idea  de  l’artista  de  geni.  Art  reservat  a  una  minoria  elitista   L’artista   és   concebut   com   un   constructor   (una   persona   més   que   està   al   servei  de  la  construcció  d’un  nou  ordre  social)   “La   imatge   no   és   pintura,   sinó   una   estructura   a   través   de   la   qual   hem   de   voltar,  mirar  des  de  totes  bandes”.  A  Occident  no  es  propagarà  aquesta  idea   fins  anys  60.  Convida  l’espectador  a  fusionar-­‐se  amb  l’obra.   Revolució  artística  +  social   Aleksandr  Ródtxenko   -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ No  està  associat  a  un  corrent  artístic  específic   Crea   en   diverses   disciplines   (pintura,   disseny   gràfic,   publicitat...).   Vol   experimentar  nous  formats  d’art  (fotomuntatge)   Abstracció   Geometria   Simplificació  formes  i  colors   Intenta  acabar  idea  tradicional  de  l’art   L’art   ja   no   es   concep   com   una   representació,   sinó   que   es   mostra   a   través   de   la  seva  autosuficiència   Cada  pla  és  un  pla  i  no  hi  ha  d’haver  representació   L’abstracció   obliga   l’espectador   a   ser   actiu   (por   del   règim   d’Stalin).   L’abstracció,   però,   pot   portar   a   malentesos   perquè   té   moltes   interpretacions.   Tríptic:  colors  purs:  vermell,  groc,  blau     Construcció  amb  regle  i  compàs   -­‐ Semblen   fetes   amb   compàs.   Metàfora   de   l’enginyer   (no   arquitecte   à   relacionat  amb  la  bellesa).  Funció  específica   Pintura  no  objectiva:  Negre  sobre  negre   -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ Fa  referència  a  l’obra  de  Malèvitx   No  busca  supremacia  absoluta   Vol   trencar   amb   la   idea   d’obra   com   a   representació   visual   de   la   supremacia   de   Malèvitx,   sinó   nova   creació   artística.   No   vinculació   amb   elements   empírics   Reducció  mitjans  plàstics   Vol  transmetre  idees  a  través  de  la  geometria   Vol  abolir  l’art  tal  com  està  concebut  tradicionalment   Construcció  oval  penjant   -­‐ -­‐ -­‐ Canvia  la  concepció  d’art     Dinamisme  de  l’art  (relació  amb  futurisme)   Obres   que   transmeten   idees   a   través   del   llenguatge   artístic  i  de  l’autosuficiència  de  l’art   -­‐ -­‐ Obra  revolucionària.  Trenca  concepció  d’art  i  en  proposa  una  de  nova   Consideraven  que  l’abstracció  era  un  dels  llenguatges  més  clars   Disseny  per  al  Club  dels  Treballadors   -­‐ -­‐ -­‐ Art  amb  vessants  pràctiques   Espai  d’oci  per  als  treballadors  de  la  fàbrica   La  qüestió  artística  té  una  aplicació  pràctica  à  influència  Bauhaus   Text  productivisme   -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ La   missió   del   grup   productivista   és   l’expressió   comunista   del   treball   constructiu  materialista   Necessitat   de   sintetitzar   l’aspecte   ideològic   i   formal   per   orientar   el   treball   experimental  per  la  vida  de  l’activitat  pràctica   Comunisme  científic,  basat  en  la  teoria  del  materialisme  històric   Desplaçar  les  activitats  investigadores  d’allò  abstracte  a  allò  real   Els  elements  específics  de  l’activitat  del  grup  (la  tectònica,  la  construcció  i  el   producte)   justifiquen   ideològicament,   teòricament   i   experimentalment   el   canvi   dels   elements   materials   de   la   cultura   industrial   en   volum,   pla,   color,   espai  i  llum.   La   construcció,   que   és   organització,   agafa   els   elements   de   la   cosa   ja   formulats.  La  construcció  és  una  activitat  de  formulació  portada  a  l’extrem   Entre   els   elements   materials   hi   ha   la   cosa   en   general   i   els   materials   racionals  (llum,  pla,  espai  color,  volum)   Edificació  d’una  cultura  comunista   Lluita   a   ultrança   contra   l’art   en   general.   “Avall   l’art,   amunt   la   tècnica!”.   “Avall  el  manteniment  de  les  tradicions  artístiques!”   “L’art  és  mentida”   Text  Proletkult   -­‐ -­‐ L’art   és,   per   a   la   burgesia,   un   poderós   instrument   de   dominació   de   classe.  Per  al  proletariat,  és  l’instrument  de  la  seva  lluita  de  classe   L’art  de  la  societat  burgesa  capitalista  es  caracteritza  per:   a) La  creació  artística  es  considera  “inspiració  lliure”,  no  científica  i  sense   control.  Es  considera  autosuficient,  tot  i  que  és  un  monopoli  exclusiu  de   casta   b) La   creació   artística   en   la   societat   burgesa   serveix   d’ornament.   Reflexa   passivament  la  naturalesa  i  les  formes  de  vida  estancades  o  decadents,   sense  aspiracions  creatives  de  construir  noves  formes  de  vida  social.   c) La   tècnica   de   l’art   (habilitat   individualista,   artesà)   es   considera   en   segon  pla  i  contraposat  a  la  tècnica  de  les  màquines  que  proporcionen  la   producció  social   -­‐ -­‐ d) Els   productes   de   l’art,   o   existeixen   al   marge   de   la   vida   quotidiana,   o   s’allunyen   d’ella   cap   a   una   contemplació   artificiosa.   Passivitat   contemplativa.   e) L’art,  en  el  seu  conjunt,  és  una  producció  per  al  mercat     La   tasca   del   proletariat   consisteix   en   fer   de   l’art   un   instrument  actiu  de  la   construcció  socialista   Per  tant,  és  necessari:   a) Adequar   la   creació   artística   a   mètodes   i   procediments   entesos   científicament.   Substituir   el   principi   fetitxista   de   l’art   per   l’art   pel   principi   i   els   mètodes   de   la   creació   artística   en   la   mesura   de   la   seva   importància  social   b) Elevar  la  tècnica  artística  de  l’artesanat   c) L’art  ha  de  constituir  una  part  intrínseca  de  la  vida  quotidiana   d) En   una   societat   socialista,   la   producció   de   valors   per   a   la   satisfacció   conscientment   regulada   de   les   necessitats   socials   mitjançant   una   producció  artística  natural   El  Lef   -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐   Lef  =  front  d’esquerra  de  les  arts  (construcció  de  l’Estat  socialista  en  la  nova   República   Soviètica).   Agrupava   artistes   des   dels   futuristes   als   constructivistes.   Els  mètodes  poc  acadèmics  de  lluita  i  pressentiment  del  futur  van  rebutjar   els  estetitzants  que  s’havien  adherit  al  moviment  (Kandinsky)   Els   futuristes   russos   van   trencar   amb   l’imperialisme   de   Marinetti.   Van   maleir  la  guerra   La   guerra   va   marcar   el   començament   de   la   depuració   futurista   (dretes   i   esquerres)   Revolució  d’octubre.  El  futurisme  es  va  transformar  en  el  front  d’esquerres   de  l’art   Aplicar  els  mètodes  de  treball  a  l’activitat  artístico-­‐propagandística  exigida   per  la  revolució   El   Lef   ha   de   reunir   les   forces   d’esquerres.   Ha   de   repudiar   el   passat.   Conquesta  d’una  nova  cultura   El  Lef  introduirà  en  l’art  les  idees  de  la  Comuna  i  obrirà  la  via  del  futur   El  Lef  agitarà  amb  l’art  les  masses   El  Lef  lluitarà  per  un  art  que  sigui  construcció  de  la  vida   ...