orientacions filosòfiques (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Logopedia - 2º curso
Asignatura Alteracions de la Veu: Valoració i Intervenció
Año del apunte 2016
Páginas 24
Fecha de subida 15/06/2017
Descargas 0
Subido por

Descripción

apunts generals amb aportacions de la profe

Vista previa del texto

Orientacions filosofiques  Aproximació simptomàtica: símptoma vocal percebut concret (el símptoma millora quan millora la fisiologia).
o L’aproximació simptomàtica a la teràpia vocal posa el seu focus en la modificació dels símptomes ...
 Desenvolupada per Boone el 1971  Es basa en la idea que es pot millorar el trastorn vocal a través de la millora dels símptomes vocals, respiratoris i de ressonància.
 Per eliminar el símptoma l'ususari haurà de reorganitzar el seu gest vocal, però l'atenció està centrada en el símptoma.
 La modificació directa des símptomes motiva al pacient perquè proporciona resultats immediats.
 Aquest feedback immediat és molt útil de cara a un tractament de prova com a eina per a la motivació inicial de l'ususari i per afavorir que s'adhereixi al tractament.
 Tanmateix, si no s'aborda la causa que ha originat el trastorn vocal és fàcil que hi hagi una recidiva.
o Abordatges terapèutics simptomàtics  Mètode de masticació de Froeschels: fer veure que masteguem i mentre fonem.
 Veu salmodiada: dir els dies de la setmana per exemple, en un mateix to.
 Manipulació digital de la laringe: la laringe no està articulada sinó que està suspesa a la musculatura, si aquesta està tensa no es pot moure. Si fem un petit massatge amb els dits podem millorar aquest símptoma. Amb moviments laterals de la laringe, buscar l’espai entre la hioide i el tiroide, fent descens de la laringe, etc.
 Osteovox: tècniques d’osteopatia aplicades a la veu.
 Eliminació de l’atac vocal dur: proposant un atac vocal dur (ha), després un de dur i tot seguit buscar el punt entremig.
 Establiment del to òptim: normalment la consigna és per pujar (és el més comú), però hi ha vegades que s’haurà de baixar.
 Relaxació de la tensió muscular: no es pot treballar exclusivament amb aquesta fase, es pot fer servir per començar però s’ha de seguir un tractament.
 Sobrearticulació: exagerar la articulació. Es pot provar posar un objecte entre les dents (un tap de suro per exemple) i intentar parlar de manera que s’haurà d’exagerar l’articulació perquè s’entengui.
 Retroalimentació (feedback augmentat): posar uns gots a les orelles o les mans buscant sentir-se més intensament.
 Pràctica negativa: exagerar els símptomes, per contrastar la millora (fer parlar malament, per després parlar bé).
 Apropament de cordes vocals: manipulacions (amb les pròpies mans) i tècniques d’esforç (fent una força entre les mans i dient coses molt concretes com “quic” o “cuc”). Es fa servir sobre tot en paràlisis laríngia.
 Aproximació fisiològica: comportament laringi, respiratori, ressonadors (accions) o Laproximació fisiològica a la teràpia vocal posa el seu focus en modificar i millorar directament l’equilibri entre l’esforç muscular a nivell laringi i el suport de l’aire així com l’adequació de la ressonància.
 Enunciada per Colton i Casper  Es basa en la idea que equilibrant els sistemes respiratori, vocal i de ressonància desapareixen els símptomes.
 Entén la veu com un sistema (un aparell composat de diferents peces) i busca restablir el sistema (quan desapareix una eina, buscar la manera per substituir-la) per tal de canviar l’acció i reequilibrar-se.
o És la orientació terapèutica més recent i s’hi poden incloure molts exemples diferents de mètodes d’intervenció:  Veu confidencial  Utilitzada en fisfonies per hiperfunció vocal  Es demana al pacient que durant les primeres 2 o 3 setmanes parli amb una veu dèbil, amb tancament vocal incomplet i baixa intensitat.
 L'objectiu és que el pacient pugui parlar mentre millora la salut laríngia. Perquè els teixits es puguin regenerar.
 Exercicis de funció vocal (Stemple)  Utilitzats en qualsevol busquen el reequilibri patologia, de la aquests respiració, exercicis fonació i ressonància. És com una fisioteràpia de la veu.
 Mètode de l’accent (Smith)  Es basa en aspectes musicals i treballa el ritme i la intensitat de forma paulatina.
 Utilitza seqüències rítmiques de fricativa-vocal i no repeteix cap patró (l´ús de fricatives ajudarà a suavitzar l’atac vocal i els moviments amplis poden ajudar a ajustar la distribució d’aire).
 El pacient ha de cantar síl·labes al ritme que marca el terapeuta.
 Veu ressonant (Verdolini)  Lessac-Madsen Resonant Voice  Es basa en que la producció d'una veu ressonant és la forma de producció vocal més eficaç.
 Intenta eliminar patrons inadequats a través de la cerca de la ressonància aconseguint així una veu amb més volum i menys esforç.
 Exercicis amb tracte vocal semiclòs  Modificant timbre es modifiquen també la intensitat i la freqüència.
 Es busquen posicions que pretenen allargar o cloure el tracte vocal que generen un canvi de pressió intraoral.
 Aquest canvi en la pressió afavoreix un canvi en el patró vibratori de plecs vocals fent que hi hagi una economia d'esforç laringi.
 Lax vox (Marketta Sihvo)  Fonació en l'aigua a través d'un tub de silicona flexible.
 En pocs minuts, l'usuari pot percebre la idea de la producció de la veu sana.
 El tub és una eina fàcil de portar a sobre i ser utilitzat per escalfar i refredar la veu abans i després d'una tasca vocal exigent.
 Ajuda a la retracció de plecs vocals falsos.
 És una tècnica directa que fa servir eines de funció respiratòria i vocal, amb estructura jeràrquica i la seva orientació és fisiològica.
 Es comença amb sirenes petites i cada vegada més grans.
Després es fan intervals (típics per escalfar la veu cantada) com petites escales i cada vegada es fan més llargues (vocalisos).
Finalment es prova de cantar una cançó i a mida que es va fonant es treu el tub, però intentant mantenir la mateixa posició vocal.
 Tècnica de reducció manual musculoesquelètica (Aronson)  Es basa en la millora de la qualitat vocal deguda a la relaxació i descens de la laringe després de massatges.
 Es redueix la rigidesa, augmenta la mobilitat, baixa la laringe i també el to fonamental.
 És una tasca directa que fa servir eines musculoesquelètiques i fent consciència de la relaxació fa ús d’eines somatosensorials.
 Maniobra de lateralizació i emissió (Farias)  Es mobilitza la laringe lateralment mentre s'emet una vocal sostinguda.
 Si la laringe està sana hi haurà inestabilitat però si hi ha hiperfunció no.
 S'alternen aquestes mobilitzacions amb massatges al clatell, coll, trapezis.
 Eina directa de producció vocal i respiració. L’estructura és manipuladora (el logopeda actua directament sobre la pacient amb les seves mans).
 Mètode de Silverman (Lee Silverman)  LSVT Lee Silverman Voice Treatment  Utilitzat en trastorns neurològics, tipus malaltia de Parkinson.
 Es tracta d'augmentar la intensitat i l'esforç fonador tot entrenant al pacient a parlar fort amb uns exercicis de dificultat creixent.
 Estill Voice Training – Voice Craft (Jo Estill)  Tècnica que s’utilitzava pel cant però últimament es fa servir també per logopèdia.
 Entrenen fisiològicament els moviments que s’han de fer (destresa tècnica) per arribar a les diferents qualitats de la veu (pitch, etc). Posició exacte dels òrgans vocals (llengua, tiroide, laringe, boca, etc.) per arribar a la tècnica buscada.
 Aproximació higiènica/etiològica: aspectes d’hàbits vocals d’higiene, com amb ambients, abús vocal, etc. Situacions que perjudiquen la veu.
o L'aproximació higiènica a la teràpia vocal se centra en la identificació de les conductes d'higiene vocal inapropiades, que després són modificades o eliminades. Un cop modificades, la producció de la veu té l'oportunitat de millorar o tornar a la normalitat.
o En ocasions s'anomena també teràpia vocal etiològica.
o Intenta eliminar les causes que han originat el trastorn vocal o Si s'elimina la causa s'elimina la possibilitat de recidiva però no sempre és possible identificar la causa d'un problema vocal.
o El programa d'higiene vocal es pot utilitzar com a únic tractament o formant part d'un programa més complet de teràpia vocal.
 Aproximació psicològica (emocions): conflictes amb un mateix.
o L'aproximació psicològica a la teràpia vocal posa el seu focus l'estat emocional i psicològic de l'usuari responsable de la dificultat vocal o Treballa amb eines indirectes d’escolta i assessorament amb estructura psicoterapèutica.
 Aproximació eclèctica: depenent del cas que es té, s’orienta segons el que convingui, barrejant entre les altres orientacions filosòfiques.
És la que més funciona com a logopedes.
o Finalment, l'enfocament eclèctic de la teràpia de la veu és la combinació de totes i cadascuna de les anteriors orientacions a la teràpia vocal.
o No és recomanable adherir-se a un sol tipus de teràpia ni buscar receptes: cal estar sempre obert a buscar els recursos terapèutics que més s'adapten al nostre pacient.
o Cada persona és única amb una situació i necessitats particulars.
Característiques que diferencien les alteracions de la veu Diagnostic Classification System for Voice Disorders (DCSVD) 1. Functional-Psychogenic Voice Disorders (PVD) 2. Functional-Muscle Tension Voice Disorders (MTVD) 3. Organic Voice Disorders (OVD) o Adquirides o Congènites 1. Functional-Psychogenic Voice Disorders (PVD) Afonia o disfonia que apareix com a resultat de processos psicològics disfuncionals i en la qual:  Pèrdua del control de l'inici i manteniment de la veu sense causa orgànica que ho justifiqui.
 Existeixen patrons de tensió muscular inadequats però són secundaris als processos psicològics.
 L'inici està normalment associat a factors psicosocials, tot i que no sempre s'identifiquen a curt termini. La identificació d'aquests factors no és un prerequisit per al diagnòstic. Els factors psicosocials als quals s'associa l'inici d'un PVD poden ser: o Esdeveniments vitals estressants o dificultats.
o Experiències traumàtiques.
o Dificultats comunicatives en relacions significatives.
 Els símptomes són inconsistents amb l'aparença normal de la laringe.
 Sovint es desenvolupa després d'infeccions de vies altes o, en rares ocasions, pot coexistir amb altres trastorns estructurals o neurològics.
 L'inici és normalment sobtat i el desenvolupament és intermitent, amb episodis de veu normal, afonia o difonia, depenent de les circumstàncies.
 Voluntàriament els pacients no poden produir una veu millor o normal, però són capaços de fer-ho de forma inconscient o fins i tot si se'ls demana realitzar activitats reflexes com tossir o riure.
 Generalment la veu normal retorna després d'atendre els problemes psicosocials i les conductes fonadores d'inhibició (ho farà el psicòleg).
2. Functional-Muscle Tension Voice Disorders (MTVD) Disfonia que es produeix com a resultat de processos psicològics disfuncionals que condueixen a patrons crònics de disfunció de la musculatura laríngia.
En els MTVD:  Hi ha un patró de fonació ineficient en resposta als canvis en les demandes de salut, socials, d'ocupació o de rendiment.
 Els patrons habituals d'ús vocal inadequat poden conduir a canvis orgànics secundaris, com ara: o nòduls vocals o úlceres de contacte o pòlips o laringitis crònica o edema de Reinke  Els factors psicosocials i esdeveniments vitals estressants més moderats i les dificultats de naturalesa continuada sovint estan vinculats amb l'inici de la disfonia i s'identifiquen com a elements que juguen un paper en el manteniment o empitjorament del quadre.
 Els símptomes són consistents amb els patrons vocals hiperfuncionals i són congruents amb la tensió palpable en els músculs extrínsecs de la laringe i amb els patrons observables en la tensió intrínseca de la laringe.
 La disfonia pot desenvolupar-se després de processos infecciosos de vies altes, després d'una operació o en associació amb una condició orgànica preexistent. Tanmateix, la naturalesa qualitativa i la severitat de la disfonia pot ser explicada com una forma de compensació per la condició orgànica. Amb l'atenció dirigida a la tècnica vocal, la millora en la qualitat vocal és possible.
 L'inici és generalment gradual i el curs de la disfonia consistent. Hi ha més variabilitat si les demandes vocals canvien i els patrons d'ús vocal indegut persisteixen. No té a veure a altres factors que no tinguin relació vocal.
 Les activitats reflexes com ara badallar, riure, tossir i altres activitats proposades pel logopeda amb la finalitat de modificar la tècnica vocal durant l'avaluació poden produir una millora general en la fonació d'aquests pacients.
 La resolució és generalment lenta, i la millora en la qualitat vocal únicament s'aconsegueix a través d'esforços conscients per modificar el mal ús o abús en els comportaments vocals habituats i posar atenció a la salut, estil de vida, exigències vocals, condicions de rendiment, ambient de treball, o qüestions psicosocials.
Descripció i intervenció logopèdica en les Functional- Muscle Tension Voice Disorders (MTVD) Una classificació de les MTVD simples (sense lesió adquirida):  Hiperquinèsies vocals primitives: excés de tensió (hiperfunció) o Sobreesforç habitual perllongat sobre la laringe anatòmicament normal (no són aïllats sinó que són l’inici, que segurament desenvoluparan els altres esforços):  Esforç vocal inicial i predominant sobre el buf Descripció:  Augment de la pressió subglòtica per aconseguir més intensitat.
 No es manté el tancament glòtic (hiat) per l'excés de pressió.
 Hiatus posterior  Timbre bufat i pobre en harmònics aguts  Intensitat disminuïda i TMF curt  Sobreesforç secundari sobre la laringe  Si el sobreesforç no se soluciona, apareixen els nòduls vocals Objectius del Tractament:  Millora de la coordinació FR deguda a l'excés de pressió subglòtica i evitar el cercle viciós d'esforç (un exercici seria el de la canya/tub amb el got amb aigua)  Relaxació corporal general i locorregional  Equilibri abdominal diafragmàtic  Actitud vertical que afavoreixi el recolzament de la collumna d'aire  Acoblament fonorressonador equilibrant pressions sub i supraglòtica  Treball del timbre  Esforç vocal inicial i predominant sobre la laringe  Sobreesforç sobre la glotis posterior Descripció  Poc habitual  Traumatisme de la mucosa dels aritenoïdals  Tradueix el comportament de persones amb tensions musculars globals o locorregionals  Atacs durs  Podria desencadenar: o edema de la mucosa aritenoïdal o úlcera de contacte o granuloma Objectius del tractament:  Supressió dels atacs durs de la veu  Relaxació general i locorregional (sobretot coll i clatell)  Respiració costodiafragmàticoabdominal  Atacs bufats  Precisió dels atacs  Col·locació de la veu en els ressonadors  Equilibri de les pressions sub i supraglòtica  Sobreesforç sobre la glotis membranosa Descripció:  El sobreesforç sobre glotis membranosa és més habitual que sobre glotis posterior  Es deu a un mal ús i abús vocal o En un volum inadequat o En un mecanisme laringi inadequat  Afecta sobretot a: o Dones i nens que agreugen la seva veu o Persones que criden  Glotis membranosa en un volum inadequat Descripció  Augment abusiu de la contracció de la musculatura intrínseca per equilibrar-la amb la pressió subglòtica, que és elevada.
 El temps de tancament de la glotis s'allarga en el curs de la vibració, ja que apreta la glotis o Massa temps o Massa fort Objectius del tractament:  Disminuir l'esforç laringi o Reeducació del buf per disminuir la intensitat o Endolcir la veu o Presa de consciència de l'esforç vocal mitjançant feedback auditiu i visual o Col·locació de la veu en els ressonadors o Projectar i cridar per sobre de la fonamental usual  Glotis membranosa en un mecanisme laringi inadequat Descripció  Hiatus posterior (com en el casos d'esforç predominant sobre el buf)  Balanceig de les crestes aritenoïdals que amaguen l'atac de la zona posterior  Microtraumatismes repetits del terç anterior que, si no se solucionen, donaran lloc a nòduls vocals  Una veu massa greu en nens o dones és una veu que funciona en mecanisme laringi I quan hauria de funcionar en mecanisme laringi II  Es produeix una tensió en el múscul vocal que, en situació de repòs, no és equilibrada pel múscul cricoaritenoïdal.
 Les CCVV no s'estiren ni tanquen per la zona posterior Objectius del tractament  Presa de consciència del to greu per afavorir l'emergència del mecanisme laringi II  Treball vocal de sirenes i escales descendents  Ressonàncies cranials (sentir la vibració al crani) per trobar un timbre més lleuger que indueixi al canvi de mecanisme laringi  Treball de la intensitat evitant la veu projectada sobre els greus  Esforç vocal inicial i predominant sobre els ressonadors  Una tensió exagerada de la musculatura de la faringe l'estreny i eleva la posició de la laringe.
 El timbre es torna contret.
 Tipus: o Disfonies del timbre contret en les persones estressades o Disfonies del timbre contret en els cantants (busquen un timbre concret i acaba forçant la laringe) o Sobreesforç paroxístic en una laringe anatòmicament normal (en períodes molt més curts)  Sobreesforç paroxístic sobre el buf i la laringe alhora  Mal ús en crits, tos i esforços amb glotis tancada  Pot haver-hi traumatisme de la mucosa i submucosa amb hemorràgia o inflamació edematosa  S'alteren les vibracions durant uns dies  Tractament:  Repòs vocal (per afavorir la recuperació i evitar un possible pòlip)   Antiinflamatoris Si passa sovint, cal descartar patologies que expliquin la fragilitat de les CCVV  Hipoquinèsies vocals secundàries a una hiperquinèsia primitiva: fatiga vocal perquè han estat sotmeses a una hiperfunció.
o Descripció:  Esgotament muscular de la laringe després d'un esforç.
o Els músculs esgotats no responen bé a la demanda de contracció o Exemples: mestres al final del dia o periodistes esportius al final de la retransmissió o Els músculs AA i CAL es contrauen malament i hi ha hiatus posterior.
o Tractament:  Amb repòs vocal poden recuperar-se en part.
 Els objectius de la reeducació en hipoquinèsies que es repeteixen en un quadre d'hiperquinèsia habitual són els mateixos que en les hiperquinèsies vocals primitives.
 En el cas d'hipoquinèsies després d'hiperquinèsies degudes a esforços paroxístics, cal treballar la projecció vocal.
 Hipoquinèsies vocals primitives: veus molt dèbils d’entrada, sense to muscular.
Descripció: o Es fan poques consultes per hipoquinèsies vocals primitives excepte en veus professionals o Abans de prescriure reeducació, cal eliminar una possible malaltia causal:  Disminució de la hipòfisi i glàndula tiroïdal  Miastènia  Astènia  Anèmia  Depressió o En aquests casos, la correcció vocal es farà amb un tractament de la causa, no amb rehabilitació vocal o Les hipoquinèsies primitives aïllades són candidates a RHB o Són una característica de la personalitat d'individus introvertits o Tota la musculatura que intervé en l'emissió vocal està poc entrenada, poc desenvolupada i és poc eficient o Quan necessiten imposar la seva veu  El timbre es modifica  Surten “galls”  Apareixen picors, tos, dolor o La veu no és eficaç o Activitat hipocinètica general  Estàtica decaiguda  Respiració invertida  Poc espai orofaringi  Hipoarticulació  Reducció tancament velofaringi o Manca de tonicitat dels músculs intrínsecs de la laringe (CCVV d'aparença flàccida, discretament còncaves, artienoïdals mal aproximats) o Característiques acústico-perceptives:  Manca d'intensitat  Timbre empobrit (a vegades nasalitzat i pla)  Melodia reduïda  Fonamental greu  Veus sense relleu i sense abast a l'hora de projectar Objectius del tractament: o Instal·lar un gest vocal ampli i eficaç en un cos dinàmic, evitant tensions que portin a una hiperquinèsia secundària o Recolzament abdominal o Dinamització de l'actitud vertical o Coordinació FR (fonorespiratòria) o Enriquiment del timbre o Precisió articulatòria o Treball de l'alçada de la veu o Projecció vocal  Hiperquinèsies vocals secundàries a una hipoquinèsia primitiva: nivell d’exigència vocal elevat que provoca una tensió inadequada que desenvolupa una hiperquinèsia secundària quan abans eren dèbils.
Descripció: o Hipoquinèsia que ha evolucionat a una hiperquinèsia per motius habitualment professionals.
o La regió supraglòtica intenta compensar la poca energia sonora de la glotis o Veu de bandes ventriculars (vibren les bandes) amb les següents possibilitats:  Tancament de les bandes  Tancament anteroposterior  Tancament ariepiglòtic  Tancament vestibular Objectius del tractament: o Descondicionar el pacient del seu comportament reaccional i millorar el tancament de la glotis  Relaxació locorregional  Posició del cap i coll  Coordinació fono-respiratòria  Col·locació de la veu per desplaçar la força del buf cap a les cavitats de ressonància  Sons relaxats  Treball del timbre Quan és tant perjudicial es pot diagnosticar cirurgia Logopèdia en candidats a cirurgia Caldrà abordar aquests casos en equip interdisciplinari.
Quan hi ha d’haver cirurgia: 3. RHB prequirúrgica + cirurgia + RHB postquirúrgica 4. Objectius RHB prequirúrgica: o Optimitzar el gest vocal o Millorar el funcionament laringi 5. Objectius RHB postquirúrgica: o Treballar musculatura intrínseca de laringe - Potenciar la flexibilitat del lligament vocal (sirenes) - Millorar el tancament glòtic i tonificar aritenoides - Estimular el múscul vocal - Treballar les ressonàncies adequades - Exercicis: sirenes amb sons facilitadors [r], vibrant els llavis, i vocalitzacions ascendents i descendents amb grups consonàntics amb [r] o Mobilitzar la mucosa - Estimular la vibració de la mucosa i evitar adherències - Desenganxar la mucosa del pla profund del plec vocal - Exercicis: sons vocàlics aspirats i sospirs sonors Caldrà tenir en compte: 6. L’hàbit fonador o actitud corporal, respiració, fonació, ressonància, articulació 7. La ubicació de la lesió o vora lliure, subglotis, pla profund del plec vocal 8. L’origen de la lesió (funcional, congènit, etc) Senyals d’alerta: 9. Malestar vocal excessiu 10. Fatiga vocal 11. Empitjorament tímbric brusc o En aquests casos, cal revisió ORL.
Conseqüència final del mal ús vocal: 12. Nòduls vocals o Als 2 mesos de RHB: sempre hi ha una millora sensible - El pacient ja no perd la veu al final del dia - Té més estabilitat vocal - Ha guanyat cert confort vocal o Però: - Persisteix el buf i el rogall - Els nous hàbits no estan automatitzats - La veu no pot variar en intensitat ni alçada - Es pot proposar cirurgia 13. Pseudoquist serós 14. Edema fusiforme 15. Edema de Reinke 16. Pòlip laringi 17. Quist mucós per retenció 18. Hemorràgia submucosa 19. Úlcera aritenoïdal 3. Organic Voice Disorders (OVD) Disfonies d’origen congènit Afonia o disfonia que es produeix com a resultat de canvis orgànics en la laringe, en la qual: - No és possible produir la fonació normal a causa de la presència de lesions de la massa dels plecs vocals, alteracions d’estructures cartilaginoses o fallades en el funcionament neurològic d’innervació de la laringe.
- Els factors psicosocials i esdeveniments estressants de la vida i dificultats no estan generalment vinculats etiològicament, però poden resultar del trastorn orgànic de la veu o agreujar la situació.
- Els símptomes són consistents amb els canvis orgànics i els patrons de tensió muscular són una resposta inevitable per compensar els canvis fisiològics.
- La disfonia es produeix en relació amb els canvis de massa congènits, adquirids, o infecciosos; lesions traumàtiques o postoperatoris; agreujament del teixit per reflux àcid, contaminants químics, substàncies inhalables; interrupció o mala innervació neurològica dels músculs laringis. La naturalesa qualitativa i severitat de la disfonia reflecteix les anomalies orgàniques i neurològiques.
- L'inici pot ser gradual o sobtat en funció de la naturalesa de la patologia orgànica, i el curs de la disfonia constant i determinat per la patologia.
- En general no es pot aconseguir una fonació normal o significativament millorada malgrat els esforços del pacient o les tècniques facilitadores suggerides pel logopeda.
- La resolució de la disfonia pot no ser possible a causa de la naturalesa i la gravetat de la condició orgànica. Quan és possible, la intervenció primària serà mèdica o quirúrgica. La teràpia de seguiment pot ajudar.
Fisiopatologia de l’alteració glòtica Congènita - Alteracions fisiològiques primàries: o Rigidesa cordal o Insuficiència glòtica  hiatus longitudinal  hiatus en rellotge de sorra o Mecanismes compensadors  per a augmentar la pressió espiratòria  per a augmentar la resistència glòtica  per a agreujar la veu  per a gestionar la pèrdua d’aire Patrons evolutius Podem distingir 3 fases clíniques: - Fase de lluita o El pacient intenta compensar l’alteració glòtica amb diferents mecanismes - Fase d’equilibri o El pacient equilibra la funció vocal amb un predomini de mecanismes compensadors adequats - Fase de fracàs vocal o La mecànica compensadora no és adequada, el resultat no es bo i es deixa de lluitar.
Tractament de les disfonies congènites - El primer tractament sempre serà logopèdic, amb l’objectiu d’ajudar al pacient a instaurar uns mecanismes compensadors adequats - Si amb logopèdia no hi ha suficient millora: o RHB + cirurgia + RHB - Les tècniques quirúrgiques són difícils i a vegades el resultat no és plenament satisfactori Intervenció logopèdica en les disfonies congènites - Quan hi ha rigidesa lleu o moderada de CCVV o Treball específic dels sons aguts a intensitat moderada  S'ha observat que en aquests pacients el mecanisme II és més eficaç que el mecanisme I  La repetició dels exercicis donarà més flexibilitat al lligament i als músculs - Quan hi ha rigidesa lleu o moderada de CCVV en dones: o Objectius  Reequilibri del gest vocal  Descobriment del mecanisme II o Treball sobre la freqüència fonamental o Exercicis vocàlics descendents en veu de cap evitant el sobreesforç o Allargar l'extensió de la veu aguda cap a freqüències mitges i fer veu salmodiada sobre una possible freqüència fonamental - Quan hi ha rigidesa lleu o moderada de CCVV en homes: o Objectius  Reequilibri del gest vocal  Entrenament del lligament vocal  Relaxar i baixar la laringe o Exercicis: -  Vocalitzacions en falset  Manipulacions de la laringe  Equilibri de pressions sub i supraglòtiques  Baixar al registre mig per trobar una nova fo  Buf adaptat i ressonadors relaxats Quan hi ha rigidesa extrema de CCVV (vergetures marcades en homes i dones) o Objectius  Equilibri del gest vocal  Equilibri pneumoglòtic  Millorar el tancament glòtic o Exercicis  Manipulacions  Relaxació locorregional  Postura corporal inclinada cap endavant i l'esquena arrodonida   Sospirs sonors Millora de la impedància sobre laringe Paràlisis laríngies - Possibles símptomes de la paràlisi laríngia: o Disfonia o Dispnea o Disfàgia  Segons: o La posició de la CV afectada  Mitjana (en adducció)  Paramitjana o Lateral (en abducció) o Si és unilateral o bilateral Unilateral en abducció - Descripció: o Veu:  Greu, poc intensa, molt bufada, bitonal  TMF molt curt  Respiracions freqüents durant la parla  Fatiga vocal i també general o Deglució:  Pot haver-hi broncoaspiracions, sobretot durant els primers dies o Sensacions propioceptives:  Perceben una hemilaringe diferent de l'altra o La corda immòbil pot estar en posició:  Mitjana (en adducció)  Paramitjana  Lateral (en abducció) o La vora lliure sol ser còncava per una hipotonia que desapareixerà amb la RHB o Hiatus en la fase de tancament - Tractament o Es proposa sempre RHB vocal precoç i intensiva o Si no hi ha millora amb RHB, es proposa cirurgia - RHB logopèdica o Finalitat:  Obtenir un tancament de la glotis per compensació de la CV sana per tal de:  Sonoritzar la veu  Evitar les broncoaspiracions.
o Exercicis:  Exercicis passius  Manipulacions o Acostament de les ales tiroïdals o Restabliment de l'horitzontalitat del pla glòtic elevant la CV paralitzada i baixant la sana (si no millora la veu, fer-ho al revés) o És imprescindible una bona mantenint l'obertura en expiració.
 Exercicis actius  Tancament posterior o Tancament amb esfínter màxim o Tancament amb esfínter mínim   Tensió de les CCVV  Impedància de retorn Exercicis de tancament amb esfínter màxim  Imitar l'elevació d'un objecte pesat respiració    Imitar anar de ventre  Exercicis de pushing amb recolzament frontal  Cops de glotis Exercicis de tancament amb esfínter mínim  Cops de glotis lleugers  Riure  Atacs vocals precisos sobre oclusives [k]  Fonació amb interrupcions  Buf interromput buscant apnees en l'expiració Exercicis de tensió de les CCVV  Buscar la contracció del múscul cricotiroïdal (innervat pel nervi laringi superior)  Quan la veu aguda està ben timbrada en vocals, síl·labes i paraules, es va baixant el to intentant mantenir el timbre i sonoritat  Material sonor: o Vocals anteriors i tancades o Sons aguts en salmòdia o Sirenes glissando descendents o Staccato repetits  Exercicis de impedància de retorn  El tancament de les CCVV s'afavoreix quan hi ha un major equilibri entre pressions sub i supraglòtiques  - Treball amb canyes Evolució: o Sovint s'obté una compensació per la CV sana que sobrepassa la línia mitja i toca la CV paralitzada.
o Quan hi ha tancament glòtic reapareix un cicle vibratori complet de les dues CCVV.
o La CV segueix paralitzada però vibra de nou.
o La recuperació de la veu projectada i cantada és més difícil.
o En algunes ocasions hi ha una reinervació del recurrent als 6-9 mesos Laringectomies La laringectomía és una extirpació de la laringe que pot ser total o parcial.
No existeix un model de producció vocal universal per aquests pacients.
El tractament ha d’incloure un procés de presa de decisions - De caràcter multidisciplinari - Previ a la cirurgia - Per seleccionar l’opció vocal més adequada, segons: o Les possibilitats fonadores prequirúrgiques del pacient o Les indicacions de l’equip multidisciplinari o Els desitjos del propi pacient Laringectomies totals Presa de decisions: - Font sonora o Neoglotis artificial  Laringòfon: dispositiu extern generador de so que s’acobla al tracte vocal o Neoglotis natural  Ús d’un altra estructura per generar so (esfínter cricofaringi) - Model de producció de veu (relacionat amb la font): o Veu artificial o Veu esofàgica - Model de producció de veu (relacionat amb la font): o Veu artificial  Es diu artificial no per les característiques acústiques sinó perquè està generada per un dispositiu extern  En cas d’optar per la veu artificial, el procés de presa de decisions acaba aquí.
o Veu esofàgica  Basada en la dinàmica de l’esfínter cricofaringi  Models:  Amb pròtesi fonadora (l’aire que farà vibrar la neoglotis prové dels pulmons)  Sense pròtesi fonadora (l’aire prové de l’esófag): Veu erigmofònica  Si l’elecció és la veu esofàgica sense pròtesi cal prendre una altra decisió sobre la tècnica a utilitzar: o Deglució  L’aire s’introdueix a l’esòfag amb ajuda dels moviments de la deglució o Aspiració  L’aire s’introdueix a l’esòfag per un moviment de succió forçada o Injecció  S’aprofita la pressió generada en l’articulació de consonants oclusives per injectar aire Laringectomies parcials - Pot ser: o horitzontal o vertical o amb diferents volums d’excèresis - La RHB postquirúrgica anirà encaminada a establir una neoglotis amb les estructures preservades ...

Tags:
Comprar Previsualizar