TEMA 5 - França (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Ciencias políticas y de la Administración - 2º curso
Asignatura Política Comparada II
Año del apunte 2017
Páginas 12
Fecha de subida 16/06/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Júlia Mumany Pesarrodona 1 TEMA 5: França HISTORIA I SOCIETAT - 15 constitucions des de 1789 - 5 repúbliques, 3 monarquies, 2 imperis, 1 règim autoritari - De la revolució de 1789 a la segona república (1848-1852) o En aquest període de temps hi va haver 2 monarquies diferents ▪ Restauració: el germà de Lluis XVII va tornar a ser rei amb la Restauració Borbònica (1830-1848) o La 2a República va durar molt poc perquè en les eleccions presidencials que es van celebrar van triar de president el nebot de Napoleó, que després serà Napoleó III. Va fer un cop d’estat, el que Marx anomenava el 18 de Brumari, a partir del qual va fer un referèndum per ratificar aquest nomenament i el canvi de república a Imperi. La ciutadania va acceptar aquest canvi. El seu imperi va durar fins el 1870 - Segon Imperi (1852-1870): els partits Bonapartistes i monàrquics van tenir sempre molta força durant el segle XIX i XX.
o Aquest imperi era molt de dretes, molt repressor, molta anti classes populars i anti obrers.
A l’any 1870 hi ha la Guerra Franco Prussiana, en la qual Prússia guanya la guerra i es declara, el 1871, l’Imperi alemany a Versalles, perdent França el territori d’Alsàcia Lorena. El mateix any va caure Napoleó III i va ocórrer la Comuna de París, en la qual les classes populars es van organitzar per viure de manera comunal. Si més no, van sofrir una gran repressió i morts per part del propi exèrcit francès un cop instaurada la república.
Després de la caiguda de la Comuna es passa a la 3a República.
- Tercera república (1870-1940): dura més o menys amb el mateix sistema polític, Constitució, llei electoral (sistema majoritari a dues voltes). Entre mig hi ha “l’affaire Dreyfuss”, un sotstinent de l’exèrcit, jueu. Va causar una gran lluita en tot l’aspectre polític que va canviar una mica la dinàmica política del país. Seguidament hi va haver la 1a GM, amb el recolzament del Partit Socialista amb la declaració de guerra. Va provocar molts conflictes dins de l’esquerra, arribant a assassinar el primer secretari del Partit Socialista, Jean Jaurès, el 1914, el qual no volia entrar en la guerra. Creia que quan hi hagués una guerra tots els obrers d’Europa s’havien d’unir i dir NO a la guerra. El Partit Socialista, després d’això, declara un sí a la guerra.
Guanya la 1a GM França, amb l’ajuda dels EEUU.
Júlia Mumany Pesarrodona 2 A partir de l’any 1929 França va patir greument els efectes de la crisi econòmica, sobretot perquè va ser un dels últims països en sortir de l’or com a moneda de referència. Això va ocasionar tensions socials molt grans, sobretot entre els partits de les esquerres, tot i que també de les dretes i les extremes dretes. Paral·lelament, a Itàlia hi havia Mussolini amb la seva dictadura, i a Alemanya ja hi havia partits feixistes.
L’any 1934 es va intentar un cop d’estat a França.
L’Any 1936 va guanyar les eleccions el Front Popular a França, amb una coalició d’esquerres igual que a França.
Es pot dir que tots aquests conflictes de règim venen donats pels conflictes amb Alemanya.
- Ocupació i el règim de Vichy: ocupació de territoris l’any 1940. El Parlament dóna plens poder al mariscal Pétain un dels herois de la 1a GM, per fer la Pau amb Alemanya. Signa la rendició amb Hitler. Pétain encapçala el règim de Vichy, el qual col·labora amb el règim alemany.
El 1944, amb la invasió de Normandia, s’instaura un règim provisional.
- Conseil National de la Résistance: va ser l’òrgan qui va coordinar i dirigir els diferents moviments de resistència francesa que es van donar durant la 2a GM, on hi havia aglutinades totes les tendències polítiques. Més concretament, el componien membres de la premsa, de sindicats i de partits polítics hostils al govern de Vichy, a partir de mitjans de 1943.
- 4a República (1946 – 1958): el 1940, quan hi va haver la rendició del Mariscal Pétain, se’n va anar a Londres. De Gaulle torna el 1944 com a Cap del govern provisional (socialistes, comunistes, dreta, etc). Es forma el Consell Nacional de la Resistència, que intenten fer un esborrany de Constitució, de programa polític, de com serà França després de l’alliberament.
Serà un programa molt social, recuperat del Front Popular del 1936-1939.
Es comença a implantar aquest Estat Social, en consonància amb la resta d’estats europeus.
L’any 1946 s’aprova la Constitució de la 4a República, i de Gaulle s’allunya de la vida pública.
Estableix un sistema electoral totalment diferent: molt proporcional que fa que hi hagi molts partits, amb governs molt inestables. Tant és així que hi ha 28 governs en poc més de 10 anys.
A això també s’afegia la inestabilitat per les guerres colonials (Indo Xina, Algèria, etc).
L’any 1958 hi ha un cop d’estat, per part dels generals francesos dels exèrcits colonials d’Algèria.
En aquesta situació, el President de la República torna a cridar al General De Gaulle i el nomena a ell president. Tot i defensar que Algèria continués sent francesa, l’any 1962 organitza el referèndum i concedeix la independència al país.
Júlia Mumany Pesarrodona 3 A més a més, també organitza un procés de canvi de la Constitució, a partir d’un referèndum. És llavors quan comença la 5a República - Els orígens de la 5a República (1958 – X): torna a canviar tot i s’estableix com a república semipresidencialista. El tipus d’Estat que s’estableix té molt a veure amb la personalitat de De Gaulle.
L’elecció del President es feia a partir del Parlament, però el 1962 canvia la constitució per tal que l’elecció del President sigui directa, i que el seu mandat sigui de 7 anys. Ara ja no és així i el termini és de 5 anys.
Aquest canvi de constitució que es dóna busca l’estabilitat política que no s’havia pogut tenir fins el moment.
Cal destacar el paper d’Alemanya i de l’Imperi Colonial francès, desenvolupat a partir de la pèrdua d’Alsàcia – Lorena, a Àfrica i a Àsia.
Elements de continuïtat - Estat: centralitzador, estructura jacobina, sistema de partits igual.
- Burocràcia: administració per departaments, les regions no es van crear fins 1973 - Fronteres: les mateixes, amb l’únic canvi de les colònies que van anar perdent i la d’AlsàciaLorena Estatisme: concentració del poder polític, cultural, forces econòmiques i socials en el govern, a París.
És un estat molt molt centralitzat respecte de la resta de països.
Hi ha un sistema de ciutats regionals clarament desproporcional, doncs París ho concentra gairebé tot.
Aquesta uniformització ve des de fa molt temps, des del segle XII, XV, en el qual ja es definia com a Estat Nació. La Revolució Francesa hi va tenir molt a veure, doncs tot es centralitzava des de París i els intel·lectuals del moment desprestigiaven el que no venia d’allà.
Aquesta centralització s’ha intentat canviar, però no s’ha aconseguit.
En aquest sentit, les minories a França i els dialectes regionals s’han vist profundament afectades per una voluntat d’instaurar la cultura i la llengua francesa. Es destaca, en aquesta línia, les Lleis Ferry, i la instauració del servei militar.
Desconfiança al govern, Sense intermediaris: el ciutadà a França no es veu com a part d’un grup, sinó que hi ha un contacte directe entre el ciutadà i el govern. Això pot ser perillós, doncs no existeix aquesta estructura social, aquests lobbies de la societat, on és la mateixa societat la qual crea vies de contacte, més enllà dels partits polítics, a partir dels quals defensar interessos i opinions que arriben, d’alguna manera, al govern. El Júlia Mumany Pesarrodona 4 perill doncs, està en la possibilitat de grans explosions socials, les vagues, etc, quan les demandes de la societat no es veuen reflectides en el govern. Malauradament, aquesta situació és una constant al país francès.
“Societat bloquejada” - Igualitarisme republicà i elitisme: la idea era que després de la Revolució Francesa el control del poder l’havia de tenir el poble, en concret, els més preparats del poble. Així es van crear les Grans Escoles, per formar els mestres, l’Escola Politècnica per fomar els enginyers, etc. Aquestes escoles anaven dirigides per l’elit que dirigiria l’estat. El 1945 es va crear la famosa ENA, d’on han sortit tots els presidents de França després de De Gaulle, menys Sarkozy, i també els grans empresaris. En aquesta Escola Nacional d’Administració els tallen a tots pels mateix patró.
Aquesta igualtat, a la pràctica, s’ha transformat en una elit que controla l’estat, els partits polítics i les grans empreses multinacionals.
- “Grandeur”: la “Gran França”, què vol dir això? Es refereix a la Gran França en el seu paper al món, que tenia sentit quan existia el seu Imperi Colonial. Oficialment de Gaulle va ser vencedor de la 2a GM, obtenint així un lloc permanent en el Consell de Seguretat. També està reconeguda com a potència nuclear. França com a constructor d’Europa i pilar, juntament amb Alemanya, de la Unió Europea. Ara bé, aquest paper ha anat disminuït gradualment, essent Alemanya molt més forta.
L’economia de moltes ex-colònies segueix essent controlada per França.
- Llengues i religions: França no ha ratificat la Carta Europea de Llengues Regionals. A les escoles públiques franceses s’ensenya francès, no hi ha classes en llengües regionals. No hi ha llengües regionals.
Pel que fa a les religions, és un Estat laic. La religió no té lloc a l’espai públic, ni a l’escola, ni al carrer, ni a les institucions públiques, etc. Hi ha una total separació entre l’Església Catòlica i L’Estat, volent dir que el govern no paga els diners de les persones ocupades en aquesta institució. Cal recordar, però, que la importància de la religió islàmica també és molta, creant un gran debat en el país.
Hi ha un conflicte important entre laïcitat – prohibició, és a dir, entre el dret de qualsevol persona de poder mostrar i exhibir la seva creença religiosa.
Oficialment, ningú sap quantificar exactament quantes persones hi ha de les diverses religions.
Doncs està prohibit declarar de quina religió ets, tothom ha de ser igual.
Júlia Mumany Pesarrodona - 5 Noves fronteres ètniques: tota la guettizació que hi ha dels immigrants d’Àfrica a les ciutats franceses. Hi ha una gran dificultat de integració d’aquestes persones, tot i que un dels principis del país sigui la voluntat de que aquests passin a ser un ciutadà més. S’intenta fer a partir de l’educació pública. Si més no, aquesta eina no ha funcionat tant quan la immigració de l’Àfrica com ho va significar per la immigració del sud d’Europa i de Polònia.
INSTITUCIONS - Executiu bicèfal: De Gaulle, per acabar amb aquesta inestabilitat política, li dóna uns poders al president dins d’un règim presidencialista. Des de 1962 aquest president s’escull per sufragi directe, i mana per 5 anys. El president del govern el designa directament el President, i pot caure o quedar-se si no té la confiança del Parlament. Hi ha dos caps de l’executiu i poden ser de dos partits diferents.
- President: “Monarchie républicaine”?: o El president pot: - ▪ Convocar un referèndum directament ▪ President del Consell de Ministres ▪ Pot prendre plens poders (dictadura) ▪ Cap de l’exèrcit i dirigeix les polítiques estrangeres de defensa ▪ Nomena el Primer ministre que ell mateix pot fer dimitir ▪ Pot dissoldre el Parlament Primer ministre i cabinet: ha de tenir, finalment, el recolzament del poder legislatiu. Si aquest obté una majoria en el Parlament del mateix color que el seu, l’afavoreix per poder dur a terme les polítiques que ell vol.
Júlia Mumany Pesarrodona - 6 La “cohabitation”: La cohabitation és el problema que sorgeix quan els dos caps de l’executiu són de partits diferents i, aquell mateix partit del president, no té majoria parlamentària. Això crea gran inestabilitat perquè el Parlament pot no fer-li confiança. Va passar en unes quantes ocasions.
Per solucionar aquest problema, l’any 2000 es va canviar. El mes de maig es fan les eleccions presidencials i al juny les eleccions legislatives, per tal que hi hagi una coherència entre el partit del president i la seva representació en el Parlament.
- El consell constitucional: similar a Espanya però no amb tantes competències. Beu dels recursos previs de constitucionalitat, és a dir, de l’abans i no del ex-post.
- Un parlament de dues cambres 2 cambres: Assemblea Nacional i Senat.
o Assemblée Nationale: Sistema electoral uninominal, majoritari a dues voltes. Els partits que es presenten poden passar a la 2a volta si sobrepassen un mínim de vots, per tal de donar unes majories àmplies al Parlament i solucionar el problema de la inestabilitat.
El mandat dels parlamentaris és de 5 anys.
Pot fer una moció de censura al Primer Ministre, però no pas al President de la República.
o El Senat té una elecció indirecta: gran consell dels municipis?: els ciutadans no trien directament els senadors, sinó que ho fan els Conselles Municipals, de Departament i Regionals els qui els trien. El seu mandat dura 6 anys, tot i que es renova cada 3 anys la meitat dels senadors.
o El govern pot fer decrets legislatius, també controlant l’agenda del Parlament. És a dir, marca el que es pot i no es pot discutir. El Parlament, doncs, veu la seva autonomia una mica retallada. La Constitució preveu que el Parlament no pot legislar en tot i, en aquestes que no, ho ha de fer el govern té la competència.
Es destaca la Llei dels Pressupostos. Si el Parlament no l’aprova en més de 70 dies, aquests queden aprovats automàticament.
Júlia Mumany Pesarrodona 7 o “Cumul des mandats” o El govern, doncs, té major poder sobre el Parlament, precisament per solucionar el tema de la inestabilitat. Queda materialitzat en la 5a República.
A la pràctica, exerceix més com a República parlamentària i no tant com a República Presidencialista, si es dóna la situació de la “cohabitació”. Doncs el poder legislatiu té molt de poder en el moment del nomenament del cap de l’executiu i durant el transcurs del mandat.
Júlia Mumany Pesarrodona 8 Si bé el President pot dissoldre les Corts les vegades que vulgui per aconseguir la majoria política que ell desitja, no és una bona pràctica a nivell polític, doncs el que surt és el s’hauria d’acceptar. És per això que el President sovint es veu forçat a acceptar la majoria que surt, encara que aquesta no sigui del color que ell vol.
ESTAT UNITARI DESCENTRALITZAT - De la “république une et indivisible” a la indivisible amb organització descentralitzada o Imperi de la idea dels jacobina, amb una França centralitzada.
o A partir de l’any 1983 es va començar una reforma descentralitzadora.
- Al 2016: 18 regions (13 França metropolitana i 5 a ultramar) o Abans de 2016 n’hi havia 22 però el govern d’Hollande va considerar que era massa i va apostar per reduir-les, quedant-se en 13 regions al continent i 5 a ultramar.
o Es destaca que la identitat cap a aquestes regions és molt dèbil, malgrat que en algunes d’aquestes el sentiment sigui més fort.
o Totes les regions tenen les mateixes competències.
o IDENTITAT NACIONAL  el vot de les darreres eleccions ha estat profundament dividit entre l’est i l’oest. Doncs a l’est va guanyar clarament el Front Nacional, i a l’oest els votants de Macron.
Júlia Mumany Pesarrodona ▪ 9 Es destaca molt les diferències d’atur, doncs en aquells llocs que més n’hi ha i també més desigualtats, menys estudis, més tendeixen a votar al Front Nacional, és a dir, als extrems.
▪ Per contra, com més a prop es viu de la capital del país i més estudis i renda, més vots hi ha al Partit Socialista.
A partir dels resultats de les darreres eleccions s’han conformat els perdedors i guanyadors de la denominada “globalització” i que també ha afectat particularment a França, destacant la progressiva desindustrialització i la caiguda de l’ascensor social.
- 101 départements: no ha canviat des de la Revolució Francesa - 36791 municipis: és un nombre molt significatiu.
- El sistema de partits polítics: s’observen grans canvis en aquests, escissions i canvis de nom. La raó principal podria venir pel fet que hi ha diferents corrents de poder dins dels partits per arribar a ser el candidat majoritari del partit i així concórrer a les eleccions presidencials. A la pràctica, però, es tendeix a una concentració del poder perquè només aquells partits que van aconseguint els vots necessaris per anar passant de les voltes, passen. Això ocasiona tendències de coalició entre partits, per assegurar-se la continuïtat en les eleccions. En aquest sentit, també pot ser que hi hagi candidats que, sabent que obtindran pocs vots, es retirin per deixar que n’hi hagi un que acapari més vots i pugui guanyar contra un altre candidat que no volen que surti. Aquest és el cas de les Eleccions Presidencials franceses el 2017, on tothom ha fet campanya per Macron contra Le Pen.
Júlia Mumany Pesarrodona 10 ELECCIONS 2017 - Resultats Eleccions Presidencials Les abstencions s’han de compatibilitzar sobre el total d’inscrits i no pas sobre el total de la població. N’hi va haver 16 milionsEl criteri per presentar-se a les eleccions presidencials és tenir 500 signatures de càrrecs electes. Aquests càrrecs electes no poden repetir la signatura, per tant només poden signar a un candidat.
Júlia Mumany Pesarrodona 11 Júlia Mumany Pesarrodona 12 Es destaca la no presència de les esquerres i, doncs, això ha afavorit que l’extrema dreta pogués ocupar el seu espai, apropiant-se del seu discurs. D’aquesta manera, doncs, no és sorprenent que també hagi captat els seus vots, de les classes obreres, fins i tot de l’extrema esquerra, dels comunistes.
RESUM • Democràcia presidencial o parlamentària?  sistema semi-presindencial. Adopta elements dels dos tipus de sistemes• El “semipresidencialisme”.
Legislatives 2017  És el gran centre del semipresidencialisme.
• • Democràcia majoritària, elements de consens Unitari descentralitzat: hi ha una petita descentralització del poder en regions, tot i que el seu poder és reduït.
...

Comprar Previsualizar