Tema 2 (II) (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 3º curso
Asignatura Societats i formes de vida a l'època moderna
Año del apunte 2016
Páginas 2
Fecha de subida 19/03/2016
Descargas 15
Subido por

Vista previa del texto

La marginació moral La marginació per qüestió moral acostumava a relacionar-se amb el món del joc i el sexe (Tafurers i els Alcavots i les Prostitutes). Eren perseguits, quan es capturaven rebien una justícia pública i exemplar. Aquest, normalment, era un exili forçat (bandejats) de la senyoria durant 5 anys. Si era reincident es castigava amb assots. Si tot hi així continuava essent reincident o no complia l’exili era penat a mort, a la forca.
Se’ls anomena “gent de mal viure”. Eren considerats perillosos.
Les prostitutes eres doblement marginades, per ser dones i per exercir la prostitució. La prostitució és legal i està controlada per les autoritats municipals, que dicten les normes dels bordells. Les prostitutes han de dur un vestit que les diferenciï de la resta de dones.
A Barcelona estava prohibit, per llei municipal, que portessin capa, mantell o abric; se’ls permetia dur joies i vestits luxosos, per tant que ensenyin el cos. D’aquesta manera son de fàcil identificació. Per Setmana Santa s’intentava amagar a les prostitutes.
També es marginaven les dones per motius de blasfèmia, renec, insult o tenir males relacions amb la comunitat. La blasfèmia era la raó inicial de molts casos de processos de bruixeria.
Els esclaus Els esclaus són un grup molt present, quantitativament, a les ciutats, sobretot portuàries. Era un grup social profundament marginat. Era nombrós perquè s’hi podia caure de diverses maneres:  Presoner de guerra. Algú capturat a les lluites de frontera, agafat en una ràtzia o de qualsevol enfrontament. Són Captius. És la manera principal d’arribar a l’esclavitud.
 L’esclau de tràfic. Persones (adults o infants) comprats o segrestats en costes llunyanes, com en els àrabs, que venen esclaus portats de l’Àfrica central. És un esclau que s’aconsegueix amb la compra. L’esclau serà un producte més.
 El fill de mare esclava. Els fills hereten la condició de la mare, per tant el fill d’una mare també era esclau.
Els principals col·lectius d’esclaus a Catalunya eren:  Sarraïns i Búlgars. No portaven a cap contradicció a nivell religiós, perquè no eren cristians catòlics. Els Sarraïns eren musulmans, per tant infidels; mentre que els Búlgars eren Ortodoxes sota poder dels Turcs.
 Grecs. Eren els que s’intentava que fossin més alliberats, ja que eren Ortodoxes però no estaven sota control Turc.
El treball dels esclaus es localitza a:  Al camp. Els esclaus es dediquen a tasques tradicionals i dures. L’esclavitud rural no és rellevant.
 A les ciutats. És on va tenir més importància. Són, sobretot, esclaus domèstics.
Totes les capes de la societat urbana tenen esclaus. Al segle XIII es regula el mercat d’esclaus, un cop adquirit per un amo ja no es poden vendre, sinó que es van llogant, d’aquesta manera n’obtenen més benefici que d’una única venda.
Al segle XIV i XV els gremis es queixen de l’existència d’un nombre massa elevat d’esclaus que perjudica a la mà d’obra lliure, davant d’això les autoritats municipals i gremials regulen el treball dels esclaus.
Els esclaus vivien a casa els amos, en el pitjor lloc, havien de ser alimentats, aprenien l’ofici de l’amo, eren obligats a vestir-se de groc, per a diferenciar-los.
Eren considerats com a objectes personals, no tenien condició humana, i per tant eren un element de producció, per això al moment de la compte es tenia en compte la seva condició física. Això es veu reflectit ens els inventaris postmortem, se’ls anomenava parlant (objecte que parla). Davant la llei no tenien drets.
La llibertat s’aconseguia a través de dues vies:  L’enfranquiment. La més important a Catalunya. És una clàusula testamentaria on l’amo deixa en el testament la llibertat de l’esclau. Tot hi això hi ha la possibilitat que quedi al servei de la muller fins que aquesta mori, després ja obtindrà la llibertat. Es un alliberament sobretot per motius pietosos.
 Compra de llibertat. Era més poc freqüent que l’enfranquiment. Es podia fer de cop o a terminis (manumissió per talla). En aquesta última es pactava un preu amb l’amo i s’anava pagant a terminis.
Després d’aconseguir la llibertat esdevenen lliberts, aquests tenien una gran capacitat d’integració social, es constituïen en confraries, d’aquesta manera s’adapten a la societat (batejar-se, llengua, costums...). Aquestes confraries tenen una gran assistència entre elles, ja que s’evitava que es morissin de gana.
Alguns dels esclaus es van convertir en artistes de gran importància:  Jordi Safont va ser el mestre d’obres de la Seu de Lleida. Havia estat esclau d’us escultor, Marc Safont.
 Lluc Borrassà va ser esclau de Lluís Borrassà. Va esdevenir un gran pintor del Gòtic català.
 Jordi de Déu va ser un gran escultor, havia estat esclau de Jaume Cascalls.
...

Comprar Previsualizar