El mitjà termini, Economies Obertes i Creixement Econòmic (LL/t) (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Turismo - 2º curso
Asignatura Economia (Macro)
Año del apunte 2014
Páginas 16
Fecha de subida 02/12/2014
Descargas 26
Subido por

Descripción

EL MITJÀ TERMINI
Mercat de treball, atur, preus esperats, productivitat i eficiència, fixació de preus, taxa natural d'atur, llei de Oferta i Demanda Agregades, Corba de Phillips, Nairu, Okun, inflació.
ECONOMIES OBERTES
comerç internacional, tipus de canvi, aranzels
CREIXEMENT ECONÒMIC
paritat del poder adquisitiu, llarg termini, convergència, Solow.

Vista previa del texto

TEMA 3 – EL MITJÀ TERMINI 1 El mercat de treball Els fluxos d’entrada i sortida són més o menys iguals (flux constant).
Mercat de treball estudiants = jubilats Perill: el desànim.
El fracàs escolar (no passar de la ESO), si és elevat, incorpora massa gent al mercat de treball i es crea un desequilibri. Si es mantenen els nivells estables, el mercat de treball no pateix. A Europa (sobretot Espanya) ara, el nivell d’atur és molt més elevat del que en teoria hauria de ser (més del doble que a EUA, Australia, Canadà...). Això és per què hi ha un desequilibri  masses actius en situació d’atur  molts actius marxen del mercat ja que fa massa temps que busquen treball, i és en aquest moment quan surts de l’equilibri  passen a no pagar impostos, els hi paguen subsidis... i per tant té un efecte negatiu en l’economia.
El problema no és l’atur  el problema és la desocupació (el que s’ha d’estudiar).
2 L’atur Crisi = + atur Bonança = -atur El problema bàsic és que el funcionament del mercat de treball a Espanya té un problema que ens costa identificar i per tant solucionar.
 Per què s’incrementa l’atur en èpoques de crisi? Hi ha menys demanda de productes, per tant menys demanada de treballadors. 1r No contractació, 2n jubilacions (les grans empreses fan les jubilacions anticipades per tal de que els treballadors marxin voluntàriament) i 3r acomiadaments (fa que pugi el nivell de cop).
 Problema de l’atur: reducció dels benestar dels treballadors ja que el perill de perdre la feina és més alt i de trobar-ne de nova més baix.
3 Els salaris Conceptes: (les institucions següents son elements que afecten al mercat de treball):   Prestació d’ atur: Acaba afectant als nivells de salaris que ens paguen  com més alta sigui la prestació, menys gent tornarà a treballar fins que no trobin un lloc on paguin més que la prestació. És a dir: Com més alta  pitjor, ja que hi ha menys incentius per treballar.
Sindicats: Com més poder tenen els sindicats, més afectació té al mercat de treball.
Com més durs són  hi ha més dificultats per que el mercat de treball funcioni de 1   manera equilibrada. (si els sindicats demanen salaris molt alts i condicions molt bones, l’empresa contractarà el mínim de treballadors).
Nivell educatiu: si el nivell educatiu no correspon al que volem, el mercat de treball no progressa : si hi ha un desequilibri entre el que s’estudia i el que acabes treballant, el mercat de treball no funciona de manera equilibrada. (Ex.: si estudio turisme, i acabo treballant de recepcionista, estic sobre estudiat  cobro menys del que em toca i a sobre que els que han fet un cicle de recepcionista no tenen feina).
Negociació col·lectiva: pot ser: o Molt centralitzada: una sèrie de representants empresarials d’un sector negocien amb representants dels treballadors.  implica que la decisió s’aplica al conjunt d’empreses del sector.
Conclusió: els treballadors no s’han de precupar  no perden el temps.
o Molt descentralitzada: cada zona decideix fer una negociació. (inclús treballadors d’una sola empresa amb el seu cap).
Conclusió: es perd molt de temps negociant.
Salari de reserva: és el salari que decidim fins que un altre salari pugui millorar la meva vida.
[El mínim que volem cobrar].
4 Fixació de salaris Com més atur  més fàcil és substituir un treballador. Si hi ha molt atur en un sector és molt fàcil substituir-lo. Això fa que com més persones a l’atur i més fàcil sigui substituir-les, més baix es el salari, ja que el treballador té poc poder de negociació. [atur  salari].
Com millor tractat un treballador, els seus nivells de producció i eficiència són més alts.
Els SALARIS(W) depenen de 3 elements: preus esperats (     ), nivell d’atur ( ) i institucions ( ): : salari real (capacitat adquisitiva).
: preus esperats.
: nivell d’atur. [atur  salari] (relació negativa).
: institucions. [institucions  salari] 5 Preus esperats Preus esperats són la valoració dels preus que esperem pels següents mesos. Per veure si l’any pròxim seré capaç de comprar el mateix: per tant que la meva capacitat adquisitiva es mantingui (w).
2 1r. Per negociar els salaris s’ha d’intentar que l’ increment dels salaris sigui similar a la evolució dels preus adquisitius. Si perdo capacitat adquisitiva, estic pitjor que l’any anterior.
2n.Els sindicats intenten pujar els salaris per sobre dels preus esperats (ex. Si els preus esperats són +10%, intenten pujar els salaris un 15%) això provoca que pugi l’ inflació; i que per tant la capacitat adquisitiva cau.
Solució: el govern sempre dona els preus esperats més baixos del previst, i quan negocien els salaris, el govern recomana que els salaris no pugin és del que ha pujat el preu esperat.
 molt relacionats.
6 Productivitat i eficiència Quan millor es tractat un treballador millora la seva productivitat i eficiència. Així doncs actualment moltes empreses han optat per compensar segons la productivitat als treballadors.
La màxima eficiència la trobem amb el mínim índex d’atur possible i això serà posssible gracies als salaris i preus que donaran un equilibri en el mercat de treball.
7 Fixació dels preus Funció de producció:  Tecnologia; suposem que la tecnologia no afecta al mercat de treball, i que per tant no influeix en les unitats de produció.
Per tant el salari serà igual que la producció, però l’empresari i afegirà un marge de benefici.
Per tant obtenim la següent funció: = preu / = marge de benefici / = Salari 3 8 Taxa natural d’atur (equilibri) Aquest equilibri el trobarem entre 2 elements.
1.
TAXA NATURAL D’ATUR 2.
No obstant, Blanchard, diu que s’hauria d’anomenar TAXA ESTRUCTURAL D’ATUR (ja que es una causa d’unes estructures com els sindicats, educació... )  Aquesta taxa (la 1. i la 2.) sempre seran d’un 2% - 3% a causa de la gent que es canvia de feina i els que busquen per primera vegada. Per tant sempre hi haurà una mica d’atur.
Segons Blanchard la TAXA ESTRUCTURAL és major a la TAXA NATURAL.
Aquest 2%-3% es justifica amb la gent que entra al mercat laboral és a dir els immigrants. A Espanya al 2008 era el 9% quan l’economia anava al màxim.
CONCLUSIÓ: La teoria i Blanchard arriben al mateix resultat, però un creu que les estructures afecten al mercat i l’altre no. Nosaltres fem servir la TAXA NATURAL.
Si suposem que els preus esperats (Pe) són iguals al preu (P); trobem el salari: 1.
2.
Si ho representem gràficament: CONCLUSIÓ FINAL: 4 9 Nivell natural d’ocupació i Nivell natural de producció ( = població activa / = treballadors / =aturats) Si tenim un nivell natural d’atur d’un 2%, el nivell natural d’ocupació és del 98%; per tant la capacitat de producció mai serà del 100%. Així assumim que sempre hi haurà una mica d’atur.
10 Oferta i Demanda agregades L’equilibri d’OA i DA ens suposa el nivell d’atur.
10.1 Oferta Agregada (OA) Ens mostra com afecta la producció al nivell de preus. Les variables que li afecten son: el nivell de preus esperats i el nivell de producció.
 (y)producció   (p)preus Augments en el nivell esperat de preus, provoca una pujada en el nivell de preus efectius de la mateixa quantia.
 nivell esperat de preus   nivell de preus efectius Salaris Sabem que Producció = Preus [Y=P]. (és a dir com evoluciona la producció segons canvia el nivell de preus.
Preus Per tant,busquem la RELACIÓ ENTRE PREUS I PRODUCCIÓ Relació entre preus i producció: 1. Substituïm els salaris [Suposem que 2. Introduïm Y (marge benefici) i (institucions), són constants.] Sabem que: / 3. Substituïm Ja tenim la relació d’ OA.
5 Ara busquem el NIVELL d’ EQUILIBRI: Veiem que: 1.  Y  P És a dir quan el nivell de producció augmenta, el nivell de preus també.
Això succeeix perquè: a. Si Y  N   U (Si augmenta la producció, augmenten els treballadors, i com a conseqüència, baixa el nivell d’aturats).
Per tant:  (baixa taxa d’atur)   W  Si W P (Si baixa nivell d’atur, pugen els salaris; per tant si pugen els salaris, augmenta la producció.
 Y  P 2. Sempre per sobre de la corba, els preus coincideixen amb els preus esperats ( Si   (Si pugen els preus esperats, pugen els preus) Si   (Si baixen els preus esperats, baixen els preus) ) 3. Com que sempre hi ha d’haver-hi equilibri en els preus: >  Conseqüència: trobarem el mateix nivell de producció però amb uns preus més alts. (Per tant la producció (Y) no augmenta).
10.2 Demanda Agregada (DA) La Demanda Agregada és l’equilibri de IS=LM. La relació de Demanda Agregada, busca l’equilibri entre IS i LM. Quan es troba l’equilibri IS-LM, trobem l’equilibri dels mercats LM IS (economia); per tant: Y= producció (PIB) G= Gasto Públic M= diner real P= preu T= impostos (Aquesta fórmula es per veure com evoluciona la producció (Y) respecte els preus (P)).
6 Canvis en els preus impliquen canvis en la LM  Si pugen els preus la LM puja; per tant si pugen els preus, la producció baixa. [Preus ( )  LM  Preus ( )   Producció ( )] Veiem que si augmenta el gasto públic, la corva IS augmenta. [Gasto ( )   IS]  DA’ OBJECTIU: Buscar el Punt d’Equilibri on els preus es mantinguin i la renta creixi.
Relació OA i DA A curt termini, quan busco l’equilibri entre OA i DA, trobem que: Però si analitzem el punt d’equilibri, veiem que el nivell de Y no és igual que el Yn (natural); passa que el nivell de Y no és igual al de Yn (ja que pot ser menor o major).
Exemple de si Yn és menor: A c/t trobem el nou equilibri.
Per tant trobem el nou nivell d’atur natural.
Quan incorporem el mercat de treball, passa un cert temps fins que tornem a trobar l’equilibri.
Yn  Equilibri a Mig Termini 7 TEMA 4 – EL MITJÀ TERMINI (II) Treball Preus Així direm que el mercat de treball modifica l’evolució dels preus.
1 Corba de Philips A partir dels anys 60 es comença a estudiar aquest fenomen, i es quan van trobar la corba de Philips.
Aquesta corba va sortir de totes les dades d’inflació i atur acumulades, van trobar unes sèries i relacionaven l’atur amb la inflació.
Al veure aquesta corba; veiem una relació negativa:    atur   inflació  atur   inflació Al cap dels anys es va començar a dubtar sobre si la teoria era tan bona com es deia.
2 Corba de Philips (Espiral de salaris i preus) La conclusió de la Corba de Philips es demostra així: 3 Corba de Philips (trencament teoria) Als anys 70 es comença a dubtar a causa de la crisi del petroli i el canvi de la fixació de salaris.
Canvia el gràfic: 8 Canvi de la fixació de salaris: Fins als 70 l’evolució dels preus havia sigut irregular, per tant la capacitat adquisitiva no variava gaire. Però a partir d’aquí l’inflació va ser positiva any rere any; és a dir no hi havia baixada de preus i per tant es va reclamar (per part de sindicats) que els salaris també pugessin al nivell que ho feien els preus i per tant millorar la capacitat adquisitva.
Això va fer que els empresaris tinguessin menys beneficis i per tant havia de acomiadar treballadors.
4 Corba de Philips MODIFICADA Partint de la relació Inflació taxa atur: La raó per la quan la corba de Philips es superada per altres aspectes: A la corba de Philips original es posa que la mitjana és 0 [ ]; per tant la corba de Philips original diu que la inflació i la taxa d’atur del mateix any tenen una relació directa.
Corva Philips ORINGINAL Canvi de la corba Ens trobem que la inflació esperada no ha de ser 0, ja que la posada de salaris si que afecta: els salaris tenen influència Com han evolucionat els preus l’any anterior (la referencia més inmediata) Influencia de l’any anterior sobre la inflación esperada.
Amb aquesta fórmula ens fixem amb els preus de l’any anterior.
El més normal és pensar que  si és igual a 1 vol dir que la inflació esperada per l’any, és la mateixa que la de l’any anterior. (si fixo els salaris del 2014, ens fixem amb els del 2013  si els salaris van pujar un 1.5 al 2013; al 2014 pujarem un 1.5).
 Si ho substituïm trobem la corba de Philips modificada: Corva Philips MODIFICADA Si substituïm la per anys veiem la diferència d’inflació del 2012 – 2013 ( ).
9 La modificació de la fórmula la plantegem perquè la inflació de l’any anterior si que té influència. La modificació diu que la taxa d’atur d’un any respecte com han variat els preus.
Per això posem la variació de preus. Ha anat evolucionant.
Taxa natural d’atur Al veure la relació inflació – taxa d’atur ens porta a la TAXA NATURAL D’ATUR ( ) La relació amb la corba de Philips és que les dos busquen que la taxa d’atur sigui la d’equilibri.
(Ex. Si tinc taxa natural d’atur del 7% i la taxa d’atur del 25%; el que passa es que la inflació baixa).
Nairu Per tant busquem la NAIRU (Taxa d’atur no acceleradora de la inflació). La NAIRU suposa que la inflació és igual a la inflació esperada; per tant:  Ara substituïm: Finalment arribem a la fórmula NAIRU: Veiem com la NAIRU ens mostra les diferències en la inflació que expliquen les diferències de la taxa d’atur. L’ideal seria que generi inflació.
fos 0. Per tant s’ha de buscar la taxa d’atur que no 5 El creixement del diner Llei d’OKUN: diu que hi ha una relació entre creixement de la producció (PIB) i la taxa d’atur.
És una relació que en els últims anys ha sortit en temes de crisi. La relació és: [PIB taxa d’atur+.
10 A Espanya els últims anys el PIB creix i la taxa d’atur no baixa  el que passa és que necessitem que hi hagi un creixement determinat del PIB perquè baixi la taxa d’atur.
(Necessitem que el PIB creixi molt per que la taxa d’atur baixi). Com a mínim hauria de créixer un 4% el PIB per que la taxa d’atur baixi significativament ; es a dir quan ets capaç de crear llocs de treball.
PROBLMES D’AUGMENTAR LA QUANTITAT DE DINERS: L’augment de la quantitat de diners provoca inflació. (Sensació de riquesa no real) .[exemple: els bancs al 2007 creaven diners donant hipoteques de pisos per valors superiors al real; per tant al provocar aquest increment de preu, els constructors pujaven més els preus; i al final pujava tot. Al desaparèixer la pujada de preus, la gent tenia unes hipoteques per un preu molt més alt del real].
Solució: hem de buscar augments de percentatges de creixement bons del diner, ja que si no es crea inflació. Sempre hi ha una política fiscal contractiva per evitar creixements molt alts; ja que el creixement del diner fa créixer la producció. Aquest diner també són crèdits, per tant mes gasto públic i més gasto de maquinària.. en empreses.
6 Controlar la inflació Per controlar l’ inflació hem de passar per una època d’atur  és la relació de Philips: si tens massa inflació, provocada per generar massa diner, l’atur baixa i per tant va baixant l’ inflació.
També s’ha de controlar el tipus d’interès per tenir menys quantitat de diners:  Si el tipus d’interès és molt baix, es creen masses diners (2007), per tant augmenta l’ inflació. [ (amb Ti baixos)  ]  Solució: pugem els Tipus d’interès, per tant reduïm la quantiat de diners i per tan baixem la inflació. [ (Ti alts)   ] 11 TEMA 5 – ECONOMIES OBERTES: Relacions econòmiques internacionals 1 Economies obertes Quan parlem d’economies obertes, parles de que els països estan connectats (així ho hem decidit). Es comuniquen bàsicament per que les importacions i exportacions afecten als nostres nivells de producció (PiB). (Ex. Produïm a la xina i empaquetem aquí; mirem salaris, legislacions... de la xina).
2 Comerç internacional L’economia volem que sigui el màxim eficient possible : és més eficient quan anem a buscar productes on n’hi ha, que no pas intentar-los produir. (Per això produïm a la Xina).
Això sorgeix de la “especialització” *al s.18 comencen a concentrar-se en la eficiència].
Veiem els tipus de canvi:   Tipus de canvi nominal: És el preu de la moneda nacional expressada en la moneda estrangera. Número d’unitats de moneda estrangera que es poden obtenir a canvi d’una unitat de moneda nacional. (ex. 1.3$/€).
Aquest tipus de canvi surt de les relacions comercials, que s’estableixen a tot el món (en l’ex, entre l’$ i l’€). Per tant abans de comprar un producte, hem de comprar la moneda. La relació 1.3$/€ és la relació oferta-demanda. Com més relacions comercials en una moneda, major és el preu. Si oferim molt d’una moneda, el preu de la moneda va creixent (llei oferta- demanda).
[ofereixo dollar  preu dòlar] [demanda d’euros  preu euro] Aquest tipus de canvi nominal no indica massa, per tant fem servir el: Tipus de canvi real: És el preu relatiu dels béns estrangers expressat en béns interiors.
És a dir si jo tinc un tipus de canvi nominal, i se els preus del producte; la relació ens dona el tipus de canvi real (el podem especificar en béns). Dona la relació entre preus i productes (ex. Si puc comprar 2 hamburgueses a EUA i 1 hamburguesa a Europa; soc més “ric” a EUA). Si el tipus de canvi real és 1 (p.ex entre € i $) significa que el tipus de canvi està correcte. Si dona 1,X o 0,X significa que tenen diferent capacitat adquisitiva.
Hi ha tres sistemes de tipus de canvi:   Flexible: depèn de les fluctuacions de les relacions entre dos països; implica un menor o major canvi. Canvia cada dia. És el que funciona a (casi) tots els països del món.
Depèn de les relacions comercials entre el país A i el país B.
Fix: no canvia cada dia. Canvia quan hi ha un govern que decideix canviar-lo. XINA només. (1€=7,5Y). En aquest cas és una decisió política, no canvi i per tant sempre hi 12  ha el mateix preu; per tant no depèn de les relacions comercials: el decideixen depenent dels seus interessos econòmics.
Semi-fix: és la que teníem abans a Europa (Sistema monetari Europeu): que era una estructura d’abans de l’€: van crear una moneda fictícia “ECU”, que funcionava amb els percentatges dels països, depenia de l’activitat de cada país. També establia la relació entre les monedes (p.ex entre la pesseta i el franc italià); sempre hi havia un canvi fix, però deixaven fluctuar una mica per dalt i una mica per baix; llavors tots els de l’ECU havien de fer que el tipus tornes a estar dins dels marges (comprant o venen la moneda necessària). És a dir hi havia una fluctuació controlada. El que va passar, és que al 1992 al “tractat de Maastrich” canvien l’ ECU per l’€; que l’€ es basarà amb les relacions establertes per l’ECU; Dinamarca no va voler i tota l’estructura va canviar; per això la pesseta es va devaluar un 36% en 6 mesos.
En el tipus de canvi flexible: ens trobem en apreciació o depreciació, és a dir una de les monedes guanya o perd valor.
En el tipus de canvi fix: ens trobem en devaluació o revaluació, que és quan un país vol fer baixar el valor de la moneda i així fer créixer les exportacions.
Els tipus de canvi tindran relació amb els fluxos turístics ja que si es deprecia una moneda la gent que l’utilitza els costa més viatjar a destins amb més valor de la moneda.
3 Aranzels i proteccionisme (lliure intercanvi) Existeixen dos teories:   Proteccionisme: és una manera d’actuar en que s’intenta protegir els productes propis (p.ex. Arròs EUA i Guatemala) Lliurecanvisme: s’intenta que els fluxos de mercaderies sigui més barat, per tant es treuen impostos i així és més fàcil exportar i importar.
L’OMC (Organització Mundial del Comerç) és l’organisme que potencia el lliurecanvisme.
13 TEMA 6 – EL CREIXEMENT ECNÒMIC El creixement econòmic el comencem a estudiar després de la II Guerra Mundial. Les estructures econòmiques que funcionaven abans i després de la WW són totalment diferents.
Tots els països comencen a créixer econòmicament ja que canvia tot. Es quan es crea la classe mitja: permet el creixement econòmic continu i el desenvolupament econòmic del país. [Abans hi havia un 20% de rics que tenien el 80% del PiB; i un 80% de pobres que tenien el 20% del PiB  no hi havia desenvolupament].
Això va canviar: gràcies a la classe mitja el PIB es va acabar repartint [15 % rics / 70% classe mitja / 15% pobres]. El problema de la crisi actual és que qui més ho ha notat ha set la classe mitja (els rics segueixen rics i els pobres pobres)  com conseqüència s’ha reduït la classe mitja.
Això és una dificultat per sortir de la crisi (ja que la classe mitja consumeix menys i productes bàsics).
Als anys 60 ens trobem creixement molt importats, i això va portar a estudiar aquest creixement.
1 Paritat del poder adquisitiu Forma de comparar com creixen els països (xifra real); pren el PIB/càpita i el relaciona amb el dels altres països, i ens dona un índex que és la paritat del poder adquisitiu. Ens permet comprar entre països.
Els que passen d’1 creixen més i els que no arriben al 1 menys.
2 Llarg Termini Que ha passat els últims 50 anys?:    Gran augment del nivell de vida: es deu a que s’ha mantingut la classe rica, però ha aparegut la classe mitja. Més esperança de vida  gaudeixes més  més consum  tot millor.
Disminució de la taxa de creixement des dels 70: es va relentitzar als anys 70, va ser mes lenta; ja que s’havia crescut molt als 60. Ja no hi ha el canvi per què a partir dels 70 les crisis van ser més profundes (la del petroli...).
La producció per càpita ha convergit: quan calculem el PiB/càpita ens interessa més, en que si agafem el conjunt dels països del món, el PiB/càpita es va igualant (la diferència del més ric i el més pobre sigui menor).
En aquests últims anys s’ha anat reduint la diferència  tot hi haver crescut el més ric, hi ha hagut menys diferència i tot.
Exemple: si USA que es el més ric ha crescut, i Libèria que es el més pobre; els dos han crescut en PiB/càpita, però Libèria ha crescut en molta més proporció que USA, per tant la desigualtat s’ha reduït.
14 A Espanya avui dia passa que el PiB/càpita creix molt en els pobre si molt poc en els rics, per tant hi ha molta diferència.
Problema: si dos països creixen però la desigualtat no es redueix; significa que no és sostenible.
3 Convergència Robert Solow va ser expert, va desenvolupar diferents teories sobre el creixement econòmic. A part d’investigar les causes de creixement, estudiaven la convergència.
La convergència és el que acabem d’explicar (la diferencia entre països); es a dir mirar les desigualtats. Diu que si el PiB d’Espanya creix al 2%, però els nivells de desigualtat augmenten  no és un bon creixement (tornem al fet rics –pobres ).
RESUM: rics pobres PIB  no és un bon creixement. Ja que comporta a majors desigualtats.
Solow buscava quan és interessant el creixement  és interessant quan ens porta a una convergència (com als anys 50), es a dir quan hi ha una gran classe mitja de països.
És millor molts països amb classe mitja; que no pas 5 de rics i 100 de pobres (desigualtats enormes).
Durant els 50 anys de creixement han augmentat els països rics,i els pobres s’han reduït.  és a dir menys desigualtat.
Hi ha dos tipus que s’analitzen: - - Convergència beta (ß): quan els pobres creixen més acceleradament que els rics.
Normalment les taxes de creixement són més elevades. (primer ha d’haver-hi beta que sigma).
Convergència Sigma ( ): les desigualtats baixen.
Quan un país pobre creix, creix molt ràpid; quan un país ja és ric, creix més a poc a poc. La ß es dóna sempre; però ha d’haver-hi la per que vagi bé, ja que l’important es que hi hagin menys desigualtats Poden créixer els dos països, però que esdevingui la beta i la sigma no és automàtic.
Durant aquests 50 anys hem vist molt les , per això ha set una bona època. Gràcies la globalització que ens ha permès la convergència.
El creixement d’avui en dia és sostenible, però?: NO (no es sostenible ni econòmic, ni social, ni mediambiental).
15 4 Model Solow Solow analitza la funció de producció inicial i considera que es molt limitada ja que no inclou la tecnologia. I considera que no es pot explicar el creixement econòmic dels últims 50 anys sense la tecnologia.
 Funció inicial de producció (K: capital /L:treball).
Considera que s’ha d’introduir la tecnologia. Per tant: - Estat estacionari: quan la producció i capital i treballadors creixen a una taxa constant  creixement constant que no millora en el temps. [Això indica que pots treballar més; per tant tens més producte; però no et diu si creixes més].
Es aquí on veu que s’ha d’introduir la tecnologia per veure aquest creixement.
Al afegir la tecnologia creixem sense afegir més treballadors: La tecnologia s’introdueix, i la veiem: - - Model exògen: la tecnologia es comporta com un imput més (K,L i A). Aquest model fa que es creixi més; però el treballador no millora (és a dir és mes eficient, però coma persona jo no canvio gens – l’ordinador més ràpid).
 hem introduït la tecnologia (A).
Model endògen: en aquest model si que millores coma persona i per tant produeixes més . Per tant millora el capital humà i la taxa d’estalvi (rendibilitat). (el treballador es pot dedicar a fer més coses).
 la tecnologia afecta al treball; el fa millor => més producció.
PROBLEMA TECNOLOGIA: cada cop es necessiten menys treballadors.
16 ...