Tema 4. Migracions (2009)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Ciencias Ambientales - 1º curso
Asignatura Geografia humana
Año del apunte 2009
Páginas 4
Fecha de subida 25/05/2014
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

Geografia Humana Tema 4 – Migracions Sistema migratori internacional: a. A partir del segle XVI – Inici del sistema mundial amb el colonialisme i la Globalització. Això es produeix fins el segle XVIII.
b. A partir del segle XIX fins a la seona guerra mundial i 1920 – 1929.
c. Segona Guerra Mundial fins els anys setanta – vuitanta Referència d. Anys setanta– vuitanta fins a l’actualitat migratòries a les – punts importants  Mapa de la Primera etapa En aquest mapa podem veure com els països principals d’emissió de població són els europeus.
Això segles.
durà La recepció d’immigrants per part d’Europa és molt recent. Dura ben bé fins a la Segona Guerra Mundial.
Podem distingir diferents tipus de persones immigrants de països europeus: - Migració de colonització. Aquests eren militars i religiosos que emigraven per colonitzar.
- Esclaus. Són transportats com a mà d’obra per a les colònies, ja que, durant el període de colonització moltes persones colonitzades van morir (cobreixen la mort de les comunitats indígenes). El període d’esclavitut més rellevant del planeta data del 1445 fins el 1870 amb la seva màxima esplendor entre el 1770 i el 1850. el tràfic d’esclaus va ser prohibit el 1807.
- polítiques Culis (coolies). Eren migracions molt amagades. És la substitució directa a l’esclau. Eren homes lliures que signaven un contracte durant uns anys en condicions de semiesclavitut. El patró decideix per ells i per tant no són lliures. De la índia en van sortir prop de 30.000.000. Aquest flux és molt més més important que no pas el d’esclaus (sis vegades superior). Aquests culis eren destinats a les explotacions de cacau, mineres i en infrastructures.
 Mapa de la Segona Fase – Molt extens El sistema de migracions és bastant similar en aquesta fase. El flux de poder prové d’Europa i es destina cap a la resta del món important, (molt en quantitats, grans més de 54.000.000 persones).
Les fons d’origen eren d’Anglaterra i Irlanda cap a Amèrica del Nord; Itàlia cap a Amèrica del Sud; i es van formar comunitats Hispàniques i Portugueses.
Les migracions d’Europa cap a Amèrica són degudes a que aquest nou continent necessita molt mà d’obra i fomenten l’arribada de la població. A més a més no són selectius en la formació de les persones. En aquest moment Europa està realitzant la transició demogràfica que suposa un excés de població en els seus països (Europa no pot oferir llocs de treball). Van tenir la sort de fer aquesta transició demogràfica quan en altres països hi havia polítiques de recepció.
 Mapa a partir de la Segona Guerra Mundial Fins a la crisi dels anys setanta Europa rep immigració des de fa molt poc temps (anys 50a). Ara, però, és un dels grans centres de destinació de migració internacional.
grans Aquests centres de recepció són: L’Europa Occidental, els EEUU i el Golf Pèrsic.
Si els analitzem un per un en relació al moment històric podem dir que Europa acaba de finalitzar la transició demogràfica i necessita reconstruir-se després de la 2G.M. Necessita mà d’obra externa.
Els Estats Units tenen un flux molt important de mexicans i creen dos programes per a la recepció d’immigrants: Programa Barceló (1940 - 1964) i el Programa Maquiladoras (1964).
-El Golf Pèrsic a partir dels anys 40a es converteix en un dels productors principals de petroli i no tenen suficient mà d’obra. També importen dones que treballen a cases de població adinerada.
Entre els EEUU i Europa i ha forces diferències a l’hora d’acceptar població nova: EEUU, Canadà, Austràlia Europa Occidental Apliquen la política de treballador invitat Tenen una política (Gastarbeiter). Consideren que les persones que d’assentament. Volen arriben a Europa no són immigrants, sinó que la població treballadors. Un cop han fet la seva feina han de immigrant formi part e la marxar i tornar al seu país d’origen. Tenen un població actual i de període limitat de temps per residir a Europa, costa manera permanent molt aconseguir la nacionalitat i hi ha moltes dificultats en realitzar el reagrupament familiar.
La postura d’Europa proporciona uns certs beneficis als països de població emigrant: reben diners de les remeses; no tenen tanta pressió laboral; i si la gent que marxa ha de tornar per força, quan ho faci haurà guanyat coneixement i qualificació.
 Mapa a partir dels anys setanta i actualitat Als EEUU en moment aquest no hi immigració que provingui d’Europa, però si d’Àsia.
Europa es converteix en un gran receptor d’immigrants.
Japó s’incorpora com a receptor de població estrangera. Fins a aquest moment s’havia desenvolupat tot sol. La resta del mapa continua sent molt similar a l’anterior.
Característiques bàsiques de la immigració internacional a partir dels anys 70a: a. Increment dels fluxos migratoris encara que no sigui d’excepcionalitat. Ja n’hi ha hagut altres de similars al llarg de la història.
b. Ampliació de les xarxes migratòries. Tots els països hi estan involucrats ja que no hi ha cap país que no sigui receptor o emissor.
c. Diversificació de la migració: població treballadora (obrera) no qualificada, població qualificada, refugiats (polítics o mediambientals), jubilats...
d. Enduriment de polítiques migratòries que ha suposat un augment de la població indocumentada.
...