TEMA 6. EL SECTOR AUDIOVISUAL A CATALUNYA I ESPANYA. (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Comunicación Audiovisual - 2º curso
Asignatura Estructura i ecologia dels mitjans
Año del apunte 2015
Páginas 6
Fecha de subida 17/01/2015
Descargas 5
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 6. EL SECTOR AUDIOVISUAL A CATALUNYA I ESPANYA 1. VIDEOJOCS 1.1 REGULACIÓ (Catalunya i Espanya) No hi ha regulació específica per a aquesta activitat Conseqüències: No hi ha impediments a l’entrada al sector (producció, edició, distribució, …) Hi ha molt poques polítiques de foment.
Inclusió dels videojocs en la gamma d’indústries culturals, permet ser inclòs entre els sectors beneficiaris dels ajuts a la presència internacional de les empreses No hi ha cap cànon o subsidi. A altres països es fa per tenir una bossa de diners amb la qual potenciar la indústria. Aquí no hi ha i per això no hi ha ajuts (a més els pressupostos de l’estat no donen per tant).
És fals que en general la indústria del videojoc sigui més gran que la televisió i el cinema. Amb tot, és una indústria potent, i possiblement molt aviat serà la indústria que genera més ingressos, però ara mateix no.
2. CINEMA 2.1 BASES (Catalunya i Espanya) * Ley 55/2007, de 28 de diciembre, del Cine (i disposicions que la desenvolupen) * CATALUNYA: Llei 20/2010, del 7 de juliol, del cinema (i acord amb el sector per al desenvolupament posterior) Bàsicament es controla el control a les entrades, polítiques de foment, quotes a sala… Regulació: No hi ha barreres a l’entrada al sector (producció, distribució, exhibició). Tothom pot fer el que vulgui on vulgui (producció, guionatge...) A Catalunya: Pla de foment del català Quota lingüística en l’exhibició (no en la producció), substituïda per acord d’anar ampliant presència en sales. Fracàs absolut. Es volien arribar a uns mínims en català que havien d’anar augmentant cada any, però les de l’any 2013 havien disminuït.
Sistema de protecció del cinema: Quotes europees a sales (més la catalana) [Percentatge de sessió de cinema europeu) Inversió de les televisions (5% (pública)-6%(privada)) Subvencions a la producció, Es poden sumar les de l’estat amb les de la Generalitat, i per això moltes pel·lícules espanyoles s’acaben fent a comunitats de subvenció afegida (País Basc, Catalunya...) Subvencions a la promoció, a presència festivals,… + pendent de revisió el sistema espanyol de foment de la producció (PP, substuir el sistema de subvenció directa per un sistema indirecte d’ajudes fiscals (Qui inverteix té un ajut etc). Es creu que així es faran empreses més sòlides, però les subvencions van baixant i els ajuts fiscals no acaben de funcionar.
2.2. CONFLICTES, PROBLEMES, TENDÈNCIES...
El cinema a Espanya és molt dependent de la política (si es donen subvencions, quotes de protecció, ajuts fiscals...). És de tot menys una indústria autònoma. (P. Examen: És molt més dependent de les polítiques audiovisuals el cinema que la televisió. O, almenys, bastant).
Producció i suport a la producció: Volum enorme de producció Es fan més de 200 pel·lícules/any, (70 a Catalunya). (escàs risc empresarial?). Tenim empreses que tenen molt poc capital propi i assumeixen molt poc risc.
Només es fa un projecte audiovisual quan tenim el suport d’una televisió i una subvenció: així s’aixeca un projecte dels baratets.
Dependència de les televisions enorme (passem d’econòmica a estructural). Això vol dir que primer es depenen dels diners d’ells (la televisió posa 1 M dels 5 que es necessiten), però ara es depèn de tota l’estructura de producció: de si la televisió decideix invertir en 1 sola pel·lícula en comptes de 50. Les televisions creen empreses productores i dominen el mercat: qui no té una televisió com a coproductora, és molt difícil que triomfi. No s’aixequen els projectes fins que no està tancat el projecte amb la televisió.
TENSIONS Les televisions, líders del mercat de producció de cinema a Espanya Les expectatives amb Telefónica Cinema/ Telefonica Studios Efectes dels ajuts a la producció (estatal) i de la suma d’ajut autonòmic: No consolidació de la indústria: Dependència de la regulació del foment. (La empresa és totalment dependent) Microempreses, cinema de baix pressupost, coproduccions massives (tradicionalment, no més de 7 empreses participen en més de 5 films anuals) Canvi de filosofia en els ajuts espanyols (pendent) Els ajuts europeus: foment de la coproducció internacional (Un 10% alemanya, un 10%catalana i un 10% francesa). Ex: El Perfume, pel·licula catalana més vista de l’any (una empresa tenia el 10%). Una empresa minúscula participa de figurant en projectes d’altres. Sembla que hi ha molta activitat.
conflictes amb els ajuts nacionals Gran conflicte a Europa: La competència internacional per a atraure rodatges: incentius fiscals i subvencions indirectes. Quin país dona més facilitat per rodar. Espanya està a la cua (18-20%) Distribució i exhibició - Crisi de públic a les sales - Desproporció entre producció i capacitat d’exhibició. Hi ha fins a un 20% de produccions que no s’arriben a estrenar.
- Explotació intensiva (moltes sales, poc temps).
- ESCASSA ESTRATÈGIA DE PREUS (marketing de les sales). Un dels problemas principals és que no hi ha estrategia de preus per atraure als espectadors (menys el dia del espectador i la festa del cine) - Predomini de les filials de les majors en la distribució: repercussió: - Contractació de “lots” a les sales. (Una sala compra dues pel·lícules del mateix distribuïdor) - Films espanyols importants usen distribuïdores nord-americanes per funcionar.
- De la “pirateria” de carrer (top manta) a la “telepirateria”: Ineficàcia Llei Sinde-Wert - El control dels altres circuits del cinema: DVD –VOD – TV: CAL REVISAR LA CRONOLOGIA D’EXPLOTACIÓ. És una cronologia que és un pacte dins el sector. Amb el mapa de jugadors que hi ha a ningú li interessa canviar-ho (els de FIlmIN, Wuaki, ho volen canviar, però son uno contra el mundo). Caldria que arribés algun grup internacional (Netflix) que possés en serio el tema del VOD i la seva regulació.
- POCA PRESÈNCIA INTERNACIONAL (poca distribució internacional). És entre lamentable i inexistent. Hi ha algunes pel·licules que es distribueixen internacionalment (algunes arriben, però funcionar bastant bé vol dir tenir 300 còpies a cinemes universitaris, a circuits de 3a divisió).
- Poc aprofitament del “mercat del castellà” 2.3 AGENTS PRINCIPALS DE LA INDÚSTRIA DEL CINEMA A CATALUNYA I ESPANYA Producció Televisions i filials de televisions Productores independents: Pocs grups de dimensió important, però amb diversificació creixent cap a televisió (sèries, TV movies,...) Principals associacions: FAPAE (Espanya) i PROA (Catalunya) Distribució Filials EUA dominen completament Grupo Filmax (producció cinema i TV, distribució, exhibició) Exhibició: Cinebox-Abaco, Cinesa, Yelmo-Cineplex... grans a Espanya, molt petites a escala europea 3. ELS SERVEIS DE VOD A ESPANYA El VOD de cinema: poca promoció, poc catàleg: poc ús Actualment, pràcticament tots són mixtos de cinema i televisió La majoria tenen servei TVOD de lloguer però no EST (compra definitiva). Això a Espanya quasi no està, les majors no ho permeten.
VOD d’accés il·legítim: múltiples plataformes El VOD de televisió: serveis catch up (TV3 a la carta, etc.) i web TV de cadenes (no serveis sindicats, seguint model Hulu) PROBLEMES: Accés a catàlegs i costos per als editors de VOD. Fer un catàleg demana o molts diners o mol temps, i aquí no hi ha res de tot això.
Actors: Els veterans. Filmin, Filmotech (+Adnstream, Cineclick,) Els nous: Wuaki.tv , Nubeox (Atresmedia). TotalChannel (Mediapro), Yomvi (Canal+) Les multinacionals europees: Voddler (fracassada?) Els gegants TIC: iTunes, Googleplay Els gegantas TIC que encara no hi són: Netflix, Amazon (ex-Lovefilm) I el Corte Inglés???: utilitza Filmin Poc aprofitament del mercat del castellà per a expansió internacional: drets territorials No Suport públic al VOD 4.- TELEVISIÓ Bases i regulació (Catalunya i Espanya) Llei 7/2010, de 31 de març, General de la Comunicació Audiovisual (modificada el 2012) Llei 22/2005, de 29 de desembre, de la comunicació audiovisual de Catalunya Estatut jurídic (fins al 2010): Servei públic essencial, de titularitat estatal Ara servei d’interès general (excepte TV cable, IPTV i satèl.lit, lliures) + Gestió per empreses privades TDT privada: autonòmica, estatal i local Llicències temporals. renovables o a concurs Servei públic: Gestió de les administracions (local, autonòmica, estatal) per mitjà de corporacions públiques sota control de les autoritats públiques Des de 2012 es pot privatitzar la gestió de TV públiques autonòmiques Competències: - Planificació: Administració central (Govern central) - Llicències: estat (abast espanyol) i comunitats autònomes (TDT local i autonòmica); decisions sobre SP autonòmic: comunitats autònomes Els concursos de llicències estan amanyats: on governa el PP està Godó, PSOE Prisa, CiU tv3...
Finançament: públiques: pressupost públic + publicitat (excepte TVE, que pot tenir patrocinis) + vendes de programes privades: publicitat i venda de programes Límits a la concentració de la propietat: * No hi ha límits a la propietat creuada amb premsa i ràdio * Sense restriccions a la concentració vertical * només límits al nombre de multiplex acumulables (causes de que sorgeixi la televisió privada a espanya als 80) ESTO ES PREGUNTA DE EXAMEN CRONOLOGIA DE LA TELEVISIÓ A ESPANYA 1980 ESTATUT DE RTV 1982 SENTÈNCIA TRIBUNAL CONSTITUCIONAL SOBRE TV PRIVADA (GOVERN PSOE 1982) 1983 LLEI DE LA CCRTV (CATALUNYA; INICI TV3) ; INICI TV PAÍS BASC 1984 LLEI DE TERCERS CANALS 1988 LLEI DE TV PRIVADA 1989 ADJUDICACIÓ PRIVADES I INICI EMISSIONS (1990) CREACIÓ FORTA (L’associació d’autonòmiques per fer front a les grans) 1995 LLEI DE TV LOCAL LLEI DE TELECOMUNICACIONS PER CABLE (A cada ciutat hi podrà haver dues xarxes de televisió per cable. Una per telefònica i l’altra per qui decideixi cada ajuntament o comunitat autònoma).
LLEI DE LIBERALITZACIÓ TV SATÈL.LIT (GOVERN PP 1996) 1997 “LLEI DE RETRANSMISSIONS ESPORTIVES” “LLEI DE PLATAFORMES DIGITALS PER SATÈL.LIT” INICI CSD (SOGECABLE-PRISA) I VÍA DIGITAL (RTVE-TELEFÓNICA-ALTRES) ...