Apunts Mètodes Examen 2 (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 2º curso
Asignatura Mètodes de recerca en comunicació
Profesor N.S.
Año del apunte 2017
Páginas 5
Fecha de subida 21/10/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

4.1 L’aplicació de les tècniques quantitatives: l’enquesta 1. L’enquesta - - Preguntes filtre: aquelles que es refereixen a una altra pregunta prèvia que els subordina.
 Has participat alguna vegada en un taller de teatre? Si la resposta era si... Si la resposta era no...
Preguntes control: aquelles dissenyades per a verificar la validesa d’algunes respostes. Generalment és la mateixa pregunta formulada d’una manera diferent.
Dicotòmiques: Dues possibilitats de resposta Elecció múltiple: Més de dues possibilitats de resposta. Poden ser d’opció única o múltiple.
Escala de Likert: Considera les actituds com un continu que va d’allò més favorable a allò menys favorable. A la persona enquestada se li dóna una afirmació i posteriorment se li demana que la qualifiqui del 0 al 4/5.
- - Escala de Guttman: A través de ítems, mesura la intensitat o el nivell d’identificació del subjecte consultat respecta a un fenomen social. L’escala està constituïda per afirmacions que mesuren una dimensió única (unidimensional).
Diferencial semàntic: Mesura la significació que tenen algunes fets, objectes o persones per a l’enquestat.
S’utilitzen dos adjectius contraposats i es demanda a la persona que els situï en una escala.
2. L’elaboració del programa d’anàlisi Statistical Package for the Social Sciences (SPSS): - Definició de variables i categories (nivells de mesura) Elaboració de la matriu de dades → L’execució del programa d’anàlisi - - Anàlisi estadística Estadística descriptiva: freqüències i casos Tipologia d’anàlisi: o Univariable o Bivariable o Multivariable Relació de variables Obtenció de dades per número de casos i freqüències 5. L’aplicació de les tècniques qualitatives a la investigació de la comunicació de masses 1. L’entrevista en profunditat i les històries de vida Una entrevista duta a terme en una investigació té l’objectiu d’aprofundir sobre un tema i d’obtenir informació sobre processos d’un sector concret. L’entrevista no se sol utilitzar com a única metodologia, però les històries de vida sí.
La mostra és qualitativa i no probabilística, per tant no ha de ser representativa (entre 10 o 50 entrevistes).
És molt important que l’investigador mantingui una actitud clínica i neutral, per tal de no influenciar en les respostes de l’entrevistat.
Càmera per gravar l’entrevista i poder analitzar el llenguatge no verbal Espai neutral Mantenir l’anonimat de l’entrevistat i tenir una autorització per fer l’entrevista → Tipologia d’entrevista - Estructurada: preguntes planejades Semi-estructurada: guió del tema, sense preguntes No estructurada: l’entrevistat parla lliurament sobre un tema Les històries de vida Entrevistes que es fan a persones anònimes que comparteixen una sèrie de característiques que ens interessen per una investigació. Per exemple, persones migrants per fer un estudi sobre la mobilitat.
Se’ls hi pregunta sobre totes les etapes de la seva vida per tal d’associar tots els processos que hi ha intervingut. En aquest cas encara és més important que l’entrevistador mantingui una posició cínica i neutral. Es fan tres o quatre sessions.
Existeixen diversos programes d’anàlisi que codifiquen les respostes, com és l’Atbsti, però és molt important contrastar les dades obtingudes.
2. Tècniques de grup Són tècniques molt més útils que una entrevista perquè mostren quins són els processos més importants i permeten contrastar directament les respostes. Ambdues tècniques han de reunir a persones que representin tots els sectors socials (nivell econòmic, classe social, estudis, lloc on viuen...), però la manera d’agrupar-les és la que diferencia un grup focal d’un grup de discussió.
Grup focal: En un grup focal el paper de l’investigador és més neutral i hi ha tants grups com opinions puguin haver, és a dir, diversos grups amb aspectes comuns.
Grup de discussió En un grup de discussió es barregen persones amb característiques diferents. S’ha de fer un guió que indiqui el temps per cada apartat: - Introducció (per què es fa la recerca) Presentació dels participants Temes bàsics que s’han de discutir → Altres tècniques de grup - - Tècnica Delphi: pretén predir les tendències d’un aspecte concert per tal de poder aplicar polítiques (quin paper tindrà la tecnologia en l’educació, per tal de saber si s’han d’introduir ordinadors a l’aula).
Procediment: 1. Reunió de 10 experts que plantegin els aspectes més importants 2. Cada expert en recomana 10 més 3. Es realitza una enquesta tancada sobre els temes i se l’envia als 100 experts Philips 66: s’utilitza quan es vol analitzar grups molt grans. Es fan 6 grups de 6 persones que treballen per separat i, després, durant 6 minuts expliquen els resultats de la discussió per fer-ne una altra final.
Tècniques basades en el psicodrama: tècniques de la psicologia aplicades a l’estudi de mercat o de la comunicació 3. L’observació És una tècnica qualitativa molt utilitzada en els estudis de periodisme (com treballen les redaccions) o de comunicació i ciutat.
→ Observació participant: l’investigador s’integra en la mostra → Observació no participant: l’investigador no s’integra en la mostra → Observació oberta: la mostra sap que l’observador és un investigador → Observació encoberta: només una autoritat concreta (director de la redacció) sap que hi ha un observador entre la mostra Instruments: - Quadern de notes Càmera Gravadora Sessions: Tres setmanes d’una jornada de 8 hores en cada espai que s’analitza.
...

Tags:
Comprar Previsualizar