Principals autors s.XVIII i XIX (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Humanidades - 2º curso
Asignatura Art dels segles XVIII i XIX
Año del apunte 2016
Páginas 7
Fecha de subida 14/04/2016
Descargas 8
Subido por

Descripción

Principals autors (esmentats al llibre de Carlos Reyero) i característiques del segles XVIII i XIX.

Vista previa del texto

Neoclàssicsme Jacques-Louis David • Pintor jacobí que participà a la Revolució Francesa • La seva obra tracta temes històrics, des de la perspectiva imperialista de Napoleó • Obres: El jurament dels Hooracis (1784), La mort de Marat (1793), Napoleó travessant els Alps (1801).
Jean Auguste Dominique Ingres • Pintura que dona importància al dibuix per damunt del color, al contrari que Delacroix.
• Gran retratista, també destaquen els seus quadres de temàtica històrica i les seves odalísques.
• Obres: La gran odalísca (1814), Èdip i Esfinx (1808).
Preromanticisme Francisco de Goya • Fou pintor del rei Carles IV, posteriorment la Guerra del Francès l'impactà fortament i , cap al final de la seva vida, malalt i sord, s'aïllà a una casa al camp (La quinta del sordo) on pintà es Pintures Negres • Obres: La família de Carles IV (1800), Maja desnuda i Maja vestida (circa 1800), Caprichos (destaca el 43, "El sueño de la razón produce monstruos"), El tres de mayo (1814), Saturn devorant els seus fills (1819).
Heinrich Füssli • La seva obra destaca pel seu contingut oníric i irracional, també s'interessa per la representació del sublim.
• Obres: El malson.
John Flaxman • Dibuixant, destaca per la seva obra eminentment lineal. Els seus temes són sobretot mitològic. També té obra escultòrica (monuments mortuòris).
• Obres: Il·lustracions d'Èsquil, l'Ilíada d'Homer i l'Infern de Dante.
William Blake • La seva obra uneix poesia i pintura, que s'han d'estudiar conjuntament per poder-la comprendre.
• Obres: Cants d'Innocència i d'Experiència (1789), Les noces del cel i l'infern (1790-1793).
1 Romanticisme francès Théodore Géricault • Tracta temes de la vida quotidiana, elevant-los a la categoria de fets heroics. Els seus quadres mostren la desesperació i el patiment de la gent.
• Obres: El rai de la medusa (1819).
Eugène Delacroix • Gran domini del color, al començament de la seva carrera tracta perincipalment temes històrics, també va viatjar al nord d'Àfrica.
• Obres: La llibertat guiant el poble (1830), La matança de Quios (1824).
Romanticisme alemany Caspar David Friedrich • Destaquen els seus paisatges, sovint a trenc d'alba, amb boira, arbres morts i ruines. És una obra molt subjectiva i amb gran càrrega simbòlica.
• Obres: Penyasegats blancs a Rügen (1818), Caminant sobre un mar de boira (1818).
Philipp Otto Runge • Místic i panteísta, en la seva obra intenta expressar nocions d'harmonia de l'univers a través del simbolisme del color, la forma i els números.
• La seva obra és escassa ja que comença tard i mor jove. Destaca Les hores del dia, un conjunt de quatre pintures amb un gran component simbòlic pensades per ser exposades en un edifici concret, acompanyades de poesia i música. Aquesta obra quedà inacabada.
Nazarens • Grup de pintors nascuts cap al 1785 que vivien en comunitat de seguint un estil de vida religiós. El seu objetiu era restaurar la sinceritat de l'arte cristià a partir de models procedents de l'Edat Mitjana tardana i del primer Renaixement.
• Els temes són sobretot bíblics, amb finalitat d'elevar la moral cristiana.
• Principals autors: Franz Pforr, Johann Friedrich Overbeck, Peter von Cornelius.
2 Romanticisme anglès William Turner • Gran paisatgista, precessor de l'Impressionisme, les seves obres intenten captar l'instant, el moviment.
• Obres: El naufragi (1805), Pluja, vapor i velocitat (1844), El temerari remolcat a dic sec (1839).
John Constable • Paisatgista, a diferència de Turner les seves obres destaquen per la seva serenitat i harmonia.
• Obres: Masia a la vall (1835).
Prerafaelitisme  Grup anglès fundat el 1848 a Anglaterra amb el nom de Pre-Raphaelite Brotherhood.
Pensaven que els posats clàssics i les elegants composicions de Rafael, en particular, havien tingut una influència corruptiva sobre l'ensenyament acadèmic de l'art. D'aquí el nom de "Prerafaelites". Buscaven un retorn al detallisme, els colors intensos i les composicions complexes del Quattrocento italià.
Dante Gabriel Rosetti • La seva obra es centra en la figura femenina, sempre amb una llarga cabellera roja, que representa l'ideal de sensualitat.
• Obres: El Sant Grial (1860), Beata Beatrix (1863), Lady Lilith (1873).
Edward Burne Jones • La seva obra reflecteix escenes de la vida quotidiana tant en el camp com en la ciutat.
• Obres: Princesa Sabra (1865), La seducció de Merli (1864), William H. Hunt • Obra sobretot de temàtica religiosa.
• Obres: Pastor veleidos (1851), La sagrada familia (1878).
John Evert Millais • La seva obra és realitzada amb gran atenció pels detalls, destacant sovint la bellesa i complexitat del món natural.
• Obres: Ofèlia (1852), La noia cega (1856), El pas del nord-oest (1874).
3 Realisme francès Gustave Courbet • Artista al cap davant del moviment Realista, les seves obres causavent tanta admiració com rebuig. Va ser rebutjat al Saló de París i a la Exposició Universal, per això va construir prop de l'oficial un pavelló alternatiu que portava el nom de "DU RÉALISME".
• En un pamflet informatiu expressà la seva voluntat: representar les costums, les idees i l'aspecte de la seva època per fer de l'art quelcom viu.
Jean-François Millet • Pintor per antonomàsia dels camperols.
• Obres: L'àngelus (1859) Honoré Daumier • Incorpora un element nou, la interínseca dignitat humana enmig del desempar i la pobresa.
• S'interessà pel fenòmen de degradació vinculat al progrés, que aguditza les diferències.
• Obres: El vagó de tercera classe (1862).
Realisme anglès Ford Madox • Pintor del cercle prerrafaelita.
• Pintà les primeres imatges sobre la emigració i desarrelament.
• Obres: Realisme alemany Wilheim Leib • Excel·lent retratista, pintà sobretot escenes rurals de Baviera.
• Extraordinària detallisme visual i gran finura psicològica, però sense sentimentalisme.
4 Realisme Italià – Macchialioli   Al 1860 sorgeix un grup de joves pintors italians que es reunien al Caffè Michelangiolo de Florència.
El seu propòsit era renovar la cultura pictòrica nacional, deslliurar-la del classicisme per dotar-la de modernitat. Els “macchiaioli” s'oposaven al romanticisme i a l'academicisme i afirmaven que la imatge de la realitat era un contrast de taques de colors i de clarobscur.
Telemaco Signorini • Obres: Plazza de Settignano (c. 1881).
Realisme rus – Peredvizhniki (Ambulants) Ilia Repin • Destaca l'esforç sobrehumà de les seves figures, que els converteix en titans.
• Obres: Els sirgadors del Volga (1870 - 1873).
Impressionisme Édouard Manet • Mereix una consdierací especial, ja que no és pròpiament impressionista, però n'és el principal precurssor.
• Les seves obres van crear molta polèmica, va exposar tant al Saló oficial com al Saló dels rebutjats.
• Obres: Olympia (1863), El dinar campestre (1862).
5 Claude Monet • La seva obra Impressió, sol naixent (1872) donà nom al moviment.
• Pintar sobretot paisatges i escenes a l'aire lliure, per això la seva pintura intenta captar l'instant amb un traç àgil i ràpid, un altra gran preocupació seva era captar la llum, sempre canviant, per això va realitzar diverses sèries de la catedral de Rouen en diferents moments del dia.
• Obres: Impressió, sol naixent (1872), Nenúfars (1899).
Edgar Degas • Es desmarca de la resta d'impressionistes pel que fa la temàtica i el tractament de la llum: no pintava a l'aire lliure. La seva temàtica principal era el món de l'espectacle: el circ, els músics i sobretot les ballarines.
• Obres: Proves de ballet (1875), L'estrella de ballet (1878).
Camile Pissarro • Atret per la terra, i marcat pel seu pensament anarquista, va pintar la vida rural francesa, en particular paisatges i escenes representant persones treballant en el camp.
• També són famoses les seves escenes de Montmartre.
• Obres: Carrer de Saint - Honoré, a la tarda (1897).
Auguste Renoir • En les seves creacions mostra l'alegria de viure, fins i tot quan els protagonistes són treballadors. Sempre són personatges que es diverteixen, en una natura agradable. Va tractar temes de flors, escenes dolces de nens i dones i sobretot el nu femení.
• Renoir posseeix una vibrant i lluminosa gamma de colors que fa d'ell un impressionista molt especial.
• Obres: Ball al Moulin de la Galette (1876), Esmorzar dels remers (1881), Les grans banyistes (1884-1887).
6 Simbolisme    Continuació d'algunes tendències místiques de la tradició romàntica i prerafaelita.
Es van interessar per la mitologia i el món dels somnis per trobar un llenguatge visual per representar l'ànima, produint obres evocadores que submergeixen la ment en un món extàtic i silenciós.
Generalment, els seus símbols pictòrics no s’extrauen de la iconografia corrent, sinó que es tracta de referències personals, íntimes, fosques i ambigües Gustave Moreau • El món de Moreau està poblat d'adolescents andrògins i dones fascinants i perverses (com la Salomé del seu quadre L'aparició, però també Dalila o Dejanira), Mostra també una certa predilecció per tot allò monstruós. És evident el seu interès pels temes orientals i els ambients decadents (Júpiter i Semele, per exemple, evoca poderosament l'art de l'Índia).
• Obres: Èdip i Esfinx (1864), Salomé (1874), Júpiter i Sémele (1890).
7 ...