apunts (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Educación Primaria - 2º curso
Asignatura PCE
Profesor X.B.
Año del apunte 2016
Páginas 12
Fecha de subida 30/10/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Marta Valls 2n MEP Processos i Contextos Educatius 26/10/16 OBJECTIUS GENERALS • • • • Acabar parlant i escrivint amb més rigor i de manera “científica” Conèixer els elements didàctics Tenir clar al final de l’assignatura com planificar i tenir en compte els condicionaments Els mestres han d’estar al corrent dels aspectes educatius, estar al dia del que passa en l’actualitat educativa TEMA 1 1. Per què l’escola primària és obligatòria? 2. Característiques i paper del mestre 3. Com funciona l’escola primària TEMA 2 1. Educació integral 2. La diversitat o com treballar amb nens/es que són “diferents” o tenen especials dificultats 3. Famílies TEMA 3 Currículum d’Educació Primària, com està organitzat TEMA 4 Planificació, material, recursos...
TEMA 5 Avaluació: dels alumnes, dels mestres, de l’escola....
TEMA 6 Gestió de l’aula: comunicació, relacions, disciplines TEMA 7 Elements de renovació, recerca i innovació BIBLIOGRAFIA: LLIBRES • • • Ballesteros: “Manual de didáctica para maestros” Blas Campos: “Mejorar la práctica educativa” “Diseño y desarrollo del currículum” 1 • • • • • • Marta Valls 2n MEP Processos i Contextos Educatius Gimeno: “Saberes e incertidumbres sobre el currículum” (escrit per diversos autors ja que, hi apareixen opinions de molts) “comprender i transformar la enseñanza” (juntament amb Ángel Pérez) “Didáctica, teoría y práctica de la enseñanza” Zabala, A: “Com ensenyar” Zabalza: “Diseño y desarrollo curricular” (editorial Narcea de Madrid) “Evaluar para conocer, examinar para excluir.
Mariano Fernández Enguita ”La educación en la encrucijada” REVISTES • • • • Guix (la que mes llegeixen els mestres) Renovació i innovació Perspectiva escolar Cuadernos de pedagogía Divulgativa MESNSUALS Aula de innovación educativa (semblant a “guix” però en castellà) MENSUALS REVISTES “TIPUS LLIBRES” (PER INTERNET) • • • • Temps d’educació Revista de educación Educació i historia Revista catalana de pedagogia DIARIS • • • Diari de Girona (suplement “Aula”) Diari Ara (suplement “Criatures”) Diari de l’Educació (digitalitzat) WEBS DELS SINDICATS • • • CCOO UGT USTEC *Consellera d’Ensenyament: Meritxell Ruiz *Fundació Jaume Bofill 2 Marta Valls 2n MEP Processos i Contextos Educatius TEMA 1 1a part del tema 1 Totes les societats, per a sobreviure i tenir una continuïtat, han de tenir descendència, han d’adoptar la cultura i les normes d’aquesta societat.
Socialització primària: encomanar la manera de fer, com la llengua.. d’aquesta se n’ocupa la família.
Els mitjans de comunicació, la xarxa... també socialitzen, els amics, l’escola (agent de socialització) socialització secundària. La socialització anirà continuada si hi ha un cert acord entre les famílies i l’escola. L’escola, a més de socialitzar, també fa possible conèixer altres maneres de fer, d’entitats...
• PER QUÈ SEGUEIX EXISTINT L’ESCOLA I ÉS OBLIGATÒRIA? Segons la sociologia de l’educació, l’escola té unes funcions. Quines? 1. Per preparar a les persones per incerir-se en el món laboral, tant com hàbits i maneres de fer.
2. L’escola és una eina per produir nacionals, persones d’una determinada nació, d’un determinat estat.
3. Per aprendre a funcionar en la societat que tenim.
LEC, 2009 LOMCE. 2013 LOE, 2016 (finalitats del sistema educatiu) L’educació primària té fonamentalment funcions socials.
1. Les lleis parlen sobre l’educació bàsica que és obligatòria i gratuïta, la part obligatòria és primària i secundària (dels 6 als 16). Segons la llei la primera educació bàsica és primària, no pas la infantil (que tampoc té perquè ser gratuïta). L’escola bressol tampoc és obligatòria ni gratuïta. El que podem considerar bàsic per pedagogia, no vol dir que ho hagi de ser per llei 2. Si l’escola obligatòria comença als anys vol dir que is ve un nen/a no podem exigir-li a anar-hi per obligació. És obligatori anar a escola però també ho és el fet de que hi hagi places per tothom.
A Espanya hi ha: • • • Escoles públiques es paga amb impostos Escoles privades negoci privat Escoles privades - concertades han pactat amb la Generalitat actuar com a públiques, l’Estat paga als professor, les despeses ordinàries, etc 3 Marta Valls 2n MEP Processos i Contextos Educatius *HOMESCHOOLING: Són els infants que no van a escola perquè els pares decideixen no portar els seus fills a escola i s’encarreguen ells de la seva escolarització. Els pares volen que pensin i siguin igual que ells.
Si l’escola és obligatòria no podem posar condicions “que sàpiga llegir i escriure..” l’escola és un servei social, té funcions socials i a part d’ensenyar-los a llegir a escriure també ha de cobrir les mancances que no reben a casa. Es un organisme que la societat ha creat per atendre els nens/es de 6 a 16 anys.
L’EDUCACÓ BÀSICA HA DE COMBATRE LES DESIGUALTATS Ha de compensar, ha de donar més a aquells que més ho necessitin. No s’hi val en tractar-los a tots per igual ja que, tots som diferents i tots tenim límits diferents.
Hi ha autors que diuen que una altre funció de l’escola és donar la oportunitat de veure la realitat, models de pensaments... de maneres diferents. L’educació contribueix en que la independència individual tingui més opcions que les que donen els pares (està bé que els pares tinguin una influència i que sàpiguen el que volen però els nens han de poder triar.
_____________________________________________________________________ L’escola així com no ha existit sempre també podria desaparèixer. És una institució que ha creat la societat per satisfer unes necessitats, per atendre al seu servei i en el moment en què la societat consideri que no és necessària podria desaparèixer. L’escola és un aparell de la societat i aquesta decideix com ha de funcionar: HI HA HAGUT 3 MOMENTS ESSENCIALS AL LLARG DE LA HISTÒRIA DE L’EDUCACIÓ *J.M. Esteve: “La tercera revolución educativa” 1. Quan s’inventa l’escola: EGIPTE. creen unes institucions especialitzades per formar gent que domini un llenguatge. Els escribes tenien un privilegi. Les primeres escoles són minoritàries.
2. La situa a Prússia s.XVII: era un estat on la majoria de gent era protestant.
Van fer que l’ensenyar a llegir i escriure fos una obligació religiosa. Van decidir que tothom havia de saber llegir i escriure, llavors s’inventa l’escola per a tots i poc a poc els estat es preocupen de que tothom sàpiga llegir i escriure. El 1789, durant la rev. Francesa, es volia ser lliure i es veu l’escola com aquell lloc on les persones es sentin lliures.
Per a ser lliures i que les persones pensin per ells mateixos s’ha ‘anar a escola.
L’educació segueix essent selectiva, arriben a la Universitat alguns.
3. Després de la Segona Guerra Mundial: es creen els estats de benestar, és a dir, l’Estat ha de procurar uns mínims per a tothom. L’Estat ha de garantir unes pensions, una educació, sanitat, etc. Tothom ha de poder accedir a les escoles durant un llarg període de temps. Ara es considera que l’educació és un dret i no pas un privilegi i, a més, no ha de ser selectiva.
*D. Pennac Mal d’escola 4 Marta Valls 2n MEP Processos i Contextos Educatius *Alumnes de l’escola de Berbiana  Carta a una mestra 65% dels alumnes van a escoles públiques, l’altre 35% a escoles privades (30% escoles concertades, 5% escoles privades). Hi ha aproximadament un 14% d’alumnes de nacionalitat estrangera a les escoles catalanes. La majoria va escoles públiques.
En relació al PISA (avaluació externa estandarditzada que es passa a aquells alumnes que tenen 15 anys) cada tres es passa la prova. Mesuren la comprensió lectora, les matemàtiques i les ciències. Com queda Catalunya dins les proves PISA? El lloc on li toca per diferents aspectes: la història que té, els diners invertits... a Catalunya l’alumnat amb nivell alt són pocs (3%), dels nivells més baixos hi ha un 20% aproximadament. En nivells alts hi ha un percentatge molt baix i en els nivells baix Catalunya està en el promig. Tenim un sistema educatiu que ha aconseguit corregir les grans desigualtats, té molt marge de millora, els resultats no són sorprenents.
ELS 12 REPTES DE L’EDUCAIÓ A ACATAUNYA (ARTICLE): ens centrem en 8 d’ells 1. La personalització de l’aprenentatge escolar. Cada alumne ha de seguir el seu itinerari i el seu ritme d’aprenentatge. S’ha d’implicar a la societat, fer un currículum..
2. Promoció de la cultura de la innovació. Promoure la innovació, vincular la carrera docent dels mestres en la seva capacitat d’innovació.
3. Internacionalització i plurilingüisme. Aprofitar la digitalització i el plurilingüisme dels nostres alumnes 4. Polítiques del professorat. Elaborar estatuts docents, establir un sistema d’acompanyament per el professorat 5. Educació i alumnat d’origen immigrant. Pla de xoc contra la segregació, contra la segregació externa i interna 6. Escola inclusiva. Elaborar un pla individualitzat per cada alumne, comptar amb les famílies, eliminar escoles d’educació especial.
7. Abandonament escolar prematur. Joves que deixen ed formar-se als 16 anys.
Contenir la creació de llocs de treball amb poca qualificació, impulsar les beques salari.
8. Impacte de la crisi i de les polítiques d’austeritat en el sistema educatiu: es proposa duplicar la inversió pública en educació.
9. Reforma de l’ESO.
10. , 11. i 12. Enfocades a la Universitat 2a part del tema 1: ELS I LES MESTRES Com veiem el paper del mestre: metàfora de l’artesà, un jardiner..
Fins al s.XX els mestres eren uns “morts de gana”, era un ofici amb molt poc reconeixement. L’any 1091 el Ministre d’Educació va decidir que els docents fossin pagats per l’Estat. Fins a l’any 1967, la carrera de magisteri començava als 14 anys.
REPÚBLICA (1931 - 1939) 5 Marta Valls 2n MEP Processos i Contextos Educatius Es va plantejar l’educació com una manera de modernitzar el país i donar igualtat d’oportunitats. Aquest fet va comportar diferents idees: ➢ Construcció d’escoles ➢ La peça clau són els docents S’allarga la carrera, es posa la selectivitat.
L’exili dels mestres: Els docents marxen a França, Alemanya.. davant de la guerra espanyola i el fracàs del cop d’Estat. Més d’un 20% dels docents van desaparèixer i els que es van quedar van passar per un procés de depuració.  Pots quedar-te però no fer de mestre (càstig) *al faltar tanta gent van agafar mutilats i falangistes i amb un curs de formació de 15 dies ja exercien de mestres. La finalitat: crear bons espanyols. Cada any hi havia una educació falangista.
QUI FA DE MESTRE? En general homes i no dones (aproximadament el 85% dels mestres de primària i d’infantil són dones.) Quan les escoles varen començar a ser mixtes aquesta divisió entre homes i dones va desaparèixer.
• Aquesta feminització dels docents té repercussió en la societat? Quan es pregunta a algun mestre perquè han escollit ser mestres diuen que tenen una motivació específica. Apareix la paraula “vocació”. Hi ha un percentatge més petit que diu que és més pel sou, les vacances, etc.
Els mestres eren mestres que havien vist la carrera com una possibilitat per ascendir.
MERITOCRÀCIA: “el lloc que ocupaves a la societat depenia de la família de la qual procedies”, la meritocràcia vol trencar amb això. El teu futur depèn de tu i dels teu mèrits.
14/12/2016 IDEES PRÈVIES El que cobra un mestre quan comença a treballa cobra: 2019 euros (bruts).
La diferència entre un professor que comença a treballar i un altre que acaba varia poc a Catalunya i a Espanya. Cada 3 anys que fas de mestre, cobren 35 euros més cada mes, quan fa 6 anys que treballa en obra 75 cada mes.
ESTADI: període de temps de sis anys de mestre que tu has de justificar que amb aquests sis anys has fet mèrits (que t’has format, que els teus alumnes han obtingut bons resultats, que has participat en plans d’innovació, que has tinguts càrrecs, etc) i no has tingut excedències ni has marxat.
També hem de tenir el que cobra cadascú per càrrec.
6 Marta Valls 2n MEP Processos i Contextos Educatius ÀMBITS D’INTERVENCIÓ D’UN MESTRE Un mestre ha de saber que els seu espai on hi ha intervencions són 4: 1. L’AULA: ha de conèixer els seus alumnes per poder-los ajudar personalment. Ho pot aconseguir parlant més amb ells potser en comptes de preocupar-se més per fer controls. Quan els nens són a l’aula el professor es converteix en el pare d’ells, els pares han donat la confiança en aquest professor per atendre els seus fills, ell es converteix en la persona responsable.
2. L’ESCOLA: els mestres són mestres d‘una escola. El director pot decidir si un mestre fa una determinada feina o una altre en el centre, la unitat de funcionament és l’escola. Hi ha d’haver una línia comuna, els mestres no poden fer el que volen, les famílies han de saber com funciona aquesta escola (si fan dures o no, si treballen molt en grup o no, si es pot entrar al pati o no...). La família com a usuari té dret a saber què s’hi fa a l’escola. Actualment s’està parlant de que els mestres no siguin mestres d’una escola sinó d’un poble o ciutat (no passa, només s’està discutint).
La feina ed mestre té una part individual (aula) i una part cooperativa (centre).
3. COMUNITAT O POBLE: Hem de donar informació del que fem i per què ho fem i com ens han sortit les coses i com podem millorar-les. Ens devem al poble, l’escola participa amb les coses del poble, és un servei públic. Les famílies no són clients, són els protagonistes que participen del bon funcionament de l’escola.
4. SOCIETAT O ADMINISTRACIÓ: Existim perquè la societat vol, el representant és l’administració Educativa que té la potestat de controlar-nos, demanar-nos comptes. Com a mestres hem de saber que els inspectors d’ensenyament són els que en avaluaran.
COM HA DE SER UN MESTRE - REQUISITS • • • • • Sobre el perfil de com ha de ser el mestre hi ha moltes definicions. Alguns aspectes importants és que s’han de tenir competències.
Persona madura, adulta, equilibrada, amb bons nivell de comunicació, que no li faci por relacionar-se amb els altres...
Ha de ser un bon tècnic, saber alguna cosa de didàctica, d’avaluació, de la feina en grup...
Ha de tenir unes qualitats socials: ets mestre d’una escola hi haurà de treballar amb altres mestres, també és mestre d’un poble i ha de saber què passa en cada moment en els seu entorn.
Ha de tenir qualitats culturals: ha d’estar al dia, que llegeixi, que es formi ja que és un transmissor de cultura.
21/12/2016 7 Marta Valls 2n MEP Processos i Contextos Educatius MALESTAR DOCENT CAUSES: 1. La democratització de l’ensenyament. El 100% d’escolarització, lloc on han de ser els nens i nens és a l’escola o a l’ institut. Això implica que hi hagi problemes socials. Se’ls ha d’ajudar amb tot el que es pugui tot i que cada nen té una història diferent i llavors ho hem de tenir en compte.
2. Els canvis en els agents de socialització. En les societats tradicionals el control social de la societat vers els nens i nenes era molt gran i unidireccional, hi havia una certa coherència. Fa 50 anys només hi havia una televisió i anava amb una direcció e control social, de manera que pels nens i nenes era molt fàcil saber on era el bé i on era el mal ja que, se’ls feia evident quin era el bon camí (ensenyat per la família, pels amics, per l’església...). era més fàcil per la societat perquè hi havia aquesta coherència implícita.
• Les famílies que hi havia eren un pare i una mare amb una sèrie de fills.
La mare no sortia de casa normalment i convivia amb l’àvia o la tia...
• El nombre de fills ha canviat extraordinàriament, això té molta influència en la socialització. Tota aquella força de control social s’ha perdut, ha disminuït. El model de família tradicional ha variat moltíssim.
La família ha canviat i es sobrecarrega a l’escola. La religió exercia un poder molt gran en la socialització i en els comportaments, la moralitat de les persones. La religió era una font de normes molt important.
En les xarxes socials els adults tenen poc accés. Els canvis en les agències de socialització, aquesta diversificació fa que l’escola tingui un problema i és que ha de tenir un projecte. Aquelles coes que havia fet l’escola ara ho ha de canviar.
3. Pluralisme social. No hi ha un model de família bo o dolent, n’hi ha varis, no hi ha una religió millor que una altre, per unes persones és molt important i per altres no ho és tant. Aquest pluralisme era desconegut abans. Totes conviuen en, sobretot, les escoles públiques. L’escola ha de tenir un projecte educatiu que vagi bé per tothom, conscients de la diversitat. Ha de ser respectuosa i en el moment de prendre decisions és possible que hi hagi conflictes amb les famílies.
És molt difícil tenir a tothom content però s’ha de tenir una línia.
Hi ha models de comportament que a vegades poden ser oposats al que busca l’escola. És bo que hi hagi pluralisme i els mestres hem de saber viure en aquest “conflicte” i amb aquestes causes de malestar haurem de prevenir possibles conseqüències.
FORMACIÓ DELS MESTRES No s’acaba mai. És un dret del professional i un deure, el que no es segueix formant és un mal mestre.
• Formació inicial: 1. Hi ha pocs mestres formats en el pla d’estudis que estem duen a terme actualment. Hi ha dues visions: el mestre d’infantil i el de primària.
8 Marta Valls 2n MEP Processos i Contextos Educatius 2. Els plans d’estudis van lligats a les reformes educatives. Molts mestres que trobarem estan formats amb el pla d’estudis d’abans de la LOGSE.
Hi havia una diplomatura de tres anys i dins d’aquestes hi havia diferents especialitats (eren mestres de primària + una especialització). També hi ha mestres que estan formats en un pla d’estudis que era per primera vegada els estudis de mestre que es feien a la universitat (pla 71).
Diplomatura de tres anys que també tenia especialitats (especialitat de preescolar, la de primària i dins d’aquesta algunes especialitats: primària de mates i ciències, primària de llengües i primària de ciències socials).
BLOCS ➢ Bloc de coneixements (coneixements culturals ens general, coneixements sobre les àrees on han de focalitzar la seva feina i coneixements professionals de ciències de l’educació).
➢ Bloc d’actituds o valors (servei públic i universal, predisposició a no excloure a ningú).
➢ Bloc tècnic (tècniques de planificació, de grup, d’us de recursos...).
• Formació permanent: La poden oferir diferents agents. El subministrador de formació és el Departament d’Ensenyament, és on es centralitza la formació permanent. Les ofertes vénen de molts llocs, en el cas dels mestres ve del departament d’ensenyament.
11/01/2017 Podem parlar de 5 models de mestre(ideals, esquemes teòrics)...
- Model acadèmic: aquella idea de mestre que sap molt bé la matèria que explica i transmet bona informació (clara, ordenada, etc.), que intenta que els alumnes aprenguin i entenguin el que explica. Semblant una educació tradicional. El mestre ha de ser un con coneixedor de la matèria que es parla.
Per tant la formació dels estres s’ha de basar en el bon coneixement de les matèries .
- Model tècnic: el que es valora es que el mestre domini els recursos disponibles, eles tècniques de grup i de transmissió de coneixement, domina els materials i mètodes per ensenyar, les dinàmiques de grup, es a dir, sap gestionar el grup i organitzar el mètodes d’aprenentatge. Ha de conèixer les novetats que apareixen. La formació ha de ser tècnica, ha de ser un bon coneixedor de pedagogia, que sàpiga mètodes d’ensenyament d’aprenentatge, etc.
- Model artesanal o artístic (es compara amb ‘artista): el més important es l’experiència. El bon mestre es aquell experimentat, que s’ha teoria en situacions diferents, i que sap que els alumnes son diferents tots i que no hi ha cap igual.
És “reacia” a la teoria, sap que la realitat es a l‘aula amb els nens, digui el que digui els llibres i la universitat, el que val es l’experiència. Resoldre situacions imprevistes, a partir de l’experiència. Te molt marge en la creativitat. La formació 9 Marta Valls 2n MEP Processos i Contextos Educatius es experimental, pràcticament s’hauria de prescindir de la universitat. Aprendre amb altres mestres. Molt poca importància a la formació psicopedagògica.
- Model transformador: La idea principal es que veu al mestre com un agent de canvi, com una persona que te una responsabilitat gran que te la funció de corregir les desigualtats familiars, i compensar les desigualtats amb les que els nens i nenes arriben a l’escola, i fer-los independents i autònoms. Que siguin capaços d’anar pel mon amb autonomia. La seva funció seria la de transformació individual de cadascun dels alumnes i d ela transformació social en general. Es demana molta formació en que matèries que ha d’ensenyar i amb les tècniques, sinó que també i sobretot culturalment, amb unes aptituds clares del paper de canvi.
- Model personalista: el mes important del mestre és la personalitat del mestre.
L’essencial en aquest estil son les característiques de la personalitat del mestre (lideratge, capacitats innates...). Aquest model diu que no tothom te les capacitats per poder ser mestre. La formació diu que els coneixements i la formació tenen poca importància. El més important es cuidar la personalitat del mestre i prevenir els problemes i malestars que poder sorgir en les persones i cuidar-les, aquesta capacitat de lideratge no es deteriori Una formació més professional.
Hi ha dos corrents contraposades sobre el rol social del mestre.
- La professió del mestre s’està proletaritzant (prové del concepte de proletariat). Diu que cada dia els mestres prenen menys decisions, és adir, són menys autònoms, perquè els departament d’ensenyament cada vegada regula mes les coses i els equips directius s’estan reforçant més i això fa que els mestre no puguin fer tot el que volen a l’aula, nomes aplica les instruccions que li manen, com un proletari. NO TENEN CAPACITAT DE DECISIÓ - El professionalisme, el veure al mestre com un professional liberal, es a dir, com un advocat que te el seu despatx. Tenen tota l’autonomia del mon, fan el que creuen que han de fer. Estan al servei del client. Ha de tenir una formació llarga i solida. Es troben en situacions molt poc rutinàries. Necessiten una formació practica, una socialització professional. Molta autonomia i capacitat de decisió.
En el passat tenien molt prestigi. Hi ha una visió de la feina del mestre que es vol assemblar aquesta visió liberal.
Les capacitats per ser un bon mestre, en general: - La feina del mestre compromet moralment i èticament. Treballem amb menors i la nostra capacitat d’influir es molt gran, tenir una responsabilitat ètica molt gran, som autoritat, suplantem als pares.
- La persona del mestre es un recurs didàctic extraordinari. Molt mes valuós que un ordinador o del material Montessori. Som una eina de gran utilitat pedagògica.
10 Marta Valls 2n MEP Processos i Contextos Educatius Per això tenir cura de la personalitat del mestre es important, ha de cuidar les relacions, ha de ser madura, per tant, la personalitat del mestre ha de ser cuidada.
- Han de ser cultes i interessades pel saber. Cultes vol dir que treballem amb cultura.
- Han de ser competents tècnicament. Han de dominar la matèria, tècniques de planificació i d’avaluació, de gestió de grup, han de conèixer recursos...
Els mestres tenen dos tipus d’organitzacions: - Federació de moviments de renovació pedagògica: associacions de professionals d’ensenyament que treballen per la innovació i la renova educativa.
Aquests moviments fan una aposta per l’educació publica, solen ser molt territorials. Les activitats mes importants que fan són la formació permanent (tenen revistes, fan trobades), sempre amb l’objectiu de reforma i de renovació, i per fer una escola publica millor del que hi ha.
- Els sindicats son associacions de treballadors, això vol dir que els mestres es consideren treballadors i és per això que s’ajunten en sindicat. Busquen millors condicions laborals. El sindicat que té mes afiliats de Catalunya és USTEC STEs (Intersidical Alternativa de Catalunya), la segona és Comissions Obreres. Aquesta ultima es un sindicat formada per tota mena de professions, en canvi USTEC, només per treballadors de l’ensenyament.
Òrgans de govern - - - Equip directiu: Format pel cap d’estudis director i secretari. L’únic que es presenta és el director, i ell escull al cap d’estudis i al secretari. A Catalunya hi ha molt interès en enfortir els equips directius.
Consell escolar: òrgan de participació de la comunitat educativa. Presidit pel director i estan representats els mestres, pares i mares, ajuntament, altres treballadors que no són mestres. Fins a la LOMCE aquest era el màxim òrgan de gestió, de poder. Ara és un òrgan consultiu i de participació Claustre de mestres: no es decisori, torna a ser un òrgan consultiu. És un òrgan de participació i consulta.
Òrgans de coordinació: Normalment a les escoles hi ha les organitzacions de cicle, format per un coordinador. Hi ha càrrecs de coordinació que estan pagats: el coordinador informàtic (s’ocupa de l’ús i de l’equipament informàtic de l’escola), el coordinador LIC (llengua i cohesió social), i coordinador de riscos laborals.
11 Marta Valls 2n MEP Processos i Contextos Educatius Personal a l’escola: - Conserges: pagats per l’ajuntament o l’administració publica.
Auxiliars administratius: les escoles de dos o tres línies solen tenir-hi, les escoles més petites hi ha alguns dies.
Auxiliars d’educació especial (vetlladors): acompanyen i ajuden als alumnes amb NEE.
Educadors d’educació especial: personal complementari.
- Hi ha escoles que tenen integradors socials: relació amb les famílies.
12 ...

Comprar Previsualizar