Tema 2: Meristemes (HV) (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Microbiología - 1º curso
Asignatura Histologia Vegetal
Año del apunte 2016
Páginas 6
Fecha de subida 16/04/2016
Descargas 53
Subido por

Vista previa del texto

TEMA  2:  Meristemes   1.  Conceptes  bàsics   Un  meristema  es  pot  definir  com  tot  un  conjunt  de  cèl·∙lules  que  prolifera,  i  per  tant,   poden  donar  lloc  a  descendents.       La  major  part  de  plantes  tenen  cèl·∙lules  vegetals  diferenciades  (per  exemple:  en  fer  la   fotosíntesi),   i   aquestes   tenen   la   capacitat   de   recular   en   la   seva   diferenciació,   (desdiferenciar-­‐se)   perdent   algunes   característiques   i   la   tasca   concreta   que   feien;   i   permet  adquirir  atributs  nous  i  els  permet  proliferar  i  i  donar  lloc  a  descendents.     -­‐Quan   aquests   descendents   són   idèntics   a   la   cèl·∙lula   original   parlem   de   desdiferenciació.   -­‐Quan   els   descendents   són   diferents   a   la   cèl·∙lula   original   parlem   de   transdiferenciació.       1.1  Característiques  de  les  cèl·∙lules  meristemàtiques     1)  Són  cèl·∙lules  poc  o  gens  diferenciades  que  proliferen.       2)  Han  de  ser  obligatòriament  cèl·∙lules  vives.  Per  tant,  tindran  paret  cel·∙lular  molt  prima   i  només  amb  làmina  mitja  i  paret  primària.     3)  Tindrà  molt  pocs  orgànuls  citoplasmàtics  (degut  a  que  està  poc  o  res  diferenciada).   4)  Tindrà  un  nucli  voluminós  i  un  nuclèol.     És,  per  tant,  una  cèl·∙lula  molt  senzilla.       1.2  Tipus  de  divisions   El  pla  de  divisió  per  on  es  dividirà  una  cèl·∙lula  ens  determinarà  el  tipus  de  divisió  que   tindrem.  Segons  com  estigui  orientada  la  citocinesi  en  l’espai  tenim:     -­‐Divisions   transversals:   el   pla   de   divisió   és   perpendicular   a   l’eix   major   de   l’òrgan   o   part   de   la   planta   concreta   i   també   a   la   superfície.   Gràcies   a   aquestes   divisions,   l’òrgan   creix   longitudinalment,  es  va  allargant  (Per  exemple  la  tija  creix  verticalment).       -­‐Divisions  longitudinals:   -­‐Anticlinals  o  radials:  el  pla  de  divisió  és   perpendicular   respecte   la   superfície   de   l’òrgan,   però   paral·∙lel   a   l’eix   major   de   l’òrgan   o   part   de   la   planta   concreta.   Aquestes   divisions   permeten   augmentar   en  amplada.       -­‐Periclinals  o  tangencials:  el  pla  de  divisió   és   paral·∙lel   respecte   la   superfície   de   la   superfície  de  l’òrgan.  Aquestes  divisions   permeten  augmentar  en  amplada.               *Quan  parlem  de  talls  histològics  podem  tenir  tres  tipus  de  talls  histològics:   1)  Tall  transversal:  mortadel·∙la  tallada  a  rodajas.     2)  Tall  longitudinal  radial:  el  tall  ha  de  passar  pel  centre  de  la  circumferència  (diàmetre   estructura).  El  tall  es  en  llargada.     3)   Tall   longitudinal   tangencial:   es   aquell   tall   en   llargada   que   obligatòriament   mai   passa   pel  centre  de  la  circumferència  (diàmetre  estructura).       2   1   3     2.  Classificació  dels  meristemes   2.1  Segons  el  seu  origen   -­‐Primaris:   meristemes   que   provenen   directament   dels   meristemes   embrionaris   (del   embrió).       -­‐Secundaris:  meristemes  que  no  provenen  directament  de  cèl·∙lules  embrionàries,  sinó   que  entremig  hi  ha  hagut  altres  tipus  de  cèl·∙lules.  Provenen  de  teixits  total  o  parcialment   diferenciats  (desdiferenciació).       2.2  Segons  la  seva  localització  en  la  planta   -­‐Apicals:  es  localitzen  a  l’àpex  de  la  planta  (extrems)  de  tiges,  arrels,  fulles,  flors...  Es   poden  veure  en  èpoques  de  creixement  de  plantes.     -­‐Tots  aquells  teixits  que  deriven  dels  meristemes  apicals,  formen  el  cos  primari   de  la  planta,  s’anomenen  teixits  primaris.  Permeten  el  creixement  en  longitud   d’aquella  planta  o  d’aquelles  parts.       -­‐Laterals:  es  localitzen  en  parts  internes  de  la  planta.  No  es  poden  veure.     -­‐Tots   aquells   teixits   que   deriven   dels   meristemes   laterals   formaran   el   cos   secundari  de  la  planta,  s’anomenen  teixits  secundaris.  Permeten  que  la  planta   que  creixi  en  amplada.       -­‐Intercalars:  es  formen  com  a  conseqüència  de  traumatismes  que  ha  sofert  la  planta;   són  un  teixit  regeneratiu  que  fa  la  planta.         Teixit  primari   Teixit  secundari   Parènquima     Si   Si   Colènquima   Si   No   Esclerènquima   Si   Si   Xilema   Si   Si   Floema   Si   Si   Epidermis   Si   No   Peridermis     No   Si     3.  Organització  histològica  dels  meristemes  apicals  a  les  arrels   -­‐A   l’extrem   més   distal   de   l’arrel,   la   que   s’enfonsa   a   la   terra   s’anomena   còfia   o   caliptra.   Té   una   paret   molt   endurida   que   recobreix   i   protegeix   les   cèl·∙lules   meristemàtiques   apicals  de  creixement  i  permet  la  penetració  en  el  sòl.     -­‐Seguidament   hi   ha   tres   conjunts   de   cèl·∙lules   meristemàtiques   els   descendents   dels   quals  ens  donaran  lloc  a  cèl·∙lules  i  teixits  especialitzats:   1)   Protodermis:   es   situa   a   la   perifèria,   constituït   de   cèl·∙lules   que   es   divideixen   contínuament  i  els  seus  descendents  formaran  l’epidermis  (teixit  de  protecció).     2)   En   el   centre   de   l’arrel   trobem   un   feix   vascular   que   s’anomena   procàmbium,   i   el   procàmbium  donarà  lloc  a  dos  descendents:     -­‐Xilema  primari:  situat  cap  a  l’interior.     -­‐Floema  primari:  situat  sempre  cap  a  l’exterior.   3)   L’espai   que   queda   entre   el   procàmbium   i   la   protodermis   és   el   que   s’anomena   meristema  fonamental.  A  partir  d’aquest  es  formen  tres  descendents:   -­‐Parènquima   -­‐Colènquima   -­‐Esclerènquima                                 4.  Meristemes  laterals   Els  meristemes  laterals  inclouen  el  càmbium  vascular  i  fel·∙logen  i  tenen  un  conjunt  de   característiques:     1)  Sempre  estan  a  l’interior  de  la  planta  o  d’aquella  part  de  la  planta.     2)  En  tres  dimensions  recorda  a  un  cilindre  buit  per  dintre.   3)  Sempre  està  delimitat  per  teixits  diferenciats  (al  voltant  tant  per  dintre  com  per  fora).     4)  Sempre  s’originen  a  partir  de  teixits  total  o  parcialment  diferenciats:   -­‐El  fel·∙logen:  prové  sempre  de  teixits  diferenciats.   -­‐El  càmbium  vascular:  prové  sempre  de  teixits  parcialment  diferenciats.       4.1  Fel·∙logen   (Treball)       4.2  El  càmbium  vascular   Presenta  dos  tipus  cel·∙lulars:     4.2.1  Cèl·∙lules  cambials  inicials  fusiformes  (CCIF)   Són   cèl·∙lules   allargades   i   poligonals.   Formen   el   sistema   axial   (en   l’eix)   del   càmbium   vascular.   Tenen   una   marcadíssima   capacitat   de   divisió   (donar   lloc   a   descendents).   L’origen  d’aquestes  cèl·∙lules  és  doble:     1)  Algunes  de  les  cèl·∙lules  del  procàmbium  (només  en  aquelles  plantes  que  tenen   un  creixement  secundari)  no  donaran  mai  lloc  ni  a  xilema  ni  a  floema  primaris,   sinó  que  donaran  lloc  al  càmbium  fascicular,  que  estan  constituït  de  CCFI.       2)   Les   regions   entre   els   procàmbiums   estan   formades   per   cèl·∙lules   parenquimàtiques  (cèl·∙lules  diferenciades)  quan  la  planta  es  comença  a  formar-­‐ se,  que  es  desdiferencien  al  créixer  la  planta  i  assoleixen  capacitat  proliferativa,   convertint-­‐se  en  CCIF  i  el  conjunt  d’aquestes  forma  el  càmbium  interfascicular.       Quan   la   planta   es   molt   jove   es   poden   diferenciar   molt   bé   les   dues   zones,   però   quan   la   planta   creix   no   es   pot   distingir   entre   els   dos   tipus   de   càmbium   (fascicular   i   interfascicular)  i  parlem  de  tot  com  a  càmbium.       floema  1º               xilema  1º     Aquestes  cèl·∙lules  donen  lloc  a  un  tipus  a  descendents  segons  el  tipus  de  divisió:     1)   Divisions   transversals:   segons   la   orientació   de   la   citocinesi   distingim   tres   tipus   de   divisions  transversals:   -­‐Pla   de   divisió   desplaçat   cap   un   extrem   de   la   cèl·∙lula   dóna   lloc   a   diferents   descendents:   -­‐Cèl·∙lula  cambial  inicial  fusiforme:  la  cèl·∙lula  gran  i  llarga.   -­‐Cèl·∙lula  cambial  inicial  radial:  la  cèl·∙lula  petita.       -­‐Pla  de  divisió  primer  transversal,  després  longitudinal  i  acaba  sent  transversal   de  nou,  dona  lloc  sempre  a  cèl·∙lules  cambials  inicials  fusiformes,  ja  que  hi  ha  dos   descendents  que  són  morfològicament  iguals  (allargats)  però  de  mides  diferents.         -­‐Múltiples   plans   de   divisió   transversals   i   s’obté   com   a   resultat   tot   cèl·∙lules   cambials  inicials  radials.       2)  Divisions  periclinals  o  tangencials:  pla  de  divisió  longitudinal  i  produeixen  cèl·∙lules  per   davant   i   darrere.   Les   cèl·∙lules   cambials   inicials   fusiformes   donar   tres   tipus   de   descendents:     -­‐Cèl·∙lula  cambial  inicial  fusiforme:  s’autoperpetuen  per  a  mantenir  el  càmbium   vascular.*     -­‐Cèl·∙lula  mare  del  xilema  secundari:  sempre  es  situen  cap  a  l’interior.     -­‐Cèl·∙lula  mare  del  floema  secundari:  sempre  es  situen  cap  a  l’exterior.       Les   cèl·∙lules   cambials   inicials   fusiformes   mitjançant   divisions   tangencials   tenen   tendència  a  donar  més  cèl·∙lules  del  xilema  secundari  que  no  del  floema  secundari.                         *El   càmbium   vascular   està   present   durant   tota   la   vida   de   la   planta,   no   s’esgota   mai,   ja   que  les  cèl·∙lules  que  el  formen  sempre  es  restauren  (en  cada  divisió  s’obté  una  igual  a  la   que  l’havia  format)  i  sempre  s’obté  una  la  cèl·∙lula  cambial  inicial  fusiforme.  En  canvi  les   cèl·∙lules  del  fel·∙logen  si  que  s’esgoten,  moren  i  s’han  de  formar  de  noves.       3)  Divisions  anticlinals  o  radials:  la  citocinesi  està  orientada  perpendicular  respecte  la   superfície.  De  dues  maneres:   -­‐Perfectament   simètrica,   dona   lloc   a   dos   tipus   de   cèl·∙lules   descendents   idèntiques.   A   partir   d’aquesta   citocinesi   s’obté   un   càmbium  estratificat,  on  es  formen  capes  de  cèl·∙lules.       -­‐El  més  habitual  a  la  natura  és  que  el  pla  de  citocinesi  comença  a  ser   transversal,  després  és  longitudinal  i  acaba  sent  de  nou  transversal.   Això  provoca  cèl·∙lules  descendents  amb  morfologia  diferents.  I  això   dona  lloc  al  càmbium  no  estratificat  (l’habitual  a  la  natura),  on  no  es   formen  capes,  és  irregular.             Cèl·lules  cambials   inicials  fusiformes           Cèl·lules  cambials     inicials  radials       4.2.2  Les  cèl·∙lules  cambials  inicials  radials   Són  cèl·∙lules  cúbiques  (daus)  que  formen  part  del  sistema  radial  del  càmbium  vascular.   Aquestes  cèl·∙lules  tenen  una  marcadíssima  capacitat  de  divisió.       L’origen  d’aquestes  cèl·∙lules  torna  a  ser  doble:   1)  Per  divisions  transversals  de  les  cèl·∙lules  cambials  inicials  fusiformes.   2)   Per   desdiferenciació   de   cèl·∙lules   parenquimàtiques   que   formen   el   càmbium   interfascicular.       Tipus  de  descendents  i  divisions   Qualsevol  tipus  de  divisió  (transversal,  periclinal  o  tangencial  i  anticlinal  o  radial)  ens   donarà  lloc  al  mateix  tipus  de  descendents,  només  a  cèl·∙lules  cambials  inicials  radials.       Quan   hi   ha   una   cèl·∙lula   cambial   inicial   radial   ja   formada,   aquesta   pot   acabar   sent   en   alguns   casos   una   cèl·∙lula   cambial   inicial   fusiforme.   Aquest   procés   és   degut   a   que   la   cèl·∙lula  cambial  inicial  radial  deixa  de  ser  una  cèl·∙lula  proliferativa  i  no  diferenciada,  i  es   diferencia  en  una  cèl·∙lula  cambial  inicial  fusiforme.  No  es  produeix  per  divisió,  ni  tampoc   una   desdiferenciació   (ja   que   la   cèl·∙lula   cambial   inicial   radial   encara   no   estava   diferenciada,  no  tenia  una  tasca  concreta,  només  proliferava).       5.  Estructures  vasculars     Procàmbium   Càmbium  vascular   Tipus  de  meristema   Meristema  apical   Meristema  lateral   Descendents   Xilema   Primari   Secundari   Floema   Primari   Secundari                                       [acasals]  Més  apunts  a:  https://unybook.com/perfil/acasals     ...