A_Aparell_cardiocirculatori_7 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Lleida (UdL)
Grado Medicina - 2º curso
Asignatura Aparell CardioRespiratori
Año del apunte 2016
Páginas 9
Fecha de subida 12/09/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

cancerós  d’una  de  les  mames  es  pot  estendre  a  l’altra). Pe que fa al quadrant inferointern, aquest pot tenir connexió amb nòduls que estan inferiors a nivell hepàtic.
En la paret anterior del tòrax, seguint el recorregut dels vasos mamaris interns cap amunt, s’hi   observa una cadena de nòduls para-esternals o mamaris interns, els quals van a drenar cap als troncs broncomediastínics, abans que aquests drenin als troncs col·lectors dret o esquerre.
- Drenatge de la regió cefàlica i cervical: A nivell de la regió cefàlica hi ha una gran zona amb elevada exposició a patògens (per la via oral i la via respiratòria), de manera que hi ha una gran xarxa de vasos i nòduls limfàtics en la zona de la base  del  coll  (que  forma  una  espècie  d’anell  peri-cranial, que s’estén   tant   en   la   zona   mentoniana   i   sub-mandibular com en la base del coll i la nuca). Moltes vegades els metges quan   fan   l’exploració´   analitzen   també   tota aquesta zona del coll per detectar inflamacions.
Aquesta xarxa drena en direcció descendent, travessant els vasos i nòduls que hi ha en el recorregut. Moltes vegades ubicats al voltant de vasos venosos: alguns segueixen el recorregut de les venes jugulars anteriors, d’altres   en relació amb el múscul ECM, etc.
Però al final tots acaben drenant cap a la profunditat, cap a vasos i nòduls que segueixen el recorregut de la vena jugular interna (la més important a nivell del coll).
Cal recordar que aquesta vena s’origina  en  la  sortida  del  neurocrani i recorre el coll en direcció descendent. Així doncs, tots els components limfàtics que estan més superiors acaben  drenant  en  ella  i  la  limfa  s’acaba  recollint  en  un  túbul  col·∙lector jugular (un a cada costat). Aquest túbul col·lector jugular, en el costat esquerre va a desembocar en el conducte toràcic, aproximadament a nivell de la crossa del confluent jugulosubclavi esquerre, i en el costat dret es reuneix amb els altres túbuls col·lectors per formar la gran vena limfàtica (o si aquesta no es forma desemboca de manera individual en el confluent jugulosubclavi dret).
En la zona que hi ha al voltant de la jugular, existeixen alguns llocs medialment que són de major calibre i importància com per exemple el que està més amunt i s’anomena   jugulo-digàstric, ja que està en relació amb el ventre posterior del múscul digàstric i per sobre de la vena tiro-facial, i per sota es descriu el que   s’anomena   jugulo-omohioïdal i que està en relació amb ventre intermedi del múscul omohioïdal.
Es veu també com en posició retro-faríngia hi ha nòduls limfàtics i vasos que van drenant als costats per al final passar i recollir-se en el túbul jugular profund.
EL MEDIASTÍ El mediastí és una regió del cos que està situada entre les dues cavitats pleuropulmonars, majorment en  l’interior  del  tòrax.  Cal recordar però que les cavitats pleuropulmonars s’estenen  cap a la base del coll, de manera que hi ha una part del mediastí que es continua cap a la base del coll. Així doncs, el mediastí queda delimitat: per davant pel peto esternocostal, per darrere per la columna toràcica, per sota pel diafragma pels costats per les cavitats pleuro-pulmonars i per dalt és obert i es continua amb el coll.
És   important   conèixer   les   estructures   que   s’allotgen   en   el   mediastí   perquè   conté elements molt importants, i el coneixement és útil per la pràctica clínica, especialment en cirurgia.
Per   entendre   bé   tots   els   components   que   s’inclouen   en   aquesta   regió,   cal   sistematitzar, establint diverses subdivisions del mediastí.
En primer lloc es descriu una part superior i una   d’inferior,   passant   la   divisió   aproximadament a nivell de l’angle  de  Louis (2a costella) i per darrere entre T4 i T5 (punt de bifurcació de la tràquea). Així doncs, queden delimitats el mediastí superior i el mediastí inferior. Aquest últim es divideix al seu torn en 3 parts: mediastí anterior (per davant del sac pericàrdic), mediastí mig (en relació amb el sac pericàrdic) i mediastí posterior (per darrere del sac pericàrdic).
- Mediastí superior: tota aquesta regió queda per darrere del manubri de l’estèrnum, i els elements que hi estan continguts estan organitzats en diversos plans. Aquests plans,  d’anterior  a  posterior,  són: - Tim o el seu vestigi adipós (en adults).
- Pla venós - Pla arterial - Pla visceral.
En   el   mediastí   superior   s’hi   pot   en   realitat   distingir una part superior i una part inferior. En la part superior és on realment els plans esmentats estan endreçats, però en  la  inferior  hi  ha  les  crosses  de  l’aorta  i  les  àzigs per sobre dels dos bronquis (que ja formen part del mediastí inferior), de manera que el plans estan menys respectats.
Així doncs, en la part superior hi ha: - Pla venós amb les venes braquio-cefàliques.
- Pla arterial amb les branques  que  surten  de  l’aorta. Cal recordar que la última branca surt ja   l’alçada   del   pla   visceral, de manera que les dues primeres branques són les que conformen el pla arterial.
- Pla visceral amb  la  tràquea  i  l’esòfag.
I pel que fa a la part inferior:  davant  i  a  l’esquerra  es situa l’arc  de  l’aorta,  a  la dreta la crossa de les venes  àzigs  i  als  costats  d’aquestes  la  part  de  la  cava  superior  (part   que està fora del pericardi), ja que la part alta forma part ja del mediastí superior.
Pel que fa als nervis, aquests entren per la base del coll i es situen en el mediastí superior. Els nervis vagues estan situats més medials i els frènics més laterals i endavant. En la imatge es pot observar el vague esquerre seguint la caròtida comú esquerra   i   després   a   l’esquerra   de   l’arc   de   l’aorta.   En   aquest   nivell   produeix el nervi laringi recurrent esquerre, que queda també en el mediastí superior (en el seu inici a nivell   de   l’arc   de   l’aorta,   però   després   puja   juntament   al   paquet   visceral   i   darrere   l’esòfag).   En canvi, el nervi laringi recurrent dret no està en el mediastí superior perquè es produeix a nivell de la base del coll.
En la imatge es  veu  des  de  l’esquerra  la  crossa  de  les  àzigs  i  de  l’aorta,  i  com  en  tots   dos  costats  el  nervi  vague  se’n  va  enrere  mentre  que  el frènic va cap endavant. En el mediastí inferior, el vague passarà per darrere del pedicle pulmonar (en el mediastí superior  se’n  va  cap  endavant).
Així doncs, en el mediastí superior hi ha els dos nervis,  un  davant  de  l’altre  (frènic  per   davant del vague). Després en el mediastí inferior el  vague  se’n  va  enrere  i  el  frènic  va   cap endavant (respecte al pedicle pulmonar). El vague es va a reunir sempre amb l’esòfag.   En el costat esquerre va   amb   la   caròtida   fins   que   es   troba   amb   l’aorta,   moment en que segueix el recorregut juntament amb aquesta. En el costat dret en canvi va per darrere del tronc braquio-cefàlic i està ubicat juntament al paquet visceral (anant cap enrere).
Des de la banda dreta es pot observar el mateix: el frènic segueix a la dreta de les venes   (braquicefàlia  dreta,   després   la   cava   superior),   després   acompanya   a   l’aurícula   dreta del cor (per fora del pericardi), segueix juntament a la cava inferior i baixa per la dreta, per davant del pedicle pulmonar. Per altra banda, el vague baixa acompanyant la caròtida dreta i un cop al tronc braquio-cefàlic,  ja  a  l’interior  del  tòrax,  se’n  va  per   darrere del tronc braquio-cefàlic, per situar-se juntament a la tràquea; situant-se cada cop més enrere per situar-se   amb   l’esòfag.   Passa   doncs   cap avall per darrere del pedicle pulmonar.
A banda dels nervis, hi ha el conducte toràcic, el qual està ubicat entre aorta i àzigs. Va a  al  dreta  de  l’aorta, però quan aquesta fa la crossa, el conducte segueix juntament a la última branca; és a dir, medialment a la subclàvia esquerra cap amunt.
- Mediastí inferior. Com  s’ha  dit,  es descriuen tres parts en relació al sac pericàrdic.
- Mediastí anterior: està per davant del sac pericàrdic i no té massa elements.
Conté els vasos toràcics interns i alguns nòduls limfàtics que estan en posició pre-pericàrdica. Algunes vegades, també conté la ultima porció del tim.
- Mediastí mig: inclou tota la part que està envoltada pel   sac   pericàrdic   i   s’hi descriu una part cardíaca (la major) que és inferior i una part supra-cardíaca o vascular que és superior.
- La part cardíaca conté el cor.
- La part supra-cardíaca conté  el  tronc  pulmonar,  l’aorta,  la  part  inferior   de la vena cava superior, etc. A més, per la relació que guarden, hi ha també  les  branques  de  l’artèria  pulmonar (tot i que normalment la part inferior de la pulmonar dreta té pericardi per sota; però per la posició es pot considerar que pertany al mediastí mig). El mateix passa amb les venes pulmonars.
Pel que fa als bronquis, aquests estan en la separació entre el mediastí mig i el mediastí posterior. Es a dir, estan en el mediastí inferior, però entre els dos subgrups. Cal recordar que la separació està marcada per la  presència  d’una  fàscia  que  s’estén  des  de  la  divisió  de  la  tràquea  en   els dos bronquis, i des   d’aquests   cap   al   diafragma   (làmina   frenobronquial o traqueo-bronquial).
- Mediastí posterior: hi ha els elements de darrere del sac pericàrdic, incloent l’aorta  toràcica, el conducte toràcic a la seva dreta, les àzigs més a la dreta, els vasos intercostals (tant venosos com arterials), la vena hemi-àzig que està per darrere  de  l’aorta, i inclús l’esòfag.
Pel que fa als nervis: els nervis frènics estarien en el mediastí mig, ja que van als costats del sac pericàrdic. Els nervis vagues estan en el mediastí posterior.
Durant el desenvolupament del tub digestiu, la zona que després es converteix en l’esòfag pateix un gir de manera que els elements que estan en la dreta queden darrere  i  els  elements  que  estan  a  l’esquerra  passen  a  davant.  Això condiciona també la posició dels dos nervis vagues, que estan als costats inicialment del tub digestiu i queden  després  del  gir  de  manera  que  el  de  la  banda  dreta  es  situa  darrere  i  l’esquerre   es  situa  davant  (així  es  com  s’observen  quan  es  fa  una  dissecció).
La cadena simpàtica no està en el mediastí posterior en el sentit estricte, ja que realment està darrere dels pulmons i de la pleura; és a dir, està lateral, de manera que no  s’inclou  en  el  mediastí  posterior.
Nota. Quan la tràquea es divideix en els dos bronquis, l’esòfag està  encara  desviat  a  l’esquerra,  desviació   provocada per la desviació de la tràquea a la dreta (desplaçada al seu torn per  la  crossa  de  l’aorta).
- Imatges radiològiques: ...

Comprar Previsualizar