TEMA 3- METABOLISME OSSI (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Fisioterapia - 2º curso
Asignatura Patologia patomedicoquirurgica
Año del apunte 2015
Páginas 4
Fecha de subida 16/03/2015
Descargas 8
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 3: METABOLISME OSSI: INTRODUCCIÓ: L’esquelet humà esta format per 206 ossos els quals tenen dues funcions bàsiques: - FUNCIÓ ESTRUCTURAL: Suport estructural, protecció òrgans importants I ajuden a moviments amb el Sistema de palanca FUNCIO ORGAN: conté la medul·la òssia que es la productora de cèl·lules sanguines; que actua com a magatzem d’ions bàsicament Ca, P, Mg, Na Macroscòpicament distingim 3 tipus principals d’ossos: - Llargs: la longitud és molt major que la aplada/altura) Curts: la longitud, l’amplada i l’altura són iguals Plans: tenen dos plans iguals.
... també distingim 2 tipus de teixit ossi: - Os compacte: cortical, dur i dens que està a la diàfisis i Os esponjós es troba a la epífisis i és de tipus trabecular.
I finalment parlem de 2 tipus d’os: - - OS IMMADUR: Es comença a formar des de que el fetus es forma fins que neix el nadó. Existeix fins els 4 anys, on en general el os és madur i adopten unes característiques diferents com son major elasticitat i menor calcificació ja que conté més cèl·lules (osteòcits) i col·lagen que minerals.. Tenen un alt turnover i no te les mateixes fases de consolidació d’una fratura que en adults. Està en procés de reparació de les fractures.
OS MADUR, LAMINAR CORTICAL O ESPONJÓS: Inici al primer mes de vida i fins als 4 anys té un predomini complert. Remodelació de l’os immadur, té menys cèl·lules i més calcificació. La seva estructura és regular i compacte.
TEIXIT OSSI: Diferenciem dos grans tipus de teixit ossi: - OS COMPACTE (CORTICAL O DIAFISARI): La seva estructura bàsica és la que anomenem osteona o sistema de Havers. Són diverses laminites concèntriques al voltant de canals ramificats i units entre si. Per aquests canals passen vasos nutricis i la unió provoca que la cèl·lula es nodreixi. Els ossos finalment comuniquen amb la cavitat medul·lar a través dels conductes de Volkman. Per el periosti es van posant dins el sistema de havers i hi ha cavitats amb cèl·lules pluripotencilas que es troben a les epífisis, metàfisis i als ossos curts també. La força determina la forma del os i la densitat de les trabècules.
1 - Les osteones es formen seguint l’eix longitudinal de l’os. És la principal unitat funcional de l’os. Aquest és dur i resistent amb molta substància intracel·lular i també elàstic ja que forma fibres de col·lagen. Les cel·lules que envolten els vasos estan envoltades d’una substància calcificada/mineralitzada. Pel periosti també activa la vascularització.
OS ESPONJOS: és ja un os madur, la disposició del qual és en trabècules. La disposició d’aquestes és tridimensional i depèn de les forces de càrrega de l’os. La disposició és tridimensional en resposta a les forces de carrega que pateix= Llei de Wolf=les zones amb més compressió es disposen amb més trabècules, al contràri de les zones on hi ha més tracció. En ell hi haurà més activitat metabòlica, ja que entre les cavitats formades entre les trabècules es diposita la medul·la òssia. Es més elàstic i tou. El trobem a les metàfisis, epífisi dels ossos llargs i a l’interior de les vèrtebres, tot i que també dins els ossos curts.
CÈL·LULES: OSTEOBLASTOS: tenen el seu origen a les cèl3lules mare pluripotencials, anomenades mesenquimals (fibro, condro, osteo...) que formen osteoides, una matriu extracel·lular no calcificada que quan es calcifica (rodeja de matriu en forma de llacuna) es converteix en osteòcit. Per tant els osteòcits són osteoblastos englobats a la matriu.
Hi ha unes altres cèl·lules, els ostoblastes que "mengen" l'os, regulen i el que fan es controlar el equilibri per tenir mes o menys la mateix massa òssia.
OSTEOIDES: Estan formats bàsicament per proteïnes (osteocalcina i fosfatasa alcalina). Quan hi ha molta activitat de formació òssia (exemple, una fractura) les proteïnes que el conformen estan elevades en sang ja que tenen una activitat osteoformadora. Quan la matriu es calcifica i el sistema queda tancat dins la matriu càlcica, el osteoblast es diu osteòcit.
OSTEOCITS: Són els osteoblast englobats per la matriu. S’orienten uniformement en eix longitudinal i radial, per tant formen el sistema de Havers. Aquest es conformen de forma circumferència al voltant del vas per formar la osteona. Els osteòcits tenen moltes ramificacions i connexions entre ells importants per enviar senyals, ja que l’os és un teixit en moviment constant. Estan orientats de manera uniforme seguint un eix longitudinal i radial. Emeten moltes projeións cap al citoplasma, a través de les quals es du a terme la comunicació (senyal mecano-sensitives) i la nutrició.
OSTEOCLAST: Són cèl·lules gegants multinucleades (2-30) que es mengen l’os, el destrueixen, és a dir, porten a terme la reabsorció ossia. Són cèl·lules importants, inclús dins la consolidació òssia. No deriven de les cèl·lules mare, sinó que el seu origen està en el sistema monòcit-macròfag. El citoplasma és acidòfil compost majoritarmainet per lisosomes (àid H+, col·lagenasa, enzims). Es troben a la llacuna de Howship o patriu excavata, a l’endosti (Canal medul·lar). La seva funció és reabsorbir l’os per mantenir l’equilibri d’aquest. Depèn de la carrega, suport, nutrició personal... la hormona PTH augmenta la seva activitat, i la calcitonina inhibeix. Relacionat amb la fostfatasa àcida tartartresistent específica.
SUBSTÀNCIA INTRACEL·LULAR: La seva composició depèn de molts factors com poden ser l’edat, lloc, malalties... però generalment podem dir que està format per: - OSTEOIDE: (+/- 30%): Col·lagen tipus I (90%), proteïnes no col·lagenosos (5%) MINERAL (70-80%): Diposit de sals. Calci formant cristalls d’hidroxiapatitat Baix contingut d’aigua (5-8%) CREIXEMENT OSSI  OSSIFICACIÓ: INTRAMEMBRANÓS: Creixement en amplada. En ossos plans o curts. Es forma os laminar esponjós. Comença al periosti, i els osteoblast formen os en forma de capes o lamines circulars concèntriques que es calcificquen. A l’endosti, l’osteoclast actua reabsorbint l’os.
2 ENDOCONDRAL: Creixement en longitud. Es produeix a partir dels cartílags de creixement, un tipus de cartílag que conté cèl·lules cartilaginoses que acaben sent envaïdes per osteoblast per calcificar-se. Es troba a l’articulació (cartílag articular), a les fisis (metàfisis i diàfisis). L’articular s’anomena epífisis i fisis és la metàfisis i diàfisis.
Substitueix els ossos llargs. Procés es compon de proliferació de cartílag distal a la epífisis, seguit d’angiogènesis i mort cel·lular del cartílag per invasió dels osteoblasts (substitució)  calcificació.
REMODELACIÓ OSSIA: Recanvi de teixit ossi permanent. Equilibri entre formació i resorció  massa òssia total o constant.
Subministrament de Ca extracel·lular necessari per a poder dur-se a terme. Les forces mecàniques provoquen una adaptació estructural del teixit ossi. El balanç ossi és de 0. Pot haver-hi alteracions de la remodelació com: - OSTEOPOROSIS: Falta de remodelació de l’os. Os tou, molt espai entre les trabècules.
OSTEOPETROSIS: Excés de formació òssia. Os molt mineralitzat, poc elàstic.
CONSOLIDACIÓ DE FRAC TURES: Una fractura és una insuficiència mecànica i estructural. Es perd aport sanguini i amb ella es comença un procés regeneratiu i no pas un de cicatrització, ja que el teixit ossi acaba consolidant-se i sent igual que abans sense cap seqüela. Les fases són inflamatòria, callo tou, callo dur i remodelació.
PRODUCCIÓ DE LA FRACTURA: La fractura es duu a terme per un impacte directe o indirecte que genera una lesió a l’estructura òssia, on l’ós poerd la seva continuïtat i una lesió de elements vasculars que produeix un hematoma de zones a vasculars (necrosis). Hematoma a la zona de la fractura ja que per el os hi ha sang. A partir d'aqui comença el procés de remodelació i reparació.
LA CONSOLIDACIÓ CONSTA DE: - - HEMATOMA: immediatament després de la fractura. Es crea un hematoma i un coàgul de fibrina que activa una arribada de cèl·lules sanguínies (plaquetes, macròfags) i una necrosis al focus de la fractura.
Arriben cèl·lules progenitores (fibroblastos, cèl3lules mesenquimals).
Un hematoma és una conseqüència del traumatisme. Hi ha zones d’os que queden a vasculars.
Inicialment hi ha una destrucció o necrosis dels fragments en funció de com es fa la fractura.
CALLO TOU: Durant tota la fase inflamatòria el malalt té dolor i en aquest fase no es pot demanar masses coses en la RHB. La següent fase on el dolor desapareix hi ha un teixit fibròcit, cartilaginós que el os pot angular, no s'escurça però si està ben immobilitzat pot provocar processos de acabar de cicatritzar. En aquesta fase dons no hi ha dolor ni tumefacció. Permet angulació però no escurçament i es produeix un augment de vascularització que durant l’hematoma no s’ha pogut fer. Les cèl·lules mesenquimals són teixit fibrós i cartílag.
3 - - CALLO DUR: conversió del teixit anterior amb os primari indiferenciat. Recupera al força i la rigidesa, ja que pel que fa a quantitat és nou. Coexisteixen dues ossificacions, la endocondral: zones centrals (on es disminueix la tensió i oxigen) i la intermembranosa que és la zona perifèrica, és a dir, el periosti.
REMODELACIÓ: L’os immadur comença a calcificar-se i a madurar i es converteix en os madur o laminar.
Es reconstrueix el conducte medul·lar, la diàfisis. La deformitat o espícules de la fractura no es corregeixen si no son molt marcades, però s’arrodoneixen. Actuen la llei de wolf (zones amb mes compressió tenen més trabècules, al contrari de les zones on hi ha més tracció).
VASCULARTIZACIÓ: Després de la fractura, al inici disminueix l’aportació sanguínia. A la fase del call tou (segona setmana) augmenta l’arribada de vasos, procés anomenat neoangiogènesis) per potenciar la regeneració fins establir-se el fux en forma normal, que es realitza a les 12 setmanes.
AFAVOREIXEN LA CONSOLIDACIÓ: FACTORS FISICS: Compressió axial, micromobilitat (immobilització mitjançant guixos o IQ amb plaques). La carrega és bona per estimular la consolidació. Petits moviments són bons per estimular la consolidació, com camps electromagnètics o elevada tensió d’oxigen.
HORMONES: Hormona del creixement, insulina, calcitonina, esteroïdals, tiroïdals VITAMINES: A i D FACTORS DE CREIXEMENT: IL-1, IL-6, BMPs, FG, etc..
RETARDEN LA CONSOLIDACIÓ: - LESIÓ: Pertorbació hematoma, obertes, reducció oberta, interposició parts toves. Dany vascular...
FACTORS FISICS: Forces de distracores, cissallament, rotació. Radioteràpia i denervació INFECCIÓ MALNUTRICIÓ TABAC HORMONES: DM, dèficit GH, corticoides AINEs (indometacina) RETARD CONSOLIDACIÓ: Pocès normal de consolidació, tarda més tems del que seria normal.
Absencia de consolidació: pseudoartrosis RESUM...
Focus de fractura, dany vascular associat, forces deformants massa intenses, la radioteràpia, hormones com els corticoides i antiinflamatoris. Consolidació procés inflamatori que si alentim amb antiinflamatoris provoquem que s’endarrereixi la consolidació.
Quan una fractura consolida entre 6 setmanes i 2 mesos, la persona pot enganxar el os i és mes ràpid a la epífisis que la diàfisis. Als 6 mesos no ha enganxat, pseudoartrosis que és un tractament especial.
4 ...