Tema 1: Introducció a la Història (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 1º curso
Asignatura Pensar la Història
Año del apunte 2015
Páginas 5
Fecha de subida 22/12/2016
Descargas 3
Subido por

Descripción

Apunts del primer tema de Pensar la Història amb el professor Daniel Piñol

Vista previa del texto

ndiazmon NEUS DÍAZ MONTANÉ PENSAR LA HISTÒRIA TEMA 1: INTRODUCCIÓ A LA HISTÒRIA Què és la Història? La Història és:   La ciència dels homes en el temps, en el passat (Marc Bloch).
Ciència que estudia activitats de l’home en altres temps captades en la seva data (=que estan documentades), en societats diferents i comparables entre elles. (Lucien Febvre) Ciència: activitat humana que produeix un coneixement amb unes certes característiques: - - Critico-racional: genera un coneixement crític (busca totes les fonts per a elaborar la informació Sistematitzat i organitzat: segueix un mètode. La recerca històrica: 1. Hipòtesi 2. Fonts històriques 3. Resoldre la pregunta Transmès i desenvolupat històricament Diferència amb antropologia: és l’estudi dels homes en el temps, espai, societat...
La Història és subjectiva, tot depèn de la lectura que en fem.
La diferència entre fet i procés és que el fet té una data concreta, mentre que el procés no té una data exacta.
Interpretació d’un fet històric: 1- Mai arriba en estat pur, sempre és seleccionat allò més important per qui decideix que allò és un fet històric.
2- Comprendre el comportament de les persones d’aquell fet. Cadascú ho pot explicar a la seva manera, diferent. La manera de transmetre-ho fixament en el temps és l’ESCRIPTURA.
3- Intentar entendre-ho a través del vidre del present.
Què és la Historiografia? És la producció escrita sobre temes històrics, la història literària dels llibres d’Història. L’evolució de com els llibres de text han explicat la Història.
Objectiu principal: anàlisi de les tendències intel·lectuals que generen una forma concreta de concebre la Història, de concebre el present i el projecte de futur.
- Exemple: a l’època de Franco, no hi trobarem documents historiogràfics escrits en aquell moment de caire marxista, sinó que seran conservadors.
ndiazmon NEUS DÍAZ MONTANÉ PENSAR LA HISTÒRIA És important relacionar el document històric amb el context.
La historiografia també estudia les tendències historiogràfiques que hi ha hagut en cada època: al segle XIX els reis; al segle XX pensaments, ideologies; actualment temes culturals...
Recorregut per la Història de la historiografia Heròdot Segle V a.C., Grècia Du Cange Mabillon Saint Maur Positivisme Segle XVII, França Lucien Febvre Segle XX Segle XIX Història com a testimoni La Història és subjectiva, però l’historiador ha d’explicar-ho objectivament Ús dels documents com a font històrica “no hi ha Història sense documents”, els documents falsos també Ús de tot tipus de textos, no només els necessaris per estar a favor d’una idea.
Exemple: símbols, banderes, quadres (que suggereixen coses)...
El paper de l’historiador L’historiador passa de la memòria a l’escriptura, observant des del seu punt de vista. Ha d’atendre la producció precedent (què havia passat anteriorment en aquest tema historiogràfic).
Hem d’entendre el context cultural de l’historiador per comprendre com escriu: - Context geogràfic Àmbit familiar Formació escolar Amistats ...
L’ESCRIPTURA: serveix per fixar, perquè en quedi constància i es pugui llegir.
Tòpic: la Història comença amb l’escriptura. A la pre-història ja hi havia altres sistemes d’escriptura, diferents a com ho entenem.
Serveix per: - Conservar Comunicar – enviar cartes, establir acords per contractes...
Memorar – L’escriptura traiciona la memòria. Allò que no volem recordar queda per escrit.
NEUS DÍAZ MONTANÉ ndiazmon PENSAR LA HISTÒRIA Fonts per estudiar la historiografia i la Història   FONTS INDIRECTES: les trobem a biblioteques, llibres de text...
FONTS DIRECTES: les trobem a museus, serveis d’arqueologia (treballs arqueològics), arxius (fotos, documents)...
Literatura historiogràfica    Relats i narracions: l’historiador imagina com van anar els fets a partir d’allò que li consta - Heròdot - Tucídides - Flavi Josep (deia que Déu ho controlava tot, molt llegit a l’edat mitjana) Cròniques Teoria de la Història La Història i les altres ciències socials Les ciències socials ens ajuden a entendre el comportament de l’home. El subjecte de la Història és l’home en el passat.
- El buen historiador se parece al ogro de la leyenda. Allí donde olfatea carne humana, ahí sabe que está su presa (Marc Bloch).
Hem d’anar a arxius, remenar pergamins, preguntar... per trobar rastre humà.
La Història analitza l’home individual (biografies) i col·lectiu (societats, grups).
La Història no pot establir lleis = no tots els processos són iguals – Le Goff - Exemple: procés escocès – procés català Està acompanyada de més ciències socials:      Art: es pot entendre i deduir el context històric Dret: serveix per fer funcionar la societat (lleis, contractes...) Economia: analitzar les vies de mercat, com neix el capitalisme...
Estadística: gràfiques de mortalitat...
Filosofia: entendre les Història com a ciència També existeixen les ciències auxiliars de la Història:       Paleografia: estudia l’escriptura antiga Arxivística: estudia els arxius i la gestió de documents Epigrafia: estudia les inscripcions fetes sobre materials durs Heràldica: estudia els escuts, el seu disseny i l’ús Numismàtica: estudia les monedes Sil·lografia: estudia els segells NEUS DÍAZ MONTANÉ ndiazmon   PENSAR LA HISTÒRIA Codicologia: estudia els caràcters externs (matèria, tinta, deposició de fulls...) dels documents Diplomàtica: estudia l’estructura dels documents Història i ficció La ficció ens pot ajudar a entendre la Història, però no és real.
 - Novel·la històrica: relat que situa la trama en el passat, que pretén escriure un passat viscut per persones reals. Allò característic de la novel·la històrica: Elements no inventats, llocs que es poden situar Institucions Comportaments dels personatges Sentiments Llengua (elements lingüístics propis del moment) Accessoris Costums, menjar, festes...
Comporta anacronismes, objectes fora de lloc,...
Context de la seva aparició: La novel·la històrica es desenvolupa per la reafirmació de la identitat (interès per la memòria i la Història): - Interès pels textos gòtics Interès per l’Edat Medieval Reconstrucció Història i cinema  - Cinema: pot servir com a FONT HISTÒRICA dels homes i dones de l’època representada i de l’època en que s’ha fet.
Mitjà didàctic per ensenyar la Història -  Noticiaris: Reportatges: dins el telenotícies Actualitat: pel·lícula sobre actualitat, NO-DO - -  Documentals: Films didàctics: Història de Catalunya Films de muntatge: Imatges reals, entrevistes, documents, visió del realitzador  Pel·lícula de ficció: Films de reconstrucció històrica: fer-ho tal com era, no decorats Films de ficció històrica: recrea la realitat Films de reconstitució històrica ndiazmon NEUS DÍAZ MONTANÉ PENSAR LA HISTÒRIA Les novel·les i pel·lícules SEMPRE són ficció (encara que basats en fets reals). Les narracions historiogràfiques NO són ficció. Pretén donar compte d’una realitat passada.
- AUTOBIOGRAFIA ≠ MEMÒRIA Són relats històrics que tenen ubicació en un temps i un espai Autobiografia és d’un mateix; memòria pot ser individual o col·lectiva, però sempre en 3a persona.
 Cartes personals  Diaris personals  Quadern de viatge: experiència d’una expedició  Llibres de memòries: diari personal ampli  Ego-documents: documents d’un mateix - BIOGRAFIES PERSONALS I MONOGRAFIES La biografia l’escriu un altre amb l’objecte de la persona ubicada a un temps i un espai. La monografia és qualsevol escrit basat en fets reals i corroborat amb fonts.
 Biografies  Narracions de moments singulars  Descripcions  Anàlisi de relacions  Obres de síntesi: ex: El paper de la dona a les fàbriques tèxtil de Terrassa al segle XIX MUSEUS  Organització d’un recorregut amb textos i objectes  Poden ser exposicions temporals  Orienten la mirada de l’espectador  Interactivitat - Elements necessaris en la narració històrica: Marques d’historicitat Les marques d’historicitat certifiquen la intenció de l’autor de brindar al lector la possibilitat d’abandonar el text i comprovar-ne les dades: ex: notes a peu de pàgina.
...

Tags: