Apunts (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 1º curso
Asignatura Hª Arte
Año del apunte 2014
Páginas 8
Fecha de subida 09/10/2014
Descargas 2
Subido por

Vista previa del texto

1-Introducció a les arts visuals 1. Metodologia 2. Terminologies i perioditzacions 3. Fonts 4. Anàlisi de les arts visuals Metodologia: -Johann Winckelmann (1717-1768), va ser el primer teòric de l'hª de l'art. Va intentar ordenar tota la massa d'obres. Va realitzar un esforç per ordenar cronològicament els diferents estils.
-Mètode històric crític: (Kant) es basa en cronologies, filologia, semàntica, crítica i anàlisi formal. Les dades històriques son clau.
-Mètode positivista: La ciència com a únic coneixement vàlid i el mètode de la ciència l'únic possible: Recerca, confecció de dades i extracció de lleis generals.
-Mètode fenomenològic: Conceptes més abstractes, percepció, essència.
-Mètode sociològic: No es centra tant en l'obra i es fixa al que l'envolta (context i factor social). Es ingenu i subjectiu, darrera cada obra hi ha una ideologia.
-Mètode formalista: La seva base son les característiques visuals i conceptes òptics(formes captades per la vista).
-Mètode iconologic: busca en l'objecte(obra), va més enllà del formalisme i indaga en l' interpretació de l'obra.
Iconografia: descripció, primera interpretació del significat de l'objecte.
Iconologia: Ciència que estudia l'objecte: 1.Percepció del contingut primari o temàtic natural (motius).
2.Percepció del contingut secundari o convencional (imatges).
3.Percepció del significat intrínsec o contingut (supòsits que revelen una actitud).
-Art i psicoanàlisi: Interessa elaborar un contingut d'humanitats:mite, religió, creació artística...
Es recolza en el fet que certes vivències profundes s'expressen a través d'un llenguatge "censurat" (sexualitat). Explora el món ocult darrera de l'obra d'art. Autors interessats: Salvador Dalí.
-Mètode estructuralista: Basat en l'anàlisi de l'estructura (abstracte) per deduir a través del signe (concret) el valor simbòlic (home al món).
Terminologies i perioditzacions -Cronologia (Quattrocento, Cinquecento, modern, contemporani...) -Grans cicles (alta/ baixa edat mitjana) -Estils(clàssic, barroc..) -Defensa d'uns pressupòsits nous (manifestos), autodenominació (futurisme, surrealisme, dada...) Terminologies sorgides de l'oposició o el despit (fauvisme, postmodernisme) -Avantguarda "avant-guarde"(Pioners, trenquen amb els clàssics) 2-Patrimoni artístic i cultural L'art com a patrimoni: Des de la Convenció de l'Haia del 1954 l'obra d'art s'ha convertit en un bé cultural que ha de ser conservat, restaurant, promocionat i mostrat.
Inicis de les col·leccions d'Art "Els temples de la memòria": dels gabinets de curiositats a l'especialització.
Al principi els museus només eren per la reialesa, aristocràcia i per finalitzar la formació d'alguns artistes privilegiats.
Amb el pas del temps s'intenta ser més reialista amb l'art milloren tècniques.
Els museus acostumaven a ser dels monarques i aristòcrates, llavors quan passaven a ser públics eren gestionats pels governs.
Als Estats Units acostumaven a ser privats , al 1860 comença la creació de museus, creats i gestionats privadament: 1.Molts instal·lats en les Universitats, o en edificis nous, però següent la tipologia "Temples de la memòria".
2.Financiació privada.
3.Museus ambientals "periods rooms".
Museu= muses, món de la bellesa... Es veu un tall important entre aquets museus i els museus moderns o contemporanis i també amb la tipologia arquitectònica.
Patrimoni artístic i cultural Aquells elements que resten el paisatge que formen part d'una història d'una col·lectivitat.
També poden estar en propietat o formar part d'una història familiar o d'un nucli més petit.
El concepte patrimonial a mitjans del s.XIX de que l'element tenia que ser vell i gran s'ha anat ampliant molt i ara es consideren fins i tot muntanyes senceres, conjunts, etc. L' UNESCO (organisme internacional), que té una secció de patrimoni, s'ha establert que a través de l' informació hi han coses dignes de mantenir per sempre (Patrimoni de l' humanitat), instaurat al 1977. També a creat les Obres mestres del Patrimoni Oral i Immaterial de la humanitat intangible cultural heritage.
DO.CO.MO.MO.
Documentació Conservació Moviment Modern. Creat a Eindhoven al 1988 tenia com a referent el ICOMOS (consell internacional sobre monuments i llocs), establert al 1965. treballa per l’ establiment de criteris i estratègies de documentació, valoració i sensibilització sobre la arquitectura moderna del segle XX a fi d’ estimular i recolzar les iniciatives de defensa i preservació activa d’ aquest patrimoni. Existeix un organisme de caràcter internacional i en diversos països s'han creat delegacions que vetllen per l'estudi i la preservació de les obres arquitectòniques modernes.
-UNESCO: Es dedica a orientar als pobles en una gestió més eficaç del seu propi desenvolupament mitjançant els recursos naturals i els valors civilitzadors, amb la finalitat de modernitzar i fer progressar a les nacions del món, sense que per això perdin la seva identitat i la diversitat cultural. El Patrimoni de la Humanitat o Patrimoni Mundial és un pla de protecció dels bens culturals i naturals del món. L’ objectiu del programa es catalogar, preservar i donar a conèixer llocs d’ importància cultural o natural excepcional per a la herència comú de la humanitat.
3-Primeres manifestacions en relació amb l'art Magisme i sacralitat en els pobles primitius Pintures Rupestres Societat caçadora, caràcter màgic i ritual. Representació d'animals, realitzades amb carbó natural temes de colors aglutinant és l'aigua i la grasa.
Art moble Moltes societats matriarcals, com la Venus de Willendorf amb aparells reproductors exagerats.
Interessa la simplicitat, temes de l'activitat humana al Neolític.
Art immoble: megàlits, tombes...
-L'orientalisme és l' interès i l'estudi de les societats del Pròxim Orient i de l'Orient Llunyà per la cultura occidental. Amb el terme orientalisme es coneix igualment la imitació o la representació d'aspectes de les cultures orientals a occident per part d'escriptors, dissenyadors i artistes.
Neix de l'atractiu per l'alteritat, per la cerca de l'exotisme i va influenciar la societat. Els salons de la burgesia i de la noblesa van donar recepcions i balls disfressats amb models idealitzats i acolorits d'un Orient fantàstic. Alguns personatges acomodats van posar per fer-se fer retrats revestits d'una indumentària sedosa que escau als emirs.
-El primitivismo también es un movimiento del arte occidental de finales del siglo XIX que toma prestadas las formas visuales de los pueblos prehistóricos no occidentales, tales como la inclusión de los motivos pictóricos de Tahití de Paul Gauguin. Los "préstamos" del arte primitivo han sido muy importantes en el desarrollo del arte moderno.
El interés por el primitivismo de principios del siglo XX, inspiró a muchos artistas de las primeras vanguardias, y el trabajo, considerado por muchos, como la primera obra cubista, o al menos, la obra que prefigura el cubismo, 4-La ciutat al llarg dels temps De les polis del món antic als traçats medievals Les polis eren ciutats gregues amb caràcter independent entre elles, estaven organitzades a l'interior d'un recinte emmurallat, destacaven zones com l'acròpoli situada a una zona més alta i fortificada, amb elements urbanístics de tipus social, polític i econòmic comuns. Tot s'organitzava al voltant de l'àgora.
A tota ciutat romana de nova fundació es va aplicar un sistema d’ ordenament geomètric en quadrícula, seguint el traçat dels campaments militars primitius(cardo i decumà). Es van desenvolupar importants vies de comunicació entre ciutats. Grans obres d'enginyeria i de canalització de les aigües, aqüeductes, clavegueres, ponts...
La ciutat medieval: En base als seus orígens, les ciutats medievals dels segles XI al XV es poden dividir en cinc categories:-Ciutats d’ origen romà.-Burgos.-Ciutats de creixement progressiu.
Ciutats noves: -Ciutats bastide , amb documents fundacionals. Caràcter comercial. Planta en retícula. -Ciutats de nova planta, fundades en general per tota Europa. Les parts que conformen la ciutat medieval son normalment la muralla; els carrers i llocs per a la circulació; el mercat; la església, i la gran massa d’ edificis de la ciutat i els espais destinats a jardins privats vinculats a aquests.
Ciutat islàmica: La casa crea la ciutat (procés a la inversa), Autogovern dels grans clans o famílies, No hi ha activitat pública, teatres, places; Desenvolupa tipus especial de carrer, creixement no “planejat”. Mercat: Diferenciat (a la ciutat cristiana tota la ciutat era un mercat), el suq, zoco, carrers especials coberts, L’”alcacería”, kaisariya, pels productes de luxe.
Organització social: nuclis abacials i episcopals; gremis i confraries. De les arts visuals i de representació a les arts aplicades El poder d’estat i l' urbanisme barroc: Roma, la ciutat del Papat Busca la integració de l'arquitectura i els monuments en el marc urbà amb una finalitat pràctica o simbòlica. Va ser la via de manifestació dels tres poders establerts. L'estil Barroc va sorgir a principis del segle XVII, després del Concili de Trento (1545-1563) a Itàlia. La ciutat papal: En aquesta època sorgeixen els plans reguladors d'allò que coneixem com a ciutat capital, i Roma és l'exemple i el prototip d'aquest tipus de ciutat. El papa Sixtí V (1585-1590), ajudat per l'arquitecte Domenico Fontana, es el principal organitzador del desenvolupament urbanístic de Roma. En aquest època hi ha dos tipus d'urbanisme el d'integració general i el puntual.
La ciutat industrial i els seus models Per tal de poder dur a terme nous plans urbanístics, a moltes ciutats europees s'hi van enderrocar les muralles. Van sorgir projectes urbanístics diversos procedents dels anomenats urbanistes utòpics. Eren un grup de pensadors socialistes que buscaven millorar el sistema de vida dels obrers de l'industria am colònies, falansteris, familisteris... El funcionalisme per exemple va ser una conseqüència posterior d'això.
De les exposicions universals a les Olimpíades L’ urbanisme és aquella disciplina que estudia la configuració de les diverses tipologies arquitectòniques, monumentals i paisatgístiques en l’ espai. L’ urbanisme puntual es defineix per les places i els petits o grans espais públics creats a les ciutats amb una formulació que determina l’ ordre de l’ espai urbà circumdat. L’ urbanisme de les ciutats explica un concepte més global que busca relacionar el traçat urbà d’ una manera coherent, creant una xarxa de carrers intercomunicats. Per urbanisme de paisatge o de jardins s’ entén l’ organització coherent d’ uns espais complementaris a una vil·la, palau o castell, o com a parcs urbans dintre de la ciutat destinats al lleure, al descans i al contacte amb la natura.
Les Exposicions Universals: Eren esdeveniments pensats com a aparadors públics per donar a conèixer els avenços de l’ industria, el comerç i les arts. A partir de 1851 es van internacionalitzar, adoptant l’ adjectiu d’ Universals. Aquestes grans exposicions van ser la conseqüència d’ una concepció liberal de l’ economia. La història de les exposicions mostra també importants canvis en sentit estètic. Amb la introducció dels nous mètodes de construcció en ferro.
5-Apropiació de la realitat en l'art El paper de l’artista: d’artesà i d’obra anònima a la individualitat com a artista Es veu aquest procés al pas del artesà que feia obres per encàrrec al feudalisme, a un artista que busca guanyar-se el mercat amb les seves obres d'art, després de la rev. burgeses i del capitalisme.
Els grans cicles pictòrics i escultòrics: representacions simbòliques i narratives del món medieval a l' humanisme Sistemes de representació: de la invenció de les perspectives (jeràrquica, geomètrica, atmosfèrica) a la ruptura d’aquesta tradició El paper de les acadèmies de Beaux-Arts i la reacció a la norma. Neoclassicisme i romanticisme http://sandragimeno.blogspot.com.es/p/neoclassicisme-i-romanticisme.html 6-La construcció d'una nova realitat Abstracció en pintura i escultura. Entorn d’alguns «ismes» i artistes L'abstracció està considerada el moviment rupturista més gran del s.XX. L'iniciador Kandinsky, va abandonar conscientment la figuració, per tal d'influir espiritualment en l'ànima de l'espectador a través de l'harmonia entre la forma i el color. Posteriorment, van sorgir diferents corrents Cosntructivisme, Suprematisme, Neoplaticisme. Els dos primers es van fonamentar en l'ús exclusiu de la geometria com a camí d'expressió formal.
La disjuntiva entre arts majors i menors. El debat entre art i indústria. El disseny Arts majors Tradicionalment, la pintura, l'escultura i l'arquitectura en oposició a les anomenades arts menors.
Arts menors Tradicionalment, l'argenteria, la ceràmica, la vidrieria, la forja, l'esmalt, la tapisseria, la marqueteria, l'enquadernació, el gravat, l'ebenisteria, el mosaic, etc, en oposició a les anomenades arts majors.
Nous mitjans d’expressió i nous valors estètics. De la desmaterialització de l’art a la cultura com a fenomen de masses Romànic Del segle X al XII, aquesta denominació parlem d'una sèrie d'obres que, en virtut de l'ús de l'arc de mig punt u la volta de canó i d'arestes, es podrien veure com a derivació de l'arquitectura romana. L'àmbit escultòric i pictòric, es dóna prioritat al valor i la qualitat dels materials preciosos, com també a la funció al·legòrica i simbòlica de la imatge. En tot l'art romànic s'aprecia la voluntat de proclamar el triomf definitiu de l'Església cristiana. Tota manifestació artística se subordina al servei de la glòria de Déu. Així mateix, normalment l'artista /artesà treballava per encàrrec.
Gòtic El situem, entre mitjans del segle XII i les primeres dècades del segle XIV. Es va desenvolupar fonamentalment a l'àmbit urbà, va tenir en l'arquitectura la seva expressió artística principal, les catedrals van ser, les construccions més importants. S'accentua en tots els àmbits artístics una proximitat a un Deu més humanitzat. Tot i que es manté l' importància de la temàtica religiosa, en general és més suau, naturalista i menys distants que etapes anteriors. Com a resultat del sorgiment de la burgesia les temàtiques paganes, guanyen importància.
Renaixement Als s. XV i XVI, va influir-li l' humanisme, i la revalorització de l'art clàssic. Des d'un punt de vista formal i compositiu, hi haurà una renovació dels sistemes de representació, que va donar lloc, a l'antropocentrisme, l'home com a centre i mesura de totes les coses. D'es d'una perspectiva social, es pot afirmar que es va passar de l'artista artesà a la figura de l'artista artesà a la figura de l'artista responsable de la seva obra i l'aparició del Mecenes.
Manierisme Va produir la ruptura dels cànons formals i buscarà noves formes d'expressió formal i conceptual. Es va caracteritzar per la distorsió de les figures, la creació d'espais irreals i l' utilització de colors molts clars o vius.
Rococó Es un estil ric i suggeridor, fruit d'una època, desenvolupat a França, va durar del s. XVII al XVIII i va ser l'últim estil comú a tot l'Europa Occidental. des del punt de vista sociològic, el Rococó representa un canvi en la concepció de l'art.
Neoclassicisme: segona meitat del s. XVIII fins principi de XIX, s'identifica amb l' il·lustració, crítica a la decadent noblesa. La raó triomfa sobre els sentiments. Hi ha un retorn a l'antiguitat clàssica i al renaixement, es busca la simetria i l'equilibri.
Romanticisme: Principis del s. XIX, es la resposta a la il·lustració, i exalten els sentiments sobre la raó. No busquen la valoració academicista sinó la genialitat. Exalten la natura, els valors culturals i nacionals.
Expressionisme: Defensaven l'expressivitat dels objectes, va ser un moviment originari d'Alemanya, de principis del s. XX. Són figures molt primitives, representen l' industrialització d'alemanya, el èxode rural, aparició de les noves ciutats i moltes models eren prostitutes, d'aquest fenomen marginal. Abans que aparegués l'expressionisme, van haver artistes que es van davanter com per exemple, Eduard Munch, amb el Crit, al 1891/1892. L'Expressionisme hi buscava la fusió entre l'home i la naturalesa.
Naturalisme-Realisme Representen el món romàntic, expressen els paisatges i objectes contemporanis. S'intenta produir elements més naturals i realistes, no tant estàtics. Busquen uns elements amb confrontació amb el que l'envolta. Utilitzaven a persones del carrer, lladres... coma a models.
Giotto i Caravaggio son autors importants de l'escola florentina. També hi ha corrents del realisme s'implica socialment i busca les crítiques socials.
Impressionisme Al darrer quart del segle XIX, es un moviment pictòric,va culminar la tendència d'unir visió i llum, des del Renaixement. Van innovar i estaven en contra del academicisme.
Modernisme Va sorgir a principis del segle XX, busca l'emancipació de l'arquitectura i té inspiracions a la natura. Va agradar molt a la burgesia industrialitzada i part de l'aristocracia.
...