2. El comportament electoral (2013)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Criminología - 1º curso
Asignatura Introducció a la ciència política
Año del apunte 2013
Páginas 4
Fecha de subida 20/07/2014
Descargas 9
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 2. EL COMPORTAMENT ELECTORAL Lectures: • Ciència política per a principiants: Capítol 2.
• Lectures per ampliar coneixements: Anduiza & Bosch. 1996. Comportamiento político y electoral”. Barcelona: Ariel. Capítol 4,5 i 6.
(Perquè la gent vota el que vota?) • Factors que intervenen en el vot: Família, religió, classe social, edat, sexe (posició social) / ideologia, valors, nacionalisme (valors) / gestió govern, economia, atur, líder, situació política i social, conjuntura (context) • Les causes del vot s’estructuren en tres grans elements: - Posició social: característiques socioeconòmiques de l’individu, qüestions estructurals difícils de canviar.
- Valors: identificació partidista (són bastant estables, tot i que poden canviar) - Context (temes i polítiques de legislatura / temes de campanya electoral): les coses que succeeixen en els últims anys, és el més canviant de tots. També és la situació econòmica.
Aquestes causes s’estructuren en forma d’embut, l’embut del “American Voter”, on es col·loquen de manera que els superior són els més difícils de canviar, i els inferiors els que poden canviar constantment. *Lo de dalt influeix lo d’abaix 1. Posició social i vot Per què la posició social hauria d’influir el vot? • A les societats hi ha conflictes entre “bàndols” - Interessos comuns - Contextos homogenis: socialització • Divisions entre bàndols -> “clivelles” (fractures socials): que es creen fractures en la societat • Les clivelles més conegudes a les democràcies occidentals són la classe social, la religiositat, centre-perifèria, camp-ciutat, Estat-Esglèsia, obrers-empresaris. Aquests clivelles són fruit de dues revolucions o processos històrics: Revolució Industrial (obrers-empresaris, camp-ciutat) i Revolució Nacional (centre-perifèria, EstatEsglèsia). Aquestes fracturen divideix la societat, i importa en el vot perquè cada bàndol per competir en política i imposar els seus valors, s’estructuren en partits polítics. Les clivelles estructuren la competició partidista (no únicament política), partits d’un bàndol i d’un altre.
- Partits d’esquerres: socialistes, socialdemòcrates i comunistes - Partits de dretes: conservadors, liberals, falangistes (extrema dreta) 1.1 Vot segons classe social: Les diferències de vot entre classes s’estan reduint. Les causes són: (els pobres no són tant pobres, i els rics no són tant rics, a més sorgeixen les classes mitges, que són classes difícils d’ubicar) - Pèrdua d’automatisme del vot obrer - Reducció de diferències de classe - Apareix una nova classe (classe mitjana) - Estratègies interclassistes dels partits 1.2 Vot segons denominació religiosa • Important: no hi ha una pauta comuna al llarg dels països • Les denominacions predominants solen alinear-se amb partits tradicionals 1.3 Vot segons origen Veurem dues versions diferents d’origen: • Versió belga: “origen nacional” (Ex: Catalunya, Euskera) • Versió americana: “origen ètnic” (Ex: McCain vs. Obama) 2. Posició social i vot. Les clivelles De què depèn la importància de la clivella en un país determinat? Consciència de la fractura entre l’electorat. Depèn de...
1. Intensitat de la fractura i evolució del temps (p.e Països amb diferents denominacions, nivell de religiositat o intensitat del procés de secularització, etc.) 2. Estratègies dels actors polítics: activació / desactivació de la clivella (p.e Estratègia dels partits per atraure el vot d’una religió determinada, paper dels líders religiosos, etc.) 3. Causes del vot. VALORS Els valors canvien relativament poc, o a llarg termini.
3.1 Valors polítics i vot - Identificació de partit (sobretot als EE.UU) - Ideologia esquerra-dreta (sobretot a Europa) - Nacionalisme - Altres valors: feminisme, ecologisme, etc.
Com afecta la ideologia en el vot? 1. Model ideològic del vot: vinculació emocional amb l’esquerra o la dreta, és a dir, que forma part de la seva identitat. Es trasllada la vinculació a l’hora d’anar a votar.
2. Model competència especial: és un model no psicològic-emocional, sinó racional, el que més beneficis em produeixi.
a) Existeix un eix esquerra-dreta b) L’elector s’autoubica sobre l’eix c) L’elector ubica els partits sobre el mateix eix d) L’elector vota el partit més proper - L’elector vota pel més proper - Al voltant de la ubicació del partit hi apareixen les seves “àrees d’atracció” → electorat potencial - L’èxit també depèn de la densitat de l’àrea d’atracció Al voltant de la ubicació del partit hi apareixen les seves “àrees d’atracció” -> electorat potencial. Els partits es mouen per maximitzar l’àrea d’atracció.
4. Causes del vot. CONTEXT El context està altament influït pels valors que tenim.
• Factors del context electoral que influeixen el vot: o Conjuntura econòmica: és un dels elements més crucials. L’economia la poden interpretar de diferents maneres, la personal o la nacional. Els ciutadans no tenen tant en compte les finances personals, sinó que pensen com està el país, és a dir, les finances nacionals. Es té més en compte aquest tipus d’economia per l’atribució de responsabilitats. Els ciutadans avaluem el Govern perquè creiem que són responsables. (Personal/nacional) Els ciutadans fan una avaluació del govern que ha governat durant els passats 4 anys, tenint en comte el passat, o bé centrant-se en el futur, sense tenir em compte el govern anterior. (Passat/futur) o Campanyes electorals: poden tenir un efecte de: - reforçament: recordar als que ja voten al partit que és el millor i que no s’oblidin de votar-te. És l’efecte més important. (62,5%) - activació: és per als que no saben qui votar, perquè acabin votant al partit en qüestió. (14%) - conversió: convèncer algú que vota un altre partit, que voti el teu partit. (tenir nous votants) (10%) - desactivació:una persona que estava disposada a votar un partit, ara ja no el vota.
(13%) o Candidats que es presenten: el candidat cada vegada pren una posició més important, i cada vegada els votants li donen més importància als candidats.
4.1 Candidats i vot • • Personalització de la política? o Major presència dels candidats (la política es presenta de forma més personalista) o La lluita es percep més com a lluita de personalitats/competència candidats que no pas d’interessos o valors o El candidat té més importància a l’hora de decidir el vot Per què personalització? o • Canvis estructura socio-econòmica -> desaliniament Evidència empírica o Els mitjans de comunicació i les campanyes electorals SI presten més atenció al candidat PERO NO hi ha hagut una tendència clara al argument de la influència electoral del candidat ESQUEMA GENERAL DEL VOT POSICIÓ SOCIAL VOT VALORS POLÍTICS AVALUACIÓ DEL CONTEXT Classe social “Party identification” Conjuntura econòmica Denominació religiosa Ideologia esquerra-dreta Avaluació candidats Origen Nacionalisme Campanya electoral Postmaterialsme VOT ...