Alteracions de la Veu (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Logopedia - 2º curso
Asignatura Alteracions de la Veu
Profesor N.C.
Año del apunte 2015
Páginas 9
Fecha de subida 07/04/2015
Descargas 18

Descripción

Pertanyen al primer examen del segon semestre de 2n de logopèdia.

Vista previa del texto

ALTERACIONS DE LA VEU: VALORACIÓ I INTERVENCIÓ BLOC 1: PREVENCIÓ DE LES ALTERACINS DE LA VEU 1. La veu normal Dificultat per definir la veu normal: La veu normal és molt difícil de definir d’una forma objectiva. Els criteris que s’utilitzen són tan subjectius que no es pot dir que existeixi un únic tipus de veu normal.
Què diuen els experts? No existeix una única forma de so que puguem anomenar veu normal.
El llindar entre veu normal i anormal el jutja cada observador en funció duna sèrie de criteris adquirits (Moore, 1971).
El concepte de veu normal, en criteris objectius i absoluts, no existeix.
Una veu esta alterada quan difereix de les veus d’altres persones de mateix sexe, de similar edat, de similar grup cultural pel que fa el timbre, to, intensitat i flexibilitat en dicció (Aroonson, 1990).
Podem ordenar les definicions segons els criteris següents: a) Orgàniques/morfofuncionals - Que hi hagi un bon tancament de CCVV i no s’escapi l’aire Que estigui projectada, no engolida Que no hi hagi molèstia Que estigui emesa sense sobre esforç, sense tensió, còmodament Que no hi hagi atacs bruscos i durs Que tingui totes les estructures preservades i totes compleixin la seva funció i en equilibri (laringe, cavitats de ressonància, cos) - Que no hi hagi cap lesió a nivell de CCVV. Lliure de patologies - Que a nivell respiratori tot funcioni elàsticament - Que el to correspongui a la morfologia *La veu normal és aquella que es produeix amb totes les funcions preservades i en equilibri, que es realitza sense sobresforçar els òrgans bucofonadors (l’atac és suau, hi ha un bon tancament dels PV durant la fonació, etc.) i que és còmode pel parlant.
*La veu normal és aquella que es produeix amb totes les estructures preservades, és a dir, sense cap lesió a nivell dels PV ni en cap altra estructura de l’aparell vocal.
b) Funcionals - Funciona a un nivell prou bo com per complir amb les seves necessitats diàries a un nivell suficientment satisfactori (cal tenir en compte els nivells d’ús vocal) Suficientment flexible com per adaptar-se a les diferents situacions, per expressar emocions.
Que es respectin les pauses - Que permeti una continuïtat en el discurs - És aquella que té força i dura tot el dia sense perdre qualitat - Que no presenti dificultats per projectar-se en una sala amb soroll *La veu normal és aquella que es produeix amb totes les estructures preservades, és a dir, sense cap lesió a nivell de PV ni en cap altra estructura de l’aparell vocal.
c) Socials: - Que no produeixi rebuig social - Que el to correspongui a l’edat i sexe - Que representi a la persona *La veu normal representa a la persona i no produeix rebuig social.
*PERSONAL: una persona té la veu normal quan així ho considera ella i les persones del seu entorn.
d) Acusticoperceptius/estadístic - Que tingui un timbre agradable Intensitat suficient per poder-se sentir en un lloc sorollós Que hi hagi un bon tractament de CCVV i no s’escapi l’aire Que presenti característiques constants durant la parla Que no sigui bufada, ronca ni tremolosa  Acusticoperceptiu-estadístic: *La veu normal comparteix caract. acusticoperceptives amb la veu de la majoria dels individus de la seva mateixa edat, sexe, raça, grup sociocultural, característiques físiques, etc.
 Acusticoperceptiu-d’agradabilitat *La veu normal presenten un timbre agradable per qui l’escolta(amb un bon equilibri entre ressonància bucal i nasal i sense estridència) i net (lliure de buf i rogall). És una veu flexible que no es talla ni presenta tremolor.
e) Criteri d’eficàcia - La veu normal és aquella veu que serveix a un parlant per realitzar les seves activitats quotidianes a un nivell que el satisfà La veu normal és una veu que arriba correctament al receptor i té força durant tot el dia sense perdre qualitat f) Criteri d’higene: la veu normal és una veu que no causa molèsties físiques ni psicològiques a la persona.
Una veu normal també és aquella que no genera molèstia: que rasqui, produeixi fatiga vocal, sensació de cos estrany, picor, haver d’aclarir-se la veu, dolor, etc.
Quines implicacions té això per la logopèdia? Per una banda, el logopeda ha de tenir tots aquests criteris en ment per tal de determinar si la veu del seu usuari és normal o no i, si no ho és, determinar sota quin criteri podem dir que està alterada.
Per altre banda, aquesta subjectivitat i flexibilitat en la distinció entre veu normal i alterada implica un ventall molt ampli en els possibles motius de consulta dels usuaris d’un servei logopèdic.
D’aquesta manera, els logopedes no sempre treballen amb veus clarament alterades. També amb persones que tenen una veu que a priori es podria considerar normal però que, pel motiu que sigui, desitgen millorar el seu rendiment. Com en qualsevol alteració humana, sempre hi ha marge per millorar l’acció vocal. I el logopeda és un dels professionals que pot guiar als seus usuaris vers aquesta millora.
SEMPRE HI HA MARGE PER MILLORAR!! 2. Factors de risc Factors de risc individual:  Factors de consciència personals (de pròpia ve, dels límits d’aquesta,...) -No donar importància als trastorns de la veu -Desconeixement del mecanisme vocal i de com prevenir les seves alteracions.
 Factors funcionals: -Abús i mal us vocal -Inspirar constament per la boca -Utilització d’un to de veu massa agut o massa greu -Utilització d’un volum de veu massa elevat -Articulació ràpida i pobra -Utilitzar incorrectament les cavitats de ressonància  Hàbits tòxics: tabac i beure alcohol  Veu i salut: existeix una estreta relació entre la salut general i la salut vocal i per això és tan important tenir en compte tots aquests factors quan es recull tota la informació referent a un usuari.
 ORL: pel seu paper debilitant, és el primer factor implicat amb la disfonia. Tipus:  Processos al·lèrgics  Inflamacions cròniques de vies respiratòries superiors  Faringitis i laringitis cròniques (molts cops es vinculen a l’hàbit fonador incorrecte)  Digestiva: es diu que el 50% dels pacients amb disfonia, el reflux gastroesofàgic (RGE) es causa o condició associada.
 Símptomes: raspera, excés de mucositat, mal gust de boca, espasme muscular, irritació de la mucosa.
 Sovint els pacients disfònics que es queixen de digestions pesades, milloren les seves digestions després del tractament logopèdic ja que quan aprenen a respirar correctament, i la respiració costodiafragmàtico-abdominal els realitza un massatge a les vísceres facilitats la digestió.
 Hormonal: molts autors subratllen la importància del bon funcionament hormonal per al manteniment i preservació de la veu.
 Factors de risc de masculinització vocal en les dones: anticonceptius orals, medicaments amb hormones masculines en la seva composició Durant la menstruació la qualitat vocal pot disminuir. Si això passa éa aconsellable comptar amb un rendiment vocal menor.
    Psicològica: en l’alteració vocal hi pot influir: estres, tensions, inestabilitat emocional, ansietat...
Tots aquests factors poden ser: antecedents (a disfonia disfuncional, apareix a cues de l’estrès i les tensions) o conseqüències (pel subjecte disfònic, la seva veu és font d’estrès i tensions).
La disfunció vocal no pot ser entesa en termes absoluts com un conflicte psíquics.
Alimentació i veu: existeixen múltiples recomanacions que solen dirigir-se als professionals de la veu per evitar que els símptomes digestius interfereixin en el rendiment vocal. Cal tenir en compte: o o o o o o La quantitat d’aliments ingerits, que no ha de ser excessivament abundant El valor calòric s’ha d’adaptar a les necessitats La dieta ha de ser equilibrada i amb aliments de qualitat Cal mastegar bé Evitar aliments excessivament freds o calents Vigilar el moment de la ingesta (el temps transcorregut entre l’última ingesta i l’activitat vocal serà de 3 o 4 hores en aquells professionals amb més exigència vocal, 1 hora i ½ o 2 per la resta de professionals) Factors de risc externs i associats a la professió: - Factors ambientals inadequats (en ocasions de l’espai de treball):      - Factors organitzatius:      - Falta d’humitat a l’ambient i aires condicionats Excés de fred o calor o canvis bruscs de temperatura Ventilació escassa o bé corrents d’aire Exposició a irritants o altres agents ambientals adversos com ara pols o fum Soroll i manca d’aïllament acústic dels espais de treball Sobrecarrega de feina Temps elevat i continuat dus vocal en condicions no adequades No realització de pauses i descansos suficients Falta de consciencia col·lectiva de la veu com a eina de treball Manca de formació Professions de risc:  Docents           Teleoperadors Comercials Assessors Cantants Actors Polítics Operadors de telemàrqueting Professors d’activitats físiques (aeròbic, dansa, spinning, etc) Logopedes etc..
3. Mesures de prevenció Higiene vocal La higiene vocal són indicacions per la prevenció vocal en qualsevol ocasió:    per al manteniment d’una veu sana per al no empitjorament d’un procés instaurat per a la recuperació d’un procés instaurat Cal prendre mesures sobre:    l’ambient la veu la persona Pautes sobre l’ambient Evitar:     ambients secs ambients sorollosos canvis bruscs de temperatura inhalació de productes irritants Pautes sobre la veu Evitar:        xisclar i parlar cridant raspera i tos forta abús vocal atacs vocals bruscos ús d’aire residual parlar durant processos infecciosos de vies altes tensions Procurar:  parlar en un to òptim Pautes sobre la persona Evitar:      tabac cafè, te, alcohol begudes molt fredes o molt calentes automedicació (hi ha fàrmacs que produeixen sequedat) abusos extralaborals Procurar:          fer formació vocal per optimitzar l’ús de la veu fer escalfament vocal amplificació adequada descansar correctament mantenir una alimentació sana i hidratar-se realitzar controls perròdics amb l’ORL mantenir una posició correcta atendre els símptmes d’alarma conèixer els propis límits En cas de RGE, es recomana:    Elevar uns 15 cm la capçalera del llit Evitar la roba ajustada a la part mitja del cos (cinturons i faixes) Controlar la dieta Nens i famílies            Oferir bons models vocals no parlar quan l’interlocutor està lluny No parlar amb soroll de fons No parlar a l’aire lliure o espais grans durant un període prolongat No interrompre els altres quan parlin i respectar els torns Parar atenció al nen Descartar patologia auditiva No imitar sorolls ni onomatopeies Bona coordinació de l’aire Bona posició corporal Fer esport regularment Higiene vocal en els processos de rehabilitació: Plans de prevenció adaptats Primer de tot, cal descriure juntament amb el pacient l’estructura vocal del dia:       on parla? quan parla? quant parla? per a què parla? com parla? amb qui parla? Després de fer una anàlisi d’aquesta estructura es detecten aquelles situacions en les quals es pot generar alguna modificació i s’elabora conjuntament un programa de canvi personalitzat.
Es poden fer servir aquests procediments:     registres estratègies per l’acció estratègies per al record canvis en l’entorn Cal establir una temporalitat i criteris d’avaluació. D’aquesta manera promovem l’autonomia i la responsabilització sobre el propi procés d’intervenció.
4. Valoració: Introducció a la valoració vocal: Definició de valoració de la veu.
Es proporciona l’avaluació de veu per avaluar l’estructura i la funció vocal (fortaleses i debilitats), incloent la identificació de les deficiències, limitacions en l’activitat i participació associats, i les barreres de context i facilitadors (ASHA, 2004).
Finalitats de la valoració de la veu: 1. Establir un diagnòstic amb grau de severitat 2. Determinar-ne les causes 3. Planificar el tractament 4. Avaluar els resultats Fases de qualsevol procés de valoració: 1. Definició del problema 2. Formulació d’hipòtesis 3. Desenvolupament de procediments 4. Recollida de dades 5. Anàlisi de dades 6. Interpretació de les dades 7. Conclusions Idees importants a tenir en compte: • La valoració logopèdica és un procés que està present durant tot el procés assistencial • L’adaptació del procés d’avaluació: El vestit a mida • Cal desenvolupar una capacitat d’observar l’usuari a diferents nivells Alteracions de la Veu: Valoració i Intervenció (apunts, versió 150304) • Des del primer moment hem d’establir un diàleg de qualitat amb el pacient per tal de poder recollir tota la informació necessària.
Protocols de valoració logopèdica de la veu Història de la valoració vocal Protocol multidimensional del Committee on Phoniatrics of the European Laryngological Society (ELS) Principis bàsics: 1. La veu és multidimencional 2. És necessari un conjunt (mínim) de paràmetres bàsics per a la presentació de resultats dels tractaments de veu i per tal de fer comparacions i meta-anàlisi.
3. Cal estimular noves tècniques d’anàlisi però en calen de bàsiques que cal fer sempre i comparar 4. Aquestes recomanacions són per les disfonies comuns Components del protocol: • Percepció (grau, rugositat, buf) • Estroboscòpia (tancament, regularitat, ona mucosa i simetria) • Acústica (jitter, shimmer, rang de fo i intensitat mínima) • Aerodinàmica (quocient de fonació) • Percepció subjectiva pel pacient (Dejonckere et al., 2001) Protocol del CLC (Col·legi de Logopedes de Catalunya) “Eines per a la valoració de la veu” Anamnesi Avaluació funcional • Recull de mostres mínimes • Valoració subjectiva del pacient • Valoració del gest comunicatiu • Valoració instrumental i perceptiva Intervenció Conclusions PREVENCIO: DETECCIO PRECOS... FORMACIO VOCAL, CAMPANYES INFORMATIVES.. MESURES DHIGENE VOCAL HIGENE VOCAL: Pautes sobre la veu Abns daques un altre a sobre Pautes sobre la persona.. evitar,,, procurar...
m'es.. pautes per nene si famlies MIRAR TOT AQUEST APARTAT I PASSAR A PC.
Primer de tot en pacient fer un analisis de com, quan am bqui parla.. fer mapa de la seva situacio i dels contextus. Despres mirar que pot ser millorar, analitzarho amb ell i fer un pla de tractament. LA SETMAA QUE VE FER PLA DE PREVENCIO... exercici en parella.
...